Milers d'estudiants es manifesten pel centre de Barcelona

Uns 10.000 universitaris, segons la Guàrdia Urbana (ja us podeu imaginar que eren molts més), s'han manifestat aquest dijous pel centre de Barcelona en contra de les retallades a les universitats públiques. La protesta ha culminat la convocatòria de vaga d'aquest dijous a les facultats.

La capçalera de la manifestació ha estat presidida per una pancarta amb el lema L'educació és el futur. Defensem-la.

Esbronquen un alcalde de la Franja per parlar en català

L'alcalde socialista de La Freixeda, a la comarca del Matarranya, escridassat El nou alcalde de La Freixeda, Javier Adell, del PSOE, va ser escridassat aquest dijous per enraonar en català després de prometre el càrrec. Adell, que va ser investit alcalde gràcies a una moció de censura presentada pel PSOE i el PAR al fins ahir alcalde del PP, Antoni Algueró, va utilitzar el català en les primeres paraules com a batlle per considerar-ho "adient".

Segons informa el diari Bajoaragondigital, la tria idiomàtica de l'alcalde va esverar el públic, que el va escridassar i esbroncar. Molts assistents al plenari van abandonar la sala mentre Adell i una veïna es van embolicar en una discussió acalorada, quan aquesta li va retreure que enraonar en català era de "mala educació" ja que la seva llengua és "chapurriau" i la llengua escolar el castellà.

Tinc una idea !!!

El govern català vol fomentar l'esperit emprenedor en els estudiants catalans.

El Chupa-Chups és un cas d'èxit de l'empresa catalana, i els estudiants l'han de conèixer i saber com s'arriba a crear una marca amb possibilitats. És el convenciment de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que impulsa un conjunt de mesures, que ha batejat amb el nom de Catalunya, escola d'emprenedoria, per fomentar l'emprenedoria i l'esperit empresarial des de primària fins als cicles postobligatoris.

ElPunt/Avui: La Generalitat fomentarà l'afany emprenedor entre els estudiants

La Casa Blanca nega haver contactat amb extraterrestres

Menos mal que ho han aclarit !!! El Govern nord-americà ha hagut d'emetre un comunicat oficial negant els suposats contactes entre l'Administració dels Estats Units i éssers extraterrestres, després que una petició popular a través del programa governamental We the people (Nosaltres, el poble) recollís el suport necessari per aconseguir una resposta per part de l'Administració.

Les entitats socials denuncien que “la pobresa infantil no és una prioritat per a la societat”

Augmentar les beques de menjador perquè tot escolar que ho necessiti tingui assegurat com a mínim un àpat i crear serveis d'acollida perquè els infants no es quedin sols a casa o al carrer són dues de les propostes que les entitats socials fan en la campanya Que els infants no paguin la crisi.

El Punt/Avui: Infància, pobresa invisible

EMPAR MOLINER: Nosaltres, els talibans

El fet que Gerard Quintana, que és un cantant en llengua catalana, hagi explicat a El convidat que enraona en espanyol amb els fills és la prova més fefaent que a Catalunya, en qüestions lingüístiques, tothom fa el que vol. Ho trobo saludable, de la mateixa manera que trobaria saludable que, posem pel cas, la Mayte Martín, que és cantant en llengua castellana, parlés en català amb els fills.

Diu en Quintana que la mare dels nens, tot i que és catalana, enraona en espanyol amb els nens, i ell fa el mateix. Res a dir. Jo conec un matrimoni, catalans de soca-rel tots dos, que es parlen en espanyol. Això sí, amb un accent tan megacatalà com el d'en Quintana quan canta Tu sexo (no se'l perdin!). I es parlen en espanyol perquè es van conèixer parlant en espanyol. I es van conèixer parlant en espanyol perquè eren en una botiga. I ells, a les botigues, parlen en espanyol. El que sí que em resulta curiós és la frase d'en Quintana per explicar la diglòssia. "La meva llengua és el català, però no sóc un talibà i no penso imposar-la a la gent que m'estimo". O sigui: si ell volgués parlar en català amb la gent que estima l'estaria "imposant". I seria un talibà. Però ¿és una talibana la seva companya, que sí que parla la seva llengua amb els nens? Naturalment que no. Perquè transmetre la llengua castellana als fills és un acte normal i natural com respirar. El que no és un acte normal i natural com respirar és transmetre'ls la llengua catalana. Les paraules del cantant són molt reveladores alhora que molt respectables. Em fan pensar -en un altre sentit- en un portaveu de la plataforma Basta Ya que va dir en una roda de premsa que no parlaria mai el basc perquè era la llengua dels etarres. I ho deia en espanyol, que, si ens posem així, va ser la de Franco. (Ara.Premium)

