La marxa de torxes

Els Segadors

Click To Play

Era el 15 d'octubre de 1940 a les 6h del matí al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc quan Companys va rebre els trets que van acabar amb la seva vida. Com cada any, militants d'ERC han recordat aquell moment pujant amb torxes fins al mur on va morir. Una senyera i una gran fotografia de Companys han acompanyat l'acte d'homenatge al castell. Puigcercós 151008

Click To Play

Joan Puigcercós 151008

Click To Play

Aquest dimecres al matí, durant l'acte d'homenatge al fossar de Montjuïc, el president d'ERC, Joan Puigcercós, ha tornat a reclamar l'anul·lació del judici a Companys i ha recordat que fa tres anys Maria Teresa Fernández de la Vega "es va comprometre a revisar la causa de Companys", una promesa que ha quedat clarament "en l'oblit".

Pel president d'ERC, "el govern espanyol, en 31 anys de democràcia, encara no ha assumit que el franquisme va ser un règim totalitari" i ni PSOE ni PP "no han assumit que cal donar la volta a aquesta situació" i fer un "reconeixement real a totes les víctimes de la dictadura, que van patir l'exili o la presó, o a les famílies dels morts que encara estan buscant les restes dels seus familiars".

directe.cat: Puigcercós reclama que Estat i Generalitat cooperin per anul·lar la causa contra Companys

Montilla diu que el govern arribarà "fins al final" en l'anul·lació del judici contra Companys

José Montilla 151008

Click To Play

El president de la Generalitat, José Montilla, ha promès que la Generalitat farà "tot el que sigui jurídicament necessari i políticament convenient" per aconseguir l'anul·lació del judici sumaríssim a Lluís Companys, i ha assegurat: "Arribarem fins al final i ningú ens pararà". Montilla ha assegurat que el govern treballa perquè aquesta reparació "definitiva" arribi "al més aviat possible". Segons el president català, només quan arribi aquest moment es podrà afirmar que "les velles ferides de la seva mort s'han tancat definitivament".

Benach rebutja quedar-se a 'mitges tintes' sobre l'anul·lació del judici a Companys

'Hi ha coses que, per dignitat, no admeten mitges tintes'. I en el cas de la reparació de la figura de Lluís Companys, 'admeten només l'anul·lació simple i pura del judici, que és de justícia'. Aquest ha estat l'advertiment que ha llençat aquest dimecres el president del Parlament, Ernest Benach, després de l'ofrena floral que ha fet la Mesa del Parlament a la tomba de president afusellat pel franquisme fa 68 anys.

Benach ha lamentat que les 'mitges tintes' siguin el 'destí permanent' de Catalunya, i ha rebutjat que això pugui passar en el cas de la reparació de la figura de Lluís Companys, que Benach ha qualificat 'd'heroi de la pàtria'.

El president del Parlament ha insistit en demanar l'anul·lació del judici a Companys per 'enèssima vegada' i ha recordat que fa quatre anys aquest va ser el compromís expressat a Barcelona per la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega.

Benach ha recordat que 'tots els països tenen els seus referents històrics' i que, en el cas de Companys, cal elevar-ho a la 'categoria d'heroi'.

Tensió entre la Comissió de la Dignitat i Interior per la restitució de Companys

La directora general del Memorial Democràtic, Maria Jesús Bono, va prohibir ahir l'entrada de la representant de la Comissió de la Dignitat a una reunió informativa convocada pel govern per a informar sobre el procés que el departament pensava seguir per a la restitució del president Companys, perquè no hi era convidada. Josep Cruanyes, de la Comissió, ha qualificat l'incident d''indignant, sobretot tenint en compte que la Comissió s'ha dedicat sempre a lluitar per la restitució de les víctimes del franquisme'.

Per Cruanyes, l'actitud del departament s'explica per les discordances que públicament ha expressat la Comissió respecte la gestió del departament en l'anul·lació del judici a Companys. L'entitat considera que fer ús de la llei de la memòria històrica és 'humiliant perquè, com a molt, es pot aconseguir una restitució moral, simbòlica, de la figura de Companys, però no l'anul·lació real i jurídica del judici'.

