lo carrer del riu

lo carrer del riu

30 de maig, 2010

Milers de manifestants a Barcelona per evitar la desaparició del Delta de l'Ebre

La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha portat aquest migdia les seves reivindicacions fins a Barcelona. Uns dos mil manfiestants han recorregut el centre de la ciutat per demanar a les institucions europees que instin el govern espanyol a complir les directives ambientals sobre aigua i fixi els cabals ecològics dels rius. Justament ahir a Sueca, desenes de milers de manifestants van reclamar un 'Xúquer viu'. La manifestació, en què han participat 110 entitats ecologistes, ha transcorregut amb tranquil·litat durant dues hores fins a la catedral de Barcelona, on la periodista Pilar Sampietro ha llegit el manifest que han consensuat totes les entitats convocants. El text reclama un nou model agroalimentari, que es replantegi el pla urbanístic de Barcelona i una gestió pública de l'aigua perquè, segons els organitzadors, 'el 70% de l'aigua la gestionen multinacionals privades'. El manifest també demana que es vetlli per la qualitat de l'aigua i que es compleixi la normativa marc europea. 'Les conseqüències negatives poden ser tant ambientals com econòmiques' diu Manolo Tomás, membre de la PDE. I és que, per exemple, l'Ebre arriba molt debilitat al delta a causa de la sobreexplotació que hi ha riu amunt, bé sigui pel consum agrari a través de canalitzacions, o bé pel creixent ús humà. Això, diu Tomás, fa que l'aigua de mar guanyi terreny en detriment de l'aigua dolça i augmenti la salinització del delta posant en perill moltes espècies animals i naturals. De la mateixa manera, aquest problema pot afectar activitats econòmiques com ara la pesca o el turisme, ja que un delta sec no pot aportar cap mena de riquesa. La reivindicació de la PDE es basa en l'incompliment per part del govern espanyol de la Directiva europea sobre el Marc d'Aigües (DMA) que proposa un control del cabal ambiental dels rius. També suposa l'obligació de fixar-ne un mínim i vetllar perquè aquest es mantingui regular al llarg de tot l'any. Per això, aprofitant que el dia 7 es fa a Barcelona una cimera europea per tractar la gestió de l'aigua a la Mediterrània, es vol instar al govern espanyol que fixi els cabals mínims dels rius de la península tot complint amb Brussel·les. 'El govern espanyol ha declarat públicament i en múltiples ocasions que no pensa aplicar la directiva' diu Tomás. També argumenta que el govern prefereix pagar les sancions de la Unió Europea abans que reorientar la seva política hidrològica. 'Per aquest motiu, explica Tomás, volem que la societat prengui consciència, perquè aquestes multes es paguen amb els diners de tots'. Igualment, des de la PDE i les altres entitats convocants de la manifestació es busca la complicitat amb l'administració catalana perquè aquesta pressioni el govern espanyol, 'ja que les Terres de l'Ebre formen part del patrimoni natural català'. La manifestació ha estat una bona oportunitat per mostrar altres problemes de les Terres de l'Ebre. Així ho ha confirmat Sergi Saladié, de la Coordinadora anticementiri nuclear. 'Històricament, les Terres de l'Ebre han estat marginades' ha dit Saladié, fent referència a la distància amb 'la Catalunya oficial'. 'Ja comencem a estar una mica farts de tot això', ha constatat, i ha afegit: 'A les Terres de l'Ebre quan sortim d'un problema sempre entrem en un altre', i ha posat com a exemple el 'greuge' que suposaria la instal·lació a Ascó d'un magatzem de residus nuclears. Avui: Multitudinària manifestació a Barcelona per evitar la desaparició del delta de l'Ebre

elPeriódico: Multitudinària manifestació a Barcelona per evitar la desaparició del delta de l'Ebre

laVanguardia: Miles de personas reclaman en Barcelona que el Gobierno cumpla la directiva de la UE sobre los ríos

La PDE ha estat dos anys sense convocar cap gran mobilització

Tot i que la PDE es manté activa, fa dos anys que no convoca cap gran mobilització. La darrera va ser el maig del 2008, quan el govern tripartit va plantejar un transvasament de l'Ebre a Barcelona, a través de la interconnexió de xarxes, per resoldre l'episodi de sequera. Finalment, va ploure a bots i barrals i el projecte d'interconnexió de la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona amb Aigües Ter-Llobregat va quedar al calaix.

La manifestació d'avui serà la quarta que la PDE fa a Barcelona. Les anteriors van ser el 25 de febrer del 2001, el 10 de març del 2002 i el 6 d'abril del 2003. En els tres casos es van concentrar a la capital desenes de milers de persones. La PDE sap que aquest matí no hi haurà tanta gent a la plaça de la Catedral. «Som conscients que estem sols i, si hi ha gent que el 2001 i el 2002 tenia uns altres objectius que la defensa del riu i el delta, ara ja no estan a la plataforma», ha manifestat el portaveu de la PDE, Joan Antoni Panisello, que ha assegurat també que la seua pancarta «és sempre la mateixa, el que canvia és la gent que hi ha al darrere».

300.000 hectàrees de nous regadius a la conca de l'Ebre

La PDE centra la reivindicació d'avui al voltant de la qüestió del cabal ambiental de l'Ebre i, en principi, s'evitaran altres temes polèmics, com per exemple la posada en funcionament de regadius com ara el Xerta-Sénia i el Segarra-Garrigues que, segons la plataforma, són la porta d'un transvasament de l'Ebre cap al País Valencià i del Segre cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. De fet, ERC s'ha adherit a la protesta que es fa avui a Barcelona però ha deixat clar que està a favor del canal Xerta-Sénia. La PDE sosté que les 300.000 hectàrees de regadius que es projecten a la conca de l'Ebre (entre els quals hi ha el Xerta-Sénia i el Segarra-Garrigues) tindran l'impacte ambiental de dos transvasaments semblants als que pretenia el Plan Hidrológico Nacional (PHN) del PP. «Sembla un repartiment de l'aigua del riu que deixa el tram final amb una gran incertesa sobre el futur, i posa en perill l'estabilitat del delta», recull un decàleg de la PDE. A més del cabal de l'Ebre, en l'acte també es defensarà la resta de rius catalans i es reclamarà que s'acabe amb la contaminació dels aqüífers.

La participació a Sabadell deixa en evidencia els 3 MEUR abocats a la consulta de la Diagonal

El referèndum sobre la independència de la capital vallesana aconsegueix mobilitzar el 13,76% dels votants El percentatge de participació a la consulta sobre la independència de Sabadell, que ha estat d'un 13,76%, ha superat el de la consulta sobre la Diagonal que va organitzar l'Ajuntament de Barcelona fa dues setmanes i que va assolir un 12,17%. Ho ha subratllat aquest diumenge al vespre el director de campanya de la votació de Sabadell, Marc Monràs, qui també ha informat que a Sabadell s'han aconseguit un 92% de vots pel sí. Segons Monràs, la inversió a Sabadell ha estat de 0,23 euros per habitant, 10 vegades menys que en la consulta de Barcelona. Monràs no ha estat l'únic que ha comparat els resultats de les consultes independentistes amb la de la Diagonal i el 12,17% aconseguit pel PSC barceloní ja comença a esdevenir la nova referència de cara a les properes votacions sobre la independència.

Avui: La consulta de Sabadell arriba al 13,7% de suport

VilaWeb: Més de 23.800 sabadellencs voten a la consulta sobre la independència

Els nouvinguts voten a Sabadell convençuts que la seva situació seria millor en una Catalunya independent

A mig matí d'aquest diumenge, diversos sabadellencs nouvinguts des d'Àfrica i Amèrica s'han apropat a votar en les consultes de la cocapital del Vallès Occidental. L'uruguaià Hugo Colacho i el gambià Sanna Manniah ho han aprofitat per a declarar la seva convicció que, en una Catalunya independent, la seva situació milloraria. 'La nostra veritable integració passa per una Catalunya independent, perquè els recursos públics puguin quedar-se a Catalunya i no es col·lapsin els serveis. Així no es criminalitzaria els immigrants, dient que es col·lapsen per culpa nostra', ha confiat Colacho. 'La independència de Catalunya pot servir-nos per tenir drets com a ciutadans i treballadors', ha afegit Manniah.

Ridao veu "molt complicat" que ERC doni suport als pressupostos de Zapatero

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha afirmat que serà "complicat" que ERC doni suport als pressupostos generals de l'Estat i considera que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, no tindrà més remei que convocar eleccions anticipades si no és "capaç" d'aprovar-los i de "corregir" la seva política.

Ridao ha fet aquestes declaracions durant una visita a la ciutat de Sabadell, on aquest diumenge es porta a terme la consulta sobre el dret a l'autodeterminació de Catalunya. El secretari general d'ERC ha aprofitat l'ocasió per referir-se a la "imminent" sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i ha pronosticat que serà "catastròfica".

ICV i ERC pressionen el PSC per l'augment de l'IRPF

ICV i ERC pressionen el PSC perquè s'aprovi l'augment de l'IRPF a les rendes més altes aquest mateix dimarts. Ahir, el consell de govern va reunir-se de manera extraordinari per aprovar un paquet de mesures de cara a reduir el dèficit públic. Una d'aquestes preveu aplicar un gravamen a les rendes més altes, a través de l'IRPF o altres mecanismes tributaris, però el conseller d'Economia Antoni Castells va dir que el govern tenia fins a l'1 de juliol per a concretar com ho feien. Això no va agradar gens ICV, que de seguida va sortir a dir que si abans de deu dies no es concretava la mesura, no hi donaria suport.

Avui, el secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha volgut deixar clar que no hi havia discrepàncies dins el govern i que els tres partits anaven 'a l'una' pel que fa a l'augment de l'IRPF. En aquest sentit, però, ha afirmat que dimarts que ve el govern aprovaria els criteris 'd'una reforma fiscal en l'IRPF que tindrà efecte a partir del 2011'.

Avui: ICV i ERC mantenen que dimarts s'aprovaran els criteris per augmentar l'IRPF i Montilla evita concretar una data

La CUP no s'adhereix a la Crida per una candidatura 'independentista, ecologista i d'esquerres'

El Consell Polític de la CUP ha reiterat que ara no és el moment perquè la formació es plantegi fer el salt del municipalisme articulant una candidatura per presentar-se a les properes eleccions al Parlament. Tot i que a l'assemblea del juny va donar un 'no' rotund, alguns dels regidors de la formació independentista van presentar -juntament amb regidors d'EPM i exregidors d'ICV- un manifest que, sota les sigles de Crida a la Unitat Popular, tornava a insistir en l'oportunitat d'articular una candidatura del denominat independentisme revolucionari. Una delegació dels impulsors han demanat al consell polític de la CUP la seva adhesió, que no només ha estat rebutjada sinó que també s'ha demanat als càrrecs electes que no utilitzin la seva condició de membres de la formació per donar-hi suport.