Un miler de metges surten al carrer contra de les retallades

Això ja és tocar el moll de l'os !!! Pinten bastos ! Un miler de Metges Interns Residents (MIR) s'han concentrat aquest dijous a la tarda al davant de l'Institut Català de la Salut (ICS), a Barcelona, per protestar contra les retallades. Al cap d'uns minuts, han impedit la circulació del trànsit de la Gran Via i tot seguit, a dos quarts de set, han tallat la cruïlla Gran Via-Balmes, on s'han assegut.

Més d'un terç dels joves s'emborratxa almenys un cop al mes

I, amb tot lo que cau, us estranyeu? El 35,6% dels escolars de l'Estat entre 14 i 18 anys s'han emborratxat algun cop en els últims 30 dies, segons dades de la darrera Enquesta Escolar sobre Drogues que ha avançat aquest dijous el govern espanyol. Amb l'objectiu de reduir l'alcoholisme entre els joves, la ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, Leire Pajín, ha firmat un acord amb els principals agents socials que inclou, entre d'altres, la implicació dels mitjans de comunicació en la reducció del consum, l'autoregulació dels sectors implicats i el foment d'hàbits saludables.

Segons les dades de l'Enquesta Escolar sobre Drogues (ESTUDES) 2010-2011, que es presentarà en breu, els joves comencen a beure als 13,7 anys i ho fan en espais públics, fora del control familiar. L'estudi afirma el 58,8% dels estudiants d'entre 14 i 18 anys admeten que s'han emborratxat almenys un cop a la vida, el 52,9% ho han fet en els últims 12 mesos i el 35,6% en els últims 30 dies. El consum entre les noies és lleugerament superior als dels homes.

Guardiola defensa la immersió lingüística

L'entrenador del FC Barcelona, Pep Guardiola, ha agraït aquest divendres a un periodista italià que li fes una preguntà en català i l'ha qualificat de “crac” pel seu ràpid aprenentatge de la llengua catalana. Guardiola ha defensat així la immersió lingüística a Catalunya.

En la roda de premsa prèvia al partit de dissabte contra l'Osasuna, corresponent a la quarta jornada de la Lliga, el tècnic blaugrana ha interromput el corresponsal de Sky Sports Itàlia per, dirigint-se a la resta de periodistes, etzibar: “Veieu la immersió lingüística?” No content amb això, un somrient Guardiola ha tornat a interferir en la tasca del reporter italià per dir-li que era un “crac” per la seva adaptació entre l'aplaudiment i riallades de la resta de companys.

Per la seva banda, el sorprès periodista, que va arribar a Barcelona fa uns dos anys, ha acceptat l'elogi amb un punt d'autocrítica malgrat el seu excel·lent català i ha assenyalat: “Això ho veurem quan acabi la pregunta”.

Guardiola, nascut a Santpedor, va rebre el passat 8 de setembre la Medalla d' Honor en categoria d'Or del Parlament de Catalunya per la seva carrera esportiva, tant com a jugador i entrenador, i sobretot a causa dels valors personals que representa.

La millor defensa /ElPunt/Avui)

Miravet: "Per un país de tots, l'escola en català"

Milers de persones arreu de Catalunya han secundat la crida de la plataforma somescola de manifestar-se aquest dilluns a la tarda davant els ajuntaments de Catalunya en defensa del sistema d'immersió lingüística. A la Plaça Major de Miravet mestres, pares i alumnes han seguit la crida. Des de les set de la tarda s'han concentrat davant l'ajuntament. Toni Borrell, l'alcalde, ha llegit el manifest de somescola en defensa de l'actual model educatiu català.

