Dyango desencadenat

A 13TV es fan creus que el cantant, que ha defensat la independència, actuï al Concert per la Llibertat del Camp Nou el 29 de juny



Ja era conegut que Dyango forma part del cartell del Concert per la Llibertat que organitzat per Òmnium Cultural se celebrarà al Camp Nou el 29 de juny, una participació que s'interpreta com un gest de complicitat amb el procés sobiranista català. Però a la cadena ultracatòlica no s'ho acabaven de creure i pedr això mateix l'han convidat a l'espai Más claro el agua d'aquest migdia.

En aquest programa, l'intèrpret de cançons prou conegudes com 'La mare' ha hagut de respondre a l'interrogatori d'Isabel Duran, conductora del programa, i no ha tingut dubtes de donar el seu suport al procés català: "Espero que això que estem intentant –en al·lusió a la independència de Catalunya– poguem aconseguir-ho.

Tot i evitar pronunciar la paraula 'independència', Dyango ha deixat clara la seva postura, tot recordant que quan era petit no podia estudiar en català i que ara veu amb un "altre prisma Espanya". Els assistents al programa s'han fet creus del posicionament polític del cantant i han fet relluir que una de les interpretacions que ha fet Dyango -entre els centenars que ha fet durant la seva carrera- ha estat la de la cançó 'Suspiros de España'.

Se Acabó !!!

Quan algú es planteja deixar una relació pensa que ho passarà molt malament, però no és així. Lo pitjor és tot el que s'aguanta fins a prendre la decisió. Lo pitjor ja ha passat. Ara ve lo bo. Gaudiu del viatge !!!

«I am a Catalan»

Fa 40 anys dels discurs de Pau Casals a l'ONU Pau Casals és un català universal, admirat i respectat arreu, per la seva qualitat humana, per la seva música i per la defensa aferrissada dels Drets Humans i de Catalunya. Avui fa 40 anys que va fer el seu emotiu discurs a l'ONU. Començava amb un simple "I am a Catalan", tot un crit a no perdre la identitat.

Al llarg de la seva vida, va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. El 1971, en reconeixement a la seva actitud, el secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. El discurs que va fer en agraïment a aquesta distinció i la seva posterior interpretació d’El cant dels ocells l'han convertit en un referent pels catalans.

EMPAR MOLINER: Nosaltres, els talibans

El fet que Gerard Quintana, que és un cantant en llengua catalana, hagi explicat a El convidat que enraona en espanyol amb els fills és la prova més fefaent que a Catalunya, en qüestions lingüístiques, tothom fa el que vol. Ho trobo saludable, de la mateixa manera que trobaria saludable que, posem pel cas, la Mayte Martín, que és cantant en llengua castellana, parlés en català amb els fills.

Diu en Quintana que la mare dels nens, tot i que és catalana, enraona en espanyol amb els nens, i ell fa el mateix. Res a dir. Jo conec un matrimoni, catalans de soca-rel tots dos, que es parlen en espanyol. Això sí, amb un accent tan megacatalà com el d'en Quintana quan canta Tu sexo (no se'l perdin!). I es parlen en espanyol perquè es van conèixer parlant en espanyol. I es van conèixer parlant en espanyol perquè eren en una botiga. I ells, a les botigues, parlen en espanyol. El que sí que em resulta curiós és la frase d'en Quintana per explicar la diglòssia. "La meva llengua és el català, però no sóc un talibà i no penso imposar-la a la gent que m'estimo". O sigui: si ell volgués parlar en català amb la gent que estima l'estaria "imposant". I seria un talibà. Però ¿és una talibana la seva companya, que sí que parla la seva llengua amb els nens? Naturalment que no. Perquè transmetre la llengua castellana als fills és un acte normal i natural com respirar. El que no és un acte normal i natural com respirar és transmetre'ls la llengua catalana. Les paraules del cantant són molt reveladores alhora que molt respectables. Em fan pensar -en un altre sentit- en un portaveu de la plataforma Basta Ya que va dir en una roda de premsa que no parlaria mai el basc perquè era la llengua dels etarres. I ho deia en espanyol, que, si ens posem així, va ser la de Franco. (Ara.Premium)

‘La barraca', nou disc de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries

L'especial bressol que l'ha vist nàixer, una tradicional barraca del delta de l'Ebre, li ha donat el nom al nou disc de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, amb la col·laboració del músic de Xàtiva Pep Gimeno El Botifarra. La Barraca s'inspira en la música tradicional valenciana i ebrenca.

