Quan falta poc més d'una setmana per al 13 de desembre, la data fixada per celebrar la primera onada de consultes sobre la independència de Catalunya, després de la d'Arenys de Munt, les comissions organitzadores bullen d'activitat organitzant actes, engegant el vot anticipat, incentivant la participació i enllestint els preparatius perquè el 13-D tot estigui a punt. Per donar visibilitat a l'esforç dels voluntaris, directe!cat ofereix una fotogaleria amb les imatges que fan arribar les diverses comissions organitzadores.
04 de desembre, 2009
Catalunya escalfa motors per al 13-D
Quan falta poc més d'una setmana per al 13 de desembre, la data fixada per celebrar la primera onada de consultes sobre la independència de Catalunya, després de la d'Arenys de Munt, les comissions organitzadores bullen d'activitat organitzant actes, engegant el vot anticipat, incentivant la participació i enllestint els preparatius perquè el 13-D tot estigui a punt. Per donar visibilitat a l'esforç dels voluntaris, directe!cat ofereix una fotogaleria amb les imatges que fan arribar les diverses comissions organitzadores.
El 'Financial Times' presenta les consultes sobre la independència com a "soroll dels separatistes"
Un altre article de Financial Times, signat pel corresponsal Víctor Mallet, torna a portar cua. En el text, titulat The fragility of nations: how to handle secessionists i publicat a l'edició digital del diari anglès, Mallet comença dient que els separatistes, escocesos i catalans, "estan tornant a fer soroll".
El Financial Times parla de les consultes independentistes que s'estan preparant a Catalunya per al 13-D i és pregunta "¿com haurien de respondre els sindicalistes a aquestes iniciatives?". El redactor planteja com cal tractar als independentistes, i suggereix utilitzar una estratègia de no confrontació, riure, donar la raó a tothom, no fer res, i posa l'exemple de Zapatero.
L'article lamenta que el Tribunal Constitucional haurà de donar a la fi una sentència que farà infeliç a molta gent: "els nacionalistes catalans, els nacionalistes espanyols o ambdós". A més, afegeix, entre altres coses, que el suport a la independència arriba només a una "cinquena part" i no pas a un 50%, com indiquen les enquestes.
La Comissió de la Dignitat qualifica la compra de l'arxiu Centelles de 'nou acte d'humiliació' a Catalunya
El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha llegit avui un manifest en què l'entitat mostra el desacord amb la compra de l'arxiu del fotoperiodista Agustí Centelles per part del Ministeri de Cultura espanyol, afirmant que és un 'nou acte d'humiliació' al poble de Catalunya i, especialment, a les 'víctimes de la repressió'. 'Som davant d'un nou cas de menyspreu i cinisme en traslladar l'arxiu a aquell lloc sinistre', ha afirmat Cruanyes en referència a Salamanca.
També ha qualificat de 'deslleial' l'actitud del ministeri i ha afegit que 'ells [el govern espanyol] sabien que la Generalitat negociava l'adquisició i que el fons havia estat catalogat com a Patrimoni Documental de Catalunya'.
Cruanyes també s'ha demanat quan obriria el ministeri un espai a l'edifici de Salamanca on es mostri als visitants que allà hi va haver un 'centre de repressió'. 'Ja n'hi ha prou d'amagar la repressió franquista', ha denunciat.
Comissió de la Dignitat: Declaració davant la crisi del fons fotogràfic d'Agustí Centelles i reclament al ministeri l'acceleració del procés de retorn que s'està entorpint des de la direcció de l'Arxiu.
Educació aparca la digitalització de les aules a primària
El departament d'Educació de la Generalitat ha canviat finalment d'opinió i no estendrà el seu programa de digitalització a les aules de primària. S'havia previst que 11.000 alumnes d'aquest cicle inicial s'incorporessin al model 1x1: un alumne, un ordinador. Des de la conselleria s'ha decidit, però, desviar aquests ordinadors cap a secundària.
Segons el departament encapçalat per eMaragall, de l'altra manera es corria el risc que "alumnes que han cursat 6è amb ordinador es retrobin amb els llibres de text en paper a l'institut", si anaven a parar a una aula de segona no digitalitzada. Les mateixes fonts neguen que s'estigui fent "marxa enrere" i subratllen que al final d'aquest curs s'assolirà la xifra promesa de 33.000 alumnes que fan classe amb ordinador. Ara, consideren que el que fan és reforçar i accelerar la digitalització de secundària.
