Sporting de Gijón 1 - Barça 6

Puyal 210908

Click To Play

Hi ha gols made in Barça i altres made in Guardiola, tots valen per guanyar el primer partit a la Lliga i, sobretot, per guanyar temps amb una balsàmica golejada a El Molinón (1-6). El primer gol blaugrana a l'Sporting, el de Xavi, el petit, el millor jugador de l'última Eurocopa, el mateix que s'ha encapritxat a besar la xarxa cada cop que s'acosta de puntetes a l'àrea. Una delícia de jugada. Pur Barça. Sergio Busquets, el pivot que es va trobar Guardiola a Tercera Divisió fa un any i l'ha posat a Primera sense que li tremolés la mà, ha obert la pilota a la banda esquerra. Gairebé sense mirar. Ho té tan interioritzat Sergio que faria una passada així fins i tot al menjador de casa seva. Allà esperava Iniesta, un prodigi de futbolista. Ha agafat suaument la pilota i ha començat a traçar un sinuós eslàlom --"me'n vaig a la dreta, giro a l'esquerra", semblava dir Andrés--, burlant-se del pobre Sastre, el lateral dret de l'Sporting, fins que ha aixecat el cap i ha vist la diminuta i valuosa figura de Xavi. ¿Es pot fer conduint la pilota i corrent al mateix temps mentre es menja el defensa i l'herba? Si ets Iniesta, sí. Sergio ha passat, Andrés ha hipnotitzat i Xavi ha emergit per rematar subtilment de cap una jugada de cine. Sense necessitat de les estrelles, sense haver de recórrer al millor Messi o al majestuós Eto'o, el Barça ja guanyava un partit que ha començat amb aire hostil. Impulsat per un públic extraordinari --25.000 persones fan més soroll i animen més que 100.000 al Camp Nou--, l'Sporting ha arrencat a tot tren; el Barça, ha resistit. I dret. En poc més de 10 minuts han passat moltes més coses que en una hora a Sòria. Amb el bon futbol, l'equip blaugrana ha amansit el rival, ha silenciat la grada i ha marxat al descans amb un còmode 0-2 gràcies a una altra jugada d'estratègia. Xavi ha tret un córner, Puyol ha rematat de cap i Eto'o, gairebé agafat al pal esquerre, ha tocat de cap per a tranquil·litat de Guardiola. I de Tito Vilanova, el seu ajudant, el paio que dibuixa les fletxes a la pissarra i després surten perfectes al camp. Ha somrigut feliç i alleujat. Una altra acció a pilota parada, un altre gol del Barça. No és la solució miraculosa, però et dóna punts. Molts més dels que sembla. Tota l'energia que havia col·locat inicialment un atrevit Sporting s'ha diluit. Ha estat valent Manolo Preciado, el tècnic de l'equip asturià. Però el Barcelona no només li ha pres la pilota, cosa habitual amb tots els seus rivals, sinó que l'ha angoixat de tal manera que fins i tot Jorge s'ha marcat un autogol, el tercer blaugrana només començar la segona meitat. Un altre que neix de la pissarra de Vilanova. Però un minut després, l'orgull de l'Sporting li ha permès batre Valdés. Semblava que el Barça encara s'estava abraçant quan Maldonado ha afusellat i el partit s'ha tornat a agitar. Fins a l'expulsió de Gerard, el central català del conjunt blanc-i-vermell, que ha pagat un clamorós error de Sergio, el seu porter. No hi ha hagut cap pausa al partit. No han deixat de succeir coses, i moltes d'elles interessants. ¿Quines? Messi ha jugat més temps de davanter centre que Eto'o, condemnat a la banda dreta. Keita comença a entonar-se una mica, encara que tingui el punt de mira desviat i Xavi està immens. Sergio juga com si tota la vida hagués estat en el primer equip i per acabar amb tant debat setmanal Guardiola ha fet sortir Bojan abans que Pedro. D'extrem dret, això sí, perquè Leo era el nou. Per acabar un partit plàcid, guanyat amb bon joc, amb un futbol intens i ràpid, Bojan, Xavi, Messi i Iniesta s'han fos amb un gol made in Barça. El primer ha estat de Xavi, l'últim d'Iniesta, però ha arribat Leo i s'ha unit a la festa amb dos gols més. Un set a l'Sporting. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