Aquesta col·laboració entre els artistes de Tortosa i el de Xàtiva és la culminació d'una amistat de fa sis anys que vol plasmar en un treball conjunt els vincles comuns en l'àmbit musical i cultural dels dos territoris. a través de jotes, fandangos i havaneres.

Segons ha explicat Artur Gaya, veu dels Quicos, La Barraca “és un viatge musical entre la Catalunya de l'Ebre i les comarques de la Costera i la Vall d'Albaida del País Valencià”. “Un corredor cultural del Mediterrani”, ha explicat Gaya amb el què es vol donar a conèixer tots els trets comuns, sobretot musicals, que tenen els dos territori

Romanç contra Camps

perdonau, però només se escriure mallorqui (si necessitau traductor, potser google o internostrum vos poden ajudar) jo soc de mallorca i entenc el valencià sense haver-lo estudiat

com s'ha produït el miracle?

a vosaltres vos passa el mateix?

no serà que català, valencià i mallorqui s'assemblen tant, tant, tant, que d'alguna manera son la mateixa cosa?

Mor José Antonio Labordeta

Labordeta - Canto a la Libertad

José Antonio Labordeta ha mort als 75 anys a Saragossa d’un càncer de pròstata contra el que lluitava des de feia anys. Aquest polític, cantautor i escriptor aragonès, serà recordat per ser un home d’esquerres que va estar compromès amb la llibertat i la democràcia durant els últims anys del franquisme, com mostren les lletres de les seves cançons durant aquesta època. Diputat de la Chunta Aragonesista durant dues legislatures, entre el 2000 i el 2008, al Congrés es caracteritzava pels seus enfrontaments constants amb el PP.

Home d’esquerres, Labordeta va ser molt crític amb el Govern de José María Aznar, a qui ataca també en algunes de les seves obres. Popularment, Labordeta era conegut per ser el presentador del programa Un país en la mochila, que es va emetre a TVE durant els anys 90.

Tortosa s'aboca al segle XVI

La Festa del Renaixement de Tortosa va viure ahir un dels dies més intensos. Després de la inauguració de dijous i la jornada de divendres, quan es va començar a viure el bullici en places i carrers, ahir, amb les famílies nobles com a protagonistes, la ciutat es va abocar de ple a la recreació històrica del segle XVI. Avui: La taverna de la voreta de l'Ebre

Botifarra du a Aielo de Malferit el seu Ú

A les portes de les festes de Moros i Cristians, Aielo de Malferit ha inclòs dins de les Nits de Música al Palau l'actuació de Pep Gimeno 'Botifarra', en què presentarà el seu segon disc 'Te'n cantaré més de mil' del que se n'han venut ja més de cinc mil còpies en menys d'un any. Entre els temes que interpretarà no faltarà l'Ú d'Aielo, el tradicional fandango, un dels més famosos de la música tradicional valenciana. El concert serà avui dissabte a les 23.30 h, precedit de l'actuació de la colla local de dolçainers Unadapam.

Botifarra cantarà aquest estiu en pràcticament totes les comarques valencianes, amb una agenda de concerts atapeïda que l'ha dut recentment a Castellar del Vallès i que el farà visitar també Barcelona (21 d'agost a les 22:00), Tarragona (24 de setembre a les 22:00) i Deltebre (20 d'agost a les 22:00).

