Getafe 0 - Barça 1

Puyal 180409

Els comptes de Pep Guardiola, que ha començat a explicitar aquesta setmana, comencen a sortir després de guanyar el Getafe. El Getafe d'avui ha renunciat a la pilota i s'ha atrinxerat a la seva pròpia àrea. Emparat en el pas del temps i el somni d'alguna acció esporàdica. D'algun moviment miraculós en un espai minúscul. Les ocasions s'han multiplicat per al Barça malgrat estar mancat dels espais que li ofereixen els recintes més grans. Només Vladimir Stoikovic, el porter del Getafe a la porteria, ha alleujat els locals. Només Messi ha pogut superar el mur serbi, tot un descobriment per a l'entitat madrilenya. El Barça ha sortit reforçat de Getafe, del partit i de la sessió. I ha acabat amb un altre dels seus fantasmes. elPeriódico: El Barça passeja el seu corró per Getafe (0-1)

Guardiola: "No parlo mai dels àrbitres, tot i que, compte!, no per això no m'adono del que passa..." (Avui)

FOTOGALERIA SPORT: les millors imatges del partit

Carretero proposa crear un nou partit per al 2010

El líder de Reagrupament, Joan Carretero, proposa la constitució d'una "candidatura d'ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació". Carretero fa aquesta crida en un article al diari Avui just dos dies després que Carod anunciés que cedeix el cap de llista a Joan Puicercós.

Carretero considera que l'oferta coneguda del Govern espanyol en matèria de finançament és "una burla" i que el finançament i la sentència sobre l'Estatut estan "carregats de mals presagis" la qual cosa provoca que "la situació política a Catalunya és desoladora". "Hi ha un abisme entre la classe política i la ciutadania, com reflecteixen les enquestes oficials quan avaluen la satisfacció política dels ciutadans i demostren els altíssims índexs d’abstenció", afegeix.

JOAN CARRETERO: Patriotisme i dignitat (Avui)

VilaWeb: Puigcercós convida Reagrupament.cat a marxar si no aprova la línia del partit

eldebat.cat: Uriel Bertran proclama la seva "lleialtat" a ERC

Obama proposa un nou començament per a la relació dels EUA amb Cuba

El president dels EUA, Barack Obama, va obrir ahir la V Cimera de les Amèriques amb l'oferta d'un nou principi per a la relació amb Cuba. Obama va dir que creia que podien dirigir les relacions entre els EUA i Cuba cap a una nova direcció i que hi havia un llarg camí per a desfer dècades de desconfiança, però que estava disposat a parlar amb l'Havana. És l'oferta de diàleg més clara des del trencament de les relacions entre tots dos països. Així doncs, tot indica que la fi de les restriccions per a viatjar a l'illa dels nord-americans amb parents a Cuba és tan sols una primera fase per normalitzar les relacions. Hugo Chávez ja va dir que reclamaria l'acostament d'Obama a Cuba i, de fet, a la Cimera que es fa a Trinidad i Tobago s'ha pogut veure l'encaixada entre el president de Venezuela i el dels EUA. Esperem que al seu poble no se li enfaden com quan va fer la reverència al rei saudí. eldebat.cat: Encès debat a EUA per la reverència d’Obama al rei saudí

Bancs i caixes reneguen del totxo

Cobrar a qualsevol preu. Aquesta és la consigna a les entitats financeres catalanes. Gairebé tot és permès per tal que els clients de l'entitat segueixin pagant les seves hipoteques. Precisament per això, des de l'estiu passat han creat o reforçat els equips que tracten, assessoren i s'anticipen a la morositat, gairebé sempre provocada pels estralls que la crisi està generant en les famílies catalanes.

Aquests equips de seguiment del risc són els que expliquen que l'important augment de la morositat no tingui encara la seva traducció literal en les execucions hipotècaries (popularment conegudes com a embargaments), que, de fet, el banc podria demanar al primer retard en els pagaments. Però el cert és que només es porten a terme aquelles execucions que són inevitables.

Sentit homenatge a les víctimes de la repressió franquista al cementiri de Paterna

Aquest migdia s'ha inaugurat, al cementiri de Paterna (Horta), un memorial dedicat als milers de víctimes de la repressió franquista, obra d' Antoni Miró. Més d'un miler de persones, segons els organitzadors, han participat a l'acte d'homenatge que Ampar Salvador, del Fòrum per la Memòria del País Valencià, ha valorat molt positivament. Tot i això, segons ha dit a VilaWeb, encara queda molta feina per fer justícia amb les víctimes del franquisme.