Les despulles d'Irla reposaran en un mausoleu a Sant Feliu de Guíxols

Les despulles de l'expresident de la Generalitat a l'exili Josep Irla seran traslladades a un mausoleu en el mateix cementiri de Sant Feliu de Guíxols, on hi ha la seva tomba. Així ho va anunciar ahir el vicepresident del govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, durant l'acte institucional d'homenatge a Irla, celebrat al Palau de la Generalitat. La possibilitat de construir un mausoleu ja havia estat apuntada per Carod abans, donant resposta als desitjos de les autoritats locals i la família d'Irla.

Amb el mausoleu, el republicà Josep Irla tindrà «tota la dignitat que es mereix la figura d'un president de Catalunya», segons va dir Carod-Rovira, que també va recordar el que el mateix Irla havia escrit sobre Francesc Macià: «És bo que els pobles no oblidin aquells que amb més abnegació els han servit.» El 1940, afusellat Lluís Companys, va ser proclamat president de la Generalitat a l'exili. El president del Parlament, Ernest Benach, va reclamar ahir per a Irla més reconeixement «del que ha tingut fins ara». L'expresident a l'exili va morir el 19 de setembre de 1958, a Sant Rafèu (Provença). Les seves despulles van ser traslladades l'any 1981 a Sant Feliu de Guíxols, la seva població natal.

Viquipèdia: Josep Irla

Avui: Ridao demana a la Generalitat que reclami judicialment l'anul·lació del judici a Companys

Trenta anys d'Amnistia Internacional a Catalunya

Piperrak-Basta Ya

Click To Play

El 1961 l'advocat anglès Peter Benenson (1921-2005) publicava un article a The Observer titulat 'Els presoners oblidats'. Hi donava a conèixer Amnistia Internacional, i en un parell d'anys ja s'havia estès a més d'una dotzena de països occidentals. No va ser fins el 1976 que es va fundar a Barcelona, però les autoritats espanyoles no li van concedir la legalitat fins el 1978. Avui, Barcelona li ret homenatge dins les Festes de la Mercè. L'homenatge s'ha estès a tot el cap de setmana. Des de divendres que es pot visitar a la carpa central de la Mostra d'entitats de plaça Catalunya una exposició sobre els trenta anys de l'organització. Avui, l'ajuntament de Barcelona li oferirà un reconeixement amb un acte on hi participaran el president d'Amnistia Internacional a Catalunya, Pep Parès, l'actor Jordi Dauder, que conduirà l'acte, i un representant de l'alcaldia. L'organització va operar en la clandestinitat durant dos anys. El primer local que va tenir va ser un espai que li va concedir la Fundació Jaume Bofill. Allà, el 15 de juliol de 1977, any en què l'organització mundial rebia el Nobel de la Pau, s'hi celebrava l'assamblea constituent, en la qual Manel Casanoves en va sortir escollit president. Altres membres fundadors que van assistir-hi van ser Maria Lluïsa Borràs, Silvia Escobar i David McKay. La primera campanya que va fer l'organització fou una exposició a la Fundació Miró per recollir diners per als presos polítics. Els primers anys de presència a Barcelona, i en plena transició de la dictadura a la democràcia, Amnistia va tenir molta feina a defensar la llibertat d'expressió dels ciutadans. Una de les tasques en què va treballar fou la defensa d'Albert Boadella i els membres dels Joglars, a qui les autoritats judicials havien empresonat per l'obra 'La Torna'. En una societat en què els feixistes es resistien a perdre el poder, l'activitat de l'organització va topar amb l'oposició de grups d'ultra-dreta, que l'any 1979 van posar una bomba a la delegació de Madrid. L'organització també es va sentir amenaçada durant les hores que va durar el cop d'estat del 23 de febrer de 1981, i va enviar la llista de socis a l'ambaixada francesa. Des d'aleshores i fins a l'actualitat, el nombre de socis ha anat creixent, i l'organització ha obert delegacions a diferents ciutats del país, tant del Principat, com del País Valencià i les Illes Balears. A nivell global, Amnistia Internacional té 2,2 milions de socis.