Aquest 14 de desembre els representants de la conselleria es desplaçaran a Madrid per signar l'acord amb el ministeri d'Educació que compromet a ambdues parts assumir el 50% de la despesa del pla de digitalització de les aules. Però la introducció dels ordinadors portàtils a les aules de les escoles catalanes continua portant maldecaps.
Actualment, 6.000 alumnes catalans estudien amb un ordinador portàtil. Després de Nadal faran les classes amb portàtil 11.000 alumnes més de secundària. Al mes d'abril s'activarà la tercera fase del pla i seran 13.000 els alumnes que s'afegiran a la digitalització. En total seran 33.000 els alumnes que acabaran el curs estudiant amb ordinadors.
La rebel·lió dels internautes fa que el govern estatal hagi de canviar el projecte de llei de mesures contra la pirateria
La possibilitat que una nova llei espanyola permetés tancar webs d'intercanvi sense intervenció judicial va provocar ahir una gran rebel·lió a internet, materialitzada en un manifest que van subscriure desenes de milers de persones i que va tenir com a punt àlgid una reunió al migdia amb la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, de la qual els blocaires van sortir decebuts, «més preocupats que abans» i afirmant que no hi havia voluntat de diàleg. Al final, però, la marea creada a internet va aconseguir guanyar i a última hora de la tarda el govern espanyol, amb Zapatero al capdavant, va fer marxa enrere.
El manifest En defensa dels drets fonamentals a internet tenia ahir a les 8 del vespre més de 56.000 adherits només al Facebook. A més, els internautes van convocar per avui a les vuit protestes a diverses ciutats.
Té la má Maria: MANIFEST EN DEFENSA DELS DRETS FONAMENTALS A INTERNET
'Salvar' Caixa Catalunya costa 1.300 milions
Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa demanaran 1.315 milions d'euros al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) de l'Estat per fer front a la fusió. Els consells d'administració de les tres entitats s'han reunit aquest divendres a la tarda i han aprovat per unanimitat el pla d'integració.
La quantitat demanada al FROB haurà de ser retornada per la nova caixa en un termini de cinc anys. La fusió haurà de ser ratificada el 21 de gener de 2010 per l'assemblea general de cada entitat i el naixement de la nova caixa està previst per al segon trimestre de l'any vinent. De moment encara no se sap sota quina marca comercial.
El pla d'integració de les tres caixes, que es va iniciar el passat 13 d'octubre i, amb l'aprovació d'avui, Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa són les primeres entitats del país que aproven un pla de fusió aquest any.
VilaWeb: Les caixes Catalunya, Tarragona i Manresa aproven per unanimitat el projecte de fusió
Mor Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució
El polític i jurista català Jordi Solé Tura, un del Pares de la Constitució Espanyola del 1978 –que precisament aquests dies compleix 31 anys– i ponent de l’Estatut de Sau, ha mort aquest divendres als 79 anys d’edat, en plena marea sobre la sentència del nou Estatut que ha d’emetre el Tribunal Constitucional. Solé Tura patia un Alzheimer des de feia 5 anys.
Nascut el 23 de maig del 1930 a Mollet del Vallès, la seva precoç vocació política aviat el va apartar del forn que regentaven els seus pares, a qui ajudava. I tot i que se’l recorda més com a socialista, Jordi Solé Tura va néixer políticament amb el comunisme. Va militar el Front d’Alliberament Popular i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), després va fundar l’Organització Comunista d’Espanya, Bandera Roja, i al caps d’uns anys va tornar al PSUC per ser-ne un dels dirigents.
Figura clau de la transició espanyola, va ser obligat a exiliar-se per la seva militància antifranquista; primer a França, i després a Bucarest, des d’on locutava a La Pirenaica (Ràdio Espanya Independent). Amb l’arribada de la democràcia, Solé Tura torna a Catalunya, i en les eleccions generals del 1977 és elegit diputat del PSUC per Barcelona al Congrés dels Diputats¬. Un any després, participa com a ponent en l’elaboració de la Constitució del 1978, i seguidament forma part de la Comissió dels Vint que redacta l’Estatut de Sau del 1979.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
