Barça 4 - Murcia 0

Puyal 120108

Click To Play

El Barça ja té una il·lusió a què agafar-se. La necessitava venint d'on ve i en aquests temps de dubtes i mals pensaments. Per fi, el quart fantàstic ha aparegut, just quan qui era el número u, Ronaldinho, està desaparegut. Thierry Henry, sí, Titi, la figura que tant s'havia fet esperar, ha irromput al Camp Nou i, de la seva mà, el Barça ha allunyat molts dels fantasmes que el ronden des de fa temps. Més enllà del còmode triomf davant el Múrcia (4-0), el Barça ha recuperat el plaer de jugar. Per alguna cosa s'ha de començar. Samuel Etoo se n'anirà diumenge a la Copa d'Àfrica amb un bon record. No només pels dos gols que ha marcat contra el Múrcia --cinc en sis partits de Lliga-- sinó també per la sensació que ha deixat els seus millor del que estaven. No és que pugui estar tranquil, perquè aquest equip ja ha semblat aixecar-se altres vegades i ha tornat a caure, però respira. Com si s'hagués conscienciat que ha de tirar endavant com sigui, estigui qui estigui, amb Ronaldinho o Deco, o sense ells, el Barça ha serrat les dents, ha agafat embranzida i ha començat a despertar de l'ensopiment en què estava sumit i que li ha costat tants cops. El Camp Nou ha viscut un il·lusionant viatge. De dos records per oblidar, que no havia oblidat --Madrid i Alcoià-- i que han causat alguns xiulets en el tram inicial, ha passat a un final esperançador. Henry ha estat el mestre de cerimònies, convertit per primera vegada en una còpia de l'Henry de l'Arsenal, a qui tant s'enyorava, amb un regal a Bojan, amb qui manté una relació gairebé paternal, i un altre a Etoo, i un repertori de força, classe, sacrifici i tot el que s'espera d'un fantàstic. Una exhibició que li ha fet guanyar tots els honors, amb el públic corejant el seu nom. Però, abans que ells, ha hagut d'aparèixer un pencaire per desencallar el partit. Gudjohnsen, després d'un gran centre de Zambrotta --després l'ha entelat amb una pobra actuació--, ha obert el camí i ha tornat a reivindicar-se amb una valuosa actuació. Està molt lluny de qualsevol fantàstic i del do natural de Bojan, però no mereix el tracte que sovint li ha donat Rijkaard, que fa un any el va posar fins i tot darrere de Saviola. Avui, s'ha recordat d'ell després d'haver-lo tornat a oblidar com tantes altres vegades.

L'entrenador ha remogut l'alineació com si la memòria li hagués portat el record dels temps de les rotacions. Amb quatre canvis respecte a l'equip de Sevilla, i deixant fora peces fixes com Milito, Abidal i Iniesta, a més de Giovani, el tècnic ha donat entrada a Zambrotta, Thuram, Sylvinho i Bojan. Márquez ha fet un obligat pas endavant, recuperant la posició de migcentre que Touré i Edmílson han deixat òrfena, i en què sembla haver perdut el tacte que tenia. Lluny de la imatge que ofereix juntament amb Milito, el mexicà ha tingut un inici desesperant, amb diverses pèrdues de pilota i una falta de col·locació inquietant. Després, ha millorat. Com el Barça.

Amb diferents peces, el Barça ha seguit en la línia de lenta recuperació que ha mostrat en els últims dos partits. Res de l'altre món, però tal com estava, anar fent ja és molt. El Múrcia no és el Sevilla, és cert, però ha aparegut al Camp Nou amb un punt d'atreviment que altres no tenen. Ha sortit a pressionar a dalt, però s'ha quedat sempre a mig camí. El Barça ha arrencat com un dièsel, a poc a poc, i ha acabat embalant-se. Una intervenció decisiva de Valdés en un mà a mà amb Baiano, que ha desbaratat l'empat, l'ha acabat de despertar. Henry ha emergit llavors amb una vitalitat espectacular. A l'esquerra, en la posició que ha deixat buida Ronaldinho, en un signe que minimitza encara més l'absència de l'estrella, Titi ha ofert una actuació excepcional, sobretot, en la comparació amb el mateix Ronaldinho i amb l'Henry de fa uns mesos. Dues assistències que Bojan i Etoo només han hagut de rematar, i una esperançadora exhibició de confiança en si mateix. Generós, sentint-se capaç de tot, sense rastre de dolor, disfrutant en cada pilota, Henry ha començat a tornar part de l'afecte que se li professa. Amb ell, és més fàcil esperar Messi. I Ronaldinho. Si torna. FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit

