El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha criticat que CiU estigui gastant en precampanya un finançament 'que no té' i ha instat la federació nacionalista a explicar com pensa finançar la pròxima campanya electoral. Puigcercós també ha demanat a CiU que 'doni la cara' sobre el cas Palau i el presumpte finançament il·legal del partit, i que 'eviti que es torni a repetir'. El líder republicà considera que ha quedat demostrat que el sistema de finançament d'ERC és 'més sa' que el de Convergència, tot i les crítiques que han rebut perquè càrrecs electes republicans donin part del seu sou a les arques del partit. Puigcercós ha participat aquest dissabte en un míting i sopar popular a La Cava.
27 de juny, 2010
Puigcercós insta CiU a donar explicacions sobre com finançarà la pròxima campanya electoral
El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha criticat que CiU estigui gastant en precampanya un finançament 'que no té' i ha instat la federació nacionalista a explicar com pensa finançar la pròxima campanya electoral. Puigcercós també ha demanat a CiU que 'doni la cara' sobre el cas Palau i el presumpte finançament il·legal del partit, i que 'eviti que es torni a repetir'. El líder republicà considera que ha quedat demostrat que el sistema de finançament d'ERC és 'més sa' que el de Convergència, tot i les crítiques que han rebut perquè càrrecs electes republicans donin part del seu sou a les arques del partit. Puigcercós ha participat aquest dissabte en un míting i sopar popular a La Cava.
Ridao creu que les eleccions seran un 'referèndum multiopció'
El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha vaticinat que les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya seran una mena de 'referèndum multiopció' on hi haurà partits que expressaran 'que ja els està bé quedar-se igual' i d'altres, com Esquerra, que situaran en la seva agenda política 'el dret de decidir dels catalans' per anar més enllà del model actual de l''Estat de les autonomies'. Ridao també s'ha referit a la 'imminent' sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut valorant que 'per treure's del damunt un problema polític' el TC 'esquarterarà' l'Estatut. És per això que el republicà assegura que els partits polítics catalans haran de fer un 'exercici de realisme' i trobar una 'resposta contundent i unitària' contra la decisió.
La consulta sobre la independència a Els Alamús registra una participació del 43,64%
La consulta sobre la independència de Catalunya ha arribat aquest diumenge a la població d'Els Alamús (Segrià), d'uns set-cents habitants. El Sí hi ha guanyat de manera aclaparadora, amb el 92,05% dels vots emesos, mentre que el No només ha registrat un 3,03% de les paperetes emeses, amb una participació total del 43,64%. La portaveu d'Esquerra al Parlament, Anna Simó, ha visitat el seu poble natal per donar suport als organitzadors de la consulta. Segons Simó, 'ara cal que els partits polítics recullin el relleu del moviment cívic i s'impulsi la votació oficial ara que el país demostra que està a punt. Sense Els Alamús no hi haurà independència, igual com l'Hospitalet de Llobregat, Tarragona o la Seu d'Urgell'.
Comença el vot per correu a la consulta sobre la independència dels PPCC als EUA
Els catalans i catalanes que viuen als Estats Units ja poden començar a participar en la consulta sobre la independència dels Països Catalans que la comissió Els Estats Units Decideixen organitza per al proper 9 d'octubre. Tenint en compte l'abast geogràfic de la consulta, es preveu que bona part dels vots es recullin a través del sistema de vot per correu que ja s'ha habilitat. Tot i això, també s'organitzaran col·legis electorals. Les persones que vulguin organitzar-ne un poden posar-se en contacte amb l'organització. Els catalans que viuen al Canadà també estan fent les primeres passes per organitzar la consulta sobre la independència.
Izquierda Unida es refunda per sobreviure
Izquierda Unida ha iniciat aquest dissabte un procés de renovació política amb el qual pretén construir un "bloc alternatiu al neoliberalisme" i "que la base social desencantada amb el PSOE ha de venir a aquesta força política", ha assenyalat el seu líder, Cayo Lara. Més de mil persones s'han congregat a l'Assemblea de Refundació d'IU, celebrada a Fuenlabrada i que ha estat oberta pel poeta Luis García Montero. El canvi que promulga Cayo Lara ja s'ha començat a sentir i l'habitual desunió entre les diferents faccions d'IU –comunistes, ecologistes, ICV, federalistes…- no s'ha percebut en cap moment, excepte en l'absència de la federació d'Astúries, que ha obert un important cisma dins del partit amb l'enfrontament que mantenen amb el Partit Comunista de la seva mateixa regió des de fa temps. Llamazares ha lamentat l'absència de la seva federació, la tercera més important d'IU a tota Espanya.
Des de la direcció del partit s'ha fet un important esforç a obrir la convocatòria a tothom i intentar eliminar la sensació que últimament presidia les reunions d'IU on la direcció ho controlava tot, amb la finalitat de recuperar l'afecte d'un electorat molt desencantat, per no desaparèixer del Congrés, on ja només queden dos representants de la formació. Cayo Lara, que encapçalarà les llistes al Parlament en les properes eleccions generals, ha demanat el vot del desencantament socialista. "Ha arribat l'hora de la transfusió. La base social desencantada amb el PSOE ha de venir a aquesta força política", ha assenyalat.
