La Plataforma en Defensa de l'Ebre denuncia que el canal Xerta-Sènia és un 'transvasament encobert' cap a Castelló i demana explicacions al DAR

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha denunciat aquest dimarts que el nou canal Xerta-Sènia no forma part d'un nou projecte de regadiu si no d'un 'transvasament encobert' per dur aigua cap a Castelló. La Plataforma demana explicacions al promotor del projecte, el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció rural (DAR) 'perquè diguin clarament l'objectiu d'aquesta obra' declarada d'interès públic. L'entitat acusa el DAR d'utilitzar l'argument de la construcció d'un nou regadiu per fer un transvasament d'aigua a Castelló.

VilaWeb/ElPunt: La PDE es mobilitza perquè el govern ature la construcció del canal Xerta-Sénia

ERC de Vandellòs demana la retirada del nou decret eòlic i fotovoltaic

La secció local d'ERC a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant ha demanat la retirada del projecte del decret regulador del procediment administratiu aplicable per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya. Esquerra ha presentat aquest dimarts, darrer dia d'exposició pública del projecte, un total de divuit al·legacions. El regidor republicà, Xavier Samarra, pensa que el municipi ha de dir 'prou' a generar més energia 'a partir de combustibles bruts i de parcs eòlics que malmeten el nostre assetjat medi natural'. ERC Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant: ERC demana la retirada del nou decret eòlic i fotovoltaic

Alemanya i França honoren Companys però no demanen perdó pel seu assassinat

L’acte d’homenatge a Lluís Companys amb motiu del 68è aniversari de la seva deportació i afusellament que es va celebrar ahir a l’auditori de la Generalitat va servir perquè Alemanya i França fessin un sentit homenatge al president català. Però la cosa es va quedar a mitges en tant que els portaveus alemany i francès van evitar demanar perdó explícitament per la seva implicació en l’assassinat. I ho van argumentar. El cònsol general de França, Pascal Brice, es va escudar en el fet que François Mitterrand quan era president va lamentar el col·laboracionisme del règim de Vichy. “Ja hem reconegut la nostra responsabilitat”, va apuntar. Brice va afegir que “ara no és qüestió de buscar culpables, sinó de fer un acte d’homenatge a la resistència”. De manera semblant es va expressar la seva homòloga alemanya Christine Gläser, que va explicar que l’excanceller Helmut Kohl va demanar disculpes a Jordi Pujol als anys vuitanta per “la participació d’Alemanya en la mort de Companys”. La cònsol va parlar globalment de les barbàries comeses pels nazis i va deixar clar que “els alemanys acceptem la nostra culpa”. Més incisives van ser les intervencions del vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i del portaveu de la Comissió de la Dignitat, organitzadora de l’acte, Josep Cruanyes. Carod va lamentar que Companys no hagi tingut mai un reconeixement internacional tot i ser l’únic president elegit democràticament afusellat en el marc de la II Guerra Mundial. Després d’agrair l’acte de desgreuge d’Alemanya i França, països que el 1940 van lliurar Companys a les autoritats franquistes, va lamentar que encara “falta la veu definitiva oficial i concloent de l’Espanya democràtica”. Així, el vicepresident va advertir que “l’única restitució que es mereix 31 anys després de les primeres eleccions és l’anul·lació del procés que el va condemnar a mort”, tal com es va comprometre la vicepresidenta De la Vega l’any 2004.

