lo carrer del riu

lo carrer del riu

31 de gener, 2010

Ascó i el seu entorn nuclear viuen una despoblació persistent

Entre els anys 1982 i 1984, època convulsa de la posada en marxa de la primera central nuclear d’Ascó (va obrir l’agost del 1983), 312 habitants d’aquest municipi es van donar de baixa en el padró i se’n van anar a un altre lloc, encapçalats pel combatiu alcalde antinuclear Joan Carranza, que amb la seva dona i nou fills es va refugiar a Santa Coloma de Farners (Selva). Només va ser l’inici del que ha estat una pèrdua contínua d’habitants, no només a Ascó, sinó a tota la part septentrional de la comarca de la Ribera d’Ebre.

Mentre que des de Móra d’Ebre cap avall hi ha hagut un creixement de població, encara que mínim, corrent amunt de l’Ebre els petits pobles que envolten la central nuclear han baixat del 1981 al 2008 entre un 15% (Ascó mateix) i un 37% (Riba-roja d’Ebre) en nombre d’habitants. Ni tan sols els últims anys han pogut estroncar la sagnia, mentre que pobles semblants en altres comarques rurals i allunyades de les ciutats, des de la Segarra fins al Pallars Sobirà, han iniciat una recuperació gradual. És com si ningú ja no volgués viure en aquesta zona que només acostuma a ser notícia quan passa alguna cosa amb la central nuclear i les seves radiacions, amb la química Ercros de Flix i els seus abocaments o, ara, amb el cementiri nuclear, denominat amb l’eufemisme de Magatzem Temporal Centralitzat (MTC). Article sencer a El Periódico

El procés per decidir la ubicació de l'MTC és un «circ antidemocràtic»

Membres d'Ecologistes en Acció van qualificar ahir de «circ antidemocràtic» el procés que s'està seguint per decidir la ubicació de l'MTC. L'entitat va apuntar en un comunicat que entre els candidats «hi ha municipis en què els seus alcaldes estan en la nòmina de la indústria nuclear», com en el cas d'Ascó i de Yebra, el batlle del qual és treballador d'Enresa. En la mateixa nota, els ecologistes denuncien que l'alcalde de Zarra està imputat en delictes urbanístics i que els de la resta de localitats que han presentat candidatura són pobles «molt deprimits, amb molt poca població i els seus alcaldes s'han presentat sense conèixer els inconvenients de l'MTC i sense comptar amb l'opinió de la ciutadania». El comunicat acaba dient que tot el que ha passat «és exactament l'oposat a un procés democràtic i obert, i aquesta no és precisament la millor forma de buscar consens».

LaVanguardia: La búsqueda de candidatos para albergar el ATC reactiva el rechazo a la energía nuclear

La Coordinadora Nacional fixa la data del 20 de juny per a la quarta onada de consultes

El 20 de Juny és la data acordada pels portaveus de les comissions locals de la Coordinadora Nacional per celebrar una nova onada de la Consulta sobre la Independència, la qual cosa permetrà a les poblacions que es mantenen a l'espera 'organitzar-se al voltant d'una data exacta'. Així s'ha decidit a la jornada formativa celebrada aquest dissabte, on 400 voluntaris de més de 100 comissions locals que celebren la consulta el 28 de febrer i també el 25 d'abril s'han distribuït en els diferents grups de treball organitzats per diferents comissions tècniques. La jornada ha estat 'molt positiva' gràcies al debat generat i a la participació de voluntaris que van viure l'experiència del 13D.

Joan Laporta: "Estic capacitat per governar Catalunya"

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, assegura que si decideix presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya és per ser president de la Generalitat i per governar, ja que se sent "capacitat" per fer-ho com ha demostrat durant aquests anys al capdavant del Barça .

"Si entro és per ser president de la Generalitat. Si entro és per governar, no per decidir qui governa", assegura el president blaugrana en una entrevista concedida al diari Avui el dijous passat, un dia abans d'anunciar la data de les eleccions al club blaugrana (13 de juny), al·legant que és necessari, com a "nació, tenir incidència en el parlament perquè Catalunya tingui capacitat d'administrar els seus propis recursos".

“Estic capacitat per governar Catalunya; m’ho he demostrat aquests anys al Barça” (Avui)

Els veïns del Cabanyal protagonitzen la manifestació contra els enderrocaments

Milers de veïns del Cabanyal han participat avui en una manifestació contra el projecte urbanístic que preveu d'enderrocar edificis històrics d'aquesta zona marítima de València. Tot i el desafiament del govern local i autonòmic a l'ordre ministerial que obliga a aturar els enderrocaments, els veïns es mostren optimistes.

Milers de persones han marxat pels carrers del barri amb una presència massiva de veïns del Cabanyal. En tot moment la concentració ha tingut un gran caràcter festiu amb grups de música intercalats entre els assistents. Barrejats amb la gent hi havia representacions destacades de diversos partits, entre els quals el PSOE, Esquerra Unida i Compromís (Bloc i Iniciativa), així com d'associacions de tota mena, des de la Intersindical Valenciana a Acció Cultural del País Valencià o En Moviment.

Els manifestants han cridat consignes contra el PP i contra l'alcaldessa de València i han reivindicat el dret a preservar el patrimoni propi. Diverses pancartes es referien a la situació del barri qualificant-la d'Espoli.

Proposen que un observatori punter estudiï l'impacte de l'escalfament al Camp i l'Ebre

L'Institut Català de Ciències del Clima (IC3) lidera una iniciativa pionera a Europa per avaluar els efectes del canvi climàtic. Els responsables han proposat al govern la instal·lació de tres «observatoris de zona crítica climàtica» (xarxes instrumentals que escamparien pel territori sensors d'alta qualitat) a tot el litoral i prelitoral tarragoní, des de Vila-seca fins al Delta de l'Ebre; als Pirineus, i en el territori marcat per l'agricultura intensiva de la Catalunya central. L'objectiu és que Catalunya lideri l'estudi dels canvis climàtics a la Mediterrània, un punt calent enmig de l'escalfament global. La iniciativa permetria conèixer millor l'impacte dels gasos d'efecte hivernacle que emet el pol petroquímic i les possibilitats que un temporal esborri el delta, fins i tot abans que l'augment del nivell del mar.

L'Ajuntament de Tortosa ha d'estar a l'altura i defensar el cabal mediambiental al costat de la PDE

Poc més d'un any després de la seua última intervenció important a l'Ajuntament de Tortosa (en aquella ocasió, per solidaritzar-se amb els propietaris afectats per les expropiacions dels pous d'emergència de Vinallop), la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) tornarà aquest dilluns al consistori. Aquesta vegada serà amb una moció popular que la PDE ha presentat amb l'aval de més de 500 signatures. L'objectiu és que l'Ajuntament de Tortosa lidere la mobilització institucional del territori per reclamar l'establiment d'un cabal mediambiental per al tram final del riu. L'any 2010 serà decisiu per a la conca de l'Ebre, ja que han d'aprovar-se els nous plans hidrològics de conca, com ordena la Unió Europea en compliment de la directiva marc de l'Aigua.