lo carrer del riu

lo carrer del riu

01 de juliol, 2009

El parlament aprova la nova llei d'educació de Catalunya amb els vots de CiU, PSC i ERC

En un dia assenyalat, quan els mestres comencen les vacances? Ens trobarem al setembre!!! eMaragall 010709 CATr

El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la llei d'educació de Catalunya (LEC), amb els vots favorables del PSC, CiU i ERC. En canvi, el tercer soci de govern, Iniciativa, ha votat en contra d'alguns capítols perquè, entre més raons, considera que reforça l'escola concertada en detriment de la pública. PP i Ciutadans hi ha votat en contra. La LEC 010709 COMr

La llei ha arribat al ple amb l'aval del Consell Consultiu, que es va haver de pronunciar perquè el PP trobava inconstitucional el model d'immersió lingüística. Malgrat l'oposició del PP i de Ciutadans, la llei compta amb el suport de tots els altres grups parlamentaris, és a dir del 90% de la cambra, en deu dels dotze títols. La LEC 010709 RAC1

Però el nucli de la llei no ha estat aprovat per Iniciativa: són els títols IV i XII, referents al model educatiu basat en la coexistència de l'escola pública i l'escola concertada, i al finançament del sistema educatiu. 'La llei no compleix el Pacte d'Entesa, i hem demanat al PSC i a ERC que reflexionin i reconsiderin la seva posició', ha explicat la portaveu parlamentari dels ecosocialistes, Dolors Camats. 'La LEC serà la primera llei de l’estat a establir que la separació de nens i nenes és una opció amb dret a concert', ha reblat.

Avui: LEC: Un model propi i obert

el debat.cat: Els sindicats es mobilitzen en contra del desplegament de la LEC

VALORACIÓ D’USTEC·STEs DAVANT L’APROVACIÓ DE LA LEC

Montilla i Mas es reuneixen una hora per escenificar el seu acord en educació

El president de la Generalitat, José Montilla, i el president de CiU, Artur Mas, s'han reunit aquest dimecres al Palau de la Generalitat durant prop d'una hora per exhibir l'acord a què han arribat, juntament amb ERC, per aprovar la llei d'educació de Catalunya (LEC).

Montilla ha rebut Mas a la galeria gòtica del palau de la Generalitat, escenari habitual de les fotografies més solemnes, i tots dos han posat en escena l'acord amb una encaixada de mans davant dels fotògrafs i les càmeres de televisió.

Es tracta de la primera reunió que mantenen el president i el cap de l'oposició a soles des del 21 d'octubre, quan van rubricar el Pacte Nacional per a la Investigació i la Innovació. Dolors Camats 010709 CATr

Tot i aquesta escenificació, la polèmica continua, perquè ICV-EUiA, soci del tripartit, el PP i Ciutadans votaran contra la LEC parcialment o en la seva totalitat. Dolors Camats 010709 RAC1

La portaveu parlamentària d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha retret al president de la Generalitat, José Montilla, que hagi preferit fotografiar-se aquest dimecres amb el líder de CiU, Artur Mas, pel seu acord sobre la llei d'educació de Catalunya (LEC), abans que fer-ho amb el tripartit, com es va fer quan es va signar el Pacte Nacional d'Educació.

"La foto d'aquest matí té el preu de trencar la foto de l'any 2006, la del govern tripartit amb els 20 signants del Pacte Nacional per l'Educació. Han canviat una foto per una altra", ha denunciat Camats, que ha negat que aquesta llei sigui "de consens", malgrat que compta amb el suport de PSC, CiU i ERC.

Joan Solà: 'Els diputats teniu la responsabilitat de fer que aquest poble no se senti subordinat a cap altre'

El lingüista Joan Solà ha intervingut aquesta tarda al Parlament de Catalunya i ha instat als parlamentaris a emprendre accions per tal que el poble català no se senti subordinat a cap altre. És la primera vegada que fent ús de l'article 178 del reglament de la cambra es convida a intervenir davant el ple una personalitat rellevant per la seva 'significació institucional, política, social, científica o cultural'.

Solà ha concretat: 'Els polítics s'han de preguntar si volen o no que siguem un país normal'. La solució és difícil, ha afegit, 'però portem anys sense voler-la afrontar des de l'arrel i posant pedaços'. Joan Solà ha sentenciat que la llengua catalana no està bé de salut política, social ni filològica. Pel que fa a la salut política del català el lingüista ha advertit que és imprescindible i urgent modificar les regles de relació amb Espanya i ha afegit que la negociació de l'Estatut i del finançament han creat una sensació de subordinació i dependència com a poble entre els ciutadans. En relació a la salut social de la llengua, Solà ha dit que es parla català a les aules, però no al pati i que falla un sistema educatiu que no pot promocionar el català. A més, Solà ha observat que fa trenta anys que es reclama el català a Europa perquè no es pot reclamar allà on caldria fer-ho: al Congrés dels Diputats espanyol.

