lo carrer del riu

lo carrer del riu

27 de març, 2008

Ramon Tremosa: Ebre navegable

Jesús Moncada va retratar a Camí de Sirga un món fascinant de relacions humanes, socials i comercials de les Terres de l'Ebre. El gran escriptor de Mequinensa (i també excel·lent traductor: entre altres novel·les, d'El comte de Montecristo) vivia al barri de Gràcia, passejava amb el seu gos pel Torrent de l'Olla i s'emportava a casa els seus llibres dels lectors que li demanaven que els hi dediqués: feia a cada llibre un bellíssim dibuix, acolorit per ell mateix, que sempre evocava la navegació pel riu Ebre. Històricament l'home hi ha navegat amb embarcacions adaptades com els llaguts o llaüts, les pontones, les muletes i els passos de barca, dels quals avui només resta com a original el pas de Miravet. El riu Ebre permetia baixar riu avall, des d'Euskal Herria i l'alt Aragó fins a la Mediterrània, un flux continuat de persones i mercaderies que feien prosperar les Terres de l'Ebre. Emili Rosales evoca a la novel·la La ciutat invisible un somni del rei Carles III. Aquesta novel·la, premi Sant Jordi el 2004 i traduïda a diferents idiomes, ens fa saltar del present més candent al segle XVIII, rere la pista dels plans avui oblidats i quasi secrets del rei Carles III de crear una gran ciutat al delta de l'Ebre: a imatge de Sant Petersburg, la ciutat ideal erigida a la desembocadura del Neva, la nova ciutat tenia també els referents de navegabilitat dels canals de Venècia i de la gran badia de Nàpols. D'aquella ciutat faraònica que no va poder ser en va quedar un canal, una església inacabada i la trama urbanística a partir de la qual va créixer Sant Carles de la Ràpita. El riu Ebre és un dels actius potencials més importants de Catalunya. Degudament aprofitat, i alhora degudament protegit, podria generar riquesa com ho fan els grans rius europeus. L'aprofitament i la protecció del riu no són aspectes contradictoris, ans al contrari: la millor manera de protegir un riu és mitjançant el seu aprofitament econòmic, que al mateix temps faci indispensable gaudir d'un riu impecable. Un excés de prohibicions de fer ús del riu, basades en una suposada protecció, desnaturalitzen aquesta protecció i donen com a resultat un riu degradat i sense accessos. Si es garantís un cabal d'aigua estable, l'aprofitament del riu Ebre permetria el manteniment i la neteja de la seva ribera i la construcció dels camins i dels vials adients per accedir-hi. Els ports de Barcelona i Tarragona tenen endegats plans ambiciosos d'expansió; però, si les previsions de creixement del tràfic marítim intercontinental es mantenen en la seva banda alta en el futur, en quinze anys les seves ampliacions poden quedar saturades. La solució en altres països europeus, en un context semblant de ports que no poden créixer més, passa per l'aprofitament dels grans rius, donant joc a ports, ciutats i territoris situats terra endins: Anvers o Gant a Flandes i Porto Rovigo al Veneto serien dos possibles models a imitar, salvant totes les distàncies, per Amposta i Tortosa. Entre aquestes dues ciutats de les Terres de l'Ebre hi passa un dels corredors econòmics i comercials més importants del món, el que uneix València i Barcelona amb Marsella i Lió, amb un gran potencial de creixement al segle XXI. Si s'hi disposés d'alguns terrenys per a activitats logístiques, barcasses com les que solquen els grans rius europeus podrien també pujar pel riu Ebre fins a arribar a la línia fèrria que, a prop de l'actual autopista AP-7 i del futur aeròdrom de Tortosa, podrien distribuir mercaderies cap a Europa i cap a la península Ibèrica. La navegació fluvial exigeix assuts i rescloses, que també produeixen energia neta. L'estabilitat del cabal i el manteniment d'una làmina d'aigua estable en el decurs del riu, també més amunt de Tortosa i fins a Flix, es podria obtenir mitjançant la construcció de tres assuts. A Xerta l'aprofitament hidroelèctric del seu assut manté aquesta làmina d'aigua que garanteix la navegabilitat. La construcció de petits assuts, rescloses i escales de peixos es pot finançar amb la construcció de minicentrals elèctriques. Aprofitades hidroelèctricament, les centrals costarien zero euros al sector públic si la iniciativa privada que les financés en tingués la concessió de l'aprofitament. Un riu és un bé de domini públic i el primer pas per fer realitat un projecte consisteix a fer entendre i convèncer la societat i el poder públic de les seves bondats i dels seus beneficis econòmics, socials i mediambientals. L'aprofitament del riu Ebre pot ser rendible si es construeixen alguns petits ports esportius: segons la Cambra de Comerç de Tortosa, els costos d'aquestes infraestructures s'amortitzarien en només cinc anys, gràcies a l'augment de la producció, del turisme i del comerç que es podria generar. ICV, però, s'oposa a la navegabilitat comercial i esportiva del riu Ebre ("la canya del riu és un vegetal a protegir") mentre PSC i ERC callen. ¿L'ecologia tornarà a ser un enemic interior que es fa servir en contra del creixement econòmic català, tal com va passar amb la construcció de les pistes segona i tercera de l'aeroport del Prat ara farà vint anys? La navegabilitat del riu Ebre pot ser el gran estímul econòmic que necessiten les seves terres i un pas més en la necessària internacionalització de l'economia catalana. Com més logístics, més lliures.