Escola de Miravet: Miravet: "Per un país de tots, l'escola en català"

Salvador Cot: Estan bojos, aquests espanyols

De petit, sempre m'havia preguntat quin podia ser el motiu que empenyia Juli Cèsar a l'obsessió per dominar el petit llogarret gal on resistien Astèrix, Obèlix i els seus convilatans. Era un poble de quatre cases, en el qual el sistema econòmic es reduïa a una peixeteria -d'escàs prestigi-, un ferrer no gaire productiu i una pedrera de menhirs. Per quina raó l'emperador de Roma hi destinava quatre guarnicions permanents? Per què s'entestava d'aquesta manera amb uns caçadors de senglars que no molestaven ningú? Han passat els anys, però no puc deixar de tenir una sensació semblant ara i aquí. ¿Què pot moure a l'obstinació contra la llengua catalana a una cultura com la castellana, parlada i escrita des de Terra de Foc fins a Guinea Equatorial? Què es juga una literatura amb onze premis Nobel contra la llengua territorial que fem servir en aquest racó del Mediterrani?

Potser és l'instint del dominador, del depredador cultural al qual, com al Juli Cèsar de Goscinny i Uderzo, l'inquieta l'excepció i la resistència. Però, vistos els mapes dels dos imperis, jo segueixo pensant com Astèrix: estan bojos.

El TSJC dóna 2 mesos a Ensenyament perquè el castellà sigui vehicular a l'escola

Pinten bastos !!! El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui llengua vehicular a l'escola, aplicant així la sentència del desembre del 2010 del Tribunal Suprem (TS). La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut considera el castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament juntament amb el català. Uns pares van demanar empara al Suprem i aquest els va donar la raó. Ensenyament no ha volgut valorar la interlocutòria del TSJC, que estableix que la Generalitat haurà d'informar de les mesures preses per donar compliment a la sentència del TS.

Ara.cat: Els pares demanen que el Govern no faci "ni un pas enrere" i aposta per la insubmissió

Carod avisa els contraris al model lingüístic català que no podran acabar amb la 'unitat civil' de Catalunya

El vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, ha avisat aquest dimecres els contraris al model lingüístic i social català que no podran acabar amb la 'unitat civil del poble de Catalunya', de la mateixa manera que no va aconseguir fracturar-la la dictadura franquista amb totes les eines de què disposava. El vicepresident ha carregat contra els diputats del Grup Mixt que 'volen fer creure' que el futur del castellà es juga a Catalunya. A més, ha deplorat que es diferenciï la 'comunitat castellanoparlant' de Catalunya quan 'el millor que ha fet aquest país és fer una sola xarxa escolar on no es discrimini els infants per la llengua d'origen de la seva família'.

El català és la desena llengua en traducció i la vintena en edició al món

Bernat Joan ERC 270710 CATr

El català és la vuitena llengua a la blogosfera, la desena en traducció, la catorzena en presència a Google, la quinzena a Viquipèdia, la vintena en edició i el domini .cat és considerat el segon més segur del món. Aquestes són algunes de les dades que es desprenen del 'Balanç de Política Lingüística 2004-2010' presentat aquest dilluns pel vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira; el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i la directora de Planificació i Foment, Paquita Sanvicén. El desenvolupament legislatiu, el coneixement del català, el foment del seu ús i l'atenció, i els serveis a la ciutadania han centrat les actuacions en Política Lingüística durant el període 2004-2010. Nació Digital: El català, optimista

Felip de Borbó lloa les excel·lències del castellà com a “poderós aliat del creixement econòmic”

Si és que ho tenim tot a favor!!! El príncep Felip de Borbó ha defensat aquest dijous la llengua com a “poderosa aliada del creixement econòmic” i el castellà com “la gran autopista que permet circular àgilment per les societats globals”. I ho ha fet en la clausura de la reunió de directores de l'Institut Cervantes, que té l'objectiu de difondre totes les llengües oficials de l'Estat, és a dir, el castellà però també el català, el basc i el gallec.

I no només això, sinó que el príncep d'Astúries ha aprofitat el seu discurs a Alcázar de San Juan per felicitar-se per l'augment de la demanda de cursos de la llengua castellana arreu del món, fet que, al seu entendre, “posa de manifest les avantatges que tenen els països amb idiomes d'abast universal”.

De fet, a la web del mateix Institut Cervantes es diu que l'entitat “d'acord amb els objectius i funcions de la institució, difon i promou la diversitat lingüística i cultural d'Espanya” per tal que les llengües “oficials i vernacles de l'Estat trobin un impuls internacional”. Però, la realitat, és que a la pràctica, és gairebé impossible trobar un curs a la web de l'institut que no sigui per aprendre castellà.

Així, acompanyat de Letizia, el ministre d'Exteriors Miguel Ángel Moratinos i la directora de l'Institut Cervantes, Carmen Caffarel, Felip de Borbó ha defensat que la llengua constitueix “un recurs clau a la nostra societat internacional, que es caracteritza per la comunicació permanent”.