L’Ajuntament de Miravet prepara la celebració de 'l'any Roc Llop'

En commemoració al centenari del naixement del poeta miravetà Roc Llop i Convalia, l'Ajuntament de Miravet està preparant una sèrie d'actes per tal de recordar i reivindicar la figura de l'escriptor, encara molt desconegut però amb una important vàlua literària. L'objectiu del consistori és finalitzar aquest 2008 havent aconseguit que la societat conegui qui va ser Roc Llop i quina és la seva obra. A més, el pròxim estiu es publicarà 'Roc Llop i Convalia, l’exili d’un poeta miravetà', obra guanyadora del XIIIè Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila, que tracta l'obra i la vida de l'escriptor.

Alego: L’Ajuntament de Miravet prepara la celebració de 'l'any Roc Llop'

Bloc de Pere Muñoz: ROC LLOP I MIRAVET

Bloc de Josep M. Sáez: El Centenari de Roc Llop i Convalia

Jaume Renyer. Per l'esquerra de la llibertat: Roc Llop, en la memòria

La Veu de l'Ebre: L'Ajuntament de Miravet prepara la celebració de l'Any Roc Llop

Roc Llop i Convalia: Poeta i supervivent dels nazis

Viquipèdia: Roc Llop i Convalia

El Delta es consolida com a hàbitat hivernal de milers d'aus

El Parc Natural del Delta de l'Ebre va finalitzar ahir les tasques d'elaboració del cens d'aus hivernants. Durant els darrers cinc dies, una quarantena de tècnics i voluntaris han recorregut fins a 32.000 hectàrees d'aquest espai natural per fer un recompte de totes les espècies d'aus, especialment aquàtiques, que habiten arrossars, llacunes i illes del riu durant els mesos de fred. A diferència de l'any passat, tot apunta que les baixes temperatures que s'han registrat aquesta tardor i hivern al conjunt d'Europa han fet que arribessin més ocells procedents del nord i centre del continent en cerca d'un ambient més temperat. «Per exemple, aquesta setmana hem detectat una entrada important d'ànecs i fotges, tot i ser ja en una època en què les poblacions acostumen a ser estables», explica el tècnic del Parc Antoni Curcó. Així, a l'espera de les dades definitives del recompte, es preveu que la població d'aus hivernants al Delta pugui assolir enguany novament els prop de 250.000 individus de l'any 2005. Una xifra molt important que es deu també, en bona mesura, al manteniment dels camps inundats durant l'hivern, gràcies a les mesures agroambientals de l'arròs (i per les quals els pagesos reben un ajut de la Unió Europea). Per contra, aquestes baixes temperatures han reduït la colònia hivernal de flamencs a la punta de la Banya, de manera que no es repetirà la xifra rècord de l'any passat, quan es van superar els 13.000 individus. El cens que elabora el Parc Natural, de forma coordinada amb d'altres zones humides, compta les aus que viuen tot l'any al Delta - com ara l'ànec collverd, la fotja o el flamenc-, i les que hi arriben només per passar els mesos de més fred, entre les quals hi ha els ànecs cuallargs, morells i xerxets, els limícoles i els bernats pescaires. La feina per elaborar el cens comença i acaba amb la llum solar. Per dur a terme el recompte, els tècnics se serveixen únicament de telescopis, prismàtics, comptadors i, especialment, de la seva paciència i capacitat d'observació. A més dels arrossars, recorren basses, badies, el riu i les seves illes. A excepció de la boira que va cobrir ahir bona part del territori durant el matí, les bones condiciones meteorològiques els han facilitat la feina i han pogut enllestir el cens un dia abans del previst.

L'independentisme cors es manifesta contra la repressió de l'estat francès

Divuit partits, sindicats i associacions corsos han convocat, avui a les 15.30, una manifestació unitària a la capital, Aiacciu, amb el lema 'Resistència i llibertat' per protestar contra la 'repressió' que la república francesa està exercint a l’illa. Amb el crit de 'prou!', volen donar una resposta contundent al procés judicial que ha dut a la presó Yvan Colonna, considerat innocent per bona part del nacionalisme cors.

