El grup de Cornellà Estopa ha anunciat un nou concert a la demarcació de Tarragona després de l'èxit que ha suposat la venda d'entrades per al concert de la Selva del Camp. La banda dels germans Muñoz actuarà el divendres 2 de juliol a Ascó, en un concert també produït per Music From Tamarit i del qual es donarà més informació en breu. Respecte al concert al pavelló poliesportiu de la Selva, el grup ha exhaurit totes les entrades, per la qual cosa les taquilles restaran tancades durant tot el dia. Aquesta actuació serà la primera a les comarques de Tarragona d'Estopa en la gira de celebració dels seus deu anys d'existència, en què presenten el disc X Anniversarivm. El concert començarà a les deu del vespre i és produït per Music From Tamarit amb la col·laboració de l'Ajuntament de la Selva del Camp.
13 de març, 2010
Estopa actuarà al juliol a Ascó després d'exhaurir les entrades del concert de la Selva del Camp
El grup de Cornellà Estopa ha anunciat un nou concert a la demarcació de Tarragona després de l'èxit que ha suposat la venda d'entrades per al concert de la Selva del Camp. La banda dels germans Muñoz actuarà el divendres 2 de juliol a Ascó, en un concert també produït per Music From Tamarit i del qual es donarà més informació en breu. Respecte al concert al pavelló poliesportiu de la Selva, el grup ha exhaurit totes les entrades, per la qual cosa les taquilles restaran tancades durant tot el dia. Aquesta actuació serà la primera a les comarques de Tarragona d'Estopa en la gira de celebració dels seus deu anys d'existència, en què presenten el disc X Anniversarivm. El concert començarà a les deu del vespre i és produït per Music From Tamarit amb la col·laboració de l'Ajuntament de la Selva del Camp.
Es desferma la protesta
La protesta va esclatar el cinquè dia. Les 60.000 persones que encara continuen sense llum, i algunes sense aigua, d’una quarantena de municipis de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva a causa de la nevada van començar ahir a canviar la indignació per la mobilització. Un grup de ciutadans van organitzar de manera espontània una cassolada davant de l’Ajuntament de Platja d’Aro ahir cap a les onze del matí, seguint els passos de la que es va fer dimecres a Calonge.
“L’administració més pròxima que tenen els ciutadans per queixar-se és l’ajuntament, tinguem o no competències. La gent vol una resposta clara i efectiva perquè està farta d’aquesta situació”, va admetre amb resignació l’alcalde de Calonge, Jordi Soler. I és que a les diverses assemblees d’afectats amb els alcaldes d’ahir es van viure moments de gran crispació.
VilaWeb: Batlles de les comarques gironines critiquen l'actuació del govern i de les elèctriques
El prefecte del departament on s'integra el País Basc francès avisa que les consultes són inconstitucionals
Igualet que aquí. Quina por els fa la democràcia !
El prefecte del departament dels Pirineus Atlàntics, Phyilippe Rey, ha enviat una carta als ajuntaments d'Iparralde, al País Basc francès, avisant que les consultes simbòliques sobre la necessitat de crear una col·lectivitat basca que es faran aquest diumenge coincidint amb les regionals són inconstitucionals. En una carta adverteix els alcaldes que col·laborin amb la consulta d'Iparralde que poden incórrer en un delicte sancionable que pot acabar amb la seva revocació del càrrec. Un total de 122 dels 158 municipis d'Iparralde faran aquest diumenge consultes.
El prefecte del departament dels Pirineus Atlàntics, Phyilippe Rey, ha enviat una carta als ajuntaments d'Iparralde, al País Basc francès, avisant que les consultes simbòliques sobre la necessitat de crear una col·lectivitat basca que es faran aquest diumenge coincidint amb les regionals són inconstitucionals. En una carta adverteix els alcaldes que col·laborin amb la consulta d'Iparralde que poden incórrer en un delicte sancionable que pot acabar amb la seva revocació del càrrec. Un total de 122 dels 158 municipis d'Iparralde faran aquest diumenge consultes.
Matadepera Decideix! es presenta aquest diumenge
La plataforma Matadepera Decideix! es presentarà públicament aquest proper diumenge 14 de març a la Plaça del Casal de Cultura.
L’organització treballa amb l’objectiu de promoure la participació per la consulta popular sobre la independència de Catalunya que se celebrarà a Matadepera el proper 25 d’abril, coincidint amb nombrosos referèndums populars arreu del país.
L’acte de presentació de Matadepera Decideix! comptarà amb la lectura pública del manifest a favor de la participació democràtica, a càrrec de l’escriptor i periodista matadeperenc, Vicenç Villatoro, i una xerrada que oferirà el sociòleg Salvador Cardús.
La plataforma assegura que vol fer del 25 d'abril “una jornada festiva i participativa en favor de la democràcia en la qual, tots els ciutadans, pensin el que pensin, puguin respondre la pregunta “Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”.