La Plataforma per la Llengua demana als partits que no acatin la sentència del TC després de la retallada al català

La Plataforma per la Llengua ha demanat als partits polítics que desacatin la sentència de l’Estatut a tenor de la retallada que s’ha fallat i que afecta directament el futur del català. D’aquesta manera la plataforma creu que la sentència representa una regressió dels drets lingüístics de la llengua catalana alhora que acusa als magistrats de fer una ‘alta politització’ en el moment de realitzar el fallo. L’entitat en pro del català afirma també que la sentència del TC ignora i contradiu sentències del mateix Tribunal Constitucional que anteriorment ja s’havien pronunciat en matèria de drets lingüístics.

Llengua menystinguda

Hi ha realitats lingüístiques que, per més allunyades que semblin, no deixen de tenir punts en comú. Ho demostra una frase del recent informeemès pel comitè d'experts del Consell d'Europa que vetlla pel compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Un dictamen que aborda com els governs de Londres i Belfast menystenen la llengua irlandesa i l'Ulster-scots o escocès de l'Ulster, la parla dels descendents d'escocesos establerts a Irlanda del Nord.

La frase diu: “Aquesta mena d'accions són, a parer del comitè d'experts, contràries a l'objectiu de crear una comprensió, respecte i tolerància mutus cap als parlants de llengües regionals o minoritàries”. Una de les accions que critica l'informe, la mateixa a què fa referència la sentència reproduïda, és la prohibició de l'ús del gaèlic a Stormont (Parlament d'Irlanda del Nord), a causa d'una moció presentada el 2007 per un diputat del Partit dels Unionistes de l'Ulster (PUU).

Aquest fet és un més dels molts que fan quasi impossible la normalització lingüística –i política– a l'Ulster, un aspecte que destacaven els Acords de Pau de Divendres Sant (1998) i de St. Andrews (2006) en el pacte entre les parts en conflicte per superar les diferències.

Els acords insten la promulgació d'una llei de protecció de la llengua pròpia del territori irlandès, llei que no s'ha promulgat i que els experts consideren fonamental. Igualment consideren clau per avançar en la pau l'ús de l'irlandès davant dels tribunals de justícia.

Ferran Suay: “L'eina per a la normalitat lingüística és la sobirania” (Avui)

El TC restringeix l'Estatut en matèria de símbols, llengua, justícia i bilateralitat

Humm! No us posa catxondos/es ? la retallada 090710 COMr

El Tribunal Constitucional ha decidit no "mediatitzar massa" la sentència definitiva sobre l'Estatut i s'ha limitat a pujar-la a la seva pàgina web. El document té 881 pàgines i, entre d'altres aspectes, modifica el text català en els articles referents a la llengua, els símbols i la justícia. Un dels aspectes de l'Estatut que queden limitats per la interpretació que d'ells fa el Tribunal Constitucional és el de la creació del Consell de Justícia de Catalunya, ja que segons el TC el Poder Judicial "no pot tenir més òrgan de govern que el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ)".

Asseguren que "en aquestes condicions és òbvia la infracció dels articles 122.2 i 149.1.5 de la Constitució Espanyola", ja que aquests estableixen que "cap òrgan, excepte el CGPJ, pot exercir la funció de govern dels òrgans jurisdiccionals integrats al Poder Judicial, exclusiu de l'Estat, ni cap altra llei que no sigui l'Orgància del Poder Judicial pot determinar l'estructura i funcions d'aquest Consell donant cabuda, a eventuals formes de desconentració".

No obstant això, els magistrats afegeixen que "la impropietat constitucional d'un òrgan autonòmic no vol dir fatalment la inconstitucionalitat mateixa de l'òrgan en qüestió, ja que només si totes i cadascuna de les seves concretes atribucions es corresponguessin, a més, amb aquesta qualificació impròpia, seria inevitable la inconstitucionalitat". Així doncs, es buida de competències a l'òrgan però no se li declara inconstitucional. Un altre dels aspectes polèmics de la sentència és la qüestió lingüística, molt important a Catalunya. Doncs bé, pel que fa al seu ús a l'escola s'assegura que "el català ha de ser llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament, però no l'única que gaudeixi d'aquesta condició".

