lo carrer del riu

lo carrer del riu

21 d’octubre, 2011

Separatisme pecaminós

"Lo separatisme produeix ceguera" !!! La Conferència Episcopal ha presentat aquest divendres les propostes per a les eleccions del 20-N, entre les quals destaca un avís del "risc de manipulació de l'opinió pública per pretensions separatistes". En el document, els bisbes reconeixen "la legitimitat moral dels nacionalismes o regionalismes que, per mitjans pacífics, desitgin una nova configuració de la unitat de l'estat espanyol".

Ara bé, adverteixen que cal "tutelar el bé comú de la nació espanyola, evitant els riscos de manipulació de la veritat històrica i de l'opinió pública per causa de pretensions separatistes". La guia política dels bisbes rebutja lleis a favor de l'avortament, l'eutanàsia i els matrimonis homosexuals.

Exili taurí a Vinaròs

Un dos mil aficionats catalans hi seran dissabte per veure un toro que ja ha matat tres persones Les poblacions del País Valencià estan aprofitant la prohibició de les curses de braus a Catalunya per atraure els aficionats catalans i donar un nou impuls a les seves places. N’és un exemple Vinaròs. La plaça de bous d’aquesta població del Baix Maestrat, que actualment no té gestor i es troba en una delicada situació econòmica, busca treure profit de la seva proximitat amb el Principat amb un gran acte aquest dissabte.

L’aposta està resultant reeixida perquè de les quatre mil entrades que s’han posat a la venda per les corrides d’aquest dissabte, més de la meitat són d’aficionats de municipis de les Terres de l’Ebre, com ara Amposta, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja o Sant Carles de la Ràpita. De fet, les penyes taurines de Catalunya ja van reservar fa unes setmanes un miler d’entrades. Un interès que ve suscitat per la presència del famós i polèmic toro batejat com a Ratón, que ja ha matat tres persones en els deu anys que porta participant en “encierros”.

L’ última víctima va ser un jove d’Algemesí que anava begut, a qui ja van fer fora de la plaça diferents cops i que va morir a l’hospital després de ser envestit a Xàtiva a mitjans d’agost. Per fer més atractiu l’acte, tots els aficionats que ho vulguin podran córrer davant del temut toro, per la qual cosa s’han arribat a pagar quinze mil euros quan era més jove, i no es limitarà com va passar a Sueca i Canals, els darrers llocs on va actuar, a retalladors experimentats.

EMPAR MOLINER: Nosaltres, els talibans

El fet que Gerard Quintana, que és un cantant en llengua catalana, hagi explicat a El convidat que enraona en espanyol amb els fills és la prova més fefaent que a Catalunya, en qüestions lingüístiques, tothom fa el que vol. Ho trobo saludable, de la mateixa manera que trobaria saludable que, posem pel cas, la Mayte Martín, que és cantant en llengua castellana, parlés en català amb els fills.

Diu en Quintana que la mare dels nens, tot i que és catalana, enraona en espanyol amb els nens, i ell fa el mateix. Res a dir. Jo conec un matrimoni, catalans de soca-rel tots dos, que es parlen en espanyol. Això sí, amb un accent tan megacatalà com el d'en Quintana quan canta Tu sexo (no se'l perdin!). I es parlen en espanyol perquè es van conèixer parlant en espanyol. I es van conèixer parlant en espanyol perquè eren en una botiga. I ells, a les botigues, parlen en espanyol. El que sí que em resulta curiós és la frase d'en Quintana per explicar la diglòssia. "La meva llengua és el català, però no sóc un talibà i no penso imposar-la a la gent que m'estimo". O sigui: si ell volgués parlar en català amb la gent que estima l'estaria "imposant". I seria un talibà. Però ¿és una talibana la seva companya, que sí que parla la seva llengua amb els nens? Naturalment que no. Perquè transmetre la llengua castellana als fills és un acte normal i natural com respirar. El que no és un acte normal i natural com respirar és transmetre'ls la llengua catalana. Les paraules del cantant són molt reveladores alhora que molt respectables. Em fan pensar -en un altre sentit- en un portaveu de la plataforma Basta Ya que va dir en una roda de premsa que no parlaria mai el basc perquè era la llengua dels etarres. I ho deia en espanyol, que, si ens posem així, va ser la de Franco. (Ara.Premium)