La manifestació, la primera des de fa anys amb caràcter unitari entre les diverses faccions de l’independentisme cors, va gestar-se el 2 de gener a Corti, capital històrica del país, on ja s’hi van reunir els dirigents de tots els moviments nacionalistes. L’empresonament de Colonna ha generat molt de recèl entre l’independentisme cors, que denuncia el ‘cicle de repressió’ en què ha entrat l’administració francesa envers qualsevol organització que s'oposi al 'statu quo'.

Corsica Nazione Indipendente, el principal partit independentista cors, crida a la manifestació amb el següent argument: 'la pau no s’ha de confondre amb la pacificació colonial, no és l’acceptació de l’ordre establert per la força que ens tutela a cada moment, no és la Còrsega pacificada de Sarkozy'.

Fa un any, precisament, l’illa ja va viure una de les manifestacions més massives que es recorden, en què entre 1.800 i 8.000 persones -segons la policia o els organitzadors- van protestar contra la política repressiva del llavors ministre d’Interior Nicolas Sarkozy.

Viquipèdia: Còrsega

PSC i PSOE minimitzen el desacord mentre Puigcercós titlla Zapatero d'«estafador»

Joan Puigcercós 110108 RAC1

Click To Play

Amb les eleccions a la cantonada, el PSC i el PSOE minimitzaven i situaven en la normalitat de les relacions entre dos executius el desacord sobre el traspàs de rodalies Renfe, que José Luis Rodríguez Zapatero havia promès per al gener. Malgrat el compromís de continuar negociant, des de Catalunya es dóna pràcticament per descartat que la transferència arribi abans de les eleccions, i s'insisteix que només rubricaran un acord global de traspàs, no una declaració d'intencions com vol el PSOE. Tots els partits, tret del PSC, van criticar l'actuació de l'executiu estatal, i el secretari general d'ERC i conseller de Governació, Joan Puigcercós, acusava el Zapatero «d'estafador» perquè, amb l'excusa del PP, ha estat «regatejant, enganyant i estafant» Catalunya.

La intenció de l'executiu estatal era arribar a un principi d'acord per negociar, posteriorment, les condicions i els compromisos del traspàs. Va topar frontalment amb l'objectiu de l'executiu català, que no vol tancar la transferència fins a tenir-ho tot lligat. El conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, va admetre ahir que el govern espanyol els va pressionar perquè signessin l'acord de mínims. La negativa de la Generalitat ha provocat una topada que el PSC i el PSOE van minimitzar, i més a les portes del 9-M. La posició dels socialistes catalans és complicada, ja que si bé la plantada els serveix per demostrar que no estan supeditats a Madrid, pot posar en dificultats la candidata Carme Chacón, ministra d'Habitatge de Rodríguez Zapatero. De moment, en l'eslògan de campanya "La Catalunya optimista", el nom del president estatal no apareix, a diferència d'aquell "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya" dels passats comicis.

Isabel-Clara Simó: El salt

"...per a entrar-hi calen un front humil sota la llinda i un salt": aquest és el lluminós darrer vers d'una de les Elegies de Bierville del mestre Carles Riba. Està parlant d'Ítaca, de la qual acaba de dir: "Ítaca, regne petit, conec la cova profunda!". Està parlant doncs de la pàtria, de la pàtria recuperada, en una bellíssima metàfora. La idea és inquietant: un front humil i un salt. Enfront de la sobergueria castellana, i lluny del concepte de vilesa, cal un front humil, no una fatxenderia destralera. És el front, l'intel·lecte, el qui ha de ser humil. I cal fer un salt. Un bot.

És fàcil pensar-hi escoltant les eternes i inútils picabaralles entre els governs de Madrid i els de Barcelona: destrossades les Rodalies, a Madrid diuen: "Ja us podeu quedar la desferra; però sense prestacions". No costa gens de donar allò que ja no serveix, com les senyores altives que donaven a les minyones els vestits que havien trencat o tacat indeleblement. Aquesta mateixa reunió ha succeït dotzenes de vegades: en una taula de negociacions, hi ha qui dóna alguna cosa a canvi d'alguna altra. Els catalans anem a negociar sense res a les mans -perquè res no tenim- esperant justícia, o equitat o fins i tot generositat. Mai, mai, en cap època, en cap ocasió ens hem emportat altra cosa que engrunes i palmadetes a l'esquena.

Fins ara hi hem anat amb l'esperança que ara les coses aniran millor (perquè hi ha un determinat ministre català, perquè el president ara és del mateix partit que el d'ells, pel que sigui), i mai no ha funcionat. Cal doncs el segon pas: el salt. Ho diu Riba.