Isabel-Clara Simó: Contra el País Basc

El que està passant al País Basc és escandalós. El poder central ha decidit anar laminant els abertzales; l'excusa és que són la base social d'ETA, però en realitat no és així, car els centenars de milers de ciutadans que voten formacions abertzales no sols són majoritàriament alienes a ETA, sinó que la condemnen. Es tracta de la "Reconquista", d'envair "las provincias rebeldes", i repoblar-les amb bons espanyols, tant se val de quin partit siguin. Com que no es pot tapar la boca dels votants, han ideat suprimir les paperetes. En plena democràcia i en plena Europa. I ja veiem què ha passat amb els suposats "terroristes" detinguts a l'Estat francès i alliberats de seguida. El mal radica en la llei de partits polítics, que és jurídicament indefensable, i que diu que és per "la lucha contra el terrorismo", però en realitat és per escapçar l'abertzalisme. Resultat? Que hi hagi molta abstenció i que els abertzales tornin a la clandestinitat. I què: un lehendakari espanyolista, a la presó els qui fan nosa i de partits d'obediència basca només el PNB i ja t'apanyaràs. Ara mateix han il·legalitzat el Partit Comunista de les Terres Basques (30 anys després de la tan celebrada legalització del PCE), han il·legalitzat Acció Nacionalista Basca, i han empresonat dotze dirigents de Gestores Pro Amnistia. D'ençà de la llei de partits han il·legalitzat almenys sis partits polítics, han precintat les tavernes, han perseguit entitats en pro de la llengua basca, han tancat diaris i han prohibit manifestacions. Han posat sota sospita de terrorista qualsevol ciutadà que no sigui espanyolista. El País Basc està en estat d'excepció. En plena Europa. Incomprensible.

El diners públics destinats a la Casa Reial espanyola augmentaran un 3% el 2009

Prop de nou milions d'euros d'assignació directa El 2009 el pressupost de la Casa del Rei creixerà un 2,7% més dels 8,66 milions d'euros que es van assignar pel 2008. Aquesta partida és d'assignació directa i la casa reial no ha de justificar en què ho gasta a diferència de tota la resta de partides dels Pressupostos de l'Estat que estan subjectes al control parlamentari.

ERC va presentar l'any passat un recurs davant el Tribunal Constitucional en què es reclama que els diners del presupost públic que es destinen a la casa reial puguin ser auditats pel Govern espanyol i el Parlament estatal.

Així, el 2009 el pressupost de la Casa del Rei creixerà prop d'un 3% després que pel 2008 ja hagués crescut prop d'un 5% respecte l'any anterior. La congelació 'salarial' promoguda per als alts càrrecs de l'Estat indica que no es farà complir a Joan Carles de Borbó ni la seva família. La crisi no afecta al borbó.

ERC adverteix al PSC que Zapatero cedirà en el finançament abans de posar en perill el seu Govern

Esquerra no creu que l'Executiu central estigui en perill pel finançament, i així li ha volgut fer veure aquest dilluns als seus socis de govern del PSC. Davant del temor, expressat darrerament per alguns socialistes catalans, que forçar la corda en la negociació del finançament pugui posar en dificultats l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, ERC ha advertit al PSC que el govern del PSOE no caurà en cap cas. És més, també ha assenyalat que, abans de posar en risc la continuïtat del seu govern, Zapatero estaria disposat a transigir davant dels negociadors catalans, per la qual cosa el secretari general republicà, Joan Ridao, ha reclamat al PSC que no afluixi davant de Madrid.

El Congrés dels Estats Units tomba el pla Bush i enfonsa en la incertesa els mercats

Gran sorpresa al Congrés dels EUA. El pla de rescat dissenyat per l'administració Bush per intentar superar la crisi financera que viu el país, que havia d'injectar 700.000 milions de dòlars (més de 485.000 milions d'euros) en l'economia nord-americana, i que el propi Bush havia qualificat d'imprescindible per no caure en una recessió de conseqüències difícils de predir, ha estat rebutjat en primera votació, pel Congrés, amb un resultat de 229 vots en contra i només 205 a favor. La borsa ha reaccionat molt negativament a la notícia, i l'índex Dow Jones s'ha desplomat d'un 4,5% després de la votació.

La votació, que ha estat dramàtica i plena de tensió, s'ha arribat a aturar quan tot feia ja indicar que la proposta de Bush seria rebutjada. El resultat de la votació implica que nombrosos representants del Partit Republicà, el del president, hi ha votat en contra. El pla de sanejament de Bush, de fet, compta amb adversaris a totes dues bandes de l'espectre polític. Des de la dreta se'l critica pel que té d'intervencionista en el mercat, mentre que des de l'esquerra es recrimina que premia els responsables de la crisi i la fa pagar als treballadors, amb els diners dels seus impostos.

