Entre els segles I i II dC, l'imperi romà va atènyer el seu màxim apogeu territorial. Pràcticament totes les terres banyades pel Mediterrani eren controlades per Roma, i cap al nord l'imperi s'estenia fins als actuals Països Baixos i Anglaterra. A les zones frontereres, més enllà de les quals habitaven els 'bàrbars', l'exèrcit romà va aixecar-hi fortaleses, torres de guaita i, en molts casos, murs defensius. Els principals 'limes' romans, la majoria de centenars de quilòmetres, es van construir en territori germànic, rètic, aràbic i tripolità. Un altre mur fronterer important, el més occidental de tots, va ser el d'Adrià (Vallum Aelium, en llatí), al nord d'Anglaterra. Es va començar a aixecar el 122 dC, en temps de l'emperador Adrià, per a mirar d'aturar (juntament amb el mur d'Antoní, aixecat just a l'actual frontera amb Escòcia) les incursions dels pictes.
Una bona part del mur d'Adrià es conserva actualment, especialment els trams centrals. Consta de cent trenta-cinc quilòmetres, la distància que hi ha entre els municipis anglesos de Wallsend (costa est) i Bowness-on-Solway (costa oest), i es poden recórrer amb cotxe, autobús, bicicleta, cavall i també a peu, gràcies a un sender específic que en ressegueix les principals restes. Justament seguint aquest sender, avui es fa un espectacular acte de redescoberta del mur d'Adrià: centenars de voluntaris l'íl·luminaran al vespre amb torxes cada dos-cents cinquanta metres, d'un extrem a un altre, en ocasió dels mil sis-cents anys de la marxa de les legions romanes de la Gran Bretanya, l'any 410 dC.
Illuminating Hadrian's Wall
Entre els segles I i II dC, l'imperi romà va atènyer el seu màxim apogeu territorial. Pràcticament totes les terres banyades pel Mediterrani eren controlades per Roma, i cap al nord l'imperi s'estenia fins als actuals Països Baixos i Anglaterra. A les zones frontereres, més enllà de les quals habitaven els 'bàrbars', l'exèrcit romà va aixecar-hi fortaleses, torres de guaita i, en molts casos, murs defensius. Els principals 'limes' romans, la majoria de centenars de quilòmetres, es van construir en territori germànic, rètic, aràbic i tripolità. Un altre mur fronterer important, el més occidental de tots, va ser el d'Adrià (Vallum Aelium, en llatí), al nord d'Anglaterra. Es va començar a aixecar el 122 dC, en temps de l'emperador Adrià, per a mirar d'aturar (juntament amb el mur d'Antoní, aixecat just a l'actual frontera amb Escòcia) les incursions dels pictes.
Una bona part del mur d'Adrià es conserva actualment, especialment els trams centrals. Consta de cent trenta-cinc quilòmetres, la distància que hi ha entre els municipis anglesos de Wallsend (costa est) i Bowness-on-Solway (costa oest), i es poden recórrer amb cotxe, autobús, bicicleta, cavall i també a peu, gràcies a un sender específic que en ressegueix les principals restes. Justament seguint aquest sender, avui es fa un espectacular acte de redescoberta del mur d'Adrià: centenars de voluntaris l'íl·luminaran al vespre amb torxes cada dos-cents cinquanta metres, d'un extrem a un altre, en ocasió dels mil sis-cents anys de la marxa de les legions romanes de la Gran Bretanya, l'any 410 dC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada