lo carrer del riu

lo carrer del riu

21 de març, 2008

Salvadó assegura que el govern no preveu cap transvasament de l'Ebre ni del Segre

El delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, va trencar el silenci del govern al territori, i va assegurar que l'executiu català no té previst fer «cap actuació» que comporti un transvasament a l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons Salvadó, la Generalitat no ha fet «ni cap encàrrec ni cap estudi» sobre possibles captacions de l'Ebre o del riu Segre. En aquest sentit, va atribuir les últimes notícies sobre la preparació de la interconnexió de xarxes a les «especulacions» dels grups de l'oposició, tot i que va admetre que la Generalitat ha d'estudiar «totes les alternatives» per afrontar la sequera. De fet, el conseller Joaquim Nadal no va descartar l'opció de captar aigua del Segre com a «mesura d'emergència» si s'agreuja la situació actual.

Salvadó va intentar donar un missatge de tranquil·litat a les Terres de l'Ebre, després de les últimes notícies sobre diferents mesures, encara en fase d'estudi, per fer arribar l'aigua a Barcelona. El delegat de la Generalitat va garantir que des del govern català no s'ha fet «cap actuació» que pugui comportar nous transvasaments de l'Ebre, i que l'executiu tampoc ha fet «ni cap estudi ni cap encàrrec» sobre una possible captació d'aigua des del Segre, el seu principal afluent. «Només són especulacions que fan els grups de l'oposició, i que no es corresponen amb la realitat», va assenyalar Salvadó, que va admetre que la Generalitat es troba davant d'una situació «complicada».

Per tant, el delegat a les Terres de l'Ebre va reconèixer que el govern català està estudiant les «diferents alternatives» perquè «les àrees necessitades» del país puguin abastir-se d'aigua en cas d'emergència. Segons Salvadó, l'objectiu a mitjà termini és que, un cop superada la situació de sequera actual, Catalunya tingui les noves plantes dessalinitzadores en funcionament, per evitar que un nou cicle de falta de pluges pugui provocar els mateixos problemes. «Però enguany s'han de buscar les solucions provisionals a la situació d'emergència», va dir. A més, el delegat va remarcar que la Generalitat «en cap cas» ha manifestat que portar l'aigua des de França, a través d'un transvasament del Roine, pugui ser una de les alternatives, com ha tornat a reclamar CiU insistentment.

Egspaña demana una solució que "preservi la cultura tibetana dins de la Xina"

"El govern d'Egspaña segueix amb preocupació els esdeveniments del Tibet i lamenta les morts ocasionades pels disturbis dels últims dies", assegura una comunicat emès avui pel ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació. De fet, el govern espanyol desitja que "s'assoleixi, mitjançant el diàleg, una solució duradora i acceptable que preservi la cultura i la religió tibenates en el si de la República Popular Xinesa". De fet, aquesta posició és molt propera a l'expressada darrerament pel líder espiritual dels tibetans, el Dalai Lama, des de l'exili. Segons les seves paraules dels últims dies, renuncia a la independència i aposta per una autonomia clara per al Tibet respecte de la Xina. A més, el Dalai Lama ha anunciat avui que està disposat a entrevistar-se amb els líders del govern xinès quan s'acabi la violènciai la dura repressió que està aplicant el règim de la república.

De moment, se sap que les protestes s'han estès també al Nepal, on almenys 88 tibetans han sigut detinguts per la policia nepalesa en una protesta dels exiliats davant de les oficines de l'ONU a Katmandú. L'organització no governamental Human Rights Watch ha demanat al govern nepalès que posi fi als "arrestos i persecucions arbitràries" de manifestants, activistes i periodistes tibetans. -ZP: Apoyaré el estatuto que salga del parlamento del Tibet.

Les altres Semanasantes: La Rompida de la hora de Calanda.