Anasagasti posa l'Estatut com a exemple

Anasagasti 290908 RAC1

Click To Play

El senador del PNB Iñaki Anasagasti ha afirmat que es pot "fer un plantejament de reforma estatutària on es contempli la consulta", en referència al referèndum proposat pel lehendakari, Juan José Ibarretxe, sobre el futur del País Basc. En declaracions a RAC 1, Anasagasti ha assegurat: "Potser utilitzem un altre tipus d'estratègia perquè se'ns ha acusat de no tenir títol competencial". Segons el senador, la reforma estatutària basca podria regular la consulta "agafant com a exemple el que s'ha aprovat a Andalusia i Catalunya". Anasagasti ha dit que hi ha "un camp obert de possibilitats polítiques" que el seu partit "explorarà" durant la propera legislatura.

Tres-cents anys de l'ocupació britànica de Menorca

El 29 de setembre de 1708, enmig de la guerra de Successió, les tropes angleses van expulsar les forces borbòniques de l'illa Des del segle XVII la monarquia anglesa buscava una plaça forta al Mediterrani per contrarestar la potència naval francesa i esperonar el seu comerç. La guerra de Successió peninsular, al començament del XVIII, va ser la gran oportunitat que esperaven els anglesos. Integrades en l'aliança a favor del pretendent Carles d'Àustria (al costat de catalans, holandesos i portuguesos), les tropes de la reina Anna van encapçalar la conquesta de Gibraltar el 4 d'agost de 1704. I quatre anys més tard, el 29 de setembre de 1708, el general anglès James Stanhope va conquerir una illa de Menorca feblement defensada per les forces borbòniques i amb una població favorable a la causa austriacista. Les conquestes d'aquests dos estratègics enclavaments mediterranis, on l'armada i els vaixells britànics podien proveir-se i fer hivern, es van fer en nom de l'arxiduc Carles d'Àustria, però la corona anglesa tenia coll avall que al final de la guerra havia d'obtenir compensacions. Els articles deu i onze del tractat d'Utrecht, el 1713, van confirmar la sobirania britànica sobre Gibraltar i Menorca, respectivament. El període britànic de Menorca va molt lligat a un nom: Richard Kane. Com a tinent governador de l'illa, de 1712 a 1736, va dedicar molts esforços a fer prosperar l'illa, en gran part per millorar les condicions de vida de la tropa britànica estacionada al castell de Sant Felip (fins a tres mil soldats). Però, és clar, també se'n va beneficiar la població de l'illa, que en general es va mostrar força indiferent a totes les dominacions estrangeres. Els principals maldecaps de Kane i la resta de governadors van ser amb l'estament religiós, a causa de la diferent interpretació del punt del tractat d'Utrecht que garantia el respecte per part de la corona britànica del catolicisme a l'illa. La decisió de Kane de suprimir la inquisició i l'intent d'imposar normes específiques als religiosos va encendre dures disputes amb l'influent clergat menorquí. El Consell de Menorca commemorarà els tres-cents anys de l'ocupació britànica amb una conferència sobre els nombrosos anglicismes en el català de Menorca, el 9 d'octubre, i amb el nomenament com a fill adoptiu de l'illa, el 10 d'octubre, de l'historiador britànic Bruce Laurie, autor d'uns quants llibres sobre Richard Kane.

Unes 4.000 persones es manifesten a Barcelona contra la immersió lingüística en català

Unes 4.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i unes 5.000, segons l'organització, es van manifestar ahir a Barcelona contra el sistema d'immersió lingüística en l'educació a Catalunya i per a defensar el dret a escolaritzar en castellà en les comunitats bilingües.

La manifestació, sota crits de 'Llibertat' i cartells contra la Llei d'Educació Catalana (LEC) i a favor d'educar als fills en castellà, va recòrrer els carrers de Barcelona des de la plaça Urquinaona fins a la plaça Sant Jaume.

La pancarta de la capçalera de la manifestació resava 'No a la imposició lingüística en les nostres escoles'. Entre els assistents a la manifestació estava el president de C'S, Albert Rivera, la del PP català, Alicia Sánchez Camacho, i l'actor Tony Cantó.