La Plataforma pel Dret de Decidir prepara una gran marxa contra el Tribunal Constitucional

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) prepara una altra mobilització. Després de l'acte que va fer davant del Palau de Justícia de Barcelona el 7 de setembre per qüestionar que el Tribunal Constitucional (TC) tingui la potestat de laminar l'Estatut, la plataforma d'entitats està dissenyant el que serà la seva tercera gran manifestació, segons que ha pogut saber l'AVUI. Una marxa que seria la resposta a una possible sentència adversa del Tribunal Constitucional al text estatuari, però també a un mal acord en el sistema de finançament.

La Plataforma pel Dret de Decidir convocarà a principis d'octubre una reunió conjunta amb les entitats i partits polítics (CiU, ERC i ICV) que van donar suport a la concentració del 7 de setembre per promoure una gran manifestació pels carrers de Barcelona. Després de la protesta que alguns membres de la PDD van fer davant de la seu del TC a Madrid durant la Diada i de boicotejar la conferència d'Alfonso Guerra, president de la Comissió Constitucional del Congrés, dilluns passat al Teatre Romea, la plataforma vol escenificar la unitat de la societat civil davant d'aquesta "ingerència" de l'Estat espanyol. Tot i que la PDD sempre s'ha posicionat en contra de la via estatutària, que considera "esgotada", fonts de l'entitat assenyalen que faran una crida a sortir al carrer per defensar la "democràcia i la dignitat del poble català". Els seus impulsors intentaran que s'hi sumi el PSC, que fins ara s'ha desmarcat de les anteriors mobilitzacions, amb la voluntat de donar un caràcter transversal a la convocatòria. Una altra de les incògnites serà saber si s'hi adhereixen els dos principals sindicats del país, CCOO i UGT, tenint en compte que no van participar en les dues manifestacions multitudinàries de la PDD. La primera, en plenes retallades en la negociació de l'Estatut, es va fer el febrer del 2006 sota el lema Som una nació i tenim el dret de decidir. La segona, el febrer del 2008, reclamava la gestió pròpia de les infraestructures, arran del caos de Rodalies de Renfe.

21 de setembre, Dia de la Pau i la no-violència

El 1981 una resolució de les Nacions Unides aprovava que el 21 de setembre fos el Dia de la Pau ('Peace Day'), una crida als governs i territoris del món per posar punt i final als conflictes violents. La data també marca, des del 2001, una crida a l'alto el foc mundial que, escoltada o no, pretén que els ciutadans atrapats enmig d'una guerra puguin accedir a assistència mèdica, aigua i aliments. Organitzacions de tot el món s'han adherit a la convocatòria.

Al voltant del Dia de la Pau han anat sorgint activitats i celebracions paral·leles arreu del món, entre les quals Peace One Day, del director britànic Jeremy Gilley, que fa servir el cinema per promoure la pau.

La xarxa ThinkPeace organitza sessions de stand-up comedy a diferents locals de tot el món amb la intenció de promoure aquest dia. Roots & Shoots és un programa on hi participen milers de joves de diferents països, involucrats a promoure la pau. La United Religions Initiative aglutina organitzacions religioses d'arreu que treballen plegades per un objectiu. I amb un to més festiu, l'Earthdance promou la pau des de 1996 a partir de la música i el ball.