Ampar Salvador ha dit que calia canviar la llei de la memòria històrica per tal de fer justícia amb les víctimes i perquè tal i com és ara garanteix la impunitat dels repressors. A més però, ha dit que també calia lluitar perquè s'apliquessin d'altres lleis que ja són vigents i ignorades. A l'acte hi ha parlat néts i fills d'afusellats. Cèlia Chofre i Toni Pastor, que en són néts han dit unes paraules i Isabel Rico i Vicente Muñiz, que en són fills, han fet una ofrena de flors. A més a més, les colles de dolçainers i tabaleters Estrela Roja de Benimaclet i Buf-Alí de la Malva-Rosa i la banda de música de la Societat Coral el Micalet hi ha tocat unes quantes cançons. L'acte l'ha conduït la periodista Reis Juan. Des de feia més de quatre anys, el Fòrum per la Memòria del País Valencià intentava d'aconseguir un memorial per a recordar els milers i de republicans. El memorial que s'inaugura avui és una monument d'acer i de coure que mesura vuit metres d'alt i dos i mig d'ample. En la part superior, gravat en làser, hi ha el dibuix que Antoni Miró ha dissenyat. Com que no se sap del cert el nombre exacte d'afusellats a Paterna, no hi ha cap nom, però sí que hi consten les dues-cents cinquanta-una localitats d'on eren les víctimes. A més, també s'hi han escrit nou estrofes del 'Gran oratori pels morts valencians de la postguerra', de Vicent Andrés Estellés; uns versos de Miguel Hernández i un text preparat per l'associació.

Les festes del foc perillen a la Catalunya del Nord

L'associació Aire Nou de Bao (Rosselló) ha convocat una manifestació, per a aquesta tarda a Perpinyà, per la defensa de la cultura del foc. Segons el secretari de l'associació, Hervé Pi, aquestes manifestacions culturals estan més amenaçades a la Catalunya del Nord que al Principat. 'A Madrid saben que alguna cosa hauran de fer, perquè els diputats catalans ja s'han mogut, però a París, fins ara els diputats d'aquí no han fet res', lamenta Pi. En aquest sentit, dels sis parlamentaris nordcatalans que hi ha a París i a qui l'associació Aire Nou va escriure, només ha contestat l'alcalde i senador de Perpinyà, Jean-Paul Alduy dient que intentaria fer alguna cosa perquè es respecti la tradició. L'associació Aire Nou de Bao espera que la manifestació a la qual participaran més de 600 diables i dimonis i una trentena d'entitats de tot Catalunya, servirà per atreure l'atenció dels parlamentaris nordcatalans i els convencerà per què actuïn en conseqüència.

Els municipis dels Angles, Sant Esteve, Ceret, Millars, Llauró, Pesillà, ja han adoptat una moció, o estan a punt de fer-ho, a favor de la preservació i respecte de les tradicions culturals catalanes. La convocatòria ha rebut el support de la Federació d'Entitats nordcatalanes, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, i de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.

Isabel-Clara Simó: La fe cega de Mayor Oreja

Fa impressió quan ho escoltes tu mateix. El general Vicente Carlos Navarro deia davant d'un jutge que els forenses turcs no van fer la seva feina i que tots els papers estaven en turc i no s'entenien. Vet aquí, però, que hi compareixen dos forenses turcs -Büllent Sam i Ómer Müslümanoglu- que van expressar-se com uns cavallers, cultes i educats. Van dir que sempre es van adreçar en anglès a la delegació espanyola, i que l'acta, que estava en turc, va ser llegida en espanyol per un intèrpret; que van intentar que els espanyols entenguessin que, en l'estat en què estaven els cossos d'aquells dissortats soldats, era imprescindible fer proves d'ADN per identificar-los i que el general va refusar-ho perquè estaven a punt uns funerals molt macos. Que hi van treballar quatre forenses turcs i que mai van impedir que els espanyols prenguessin mostres o objectes, com havia assegurat el general. També van dir que el general feia pudor d'alcohol, i que l'havien vist bevent-se mitja ampolla de vodka. És la primera vegada que es tem que els cadàvers facin tard al seu propi funeral. I és la primera vegada que presencio un acte de fe cega: Mayor Oreja ha dit que és més fiable un general espanyol que uns forenses turcs. Aquesta és una afirmació gravíssima. Com també ho són les presses per fer un acte maco, el menyspreu a les famílies (que elles no estan sotmeses a disciplina militar). I sobretot que un general menteixi a un jutge. La diplomàcia espanyola és la pera: Obama s'ha ofès amb Garzón (tan maca que era la foto en què Obama li deia "amigo" a Zapatero, cosa que havia fet amb tothom), i ara els turcs tenen motius per dir que són més europeus que els espanyols. Ho veus en una pel·lícula i dius: "Exagerats!".