Quan el rellotge de la Torre del Pilar iniciï el compte de les 12, en el matí del Divendres Sant de Calanda, l'hora quedarà trencada. El so dels redoblaments es converteix en un llenguatge expressiu. A la primera campanada de les dotze del rellotge de l'església, un baluern enorme com d'un gran tro retruny en tot el poble amb una força aclaparadora. Tots els tambors redoblen alhora. Una emoció indefinible que aviat es converteix en una espècie d'embriaguesa, s'apodera dels homes. Passen dues hores redoblant així i després es forma una processó, anomenada El Pregón, que surt de la plaça principal i dóna la volta al poble. Hi va tanta gent que els últims encara no han sortit quan els primers ja arriben per l'altre costat. A la processó hi van soldats romans amb barba postísissa (anomenats putuntunes, paraula que recorda el ritme del tambor), centurions, un general romà i un personatge anomenat Longinos, enfundat en una armadura, aquests dos últims s'enfronten en duel en un moment determinat de la processó, fent els tambors un rotlle entorn dels dos contendents. El general romà dóna mitja volta sobre si mateix per a indicar que està mort, i llavors Longinos segella el sepulcre sobre el qual ha de vetllar. Cap a les cinc tot ha acabat, s'observa llavors un moment de silenci i els tambors tornen a sonar per a no callar fins a l'endemà al migdia. Els redoblaments es basen en cinc o sis ritmes diferents. Quan dos grups que segueixen ritmes diferents es troben en tombar una cantonada, es posen parats cara a cara, i llavors es produeïx un autèntic duel de ritmes que pot durar una hora o més. El grup més feble assumeix llavors el ritme del més fort. Els tambors, fenomen sorprenent, arrollador, còsmic, que frega l'inconscient col·lectiu, fa tremolar el sòl sota els nostres peus. Només cal posar la mà a la paret d'una casa per sentir-la vibrar. La naturalesa segueix el ritme dels tambors que es perllonga durant tota la nit. Si algú s'adorm amanyagat per l'estrèpit dels redoblaments, es desperta sobresaltat quan aquests s'allunyen abandonant-lo. A l'alba, la membrana dels tambors és tacada de sang: les mans sagnen de tant redoblar. A la primera campanada de les dues de la tarda, tots els tambors emmudeixen fins a l'any que ve. Però, fins i tot després de tornar a la vida quotidiana, alguns veïns de Calanda encara parlen a sotracs, seguint el ritme dels tambors adormits. (del llibre Mi último suspiro de Luís Buñuel)

Semana Santa en CALANDA

Wikipedia: Calanda

Uns 300 pagesos del Ter demanen la dimissió dels polítics 'ineptes' en la gestió de l'aigua

Un centenar de tractors i uns 300 pagesos s'han mobilitzat aquest divendres com a protesta per la gestió de l'aigua que està fent el govern de la Generalitat i per reclamar que es posi sobre la taula una solució per als regants del Ter.

En la protesta, que ha travessat el Baix Empordà fins arribar a Girona i ocupar el pont de Fontajau, s'hi han aplegat representants de les set comunitats de regants de les comarques gironines que han adreçat dures paraules contra els representants polítics.

Hi han exposat que, si no "són capaços" de buscar solucions als problemes que provoca la sequera, dimiteixin. Han focalitzat sobretot les seves protestes en dos consellers, el de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i el d'Agricultura, Joaquim Llena, perquè consideren que "han fracassat" en els seus càrrecs.

El Viacrucis de la Setmana Santa de Móra d'Ebre, declarat acte d'interès comarcal

El president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Josep Solé, ha lliurat aquest migdia a l'associació organitzadora de la Setmana Santa de Móra d'Ebre el diploma acreditatiu per a la proclamació del Viacrucis del Divendres Sant com a Acte d'Interès Comarcal. L'acte del viacrucis ha tingut lloc aquest matí amb l'assistència d'unes 300 persones i ha comptat amb l'estrena del toc de processó 'Baixada del Calvari de Móra d'Ebre', composició del morenc Ferran Roca. El Viacrucis de Móra d'Ebre se suma a les festes de Sant Antoni d'Ascó i de Santa Agda de Riba-roja d'Ebre, també proclamades actes d'interès comarcal en anys anteriors.

El ple municipal d'Horta de Sant Joan aprova una moció contra el parc eòlic amb l'abstenció del PSC

La sessió plenària d'ahir migdia a Horta de Sant Joan va aprovar una moció presentada pel grup de CiU en què es demanava que el municipi sigui exclòs del mapa eòlic de Catalunya. L'alcalde d'Horta de Sant Joan, el convergent Àngel Ferràs, va explicar que la moció havia estat presentada com a 'defensa de l'opinió expressada pels veïns', en resposta als resultats del sondeig celebrat a la població el passat 16 de març. El grup municipal del PSC-PM, de dos regidors i encapçalat per l'anterior alcalde del municipi, Joan Navarro, es va abstenir en la votació, mentre que el regidor d'Alternativa per Horta va votar a favor.