lo carrer del riu

lo carrer del riu

12 d’octubre, 2007

El govern espanyol inicia els tràmits per recusar dos magistrats conservadors del TC

Continua la pugna pel control del Tribunal Constitucional (TC), en vistes al final del mandat de la seva presidenta, María Emilia Casas. El govern espanyol ha iniciat aquest divendres la via per a la recusació de dos magistrats conservadors del Tribunal Constitucional(Jorge Rodríguez-Zapata i Roberto García Calvo). La recusació pretén apartar dos magistrats de l'ala dreta d'aquest organisme de les deliberacions sobre el recurs del PP contra la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que permet que la progressista María Emilia Casas prorrogui el seu mandat com a presidenta del TC.

Amb aquesta maniobra, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero intenta evitar que l'alt tribunal quedi en mans de la majoria conservadora i, per tant, que aquesta faci prosperar els recursos que ha interposat el PP contra la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, i, després d'això (i ja amb una majoria conservadora assegurada al TC), els recursos contra diverses lleis fonamentals aprovades durant el mandat de Zapatero, com ara l'Estatut de Catalunya o la Llei d'Igualtat. Tot i que, durant les darreres setmanes molts observadors donaven per fet que es produiria la recusació, no ha estat fins a aquest divendres que s'ha pogut confirmar, quan el Consell de Ministres espanyol ha acordat finalment "facultar l'advocat general de l'estat per actuacions davant el Tribunal Constitucional".

Zapatero, un altre cop xiulat durant la desfilada militar del 12-O

La Hispanitat 121007 COMr El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha estat escridassat i xiulat, per tercer any consecutiu, durant la desfilada amb motiu de la festa nacional d'Espanya a la Plaza de Colón de Madrid, i quan passava amb el vehicle oficial al final de la parada militar. La Hispanitat 111007 RAC1 El cap de l'Executiu, això sí, ha evitat ser increpat a l'arribada i a la sortida de la tribuna d'invitats, com li havia succeït altres anys, perquè ha escollit un itinerari diferent tant per accedir com per abandonar la plaça. Així, en aquesta ocasió els xiulets i esbroncades han arribat des de les tribunes d'invitats situades a l'esquerra de la llotja d'autoritats, en la qual hi eren també la família reial i membres del Govern espanyol. Zapatero ha restat importància a l'esbroncada dient que els crits en contra seva són "un clàssic" que s'emmarca dins de la llibertat d'expressió. A la desfilada també hi ha assistit el president de la Generalitat, José Montilla, a més dels presidents de les comunitats autònomes, amb l'excepció del president del País Basc, Juan José Ibarretxe. Tampoc hi havia representats d'ERC, PNB, BNG, EA ni Na-Bai.

Desfile del 12 de octubre ~ Polònia

César Antonio Molina: "Si hem esperat 70 anys, esperar uns mesos no és tant"

El ministre de Cultura, César Antonio Molina, ha reiterat que el retorn a Catalunya dels papers de Salamanca pendents es farà "el més ràpidament possible", sense concretar cap tipus de data i ha destacat que "si hem esperat 70 anys, esperar uns mesos no és tant".

Molina ha visitat aquest divendres a la tarda la Fira del Llibre de Frankfurt, on la cultura catalana és convidada d'honor, acompanyat del director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que ha escoltat les paraules de Molina amb evident escepticisme.

Pel que fa a l'absència d'escriptors catalans en castellà a la fira, Molina ha dit que ell "no és qui" per qüestionar les decisions del Govern català i ha destacat que a la fira hi ha representades totes les llengües de l'estat espanyol.

11 de setembre del 2014

...endarrera aquesta gent... Aquesta és la data proposada per Josep-Lluís Carod-Rovira per convocar un referèndum perquè els catalans decideixin si volen un Estat propi i així constarà a la ponència política que Esquerra debatrà durant la conferència nacional del 20 d’octubre.

