Avui fa vint-i-cinc anys del mític concert de Lluís Llach al Camp del Barça, l'any 1985. Continua essent el més multitudinari de la història de la cançó i una fita massa difícil d'oblidar per tots els qui la vam viure. Va ser un concert ple d'emocions, i de reivindicació. Llach es va envoltar d'una banda extraordinària i es va fer acompanyar en el tram final del concert per Marina Rossell i Maria del Mar Bonet. Amb elles va entonar el Cant de l'Enyor dedicat a la seva mare i basat en la música de la Festa d'Elx.
Abans hi havia hagut moments extraordinaris, com l'ovació monumental del públic a Laura Aymerich, que no va poder contenir les llàgrimes en la cançó que Llach li va dedicar. Al camp, a més, es va fer present amb força la Crida a la Solidaritat i també l'independentisme, aleshores inicipient, amb una gran pancarta de suport als presos de Terra Lliure.
Del concert queda el record d'un dels discos més venuts de Lluís Llach, amb quinze de les cançons d'aquella nit i centenars de còpies en vídeo de la retransmissió del concert que en va fer TV3. El Futbol Club Barcelona ha publicat també un reportatge especial a la seva web on inclou un vídeo amb declaracions de Laura Aymerich.
El concert va començar a dos quarts d'onze de la nit amb 'Venim del nord, venim del sud', una cançó que acollia especialment els milers de persones arribats de tots els Països Catalans per a compartir aquella nit. De les Illes fins i tot es va fletar un vaixell i del País Valencià va pujar una autèntica flota d'autobusos.
Llach hi va anar barrejant les cançons amb tot de declaracions, en la seva línia de sempre. Al final, potser aclaparat per l'èxit i després d'haver entonat L'Estaca el cantant es va acostar al micròfon i va cantar la primera estrofa d'Els Segadors. Automàticament el públic dempeus el va seguir i es van encendre tots els llums de l'estadi. Cent mil persones, un rècord històric, compartien amb el cantant una nit memorable en la qual, a diferència dels anys abans, els polítics ja no estaven en la primera fila.
06 de juliol, 2010
Aquella nit que Llach va omplir el Camp Nou
Vint-i-cinc anys de l'històric concert a l'estadi del Barça
Avui fa vint-i-cinc anys del mític concert de Lluís Llach al Camp del Barça, l'any 1985. Continua essent el més multitudinari de la història de la cançó i una fita massa difícil d'oblidar per tots els qui la vam viure. Va ser un concert ple d'emocions, i de reivindicació. Llach es va envoltar d'una banda extraordinària i es va fer acompanyar en el tram final del concert per Marina Rossell i Maria del Mar Bonet. Amb elles va entonar el Cant de l'Enyor dedicat a la seva mare i basat en la música de la Festa d'Elx.
Abans hi havia hagut moments extraordinaris, com l'ovació monumental del públic a Laura Aymerich, que no va poder contenir les llàgrimes en la cançó que Llach li va dedicar. Al camp, a més, es va fer present amb força la Crida a la Solidaritat i també l'independentisme, aleshores inicipient, amb una gran pancarta de suport als presos de Terra Lliure.
Del concert queda el record d'un dels discos més venuts de Lluís Llach, amb quinze de les cançons d'aquella nit i centenars de còpies en vídeo de la retransmissió del concert que en va fer TV3. El Futbol Club Barcelona ha publicat també un reportatge especial a la seva web on inclou un vídeo amb declaracions de Laura Aymerich.
El concert va començar a dos quarts d'onze de la nit amb 'Venim del nord, venim del sud', una cançó que acollia especialment els milers de persones arribats de tots els Països Catalans per a compartir aquella nit. De les Illes fins i tot es va fletar un vaixell i del País Valencià va pujar una autèntica flota d'autobusos.
Llach hi va anar barrejant les cançons amb tot de declaracions, en la seva línia de sempre. Al final, potser aclaparat per l'èxit i després d'haver entonat L'Estaca el cantant es va acostar al micròfon i va cantar la primera estrofa d'Els Segadors. Automàticament el públic dempeus el va seguir i es van encendre tots els llums de l'estadi. Cent mil persones, un rècord històric, compartien amb el cantant una nit memorable en la qual, a diferència dels anys abans, els polítics ja no estaven en la primera fila.
Avui fa vint-i-cinc anys del mític concert de Lluís Llach al Camp del Barça, l'any 1985. Continua essent el més multitudinari de la història de la cançó i una fita massa difícil d'oblidar per tots els qui la vam viure. Va ser un concert ple d'emocions, i de reivindicació. Llach es va envoltar d'una banda extraordinària i es va fer acompanyar en el tram final del concert per Marina Rossell i Maria del Mar Bonet. Amb elles va entonar el Cant de l'Enyor dedicat a la seva mare i basat en la música de la Festa d'Elx.
Abans hi havia hagut moments extraordinaris, com l'ovació monumental del públic a Laura Aymerich, que no va poder contenir les llàgrimes en la cançó que Llach li va dedicar. Al camp, a més, es va fer present amb força la Crida a la Solidaritat i també l'independentisme, aleshores inicipient, amb una gran pancarta de suport als presos de Terra Lliure.
Del concert queda el record d'un dels discos més venuts de Lluís Llach, amb quinze de les cançons d'aquella nit i centenars de còpies en vídeo de la retransmissió del concert que en va fer TV3. El Futbol Club Barcelona ha publicat també un reportatge especial a la seva web on inclou un vídeo amb declaracions de Laura Aymerich.
El concert va començar a dos quarts d'onze de la nit amb 'Venim del nord, venim del sud', una cançó que acollia especialment els milers de persones arribats de tots els Països Catalans per a compartir aquella nit. De les Illes fins i tot es va fletar un vaixell i del País Valencià va pujar una autèntica flota d'autobusos.
Llach hi va anar barrejant les cançons amb tot de declaracions, en la seva línia de sempre. Al final, potser aclaparat per l'èxit i després d'haver entonat L'Estaca el cantant es va acostar al micròfon i va cantar la primera estrofa d'Els Segadors. Automàticament el públic dempeus el va seguir i es van encendre tots els llums de l'estadi. Cent mil persones, un rècord històric, compartien amb el cantant una nit memorable en la qual, a diferència dels anys abans, els polítics ja no estaven en la primera fila.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada