lo carrer del riu

lo carrer del riu

13 de juny, 2008

"Hi haurà votacions conjuntes, segur"

Els tres candidats a la secretaria general que no van ser elegits dissabte –Rafel Niubò (Esquerra Futur), Rut Carandell (Reagrupament.cat) i Uriel Bertran (Esquerra Independentista)– han donat a conèixer conjuntament un comunicat en què reclamen a Puigcercós que respecti la pluralitat i que tingui present que sumen un 63%, davant del 37% de la candidatura de Puigcercós.

També reclamen que aquesta pluralitat d'opcions quedi reflectida tant a la mesa del congrés com en la renovació del consell nacional, si bé els tres sectors continuen negociant amb Puigcercós i el seu equip el contingut de les esmenes parcials i la composició de l'executiva.

En aquest sentit, el líder de Reagrupament ha assegurat: "Hi haurà votacions conjuntes, segur. Nosaltres tampoc estem d'acord amb l'esmena que pretén impedir que Josep-Lluís Carod-Rovira es pugui presentar com a candidat a les pròximes eleccions". "El sector Puigcercós vol un govern monocolor amb cireretes dels altres grups, i això no ho permetrem. Nosaltres no serem a la nova executiva, perquè no estem d'acord amb la seva estratègia i defensarem la nostra ponència alternativa al congrés d'aquest cap de setmana", ha afegit Carretero.

En qualsevol cas, tots els grups tenen la voluntat que el consell nacional reflecteixi els percentatges que ha obtingut cadascuna de les candidatures.

Video: Carandell, Niubò i Bertran demanen conjuntament que el consell nacional que es votarà demà reflecteixi el resultat electoral. Volen que la mesa del congrés també ho reflecteixi i que la presidència sigui consensuada.

VilaWeb/ElPunt: Reagrupament, ERC Futur i Esquerra Independentista reclamen pluralitat en la direcció d'Esquerra

elPeriódico: Els tres sectors minoritaris d'ERC pressionen Puigcercós i li recorden que sumen el 63%

Gent d'Esquerra veu com un "moviment tàctic de pressió" el comunicat conjunt de les altres candidatures

L'entorn del nou president d'ERC, Joan Puigcercós, considera que el document conjunt que han presentat les candidatures ERCFutur, RCat i EI és un "moviment tàctic de pressió" davant les negociacions paral·leles entre tots els sectors del partit sobre la ponència estratègica i la nova executiva republicana. "Gent d'Esquerra (candidatura de Puigcercós i Ridao) ja va dir en campanya i ha mantingut sempre, que la seva voluntat és integrar i sumar totes les sensibilitats en una direcció plural del partit", han indicat fonts pròximes a Puigcercós, al temps que han insistit: "Sempre hem mantingut que volem a l'executiva els millors de cada candidatura".

A més, han criticat que les altres candidatures hagin assegurat que el Consell Nacional no ha actuat de forma democràtica en els últims anys, sinó com a instrument de control de l'aparell del partit i han recordat que els representants del Consell s'escullen "reglamentàriament com s'ha fet sempre".

Astem salvats !!!

Enguany s'obrirà a la navegació un tram de 17 km entre Móra d'Ebre i Ascó

L'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece) ha adjudicat per un import de 538.837 euros, a l'empresa COPISA Proyectos y Mantenimientos Industriales, el contracte de serveis per a l'execució del manteniment de la navegabilitat del riu Ebre, entre Ascó i Amposta. Les tasques de manteniment abastaran un total de 109 km de l'Ebre i permetran que enguany s'òbriga a la navegació, per primer cop, el tram entre Móra d'Ebre i Ascó (de 17 Km). Les tasques de manteniment, que s'executen cada any, tenen com a objectiu, segons l'ens intercomarcal, "assegurar la navegabilitat del riu Ebre en unes condicions òptimes de seguretat".

L'empresa adjudicatària, COPISA Proyectos y Mantenimientos Industriales, s'encarregarà d'habilitar la senyalització per a les embarcacions i d'eliminar els obstacles que dificultin la navegació, com ara la les plantes aquàtiques del canal navegable i de les façanes fluvials de les poblacions riberenques.

Igualment, detalla la nota feta pública per l'organisme, es faran tasques de conservació i reparació dels 21 embarcadors existents i s'oferiran serveis de descontaminació del musclo zebrat per a les embarcacions, així com de vigilància i ajut a la navegació. La temporada de navegació al riu Ebre es tancarà el 2 de novembre.

Pare, digueu-me què li han fet al riu que ja no canta...

Castells demana unitat pel finaçament

Castells té una "patata calenta" a les seves mans: el nou finançament. El conseller d'Economia explica que en els últims anys "s'ha trencat l'equilibri entre els ingressos i les despeses que gestionen les comunitats autònomes i l'Estat, a favor d'aquest". El polític socialista no té problemes per reconèixer que amb l'actual sistema de finançament Catalunya es veu penalitzada i situa l'objectiu en la negociació bilateral. De fet, Castells considera que no toca barallar-se amb altres comunitats per molt que es queixin, sinó tenir visió de país i exigir el que pertoca. Per això demana unitat de tots els partits.

El conseller ha criticat les declaracions de Felipe González en què deia que amb la crisi que hi havia no era un bon moment per parlar del finançament. Castells li replica que podria haver parlat fa dos o tres anys demanant un tracte just per a Catalunya. El dirigent socialista diu que se sent decebut i que González té una gran incomprensió respecte a la situació de Catalunya.

Franki: 'No em vull sentir un cap de turc, però m'han utilitzat'

'Castiguen totes les persones que ens movem, els moviments okupes, la gent que defensem la llibertat dels pobles. No em vull sentir un cap de turc, però m'han utilitzat'. Així veu la seva situació el jove terrassenc Francesc Argemí, Franki, en una entrevista, feta l'endemà d'haver obtingut el tercer grau en règim obert. Feia un mes i mig que havia entrat a la presó per ultratge a la bandera espanyola, desordre públic i atemptat a l'autoritat.

Des de dimecres, en Franki ha de dormir a la presó Model de Barcelona de diumenge a dijous: hi ha d'entrar a les vuit del vespre, i en pot sortir a les nou del matí. Ara la fiscalia ha de decidir si dóna el vist-i-plau a aquest règim obert, o si hi recorre. Fins ara, ha passat un mes i mig a la presó de Brians 2, on explica que va haver de sotmetre's a un règim que qualifica d'estrictament militar, va veure com alguns funcionaris li faltaven sovint al respecte i l'escridassaven arbitràriament i va haver de passar gairebé un mes sense poder contactar amb cap amic seu ni va tenir informació de com ho podia fer.

Tot just ara, doncs, acaba de començar a complir la condemna de dos anys i set mesos de presó. Els delictes pels quals ha estat condemnat són per uns fets ocorreguts el juliol del 2002, quan en una cercavila algú va provar de despenjar una bandera espanyola de la casa de la vila de Terrassa.

'Si no guanyem als jutjats, guanyarem al carrer'

Ell sempre ha negat que hi hagués participat i hi ha testimonis que ho corroboren. Si en Franki hagués admès la seva participació en els fets i hagués pagat la multa pel delicte d'ultratge a la bandera, tal com va fer un altre detingut per aquells fets, s'hauria pogut estalviar una part de la condemna de presó o tota. Però està convençut de la bondat de la decisió presa: 'Sempre ens hem negat a pagar la responsabilitat civil ni l'ultratge a Espanya, que em restaria uns quatre mesos de presó. Perquè sempre hem donat la cara, som conseqüents amb allò que pensem i volem ser-ho fins a les últimes conseqüències, siguin quines siguin. No volem caure en l'amenaça de 'digues això que volem que diguis perquè, si no, aniràs a la presó'. Contràriament, creiem que les injustícies s'han de denunciar. Si aquestes denúncies no les guanyem als jutjats, les guanyarem al carrer; si les dones no s'haguessin mantingut en actituds il·legals ni s'haguessin mobilitzat, ara no podrien votar; si el moviment d'objectors de consciència i d'insubmisos no s'hagués mobilitzat, encara faríem el soldat, i això mateix es pot dir del dret de l'avortament i de tot un seguit de drets que ha costat d'assolir'.

Malgrat els sofriments suportats durant aquestes setmanes de presó, en Franki considera que tant ell com els moviments socials que li han donat suport en surten enfortits: 'Sé que anem pel bon camí, sé que no els ha agradat gens, que els ha fet mal, i sé que, de tot això, tant jo com els meus companys en sortim enfortits. L'única cosa que fan empresonant-me és ampliar els marges de solidaritat, i això ha fet despertar consciències'.

'Els polítics s'han mogut pressionats per les mobilitzacions'

En Franki es confessa molt agraït a les incomptables mobilitzacions pel seu alliberament. En canvi, recela de les expressions d'institucions i partits polítics. 'Els polítics s'han mogut pressionats per la mobilització popular, perquè els col·lectius antirepressius els han forçat a moure's. Sense la campanya que hi ha hagut al carrer, els polítics no haurien mogut un dit. Perquè fins ara no n'havien mogut mai cap. Si l'Ajuntament de Terrassa creia que era desproporcionada la pena, per què no va venir el dia del judici a dir-ho? Si tant desproporcionada era, no calia que reclamés els diners per la bandera. L'Ajuntament és el responsable polític de la seva policia municipal, i va deixar que aquesta policia presentés una denúncia escandalosa'.

Franki: 'No em vull sentir un cap de turc, però m'han utilitzat'

Oriol Junqueras: Hi haurà acord a Esquerra?

Ben segur, els darrers anys no han estat pas gaire fàcils per a Esquerra Republicana. De fet, a ningú no li ha estat mai senzill conviure amb l'Estat espanyol. I menys, quan un partit polític tan ambiciós (pel que fa a la radicalitat democràtica, a la justícia social i a l'alliberament nacional) ha d'intentar gestionar una petita quota d'un poder tan escàs com el d'una comunitat autònoma espanyola qualsevol. La constatació quotidiana que som lluny d'obtenir allò que necessitem i que per dret ens correspon resulta dolorosa i frustrant.

Els tres grans sectors actuals discrepen en el terreny estratègic, en el ritme i en la gestió interna de l'organització. És a dir, en el com, en el quan i en el qui.

I, evidentment, aquestes són qüestions importantíssimes. Tant, que de vegades poden provocar fractures insuperables. Tot i així, en comparació amb els alts ideals que -sens dubte- tots ells comparteixen, aquestes diferències haurien de ser prou petites per esperar que intentin posar-se d'acord. De fet, és gairebé segur que tots coincideixen a intentar oferir el millor servei possible a Catalunya des del govern, i que, si no és possible realitzar-hi una tasca efectiva, cal trencar l'actual pacte amb els socialistes.

La qüestió fonamental, doncs, consisteix a consensuar un full de ruta, i uns indicadors prou clars i consistents per saber si la tasca de govern és eficient. Evidentment, l'acord no és pas obligatori, però els militants, els simpatitzants i els votants d'Esquerra Republicana tenen dret a esperar un esforç sincer a l'hora d'assolir-lo.

I, si la sinceritat d'aquest esforç no resulta prou versemblant, caldrà exigir les responsabilitats que escaiguin als dirigents d'aquests tres grans sectors del partit.