lo carrer del riu

lo carrer del riu

10 de juny, 2008

Pamflets a Ascó i malestar a l'Ametlla

La setmana passada uns desconeguts van llançar a Ascó pamflets amb missatges contraris a l'equip de govern. Signats pel «senyor jo», els anònims critiquen els governants que tenen «les carteres ben plenes» de diners i demanen a l'alcalde que «ajudi els que ajuden a fer poble». També criden a fer «un poble germà» i lamenten que Ascó sigui «difamat» com a municipi «radioactiu». La presència dels directius de l'ANAV en el dinar popular amb què el poble ha celebrat Santa Paulina aquest cap de setmana ha acabat d'enrarir l'ambient.

D'altra banda, l'històric militant antinuclear Santiago Vilanova va denunciar ahir que l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar s'hagi desvinculat de la presentació del llibre de Xavier Garcia sobre la primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya. Vilanova manifesta: «És lamentable i antidemocràtic que un Ajuntament al qual vam ajudar a no tenir dues centrals, ara ens giri l'esquena.» Fonts municipals van matisar que l'Ajuntament dóna suport a l'acte però que no l'organitza, i que lamenta que els organitzadors l'hagin suspès.

VilaWeb/ElPunt: Els detectors de radiació d'Ascó estaven mal calibrats des de feia més d'un any

EbreDigital: El CSN reconeix errades en alguns monitors de detecció radiològica de la nuclear d'Ascó

En 'Franki' surt de la presó

Francesc Argemí 'Franki', el jove empresonat per ultratge a la bandera espanyola, ha obtingut aquest dimarts al matí el tercer grau penitenciari, segons fonts de la Plataforma Alerta Solidària. 'Franki' va dur a terme els tràmits perquè li concedissin aquest tercer grau, però faltava el vist-i-plau de les Institucions Penitenciàries. Aquest matí, han canviat el règim penitenciari a 'Franki' i ha pogut sortir del centre de Can Brians-II per anar a un pis tutelat.

Segons la Plataforma de suport a 'Franki' al Vallès Occidental aquest divendres hi haurà una roda de premsa al Col·legi de Periodistes on està previst que hi assisteixi Francesc Argemí.

Cal recordar que en Franki és a la presó des de fa poc més d'un mes, condemnat per un suposat ultratge a la bandera espanyola i d'altres delictes que van fer que el Tribunal Suprem en decretés l'ingrés a la presó.

llibertatfranki.org: El Franki ha sortit en llibertat!!

Puigcercós demana a Zapatero que publiqui ja les balances fiscals, com va prometre en la investidura

El nou president d'ERC, Joan Puigcercós, ha demanat avui al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, que l'Executiu publiqui les balances fiscals "sense més dilacions", i ha sospitat que, darrere de les "dificultats tècniques", hi ha un intent d'impedir que siguin utilitzades com a referent en el nou model de finançament.

Puigcercós afirma en el seu bloc que es tracta "d'una nova promesa incomplerta de Zapatero durant la seva investidura com a president espanyol, la publicació de les balances fiscals abans del 8 de juny".

"Ara ens diuen que hi ha problemes tècnics per calcular-les --afirma el líder d'ERC--. ¿No deu ser que costa calcular unes balances fiscals que siguin 'políticament correctes'? O 'políticament convenients', per a Madrid, és clar?"

"Desequilibri fiscal injustificable"

El president d'ERC creu que "els tècnics del Ministeri d'Economia deuen estar treballant sense descans" per obtenir "unes balances fiscals que dilueixin la contribució de Catalunya a la solidaritat amb l'Estat".

Tot i així, Puigcercós considera que "deu ser tècnicament impossible calcular les balances fiscals de forma que no presentin un desequilibri fiscal injustificable per part de territoris com Catalunya, les Balears o el País Valencià, i és que això obligaria a replantejar a fons el model de finançament i sortir del ja conegut café para todos".

El líder republicà recalca: "És normal, doncs, sospitar que el Govern de l'Estat retarda la publicació de les balances fiscals per tal d'impedir que siguin emprades --ni que tan sols sigui implícitament com a referent de la magnitud de la tragèdia-- en la negociació del nou model de finançament".

Joan Puigcercós: I les balances, senyor Zapatero?

Els funcionaris que vagin a les Balears a treballar hauran d'aprendre el català en dos anys

La consellera balear d'Interior, Maria Àngels Leciñena, ha anunciat un nou decret que regularà l'ús del català a l'administració autonòmica, que exigirà als funcionaris que vagin a les Balears des d'altres comunitats o que canviïn de lloc de feina dins de les Illes que aprengui la llengua en dos anys. En l'actualitat no s'exigeix el coneixement del català.

Leciñena ha explicat aquest decret en resposta a una pregunta d'Unió Mallorquina i ha puntualitzat que la nova normativa assumirà les modificacions requerides pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

La consellera ha destacat que "per primer cop" un decret relacionat amb la llengua compta amb el beneplàcit de la majoria dels sindicats: CCOO, UGT i STEI.

Isabel-Clara Simó: La llei de l'embut

Hi ha notícies que et deixen garratibat: els luxes pressupostaris de l’Instituto Cervantes, al costat del qual el Ramon Llull és d’una modèstia franciscana (el Llull té 13 milions d’euros i el Cervantes en té 90), són deguts al generós i unilateral ajut de l’Estat. Però l’Estat es desentén del Llull, perquè això de la llengua és “cosa de ellos”, ignorant les obligacions constitucionals. Quan algun escriptor, artista o pintor ha de marxar a algun país a mostrar la seva obra (cosa que qualsevol Estat del món recolza d’immediat), si aquest és català, el ric Instituto Cervantes demana els diners al modest Ramon Llull; l’aportació del Cervantes al Llull és de zero euros, i la del Llull al Cervantes és de més de 100.000 euros, ha declarat un responsable del Llull.

I és que l’Estat espanyol creu que només té obligacions amb una cultura, i es desentén de totes les altres; diu que se’n preocupi la Generalitat, que hi té les competències, com si Catalunya no formés part de l’Estat. Ara bé, també tenim les competències en ensenyament i volen imposar més hores de castellà, i si ens inviten a Frankfurt diuen que els invitats “somos todos”, car la literatura catalana no és més que un apèndix de la castellana. La resistència a entendre la pluriculturalitat no va a menys sinó a més. Es tracta d’una paradoxa molt estranya, que si no hi estiguéssim acostumats qualsevol trobaria insòlita: “vosaltres” (els catalans) sou espanyols i teniu totes les obligacions espanyoles, sobretot les contributives, però alhora “vosaltres” (els catalans) no sou espanyols com “nosaltres” i us heu d’apanyar amb els vostres propis recursos, excepte aquells que us usurpa l’Estat, que és l’amo. Ho heu entès?