Per últim, en referència a la salut filològica Joan Solà ha subratllat que hi ha una degradació de totes les estructures de la llengua i que els mitjans de comunicació no ajuden a millorar-la degut al mal ús que fan del català. El lingüista ha afegit que la mala salut filològica del català no és tinguda en compte en el debat de la llengua. Solà ha dit: 'Ens caldria una situació lingüística semblant a Suïssa, Bèlgica i Canadà'. directe.cat: Joan Solà canta les quaranta als parlamentaris i avisa que el català 'no està bé de salut'

Barcelona s'acomiada de Vicenç Ferrer

Centenars de persones s'han aplegat aquest vespre a la basílica de Santa Maria del Mar per acomiadar el cooperant Vicenç Ferrer, traspassat el 19 de juny a Antapur, a l'Índia. Seguint el model de comiat de l'Índia, l'acte d'avui ha inclòs els rituals cristià, musulmà i hindú. Milers de persones ja van assistir fa uns dies al soterrament de Ferrer a l'Índia, però la Fundació Vicenç Ferrer volia acomiadar-lo també a Barcelona, car és la ciutat on va néixer.

La vídua del cooperant, Anna Ferrer, ha dit durant el seu parlament que segurament Vicenç Ferrer no descansaria en pau: 'treballarà perquè les portes del cel siguin obertes per tothom'.

Entre els assistents al comiat de Ferrer, hi havia el president de la Generalitat, José Montilla; el vice-president, Josep-Lluís Carod-Rovira; el conseller Joan Saura; el president del parlament, Ernest Benach; l'ex-president Jordi Pujol i el batlle de Barcelona, Jordi Hereu.

Arnaldo Otegi: "La sentència d'Estrasburg dóna cobertura a l'estat d'apartheid al País Basc"

El líder de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi ha qualificat aquest dimecres de "molt mala notícia" i de "greu error" la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que ha rebutjat el recurs contra la il·legalització de Batasuna ordenada pel Tribunal Suprem i avalada pel Tribunal Constitucional.

Per Otegi, la decisió d'Estrasburg "dóna cobertura política a l'estat d'apartheid en què viu el País Basc", i ha reconegut que "l'Estat espanyol ha guanyat una batalla política".

Pel que fa a l'argument de la suposada necessitat de garantir la seguretat al País Basc amb la il·legalització de Batasuna, un dels al·legats en la sentència, Otegi ha advertit que "remet a la guerra preventiva contra el terrorisme" instaurada per George W. Bush amb Tony Blair i José María Aznar.

Tanmateix, pel portaveu de Batasuna la resolució no canviarà els plantejaments de l'esquerra abertzale, que reclama una negociació amb Madrid pel reconeixement del dret a l'autodeterminació dels bascos.

En aquest sentit, ha apostat "pel canvi de l'escenari actual per un de democràtic", per reforçar l'esquerra abertzale, per la suma de forces independentistes i per "la posada en marxa d'un procés de diàleg i negociació".

La junta sortint de la PDD fa autocrítica

La junta sortint de la Plataforma pel Dret de Decidir, que va "perdre la demanda judicial a la justicia española", ha adreçat una carta als socis de l'organització que "malgrat el marc convuls de l’assemblea de Girona de la PDD vàreu decidir fer confiança a un equip de persones per tal que desencallés políticament la PDD". Transcorregut un any de l’elecció d’aquella junta, "les persones que n’hem format part us volem fer arribar la nostra valoració sobre els esdeveniments succeïts i sobre la situació actual de la plataforma".

La junta encapçalada per Mònica Sabata creu "amb convenciment que hem portat a terme iniciatives interessants" com ara "polir el discurs polític de la PDD i concretar els eixos polítics bàsics sobre els que hem de treballar". "Hem millorat la interlocució amb el món associatiu i amb les organitzacions polítiques", reivindiquen, a més d'apuntar que "hem liderat el disseny d’una proposta política davant la sentència del Tribunal Constitucional". "Hem estat a punt de concretar un acord de col·laboració amb el col·lectiu Decidim.cat per portar el dret a decidir al món de la política local", recorden també.

Tot i això, admeten que "és evident que hi ha molts motius per a l’autocrítica. Hi ha coses que no hem fet bé o que hauríem o podríem haver fet millor". "Vàrem pensar que la conflictivitat interna al si de la PDD era quelcom que podíem gestionar, que no afectaria a la cohesió interna de la junta i que les desavinences amb els socis que no van acceptar els resultats de Girona, no serien prou importants com per arribar a paralitzar i bloquejar l’entitat", apunten.