La Generalitat impulsarà l'anul·lació del procés a Lluís Companys

Joan Saura 280908 CATinfo

Click To Play

La Generalitat posarà a prova la llei de memòria històrica aprovada per les Corts espanyoles impulsant la petició perquè s'anul·li el judici en què es va condemnar a mort el president Lluís Companys. Ho ha anunciat el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, en una entrevista a Catalunya Informació aquest diumenge. Com a pas previ a la tramitació judicial, Saura acompanyarà una néta de Companys, Maria Lluïsa Galí i Companys, al ministeri de Justícia per reclamar una "declaració institucional de reparació i dignificació" de la figura del president afusellat pel franquisme després de ser detingut a França per la Gestapo i lliurat a Espanya amb el suport de les autoritats franceses col·laboracionistes amb el nazisme. Maria Lluïsa Galí, que viu a Mèxic, serà a Catalunya per a la commemoració del 68è aniversari de l'afusellament de Companys, el 15 d'octubre. Dies abans es produirà la visita al ministeri de Justícia. Saura està "segur" que la declaració de reparació es produirà "tot i que el govern espanyol no ha desenvolupat el reglament" de la llei de memòria història. Després, ha dit el conseller, la família Companys, amb el suport del govern català, reclamarà l'anul·lació del procés judicial. "Això arriba molt tard, però és ara que es pot fer, quan ja tenim en vigor la llei de memòria històrica", ha matisat el conseller. El secretari general d'ERC, Joan Ridao, va donar el tret de sortida de la campanya per impulsar el procés diumenge de la setmana passada, en reclamar a la Generalitat que comencés a moure fitxa per aconseguir la nul·litat del judici al 123è president de la Generalitat de Catalunya.

Avui: Ridao demana a la Generalitat que reclami judicialment l'anul·lació del procés a Companys

L'alcalde de Flix afirma que les IV Jornades Interculturals 'tenen la voluntat que tothom se senti com a casa'

L'alcalde de Flix, Pere Muñoz (ERC), ha afirmat aquest diumenge a la tarda que les Jornades Interculturals celebrades aquest diumenge 'tenen la voluntat que tothom se senti com a casa'. Al mateix temps, l'alcalde ha dit que espera que les jornades siguin una lliçó de civilitat i d'integració entre les diferents cultures que des de fa uns anys conviuen a Flix. L'objectiu de l'acte és que el centre del poble sigui un punt on totes les cultures puguin conviure i presentar les seves costums, tradicions culinàries i musicals. Al llarg de la jornada de diumenge, s'espera que hagin passat prop de 2.000 persones d'arreu de la comarca de la Ribera d'Ebre. BLOC DE PERE MUÑOZ: JORNADA INTERCULTURAL A FLIX

Dones de tot el món reivindiquen la despenalització de l'avortament

Cada vuit minuts, una dona es mor a causa d'un avortament il·legal. Vint dels quaranta-dos milions d'avortaments que es practiquen cada any es fan en la clandestinitat i amb risc per a la salut de la dona. Les dades, de l'organització Woman on Waves, fan que per a moltes dones sigui necessari el Dia Internacional per a la Despenalització de l'Avortament, que avui se celebra. A l'acte que es fa a Barcelona hi participa la fundadora de Woman on Waves Rebecca Gomperts.

Gomperts (Amsterdam, 1966) ha explicat l'activitat que porta a terme l'organització, que fa una tasca força espectacular: a bord d'un vaixell, metges qualificats practiquen avortaments als quals no podrien tenir accés dones que viuen en països on aquesta pràctica és prohibida. L'embarcació es desplaça fins a aquests punts, acullen dones que volen avortar, i es desplacen fins a aigües internacionals per a portar a terme l'operació. Països com Portugal o Polònia han rebut la visita de Woman on Waves. El Dia per a la Despenalització de l'Avortament va néixer el 1990 a l'Argentina, en el marc de l'Assemblea del Moviment Feminista Llatinoamericà. El fet que els avortaments clandestins fossin la primera causa de mortalitat a molts països d'aquest territori va propiciar la instauració d'un dia reivindicatiu.

