27 d’octubre, 2008
Els propietaris dels pous de Vinallop se senten coaccionats per l'administració
Els veïns afectats per les obres dels pous d'emergència de la zona de Vinallop se senten entre l'espasa i la paret, perquè de la seua desgràcia depèn ara que puga tirar endavant la descontaminació del pantà de Flix. Retinguts a l'embassament, hi ha centenars de milers de tones de sediments contaminats amb residus tòxics i radioactius, com a conseqüència de l'activitat centenària de la fàbrica d'Erkimia. El projecte per netejar el pantà ja acumula molts mesos de retard, i ara la previsió és que les obres d'extracció i inertització dels residus no comencin fins al gener del 2009; és a dir, un cop fets i en funcionament els pous, que serviran per subministrar aigua a Tortosa i al Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) en cas de produir-se una fuita al pantà de Flix i una avinguda tòxica Ebre avall.
«Això és un xantatge al territori, ja que ens ho estan venent dient-nos que no faran la descontaminació del pantà de Flix fins que estiguin fets els pous», assenyala un portaveu del col·lectiu de veïns afectats, Àngel Martí. «Després, els pous ja estaran fets i els podran utilitzar per portar l'aigua on vulguin», adverteix Martí. «Però la situació és tan rocambolesca que no han previst construir cap pou d'emergència com els de Vinallop als pobles de la Ribera d'Ebre, que són els primers que rebrien la contaminació», remarca. «Una vegada més, al territori ens volen donar gat per llebre, i els propietaris no volem ser els còmplices d'una situació així», afirma el portaveu veïnal.
Barroso insta al Rei a explicar "el seu paper en el 23F"
Després de comparèixer davant l'Audiència Nacional
Polèmica republicana in crescendo. L'alcalde de la localitat gaditana de Puerto Real, José Antonio Barroso (IU), acusat d'un presumpte delicte d'injúries greus contra la Corona i investigat pel jutge de l’Audiència Nacional, Fernando Grande Marlaska, pel suposat delicte d’haver “transcendit l'exercici de la llibertat d'expressió", per "conjugar la crítica a la institiució monàrquica dintre del debat polític" i per "violentar el límit de intangibilitat inherent a la dignitat de la monarquia, de la persona que encarna, així com dels fonaments de l'ordre polític i de la pau social", ha seguit parlant després de comparèixer davant de la justícia.
Malgrat que podria ser penalitzat amb entre sis i 24 mesos de presó o equivalent en multa, Barroso ha dit que el seu cas servirà per obrir el “debat republicà sobre la naturalesa del ciutadà Joan Carlos de Borbó i el seu entorn familiar i empresarial”. El batlle ha afirmat que "existeixen falles democràtiques en aquest sistema, en el qual no es pot parlar del Rei ni dels seus negocis bruts ni de la fortuna d'origen desconegut". Així mateix ha instat al monarca a "explicar als espanyols per què la seva fortuna és la quarta fortuna d'Espanya” i quina va ser la seva veritable implicació en el cop d’Estat del 23-F de 1981. Així mateix ha dit que les seves opinions "no van contra el cap de l'Estat, sinó contra el ciutadà Joan Carles de Borbó".
La presidenta del TSJC vol un canvi legal per blindar el català als jutjats
La presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Maria Eugènia Alegret, considera que la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries -amb rang de llei a l'Estat- no és garantia legal suficient que empari l'ús normalitzat del català en l'àmbit de l'administració de justícia i reclama una reforma legal per tal de "reconèixer aquest dret de forma definitiva". Alegret proposa "modificar l'article 231 de la llei orgànica del poder judicial" en el sentit que quedi clar l'ús de les llengües en la tramitació de procediments judicials.
La primera autoritat judicial del país va exposar aquesta proposta divendres en el marc d'unes jornades on es va analitzar l'estat de salut del català a les sales de vista i el marc legal que l'empara. Alegret, després de constatar que el català és una llengua "infrautilitzada" als jutjats va discrepar dels que consideren que la Carta dóna cobertura suficient als drets lingüístics i per això va proposar una modificació legal per esvair dubtes. Segons Alegret, tal com està redactada avui en dia la llei del poder judicial "fa que els jutges no vegin la necessitat d'utilitzar el català".
ERC i ICV, contra el copagament sanitari que proposa Geli
copagament 271008 CATr
Ni ERC ni ICV acceptaran el copagament sanitari, o això diuen de moment. Ho han fet saber aquest dilluns, cada un pel seu compte, els dos socis del PSC en el govern català. Després que la consellera de Salut, Marina Geli, va plantejar ahir obrir un debat sobre el finançament i la sostenibilitat del sistema públic de salut i va dir que potser caldrà introduir alguna taxa d'ús dels serveis sanitaris, tant els republicans com els ecosocialistes s'han pronunciat sobre el tema després de les seves executives setmanals.
El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha retret a Geli que hagi proposat aquesta fórmula sense parlar-ne abans amb la resta del govern, i ha afegit que la consellera "ja sap que ERC no és favorable al copagament com a sistema de finançament sanitari, i sap també que té la possibilitat d'aplicar al seu departament mesures més austeres i eficients en la política sanitària".
Al seu torn, la portaveu d'ICV, Dolors Camats, ha advertit que el seu partit també s'oposa a la fórmula, proposada per Geli i avalada pel president de la Generalitat, José Montilla. Camats ha al·legat que es pot "racionalitzar" la despeses sanitària amb "altres mesures" sense que calgui "pagar per una visita mèdica", que no seria l'opció "més útil ni més idònia".
Paral·lelament, la consellera ha volgut matisar les seves paraules assegurant que el debat del copagament "no s'ha reobert a Catalunya", sinó que continua "en l'àmbit estatal". A més, Geli ha puntualitzat que malgrat la crisi no es resigna a "no tenir els recursos sanitaris adequats".
Els 127 anys de La Vanguardia, a internet
El diari obre, de franc, l'hemeroteca als internautes
L'enfonsament del Titànic, el 1912, l'aterratge de Neil Armstrong a la Lluna, l'assassinat de J. F. Kennedy, la caiguda del mur de Berlín, el 9 de novembre de 1989... Tots aquests fets històrics van ser explicats per La Vanguardia, el diari barceloní amb més anys d'història dels que avui s'editen. Doncs bé, ara ha decidit d'obrir a tots els internautes l'accés a l'hemeroteca digital, amb tots els diaris dels seus 127 anys d'existència.
Fins ara l'accés era de pagament, però des de fa pocs dies és debades. Els articles, s'hi poden cercar per paraula clau, o bé per la data del diari. També es poden consultar per seccions: política, cultura, esports, economia...
Al diari, hi ressalten els articles d'escriptors de prestigi que hi han col·laborat amb el periòdic, com Santiago Rusiñol, amb les il·lustracions de Ramon Casas, o els articles del poeta andalús Antonio Machado.
Cal tenir ben present, tanmateix, que entre el 2 de febrer de 1920 i el 12 d'abril de 1982, el dilluns el diari no es publicava.
Per a quan, La Vanguàrdia en català?
Marina d'Or presenta un ERO que afectarà 214 treballadors
Subscriure's a:
Missatges (Atom)