El Senat aprova un acord de mínims per a l'ús del català, el basc i el gallec

"Ja no ens alimenten molles. Ja volem el pa sencer!!!" Ovidi Montllor-Tot explota pel cap o per la pota

El català, el basc i el gallec es podran utilitzar en el Senat a partir de l'1 de gener del 2011 en el debat de mocions del ple. La comissió de reglament del Senat ha aprovat aquest dimarts amb els vots del PSOE, l'Entesa, CiU i el PNB un acord de mínims per a l'ús de les tres llengües a la cambra alta. L'acord, però, estableix que per a les sessions de control al govern espanyol i en el debat d'altres iniciatives s'haurà de fer servir el castellà.

Els grups catalans ho han valorat com un primer pas cap a la normalització, mentre el PSOE ha volgut recordar que les mocions suposen la meitat de l'activitat del ple.

El PP s'ha oposat a la reforma i ha amenaçat a portar la reforma al Tribunal Constitucional (ja hem begut oli!!!). De fet, ja han presentat tres esmenes que han estat rebutjades i que anul·laven la proposta inicial dels grups nacionalistes.

La 'reina del bolero' Olga Guillot mor als 87 anys

La cantant cubana Olga Guillot, considerada la reina del bolero i incansable ambaixadora d'un gènere que va elevar a les màximes cotes expressives, va morir ahir als 87 anys a l'Hospital Mont Sinaí de Miami, on va ingressar a causa d'un infart. Guillot va expressar molt aviat el seu disgust amb el govern de Cuba i durant la seva llarga carrera, de més de set dècades, va anar construint sobre la seva figura tota una llegenda. Va aconseguir ser un mite que amb les seves rauxes racials i el seu desplegament dramàtic va popularitzar a tot el món títols mítics com Miénteme, Tu me acostumbraste, La gloria eres tú, La noche de anoche o Soy lo prohibido.

Wikipedia: Olga Guillot Olga Guillot - Soy lo prohibido

Lluís Llach: 'Tots sabem els motius amagats pels quals el president vol anar darrere de la senyera'

Lluís Llach-Somniem

Lluís Llach serà doble protagonista de l'anunci que Òmnium Cultural ha fet per promoure la participació a la manifestació del 10-J: l'organització ha escollit la seva cançó 'Somniem' com a banda sonora de l'espot i el cantant hi participa activament. Llach ha qualificat la polèmica de la senyera de 'petita' i ha dit que això el que demostra és que 'tothom vol ser-hi'. El cantautor ha afirmat que 'té una certa lògica que el president vulgui anar darrere la senyera', però ha afegit que tots els ciutadans d'aquest país saben els 'motius amagats pels quals vol anar darrere de la senyera'.

Tot i que des de fa uns anys el cantautor Lluís Llach està retirat de la vida pública, aquest dimarts ha participat en la gravació de l'espot que Òmnium Cultural prepara per promocionar la manifestació del 10-J.

Llach ha instat el president de la Generalitat, José Montilla, a que vagi a la manifestació però que després 'demani de seguida el grup propi dins del congrés espanyol'. Llach ha assegurat que 'si des de fa uns anys el Partit dels Socialistes –que no és el seu, ha aclarit- hagués tingut grup propi al Parlament espanyol, moltes coses d'aquestes no haguessin passat'. Lluís Llach ha afirmat que després de la sentència s'està en un moment en què 'hem de començar a pensar que volem fer com a col·lectiu, país i poble'. 'L'Espanya possible s'ha acabat, i ara ens queda la impossible', ha sentenciat, ja que malgrat creu que la militància dintre del catalanisme 'ha de ser una militància de corredor de fons', ha assegurat que 'ara és un moment molt important'.

Segons Lluís Llach aquesta manifestació servirà per l'autoestima, per saber que som molts els que semblem el mateix i que 'les fites cada dia són més possibles'. 'No ens hi va només el sentiment de nacionalisme, sinó que és un problema pràctic de coherència', ha afirmat. A més, la manifestació servirà 'per aclarir a l'Espanya de sempre el mapa de carreteres que tenen davant'.

