lo carrer del riu

lo carrer del riu

22 de setembre, 2008

Els Països Catalans són els més endeutats de l'Estat

Catalunya en primera posició seguida pel País valencià i les Balears Qui pateix més dèficit fiscal més s'ha d'endeutar per poder prestar els serveis bàsics als seus ciutadans. Aquesta és la conclusió que es desprèn clarament de les dades d'endeutament autonòmic publicades pel Banc d'Espanya. El deute de la Generalitat Valenciana va créixer un 6,9% en els dotze últims mesos (de juliol de 2007 a juny de 2008) fins a arribar als 11.961 milions d'euros, segons les últimes dades publicades pel banc d'Espanya, en referència al primer semestre de 2008. En xifres absolutes, el deute acumulat per la Generalitat valenciana és la segona més elevada d'Espanya, per darrere de Catalunya (17.808 milions), mentre que en relació amb el Producte Interior Brut (PIB), el deute valencià és el més alt de l’Estat espanyol amb un ràtio del 11,4%.

El deute acumulat de la Generalitat valenciana només està per darrere de Catalunya (17.808 milions), mentre que en relació amb el PIB, és la més alta amb un ràtio del 11,4%.

Entre juny de 2007 i el mateix mes d'aquest any el País Basc és qui més ha aconseguit reduir el seu endeutament amb un 45,9 per cent.

Qui més ha augmentat, també, el seu deute són les Balears, que en aquests dotze mesos ha passat de 1.834 a 2.338 milions, el que suposa un increment del 27,4 per cent.

En xifres absolutes, amb un major deute trobem Catalunya, que supera els 17.808 milions d'euros, seguida pel País valencià, amb 11.961, i per Madrid, amb 10.613 milions d'euros. En el cas de la del País valencià, l'endeutament representa un 11,4 per cent del PIB, mentre que en l'extrem contrari, el deute basc suposa el 0,7 per cent del Producte Interior Brut d'aquesta comunitat. El deute valencià ascendeix a 11.961 milions, la segona més alta de l’Estat espanyol.

Antonio Estevan, in memoriam

Ha mort Antonio Estevan, fundador de Xúquer Viu i de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua Antonio Estevan fundador de Xúquer Viu i membre destacat de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua va ser una persona clau en l’impuls de les propostes de la Nova Cultura de l’Aigua al País Valencià.

Encara hi ha gent que dels seus ideals en fan una professió i de la seva professió, una raó de viure. PDE: Es mor Antonio Estevan

Comunicat de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua

Javier Martínez Gil: "Hay muertes que no existen"

Paco Puche: "En la muerte provisional de Antonio"

El País: Antonio Estevan, un gran defensor del medio ambiente

VilaWeb/ElPunt: Es mor Antonio Estevan, fundador de Xúquer Viu

Els crítics d'ERC demanen sortir del Govern si no hi ha un 'bon acord' en finançament

Reagrupament Independentista, el corrent crític d'ERC que aplega els partidaris de Joan Carretero i Uriel Bertran, ha fet públic el manifest base dels seus principis fundacionals. En l'apartat referit al finançament de les 'línies vermelles' que Esquerra -al seu entendre- no hauria de traspassar, hi figura la petició textual que 'en cas de tancar-se un acord de finançament manifestament insuficient, ERC hauria de sortir del Govern i promoure la convocatòria d’un referèndum pel concert econòmic'. El secretari general d'Esquerra, Joan Ridao, els ha recordat que al Congrés del mes de juny, prop d'un 90% de la militància va donar suport a la ponència estratègica que no qüestionava la presència del partit al Govern. Ridao ha reiterat que 'com a regla general ERC no sortirà corrent del Govern'. El secretari general ha considerat una 'irresponsabilitat' abandonar el Govern precisament en un moment de crisi econòmica i quan s'estan tractant temes cabdals com el futur del finançament català, fet que suposaria segons Ridao deixar l'Executiu 'en mans d'altres forces polítiques que si no es amb l'empenta d'ERC probablement no farien la feina que han de fer', ha assegurat Ridao.

Les associacions per la Memòria Històrica presenten un llistat amb 130.000 desapareguts durant el franquisme

Les associacions per la Recuperació de la Memòria Històrica han presentat aquest dilluns davant el jutge de l'Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón un llistat amb més de 130.000 noms de desapareguts durant la Guerra Civil. El jutge ha rebut les associacions durant més de trenta minuts, i els ha acceptat diversos informes on detallen la ubicació de les fosses comuns que encara no han estat obertes. A partir d'aquestes dades Garzón haurà de decidir si admet a tràmit les demandes i endega diligències per tal d'investigar les desaparicions durant la dictadura, tal com s'ha fet a països com Argentina o Xile. Cal recordar que la investigació comptaria amb el suport de la majoria de l'arc parlamentari tret del Partit Popular, que considera que investigar els desapareguts només serviria per 'reobrir ferides del passat'.

L'Aragó garantirà per llei el dret a una educació en català

La Chunta i Izquierda Unida asseguren que la proposta queda curta Malgrat el conflicte amb les obres d'art de la Franja encara cuegi, no tot el que arriba de l'Aragó són males notícies. Després de dècades de reivindicació, sobretot a la Franja, sembla que el Govern aragonès està decidit a donar algun tipus d'estatus al català a la Franja. Segons diversos estudis, el 90% de la població el sap parlar, el primer el President Marcel·lí Iglesias, nascut a la comarca del Matarranya. Així, aquests dies s'ha sabut que el PSOE aragonès prepara un avantprojecte de llei per tal de reconèixer la llengua catalana com una llei 'pròpia i històrica' de l'autonomia, de manera que s'acabaria garantit el tan demanat trilingüisme: els nens aragonesos podran estudiar en llengua catalana i els ciutadans de l'Aragó tindran el dret de ser atesos per l'administració en català, castellà o aragonès. La nova llei, que continuaria establint el castellà com l'únic idioma 'oficial', ja ha topat amb el rebuig del PP, que considera que el català és 'aliè' als aragonesos, i compta amb els elogis de CHA i IU, que tot i així consideren que es queda curta i hauria d'aprofundir encara més en la normalització lingüística del català.