La referència a la Diada del 2014 apareix en diversos paràgrafs del document que el ponent oficial, Joan Ridao, està acabant de perfilar amb la inclusió de les esmenes que ha rebut des de diverses seccions locals del partit. En aquests paràgrafs es recorda que aquest any 2007 fa tres segles de la batalla d’Almansa i que l’any 2014 farà 300 anys que Catalunya va perdre la seva condició d’Estat. Així fixa el 2014 –si no hi ha imprevistos, la propera legislatura– com a any apropiat perquè Catalunya decideixi com vol organitzar-se políticament.

El text, que evita qualsevol referència a futurs acords o condicions de govern, aposta per treballar des d’ara per aconseguir la majoria social necessària per convocar el referèndum amb èxit i explicita que el 2014 Catalunya “podria estar preparada per decidir el seu futur democràticament”. La inclusió de la data concreta pretén així esvair qualsevol dubte sobre la proposta de Carod, que la direcció del partit ara haurà d’assumir tot i les reticències d’alguns sectors del partit, més partidaris de no fixar cap expectativa concreta, i situa novament la proposta del president d’ERC al centre del debat de la conferència nacional, al costat de la incògnita sobre la força que hi tindran els moviments crítics que lideren Joan Carretero i Uriel Bertran.

La incorporació de la convocatòria del referèndum, que no figurava a la ponència que inicialment va redactar el candidat a les eleccions generals, Joan Ridao, ha estat un dels punts més calents de la negociació i finalment Carod i Ridao van tancar l’acord entre dimecres a la nit i ahir al matí, segons fonts de la comissió redactora de la ponència.

Marxa enrera !!! ...i este PSOE !!!

El govern central recorda que la Llei de la memòria històrica deixa a criteri de les administracions la retirada dels símbols fatxes La vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, ha assenyalat aquest dijous que el text de la futura Llei de la memòria històrica, acordat al Congrés dels Diputats, és "plenament respectuós amb els àmbits competencials de les administracions públiques" perquè diu que seran aquestes les que, "dins de les seves competències", "poden adoptar les mesures que elles considerin oportunes", i per tant "són les pròpies administracions" les que "han de decidir quines són aquestes mesures oportunes".

Pel que fa a la possibilitat de retirar subvencions als qui incompleixin la retirada dels símbols feixistes, la vicepresidenta ha recordat també que la Llei "no obliga les administracions públiques a actuar sempre en aquest sentit, ni en relació a altres administracions ni en relació als propietaris privats", i per tant, parla només que 'es podrà' sancionar. "Vull aclarir això –ha conclòs- per si hi ha hagut alguna interpretació no adequada a l'esperit de la llei".

-TRADUCCIÓ: les administracions podran escollir si volen tenir problemes o no, i els tindran les que retirin els símbols fatxes, naturalment, tenint en compte que ben aviat serà obligat tornar-los a posar. Qualsevol dia treuran en franco embalsamat i ens faran formar en fila per anar-lo a saludar.

-Que podem esperar d'un pais que 32 anys despres de la mort del dictador encara no han estat capaços de comdemnar l'anterior regim quan si que ho van fer Alemanya i Italia. Espanya es un pais de retardats.

-De la violència dels que defensen la seva terra, cal renegar-ne si es vol entrar en la Ley de Partidos. De la violència d'un exèrcit feixista que ens va amargar 40 anys a tots, d'aquesta no, no cal renegar-ne. . . Espanya és així, i a mí, un pais de subnormals, què vols que et digui. . . gràcia no gaire, naturalment.

-S'hauria de dir llei de la vergonya!!! Aquest pobre noi, el "zapatero", al final és patètic i gafe. Tot li surt malament. I clar no deu ser capaç d'entendre que és per covardia i per espanyolisme de la pitjor especie. I lo pitjor és que està regalant el poder als salvatges del PP. Hem de marxar d'Espanya. INDEPENDENCIA JA!!