Els magistrats recorden que l'article 3 de la Constitució estableix que el "vehicle de comunicació de l'ensenyament" ha de ser la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma i la llengua oficial de l'Estat, és a dir, el castellà.

Això els permet concloure que "el castellà no pot deixar de ser també llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament", no sense abans afegir que correspon a l'Estat vetllar pel respecte dels drets lingüístics. Respecte als símbols i al terme nació, inclòs al preàmbul, el TC apunta que no té cap tipus de sentit jurídic, ja que a aquests efectes només existeix la Nació -ho escriu en majúscula- espanyola, tot i que sí es reconeix que es tracta d'una "idea perfectament legítima".

Per a l'Alt Tribunal, el fet que els estatuts d'autonomia tinguin el seu fonament en la Constitució "és una qüestió tan elemental i de principi que no admet discussió", pel que atorgar sentit jurídic a la nació catalana és "incompatible, per contradictòria" amb la "unitat i indivisibilitat" de la Nació espanyola, sobre la qual es fonamenta la Constitució.

En qualsevol cas, els magistrats de l'Alt Tribunal accepten que es pot parlar de la nació com una realitat cultural, històrica, lingüística, sociològica i fins a religiosa. "Però la nació que aquí importa és única i exclusivament la nació en sentit jurídic-constitucional. I en aquest específic sentit la Constitució no coneix una altra que la Nació espanyola", sentencien. Pel que fa a la bilateralitat entre Catalunya i l'Estat espanyol, que l'Estatut consolidava, els magistrats consideren que quan es parli d'aquest concepte només pot referir-se al "marc de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l'Estat" i subratlla que mai pot fer-se una interpretació que pugui entreveure en aquest principi una "dualitat impossible" entre les dues instàncies, ni tampoc pot afectar "competències alienes" al Govern català.

En definitiva, la sentència entén que l'article 174.3 ha d'interpretar-se en el sentit que preveu una participació "orgànica i procedimental" de la Generalitat, que haurà de ser regulada per la legislació estatal i que "no pot substanciar-se respecte els òrgans decisoris de l'Estat ni impedir o menystenir el lliure i ple exercici de les competències estatals". Per al Constitucional, el referèndum és un tipus de consulta popular l'autorització, establiment i regulació de la qual correspon únicament a l'Estat, mentre que el règim jurídic, les modalitats, procediment, realització i convocatòria de les consultes, en què es recull l'opinió de qualsevol col•lectiu sobre qualssevol assumptes d'interès públic, són competència exclusiva de la Generalitat.

Així doncs, la intenció de l'Estatut de fer al Govern capaç de convocar referèndums sobre qüestions que afectin a Catalunya queda suprimida.

El TC tomba la immersió lingüística

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) determina que el català no pot ser l'única llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya. Així ho deixa clar en la sentència sobre l'Estatut, en la interpretació de l'article 35 sobre els drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament i en l'anàlisi del 6.1. 'El castellà no pot deixar de ser també llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament', s'assegura en la resolució. El Constitucional constata que l'Estatut 'omet en la seva literalitat tota referència al castellà com a llengua docent', però deixa clar que 'amb la menció del català no es priva el castellà de la condició de la llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament'. Avui: El Constitucional fa trontollar la immersió lingüística a l'escola

Flandes convoca Catalunya a una cimera europea sobre joventut

El secretari de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Eugeni Villalbí, assistirà aquest dimecres a la Conferència Europea de Joventut que se celebra a Gant i reuneix els responsables de polítiques de joventut dels socis comunitaris. Villalbí ha rebut la invitació per part del govern de Flandes, ara que Bèlgica ha assumit el relleu de la presidència de la UE, però no va ser invitat a la mateixa conferència que es va celebrar a Jerez de la Frontera durant el semestre espanyol, tot i que les polítiques de joventut són una competència exclusiva de la Generalitat. 'Mentre Espanya no ens vol i ens ignora, Europa ens crida i ens demana que li expliquem què fem', lamenta Villalbí.

En canvi, a la cimera que va organitzar durant el semestre de presidència de torn de la Unió Europea, i en què hi van participar representants dels 27 estats de la UE de les institucions europees i de la societat civil organitzada, no va invitar els representants de les autonomies, que duen a terme les polítiques de Joventut a l'Estat. 'Per molt que el pes específic a la UE el tinguin els estats, el govern hauria de tenir una certa sensibilitat perquè són les autonomies les qui planifiquen les polítiques de Joventut', recorda.