Llach s'ha mostrat 'honorat' pel fet que emprin un tema seu, però ha afegit que també li fa 'una mica de vergonya'. El cantautor ha recordat que durant aquests 30 anys de transició 'contínuament s'ha hagut de lluitar, dia rere dia, d'una manera feixuga i cansada per coses que semblen evidents dins la panoràmica dels drets humans i dels pobles'.

'Les llibertats sempre són difícils d'assumir completament' i 'sempre són perfectibles', ha dit Llach, i ha afegit que 'tampoc ens hauria d'estranyar que sempre haguem d'estar perseguint les Ítaques' tot i que ha advertit que n'hi ha algunes que 'ja són una mica emprenyadores'.

Aquella nit que Llach va omplir el Camp Nou

Vint-i-cinc anys de l'històric concert a l'estadi del Barça Avui fa vint-i-cinc anys del mític concert de Lluís Llach al Camp del Barça, l'any 1985. Continua essent el més multitudinari de la història de la cançó i una fita massa difícil d'oblidar per tots els qui la vam viure. Va ser un concert ple d'emocions, i de reivindicació. Llach es va envoltar d'una banda extraordinària i es va fer acompanyar en el tram final del concert per Marina Rossell i Maria del Mar Bonet. Amb elles va entonar el Cant de l'Enyor dedicat a la seva mare i basat en la música de la Festa d'Elx. Abans hi havia hagut moments extraordinaris, com l'ovació monumental del públic a Laura Aymerich, que no va poder contenir les llàgrimes en la cançó que Llach li va dedicar. Al camp, a més, es va fer present amb força la Crida a la Solidaritat i també l'independentisme, aleshores inicipient, amb una gran pancarta de suport als presos de Terra Lliure. Del concert queda el record d'un dels discos més venuts de Lluís Llach, amb quinze de les cançons d'aquella nit i centenars de còpies en vídeo de la retransmissió del concert que en va fer TV3. El Futbol Club Barcelona ha publicat també un reportatge especial a la seva web on inclou un vídeo amb declaracions de Laura Aymerich. El concert va començar a dos quarts d'onze de la nit amb 'Venim del nord, venim del sud', una cançó que acollia especialment els milers de persones arribats de tots els Països Catalans per a compartir aquella nit. De les Illes fins i tot es va fletar un vaixell i del País Valencià va pujar una autèntica flota d'autobusos. Llach hi va anar barrejant les cançons amb tot de declaracions, en la seva línia de sempre. Al final, potser aclaparat per l'èxit i després d'haver entonat L'Estaca el cantant es va acostar al micròfon i va cantar la primera estrofa d'Els Segadors. Automàticament el públic dempeus el va seguir i es van encendre tots els llums de l'estadi. Cent mil persones, un rècord històric, compartien amb el cantant una nit memorable en la qual, a diferència dels anys abans, els polítics ja no estaven en la primera fila.

Alcoi recorda l'Ovidi quinze anys després

"Se'n va anar sense cap mena de reconeixement" Si l'any passat va oferir catorze hores de música a Benifairó de la Valldigna, el Col·lectiu Ovidi Montllor de músics (COM) té preparat per a demà el segon 'COMcert' per a retre homenatge al músic i actor de qui ha pres el nom. El concert es farà a Alcoi, vila natal de l'Ovidi, a l'institut Pare Vitòria. En aquest espai, començaran a actuar-hi a les sis de la vesprada quinze grups en record dels quinze anys que fa que Montllor se'n va anar de vacances.

Diu Alfons Olmo, cantant de VerdCel, que Ovidi Montllor 'se'n va anar sense cap mena de reconeixement i sense poder arribar a final de mes [...] li van fer el buit durant la seva última etapa i això no es podrà refer mai més'. Però per recuperar-lo i reconèixer-ne la tasca molts músics l'han recordat amb versions i amb concerts d'homenatges. De tots, el més sonat va ser el que es féu al Palau de la Música el gener del 2006, 'L'Ovidi se'n va a Palau', que més tard va editar-se en format de disc i DVD.