Urkullu proposa que Ibarretxe torni a ser el candidat del PNB a lehendakari

Urkullu 280908 CATinfo

Click To Play

El president del PNB, Iñigo Urkullu, ha presentat Juan José Ibarretxe com el candidat idoni del partit per afrontar les properes eleccions al País Basc. Ho ha fet en el marc de l'alderdi eguna, que ha celebrat aquest matí el partit basc a les Campas de Foronda, a Vitòria. Urkullu, a més, també ha avançat que el proper 25 d'octubre el PNB prepara actes socials com a resposta a la prohibició de la consulta popular prohibida pel Tribunal Constitucional, que s'havia de celebrar aquell dia.

Amb la proposta d'aquest diumege, Urkullu intenta tancar el debat sobre la continuïtat o no de l'actual lehendakari. D'altra banda, en el seu discurs, Urkullu ha assegurat que "ETA sap que les qüestions polítiques corresponen als partits" i que la negativa de Zapatero a parlar amb el lehendakari atorga a ETA "unes expectatives que no hauria de tenir". Ibarretxe també ha sigut dur amb els socialistes. El lehendakari ha esgrimit els mateixos arguments que va defensar divendres en el ple de política general del Parlament basc i ha afirmat que la consulta "tard o d'hora serà una realitat" i que, si ara no surt, s'hauran de buscar altres camins.

Español 1 - Barça 2. Déu meu !!!

Puyal 270908

Click To Play

De penal i en l'últim minut. De penal polèmic i inexistent. Injust però que ha impartir justícia a la gespa, estrictament a la gespa. El Barça s'ha merescut guanyar un derbi crispat i violent a les grades, passional i volcànic a tots els racons, que h a provocat un extraordinari, majúscul i merescut empipament entre la parròquia de l'Espanyol. Emocionant, no obstant, amb un Barça que hauria d'haver guanyat sense problemes per poc que hagués estat fi davant la porteria i amb un Espanyol que es mereixia emportar-se l'empat per un magnífic exercici de supervivència. El derbi del tancament de Montjuïc, el derbi dels jugadors del planter, el derbi sense tensió ha perpetuat la inacabable rivalitat barcelonina i ha derivat en un escàndol. Només han guanyat els esvalotadors, els violents, i també l'afany de notorietat de l'àrbitre, que ha fomentat la crispació amb les seves decisions, gairebé sempre errònies, com el penal transformat per Messi. El xoc ha tornar el Barça al desert, com si ja hagués acabat el seu breu trànsit per l'oasi golejador dels últims partits. Ha xutat i ha xutat, una vegada i una altra. Han aparrgut un cos, unes cames o els llarguíssims braços de Kameni per impedir-ho. Els blaugranes juraran que fins i tot s'ha mogut el travesser per repel.lir un xut amb la dreta de Xavi i el pal dret de Kameni s'ha desplaçat per avortar un xut d'Henry. Haurien pogut sentenciar el partit molt abans de l'últim quart d'hora, quan per fi han encertat a la xarxa. Messi s'ha colat per la dreta, sotmetent Chica a una verdadera tortura, Henry s'ha barallat amb Jarque en les pilotes aèries, ha desbordat Iniesta per l'esquerra. El Barça ho ha fet tot, recolzant-se en una encomiable pressió al centre del camp que li ha permès jugar sempre a la parcel.la local, mentre l'Espanyol, amb el paraigua obert, capejava el temporal com podia. Patint molt, en un meravellós exercici de supervivència davant el domini foraster, delmat com estava abans de començar per les nombroses baixes que patia. La victòria és el fi i no importen els mitjans. Fins i tot valen les trampes, havia dit Tintín Márquez el dia abans, per endur-se el derbi. L'Espanyol no ha fet trampes. Ha estat murri i espavilat. Murri i espavilat com Luis García, que ha desequilibrat Valdés en la jugada del gol davant la ceguesa de l'àrbitre i el jutge de línia. Els pericos han intentat conservar el gol de Coro, l'home dels miracles blanc-i-blaus, amb 10 al camp després de l'expulsió de Nené al límit del descans, però han perdut 3 punts. Agafats de la mà i atrinxerats enrere, formant una doble barrera davant Kameni, esperant les envestides de la cavalleria blaugrana. Així ha transcorregut tota la segona meitat. Guardiola ficava davanters i Márquez no ficava res perquè no tenia més defenses que els quatre del principi. L'exuberància blaugrana s'ha tornat excés, empatx, perquè ha atacat cada vegada pitjor fins que Guardiola ha pogut reunir els seus nois durant l'aturada per aclarir conceptes. Els han aclarit un rebot i un penal, amb l'Espanyol mig ofegat, sense poder arribar a la costa després de nedar 90 minuts a contra corrent. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