Catalunya lidera el deute amb un augment del 24%
Us estranyeu ?
El Banc d’Espanya ha fet que les comunitats es posessin vermelles mostrant els estralls que ha fet la recessió sobre les arques autonòmiques. En termes absoluts, Catalunya va liderar l’endeutament, que s’ha disparat un 24% en l’últim anys, en tancar el 2009 amb 22.605 milions pendents, una xifra que equival a l’11% del seu PIB. La factura global de les autonomies va escalar un 25,8% l’any passat i arriba ara a 86.280 milions.
El Banc d’Espanya ha fet que les comunitats es posessin vermelles mostrant els estralls que ha fet la recessió sobre les arques autonòmiques. En termes absoluts, Catalunya va liderar l’endeutament, que s’ha disparat un 24% en l’últim anys, en tancar el 2009 amb 22.605 milions pendents, una xifra que equival a l’11% del seu PIB. La factura global de les autonomies va escalar un 25,8% l’any passat i arriba ara a 86.280 milions.
Si bé Catalunya és al calaix més alt de l’endeutament, els dos llocs restants del podi són per al País Valencià i Madrid, dos bastions del PP on Francisco Camps i Esperanza Aguirre han hissat la bandera de l’equilibri pressupostari i l’austeritat contra José Luis Rodríguez Zapatero. Si Camps deu 14.330 milions, la factura pendent d’Aguirre és de 11.576 milions.
Multitudinària manifestació a Roma contra Berlusconi
Una multitudinària manifestació ha tingut lloc aquest dissabte a la cèntrica plaça del Poble de Roma en protesta contra el govern de Silvio Berlusconi i el decret llei amb què intenta aconseguir la readmissió de la llista del seu partit a la província de Roma en les pròximes eleccions regionals del Lacio de finals de març.
La concentració, convocada per l'oposició de centreesquerra i que ha congregat més de 200.000 persones, segons els organitzadors, s'ha convertit en una festa contra la "deriva antidemocràtica" de Berlusconi i el seu executiu, una cosa que han denunciat, entre d'altres, els membres del moviment popular Popolo Viola.
"Aquesta és una crida a les armes democràtiques", ha dit el líder de l'opositor partit italià dels Valors (IDV), Antonio Di Pietro, en arribar a l'acte, que ha estat retransmès en directe pels mitjans italians i en què l'exmagistrat ha afirmat que el d'Itàlia és un govern "model Nerón".
"Els ciutadans han d'estar cada cop més informats per anar a les urnes amb coneixement democràtic. El fenomen Berlusconi és una anomalia en tot Itàlia, que ha crescut gràcies al sistema de la informació, que està a les seves mans. Ha intentat fer creure als italians que votant-lo estarien millor, però els qui estan millor són ell i els seus amics", ha afegit
LaVanguardia: Multitudinaria manifestación en Roma contra Berlusconi y su decreto electoral
elPeriódico: Multitudinària manifestació a Roma contra Berlusconi i el seu decret electoral
Llum sobre el mur d'Adrià
Entre els segles I i II dC, l'imperi romà va atènyer el seu màxim apogeu territorial. Pràcticament totes les terres banyades pel Mediterrani eren controlades per Roma, i cap al nord l'imperi s'estenia fins als actuals Països Baixos i Anglaterra. A les zones frontereres, més enllà de les quals habitaven els 'bàrbars', l'exèrcit romà va aixecar-hi fortaleses, torres de guaita i, en molts casos, murs defensius. Els principals 'limes' romans, la majoria de centenars de quilòmetres, es van construir en territori germànic, rètic, aràbic i tripolità. Un altre mur fronterer important, el més occidental de tots, va ser el d'Adrià (Vallum Aelium, en llatí), al nord d'Anglaterra. Es va començar a aixecar el 122 dC, en temps de l'emperador Adrià, per a mirar d'aturar (juntament amb el mur d'Antoní, aixecat just a l'actual frontera amb Escòcia) les incursions dels pictes.
Una bona part del mur d'Adrià es conserva actualment, especialment els trams centrals. Consta de cent trenta-cinc quilòmetres, la distància que hi ha entre els municipis anglesos de Wallsend (costa est) i Bowness-on-Solway (costa oest), i es poden recórrer amb cotxe, autobús, bicicleta, cavall i també a peu, gràcies a un sender específic que en ressegueix les principals restes. Justament seguint aquest sender, avui es fa un espectacular acte de redescoberta del mur d'Adrià: centenars de voluntaris l'íl·luminaran al vespre amb torxes cada dos-cents cinquanta metres, d'un extrem a un altre, en ocasió dels mil sis-cents anys de la marxa de les legions romanes de la Gran Bretanya, l'any 410 dC.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