Demà recordaran l'Ovidi Al Tall, Andreu Valor, Autòmats, Batà, Carles Enguix, Hugo Mas, Inòpia, Miquel Pujadó, Naia, Owix, Pi de la Serra, Rafa Xambó, VerdCel, Xavier Morant i Xitxarra Railway.

Me gustan los catalanes...!!!

Article publicat a "La Voz de Galicia" (febrer, 2007)

Me gustan los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos, árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo.

Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 (uno va hacia Matusalén) el rey Jaime I nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los paers) para dirimir los conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas. Esos hombres sabios, que pasaron a cien en 1265, (el Consell de Cent), iniciaron el sistema del gobierno municipal de Barcelona. Gracias a ellos reinó allí la concordia, y antes de empuñar las armas prefirieron siempre emplear la razón.

Me gustan los catalanes porque en toda su historia no han ganado ni una sola guerra, y encima les da por conmemorar como fiesta nacional una de las batallas que perdieron en 1714 a manos de las tropas de Felipe V de Borbón. Cataluña había dejado de ser una nación soberana. Desde entonces, cada 11 de septiembre muchos catalanes y catalanas, como hay que decir ahora, se manifiestan para reclamar sus libertades.

Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven y bien plantada por cierto, no vaciló en pegarse a mi espalda durante cuatro días en el asiento trasero de una Vespa cuando recorrí la península en pos de Prisciliano. Me gustan los catalanes porque tienen de emblema un burro tenaz, trabajador y reflexivo, muy alejado del toro ibérico cuyas bravas y ciegas embestidas lo abocan a la muerte. Estos animales son de una raza registrada, protegida, y prolíferos sementales. Al igual que el cava, se exportan a numerosos países para mejorar la especie autóctona, como a Estados Unidos, donde crearon el Kentucky-catalan donkey . Y allí no piensan, ni mucho menos, en boicotearlos.

Cierto es que en el carácter catalán confluyen las virtudes del asno. Pero los rasgos diferenciales no se limitan a los de este cuadrúpedo. La población catalana se define por una doble característica: el seny y la rauxa . El seny implica sabiduría, juicio mesurado y sentido común. Tenía seny aquel catalán que iba en un compartimiento de un tren al lado de la ventanilla. Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieron que la subiera: «Es igual», contestó a varias solicitudes, hasta que un mesetero se levantó furioso y alzó la ventanilla... ¡cuyo cristal estaba roto! «Es igual», volvió a repetir el buen hombre con toda su santa cachaza.

Al seny le responde la rauxa , asimilable a la ocurrencia caprichosa, la boutade (frase ingeniosa y absurda). Cuando de joven y surrealista Dalí iba en el metro y veía a un cura con sotana, le decía: «Siéntese, señora».

La alianza de estas dos facetas en un solo individuo forma el carácter catalán, que se comunica, se comparte y se aprecia. El otro día al regresar a París en avión desde Barcelona quise ayudarle a un pasajero, dada la exigüidad del espacio, a ponerse el abrigo: «No, por favor, no se moleste, que bastante trabajo me cuesta a mí sólo». Pero lo más refinado lo percibí en el taller del ceramista Artigas. Él y Joan Miró estaban trabajando en el mural del aeropuerto de Barcelona. Le pedí a Miró que le dedicara una lito a mis hijos. Puso: «Para Manu y Antoine afectuosament».

Cuando la vio Artigas hizo este parco comentario: «Te lo escribió en catalán para ahorrarse una letra».

Me gusta Cataluña porque allí, según Arcadi Espada, don Quijote recobró la razón, sin duda contagiado por el seny. Me hubiera dado mucha pena que el Ingenioso caballero muriera loco.

Me gusta Cataluña en fin y sobre todo porque uno de mis hijos eligió su capital para vivir en ella por ser una ciudad abierta, tolerante y discreta.

Ramón Chao Músic, escriptor i periodista, Cavaller de les Arts i les Lletres pel govern francès i pare del cantant Manu Chao.