Els equips d'emergència rebran formació sobre incidents nuclears

«De moment» no es preveu fer cap simulacre tot i que el darrer va ser el 1987. Són uns valents!!! Els equips d'emergència que s'activen en cas d'accident nuclear rebran l'any vinent cursos formatius acompanyats d'exercicis o simulacres «temàtics» per comprovar l'eficàcia de les accions didàctiques que s'imparteixin. Així ho van acordar els responsables del pla exterior d'emergència nuclear de Tarragona (Penta), un operatiu que conformen membres del govern espanyol, de la Generalitat i del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), en la reunió que van mantenir ahir a Barcelona. El delegat del govern, Joan Rangel, va explicar que la reunió va servir per desplegar el Penta i revisar, corregir i millorar les actuacions previstes en cas d'emergència. Els participants a la reunió, entre els quals, la directora general de Protecció Civil del Ministeri d'Interior, Pilar Gallego, i el secretari general d'Interior de la Generalitat, Joan Boada, van acordar posar en marxa, «de manera immediata», un programa formatiu dirigit a tots aquells professionals involucrats en un incident nuclear. Així bombers, policies, sanitaris, conductors d'ambulàncies o personal de protecció civil assistiran el 2009 a diferents cursos destinats a millorar la resposta dels equips d'emergència davant de qualsevol incident que es registri en una central nuclear. Aquest programa formatiu, que disposarà de recursos didàctics «més moderns» que els actuals, «vindrà acompanyat» d'un conjunt d'exercicis pràctics «parcials» per «veure quin funciona i quin no» i constatar si les accions formatives tenen «l'èxit esperat». «Si formem gent, ens interessa anar fent exercicis pràctics per veure si la formació ha servit per afinar la maquinària», va dir Rangel. També va subratllar que de moment no s'ha plantejat la necessitat de fer un simulacre d'emergència malgrat que el de Vandellòs, per exemple, es va fer fa vint anys. Tot i això va precisar: «Si es troba necessari realitzar un test més general, ho farem». La reunió també va servir per actualitzar i «ajustar» el pla d'emergència nuclear a la realitat, després del creixement experimentat pels municipis i davant l'imminent desplegament dels Mossos d'Esquadra a Tarragona. A la reunió no van assistir-hi representants dels municipis, ja que no formen part de l'òrgan directiu del Penta, si bé Rangel va expressar la voluntat de totes les parts presents d'informar els ajuntaments de cadascuna de les iniciatives de millora acordades. «Els ajuntaments no són presents, però per descomptat que se'ls té i se'ls tindrà en compte». A la reunió que no van assistir-hi representants dels municipis, ja que no formen part de l'òrgan directiu del Penta, es van presentar diferents tipus de pet nuclear per veure quin els agradava més. La majoria dels assistents es van decantar pel tropical.

L'Audiència Nacional prohibeix les manifestacions de celebració del Gudari Eguna

El jutge de guàrdia de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno, ha prohibit les concentracions previstes per a aquest dissabte a la tarda a Bilbao i Vitòria amb motiu de la celebració del Gudari Eguna –dia del soldat basc– en considerar que poden tenir com a finalitat "la contribució a l'activitat terrorista i l'enaltiment dels seus membres".

El jutge ha prohibit les concentracions de Bilbao i Vitòria però no la prevista a Sant Sebastiá per no tenir coneixement exprés de la seva convocatòria, tot i que estableix que aquesta també hauria de ser prohibida en cas de celebrar-se.

El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 2 de l'Audiència Nacional ha atès així la petició realitzada per l'associació Dignidad y Justícia el passat dijous amb la finalitat de prohibir les concentracions. -Alego els prohibiran el zortzico i, aquí, lo pa amb tomaca!!!

VilaWeb/ElPunt: En llibertat sense càrrecs els membres de Batasuna detinguts a Euskadi Nord