El monjo Hilari Raguer afirma que el bisbat espanyol manté "la ideologia franquista"

Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador, és un religiós diferent, heterodox, molt allunyat dels postulats extremistes que caracteritzen l'actual cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola. Les seves declaracions així ho proven. En una entrevista a La Vanguardia, Raguer afirma que el bisbat espanyol "manté la ideologia franquista" i recalca que està a favor de la llei de la memòria històrica, d'educació per la ciutadania i, en canvi, en contra de la massiva beatificació dels pressumptes màrtirs catòlics assassinats durant la guerra civil que s'ha de celebrar a Roma el proper dia 28.

"El bisbat espanyol hauria de fer quelcom que encara no ha fet: demanar perdó per la seva complicitat i el seu silenci amb la repressió franquista", afirma Raguer, abans d'afegir que el bisbat encara "identifica amor a la pàtria amb amor a una ideologia determinada. Si avui critiquen l'assignatura d'educació per la ciutadania és perquè preferiria una educació per la ciutadania franquista". Pel que fa a la llei de la memòria, Raguer distingeix entre els crims dels anarquistes i els dels franquistes, perquè aquests darrers eren ordenats per "l'autoritat màxima". A més a més, sobre la beatificació massiva deixa clar que és un "acte injust i equivocat". En aquest sentit, també comenta que és injustificable tant des d'un punt de vista religiós com sociopolític, perquè "màrtir és algú assassinat a causa de la seva fe cristiana" i els que seran beatificats formaven part d'un clergat molt associat a una ideologia concreta, fins al punt que "Església i dreta eren sinònims per a la gent".

El Cercle d'Estudis Sobiranistes ha quedat constituït legalment

El Cercle d'Estudis Sobiranistes, el think tank impulsat per Héctor López Bofill i Alfons López Tena i que aplega intel·lectuals de l'entorn sobiranista, ha quedat constituït legalment com a fundació aquest divendres i ha donat a conèixer els seus principals col·laboradors. Entre els noms destaquen l'escriptor Víctor Alexandre (proper a ERC), el diputat de CiU Albert Batalla, l'exconseller de Justícia Agustí Bassols, l'exconsellera d'Ensenyament Carme Laura-Gil i els tres líders d'El Matí, el corrent crític d'Unió Democràtica: Vicenç Pedret, Carles Puigdomènech i Joan Capdevila. Els propis López Bofill i López Tena i el president del Cercle, Roger Albinyanya, són els membres del patronat de la nova fundació.

En el manifest que van presentar fa un mes, el Cercle recalca que la via autonomista està esgotada" i que els intents per "reformar l'estatut polític han estat infructuosos", de manera que l'única solució que veuen és "establir les condicions per decidir la constitució de Catalunya en Estat independent integrat a la Unió Europea, en exercici del dret d'autodeterminació reconegut per Nacions Unides. Altres personalitats que en formen part són l'escriptora Isabel Clara-Simó, l'exdiputada i membre d'Esquerra Independentista Pilar Dellunde, l'advocat Josep Cruanyes, l'escriptora Patricia Gabancho, el també escriptor Miquel de Palol, el periodista Vicenç Partal, l'economista Ramon Tremosa o l'exsecretari general de Relacions Exteriors del Govern Albert Royo.

La JNC i les JERC faran actes en contra del 12 d'octubre

La JNC penjarà aquest divendres unes 50 pancartes arreu de Catalunya en protesta pel Dia de la Hispanitat. Les pancartes diran '11 de setembre sí, 12 d'octubre no' i se'n repartiran una desena a la ciutat de Barcelona i la resta per les capitals de comarca. L'objectiu de les joventuts de CDC és 'contrarestar la campanya que està fent el PP i des de l'estat' i recordar que 'la diada nacional de Catalunya és l'11 de setembre'. D'altra banda, les JERC han informat aquest dijous que faran una botifarrada popular a Barcelona 'contra el genocidi cultural que significa el Dia de la Hispanitat'. Banderita tu eres roja...