El Suprem condemna Pepe Rubianes, mort l'any passat, per insults al batlle de Salamanca

El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la sentència dictada per l'Audiència de Salamanca el juny del 2007 contra l'actor Pepe Rubianes, mort l'any passat, per vulneració del dret de l'honor del batlle de Salamanca, Julián Lanzarote (PP). Rubianes va fer unes declaracions al diari e-Notícies en les quals insultava el batlle per negar-se a retornar els papers de Salamanca.

La denúncia contra l'actor va sorgir arran de la polèmica pel trasllat de papers de l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca al Principat. El jutjat de Salamanca va desestimar inicialament la petició de l'alcalde, però aquesta decisió va ser revocada posteriorment per l'Audiència de Salamanca i va condemnar l'actor. La família de Rubianes hi va presenatr un recurs, que finalment ha estat refusat i, per tant, Rubianes ha estat condemnat.

Avui: El TS confirma la condemna a Pepe Rubianes per vulnerar l'honor de l'alcalde de Salamanca

Raimon torna a Xàtiva després de vuit anys

Raimon-He mirat aquesta terra

Feia vuit anys que Raimon no actuava a la seva vila natal, Xàtiva. Avui ho fa per partida doble, en dos recitals antològics al Gran Teatre: el primer, a dos quarts de vuit del vespre, i el segon, a les onze de la nit. I a més a més, demà oferirà un tercer concert que serà enregistrat per TV3.

Quan els responsables de programació de TV3 van expressar la seva intenció d'enregistrar algun dels dos concerts d'avui, es van trobar que ja no hi havia espais, i és per aquest motiu que Raimon va accedir a fer un tercer concert. Serà a dos quarts de vuit del vespre, també al Gran Teatre de Xàtiva. El recital antològic de Raimon inclou cançons seves i també poemes musicals d'Ausiàs March, Jaume Roig, Salvador Espriu i Pere Quart, entre altres. A més, és probable que avanci algunes cançons del seu proper disc, 'Punxa de temps', que sortirà a la llum d'ací a poc temps.

Raimon va començar a cantar en públic l'any 1961. Dos anys abans havia compost 'Al vent', que es publicaria en disc el 1963 i que esdevindria l'himne de tota una generació i el símbol de la Nova Cançó. Des d'aleshores, ha dedicat tota la seva vida a fer i cantar unes cançons que ha portat per mig món.

La garceta de Miravet

Avui hem rebut la notícia que la nostra bona amiga, la Pepa Vives, ha estat guardonada amb el segon premi de Fotògrafs de Natura i Acció, per aquesta foto, "Vol en BN". Felicitats.

The Killers - Human

Banksy, de les parets a la pantalla

Es fa dir Banksy, és l'autor dels grafits més famós del món i, nogensmenys, encara no se n'ha acabat de descobrir la veritable identitat. Això ha fet créixer encara més l'interès dels mitjans de comunicació i, de retruc, la fama d'aquest personatge. Les seves pintades als carrers de ciutats de mig món, al mur de la vergonya de Palestina o a Disneyland..., tan impactants i vistoses, han entrat per la porta gran a les galeries d'art i als museus. A la Gran Bretanya, d'on se sap que és originari, ja es demanen si no l'haurien de nominar al prestigiós Turner Prize. Una simple cerca de 'Banksy' a Flickr proporciona més de cent mil fotografies de grafits seus i de les seves provocatives incursions a museus; i el grup de seguidors que hi té suma més de quinze mil membres. El fenomen anomenat 'efecte Banksy' encara creixerà més, perquè avui s'estrena als cinemes dels EUA Exit Through the Gift Shop, un documental sobre l'art al carrer del grafiter Banksy amb una (possible) entrevista. El film, que es va presentar oficialment al Festival de Sundance el gener d'enguany, narra la història d'un artista francès que viu a Los Angeles, Thierry Guetta, que es converteix en documentalista cinematogràfic quan s'enderia a trobar el misteriós artista Banksy. L'acaba trobant i enregistrant en acció, i descobreix, pel camí, companys seus de l'art del carrer com Shepard Fairey i Space Invader. Banksy al carrer del riu