El coordinador general d'IU ha defensat les seves teories enfront de les dels principals partits espanyols, des del PSOE al PP. "Rajoy proposa ficar el dèficit a la Constitució. Però la Constitució espanyola ja té suficients dèficits, perquè no es compleix el dret al treball ni a l'habitatge digne", ha criticat Cayo Lara. Davant la situació política, econòmica i social existent, IU defensa que és "encara més necessària una àmplia convergència d'organitzacions, persones i forces d'esquerres per donar resposta als atacs que sofreix la majoria social i la classe treballadora, des de les institucions internacionals, la dreta política i econòmica i des del Govern".
Puigcercós demana una llei per blindar el sistema de caixes català de 'l'actitud depredadora' del Banc d'Espanya
El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha demanat que es proposi una llei a la pròxima legislatura per blindar el sistema de caixes català i 'voluntat per fer un mapa català de caixes'. Segons Puigcercós, l'alt risc que han assumit les direccions d'algunes caixes catalanes en els últims anys els ha deixat en una situació de feblesa davant 'l'actitud depredadora del Banc d'Espanya i el Ministeri d'Economia espanyol'. El líder republicà ha defensat que Catalunya 'necessita' les caixes i ha criticat als que veuen en l'actual situació del sistema financer català una 'porta oberta' a la banca espanyola per controlar-les. Puigcercós ha fet aquestes declaracions aquest dissabte des de La Cava.
El TC podria emetre sentència sobre l’Estatut dilluns o dimecres
El Tribunal Constitucional (TC) podria tenir enllestida la sentència de l'Estatut aquest dilluns mateix o bé dimecres, segons fonts coneixedores de les deliberacions de l'alt tribunal. Els magistrats han estat treballant en el text durant el cap de setmana. Aquest dilluns s'espera que la presidenta María Emilia Casas faci una prospecció del seu esborrany. Aquesta fórmula s'utilitza per no parlar d'una votació, però a efectes pràctics dóna a conèixer l'opinió dels magistrats. Si hi hagués acord dilluns ja es podria donar a conèixer el resultat de la sentència. Si no és així dimarts i dimecres el Ple es dedicaria a votar bloc a bloc la sentència i emetrien un resultat dimecres mateix.
La presidenta Casas ha assistit a l'acte d'homenatge a les víctimes del terrorisme al Congrés dels Diputats on ha mantingut un hermetisme absolut sobre els treballs del seu tribunal. En la trobada posterior als passadissos del Congrés, tot i la insistència dels periodistes, Casas s'ha negat a proporcionar cap mena d'informació sobre com avancen els treballs de la sentència de l'Estatut al tribunal que presideix.
Millet es repartia comissions del 4% amb l'extresorer de CDC
L'ex gestor del Palau de la Música Fèlix Millet repartia suposades comissions del 4% per obres públiques amb Carles Torrent, responsable de finances de CDC i administrador de la Fundació Trias Fargas, mort el 2005, segons una informació que publica La Vanguardia.
El diari apunta que Millet descrivia en els seus documents suposades comissions del 4% per les obres de la Ciutat de la Justícia i de la línia 9 del Metro. D'aquest percentatge, el 2,5% anava a parar a Carles Torrent i el 1,5% a Millet.
El valor de les comissions per les obres de la Ciutat de la Justícia s'elevaria a gairebé dos milions d'euros i per la línia 9 del metro seria d'uns tres milions i mig d'euros. Fèlix Millet li va demanar a Torrent en dues cartes que li va enviar el 1999 que intercedís per concedir alguna obra a Agroman argumentant que "en aquests moments estem en deute".
Agroman es va fusionar amb Ferrovial i la societat resultant ha estat un dels grans patrocinadors del Palau de la Música, a qui va destinà uns 12 milions d'euros durant l'època en què aquest entitat cultural va ser gestionada per Fèlix Millet i Jordi Montull.
laVanguardia: Fèlix Millet anotó en su ordenador pagos de comisiones al contable fallecido de CDC
laVanguardia: El caso Millet, más de un siglo
eldebat.cat: Millet hauria anotat al seu ordenador el presumpte pagament de comissions
Flix rep més de 250 milions d'euros
La descontaminació del pantà de Flix, tot i que ha començat amb un retard considerable, és el projecte més important que afecta aquesta població riberenca. Amb un pressupost global de 190 milions d'euros, és la inversió més elevada que el govern de l'Estat espanyol i la Generalitat han fet a les Terres de l'Ebre en les últimes dècades. El projecte, que es finançarà en bona part amb fons de la Unió Europea, generarà un mínim de 200 llocs de treball a la Ribera d'Ebre, segons els càlculs fets pel govern. Una ocupació que serà providencial per compensar la pèrdua de llocs de treball que ha registrat el polígon químic de Flix. Amb tot, aquest poble de 4.043 habitants acumula interessants projectes privats i sobretot una inversió pública que supera els 250 milions d'euros.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