COMUNICAT. LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT DENUNCIA HAVER SOFERT LA REPRESSIÓ DE LA CONSELLERIA D'INTERIOR

directe.cat: Saura, contra la Comissió de la dignitat

El Partit Conservador guanya les eleccions al Canadà, però haurà de governar en minoria

La televisió pública del Canadà ha anunciat que el Partit Conservador del primer ministre Stephen Harper hauria guanyat les eleccions del país, tot i que amb un resultat que l'obligaria a governar amb minoria. Els conservadors haurien obtingut 144 escons, lluny dels 155 que es necessiten per a la majoria absoluta, però la millora de resultats hauria estat notable respecte dels 127 escons aconseguits a les últimes eleccions.

El gran perdedor dels comicis ha estat el Partit Liberal de Stéphane Dion, el principal grup a l'oposició, que hauria obtingut 75 diputats, vint menys que als últims comicis. El sobiranista Bloc Quebequès manté una forta presència al Quebec, i hauria obtingut 50 dels 75 escons en joc. Els liberals n'haurien aconseguit 13, i els conservadors, 10.

El Partit Verd, liderat per Elizabeth May, s'ha quedat fora del Parlament per pocs vots.

Al setembre, Harper va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions anticipades per aprofitar la bona posició que tenia a les enquestes i intentar obtenir la majoria parlamentària. El Canadà ha estat la primera potència econòmica d'escollir un nou govern des que va esclatar la crisi financera.

Montilla avala els concerts a les escoles d'elit tot i el rebuig d'ERC i ICV

la LEC 151008 a l'Oracle CATr

Click To Play

Els concerts educatius a les escoles que separen per sexe divideixen el tripartit a les portes del debat de la llei d'educació de Catalunya (LEC) al Parlament. ERC i ICV van exigir ahir que la reforma tanqui la porta a renovar els concerts a les escoles vinculades a l'Opus Dei i que no té sentit mantenir les ajudes si s'inclou en la llei el requisit d'escolarització mixta. Aquesta posició xoca amb i la del president de la Generalitat que en una reunió que va mantenir el mes de juny amb el líder d'ERC, Joan Puigcercós, va dir que la LEC no podia tenir caràcter retroactiu i que «legalment» els concerts que ja tenien aquestes escoles s'havien de renovar.

El sindicat USTEC-STES va qualificar de «vergonyós» que en un moment en què hi ha aules massificades a les escoles es decideixi continuar donant concerts als centres d'elit. Per la portaveu del sindicat, Rosa Cañadell, la notícia evidencia que la LEC «consolida la doble xarxa i no elimina cap privilegi». ERC aclareix que treballarà per acabar amb els concerts amb els centres diferenciats

La portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, ha anunciat que el seu partit treballarà perquè la futura Llei d'Educació de Catalunya (LEC) deixi clar que no hi haurà concert per a centres diferenciats, tampoc per als que el tenen ara un cop acabi el seu actual concert.

Simó ha subratllat que el projecte de llei estableix que un dels principis per formar part del sistema educatiu ha de ser l'escolarització mixta. "Des d'ERC ja vam dir que en el tràmit parlamentari hi havia qüestions que s'havien d'afinar més, perquè no hi hagi lloc a dubtes i interpretacions ambigües", ha argumentat.

Simó ha preguntat com es pot justificar que hi hagi 16 escoles diferenciades que actualment estan concertades i com als nous centres "se'ls exigeixin uns criteris diferents". " Com es pot justificar aquest tracte diferenciat a aquestes 16 escoles? ", ha insistit.

"Del projecte actual no s'infereix en absolut que els concerts hagin de diferenciar-se entre els que ja el tenen i els que no", ha continuat Simó, que ha matisat que s’hauria d'esperar que acabi el període de concert abans d'actuar.

VilaWeb/ElPunt: Maragall apel·la a l'estat de dret per mantenir les ajudes als centres d'elit que separen els alumnes

La Chunta Aragonesista reclama a Brussel·les la 'derogació formal i ferma' del decret del transvasament de l'Ebre a Barcelona

La Chunta Aragonesista (CHA) reclamarà a Brussel·les 'la derogació formal i ferma' del decret del govern espanyol que preveu transvasar aigua de l'Ebre per abastir Barcelona. 'Amb les pluges de maig i de juny, la mesura va deixar de ser vigent, però tot i així el decret segueix formant part de l'ordenament jurídic espanyol i no ha estat formalment derogat', adverteix el responsable d'Afers Europeus de la CHA, Miguel Martínez Tomey, que tem que Catalunya o altres comunitats el 'puguin fer servir per a reclamacions futures'.