Greenpeace demana a Zapatero que no cedeixi "davant les pressions d'Iberdrola, Endesa i el lobby nuclear"

"No es pot sortir d'una crisi econòmica amb mesures, com les d'alguns governs, que afavoreixen canviar un cotxe de 10 anys que funciona per un altre de nou. A curt termini és bo per l'economia, però no a llarg termini. No estem en contra del desenvolupament, però si d'un sistema que acaba amb els recursos ", diu Gerd Leipold, director internacional de Greenpeace. Leipold està a Espanya per donar suport al tancament de la central nuclear de Garoña (Burgos), que es decideix aquest divendres.

El director de Greenpeace afirma que és possible dotar d'energia a un país desenvolupat sense dependre de les nuclears i dóna l'exemple que Garoña produeix "només un 1,2% de l'electricitat". A nivell mundial, afegeix, les nuclears generen un 16% de l'electricitat que es consumeix. L'expert apunta que "el que necessiten els països rics és tenir un consum més eficient" i valora la decisió que es prengui sobre la central com "un símbol que ens dirà si Espanya segueix pel camí correcte" o "si serà un país del passat " en no apostar per les renovables.

Camposines tanca la ferida de ferralla

La Venta de Camposines ha passat a la història de la Guerra Civil espanyola pel fet de ser un dels enclavaments més importants de la batalla de l'Ebre, l'escenari de sang en què va decidir-se la caiguda de la Segona República i la victòria de Franco. Com en altres llocs de la Terra Alta, les penúries econòmiques de la postguerra van fer que moltes persones es dediquessen a buscar la ferralla que havia quedat als camps, per vendre-la. De fet, encara és habitual trobar restes d'artilleria i explosius soterrats a les finques. Per això, el consorci que promou el polígon industrial de Camposines ha decidit netejar completament la zona de bales i projectils.

Baltasar Porcel es mor als 72 anys

La Nit 010709 COMr

L'escriptor Baltasar Porcel s'ha mort avui als 72 anys a l'Hospital Clínic com a conseqüència del tumor cerebral pel qual ja va ser operat fa tres anys. Una capella ardent al Palau Moja acollirà les restes mortals de l'escriptor, que serà enterrat a la seva localitat natal, Andratx. Aquests últims anys, Porcel havia rebut el Premi Nacional de Literatura per 'L'emperador o l'ull del vent' (2002), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2007) i el juny de l'any passat, el Premi Sant Joan de Caixa Sabadell per la novel·la 'Cada castell i totes les ombres'.

Fou després de superar la primera batalla amb el càncer, el 2007, quan Porcel va rebre el reconeixement del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i fou l'encarregat de fer el discurs de cloenda de la Fira de Frankfurt. Més tard, el 2008, li fou concedida la Medalla d'Or del Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona.

Porcel ha compaginat la seva tasca d'escriptor de ficció i d'assaig amb la columna diària que ha escrit durant una vintena d'anys a La Vanguardia. Entre les seves novel·les destaquen 'La lluna i el Cala Llamp' (1963), 'Els argonautes' (1968), 'Difunts sota els ametllers en flor' (1970), 'Cavalls cap a la fosca' (1975), 'Les pomes d'or' (1980), 'Les primaveres i les tardors' (1986), 'Ulisses a alta mar' (1997), 'El cor del senglar' (2000), 'L'emperador o l'ull del vent' (2001), 'Olympia a mitjanit' (2004) i 'Cada castell i totes les ombres' (2008). David Castillo: Adéu, mestre (Avui)

Vicenç Villatoro: Porcel. Llengua. Llibertat (Avui)

Viquipèdia: Baltasar Porcel

Els U2 fan saltar 90.000 persones al Camp Nou

U2 - No Line On The Horizon

El quartet irlandès ha donat el tret de sortida aquest dimarts al vespre a la seva gira mundial amb un concert al Camp Nou de Barcelona per presentar el seu darrer disc,'No Line on the Horizon'. En un espectacular escenari giratori, anomenat 'the claw' (l'urpa), la banda ha ofert un concert d'unes dues hores de durada, on ha interpretat més de vint temes, entre els quals hi havia alguns dels clàssics com 'Ultraviolet', 'Unforgettable Fire', 'I'll go crazy', 'One', 'Where the streets have no name', 'Sunday bloody Sunday' o 'Beautiful day', a banda d'algunes cançons del nou treball que ja havien assajat durant aquests dies a l'estadi. Més de 90.000 persones han seguit l'estrena mundial de la gira d'U2, '360º Tour'. VilaWeb: La xarxa s'omple de vídeos del concert d'U2 al Camp Nou