Sí però no de José Blanco a les balances fiscals

Blanco contradiu el president d'Extremadura i diu que sí es poden publicar les balances fiscals Balances Fiscals 270308 CATr El secretari d'organització del PSOE, José Blanco, diu que sí es poden publicar les balances fiscals, com ja va avançar en plena campanya electoral el vicepresident segon del govern i ministre d'Economia en funcions, Pedro Solbes. Amb aquestes paraules, el dirigent socialista desautoritza el president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, que va qualificar aquesta possibilitat de donar a conèixer les xifres "d'immoral, injusta i absolutament desgavellada".

En unes declaracions fetes a l'acabar la reunió mantinguda amb el portaveu del PP en funcions en el Congrés, Eduardo Zaplana, José Blanco ha subratllat que la seva afirmació "no és una novetat", ja que el vicepresident econòmic ja va parlar d'aquest supòsit.

"En tot cas, no hi ha cap decisió presa en relació amb aquest tema", ha explicat el secretari d'Organització socialista, afegint que el PSOE "configurarà una decisió i una opinió més enllà de la voluntat i disponibilitat expressada per Solbes en la campanya electoral".

En aquest sentit, el vicepresident segon del govern en funcions ja havia anunciat la creació d'un grup de treball per a la publicació de les balances fiscals, després que l'Institut d'Estudis Fiscals hagi conclòs el seu treball, aportant dues metodologies diferents.

En aquell moment, Solbes va explicar que els experts empraran dos mètodes -un de fluxos monetaris i un altre d'incidències econòmiques- i amb distintes variables, de manera que s'obtindran diversos resultats. No obstant això, el ministre va indicar que els resultats no condicionaran en cap cas la negociació amb les comunitats autònomes del nou model de finançament autonòmic.

-Vaja, hi ha un mandat parlamentari de fa dos o tres anys i diuen que no hi ha cap decisió presa ?

La guerra de l'aigua: Diversos col·lectius del Priorat demanen la finalització del transvasament procedent del riu Siurana i el pantà de Riudecanyes

La Mancomunitat del Topograpo, formada per Torroja del Priorat, Poboleda, Gratallops i Porrera; la Comunitat de Regants del Riu Siurana, i veïns del Priorat demanen en un comunicat la finalització del transvasament d'aigua procedent del riu Siurana i el pantà de Riudecanyes. Aquests col·lectius expliquen que 'en aquests moments el riu Siurana baixa sec', i consideren que portar aigua a Barcelona pot 'hipotecar el creixement econòmic i social' del Priorat. A més, diuen que estan 'farts i tips de l'espoli sistemàtic dels nostres recursos', i afegeixen que 'el Siurana és un riu, i com a tal ha de tenir el cabdal ecològic suficient per no convertir-se en un barranc'.

Quan un problema s'esdevingué un negoci: 10 empreses es presenten al concurs d'adjudicació dels treballs de descontaminació del pantà de Flix

La Comissió de Seguiment per la descontaminació del pantà de Flix s'ha reunit aquest dimecres a Tarragona per estudiar les deu propostes que s'han presentat al concurs d'adjudicació dels treballs de descontaminació del pantà de Flix. Dilluns vinent la societat estatal Acuamed adjudicarà les obres, que tenen un pressupost de licitació de 192 milions d'euros. El secretari general per al Territori i la Biodiversitat del ministeri de Medi Ambient, Antonio Serrano, ha explicat que les obres començaran el mes de maig i duraran quatre anys. En total es preveu que sigui necessari gestionar fins a 200.000 tones de residus entre els que hi ha urani, plom, mercuri, cadmi, coure i arsènic.

La Plataforma de Defensa de l'Ebre acusa el govern d'afavorir "l'especulació i el mercantilisme"

La Plataforma de Defensa de l'Ebre (PDE) ha reiterat en un comunicat que el projecte de transvasar el Segre "no té res a veure" amb la gestió de la sequera i suposa l'obertura d'una "confrontació" territorial, decisió que respon a la voluntat "d'especulacions i mercantilismes a les quals s'ha plegat el nou govern", al qual no ha dubtat a titllar de "transvasista".

Aquest moviment social considera que és sorprenent que, segons argumenta, "a tres setmanes de la finalització de la campanya electoral, on tots els partits catalans, menys el PP, s'han passejat per les Terres de l'Ebre anunciant que si guanyaven les eleccions enterrarien definitivament els transvasaments, el govern català presenti el transvasament del Segre a l'àrea metropolitana de Barcelona".

La PDE considera que el Govern "no està gestionant la sequera amb honestedat", perquè el mateix dia que anuncia el transvasament del Segre, aprova el desenvolupament de nous regadius.

El col·lectiu ha denunciat, concretament, que la política de "transvasaments, canals i interconnexions de xarxes no té res que veure amb l'actual sequera i suposa una confrontació amb la gent de les Terres de l'Ebre que estimen i defensen la necessitat de mantenir uns rius vius i nets lluny de les especulacions i mercantilismes a les quals s'ha plegat l'actual govern".

Segons han recordat, una detracció del Segre, juntament amb la interconnexió de xarxes, la prolongació del minitransvasament de Tarragona i els canals Segarra-Garrigues i el canal Xerta- Castelló ("obres ja previstes i/o proposades pels anteriors governs de CiU i PP i àmpliament rebutjades per la societat ebrenca"), suposaria "la liquidació del riu i acceleraria la desaparició del Delta de l'Ebre".

Per tot plegat, la PDE ha demanat a la població de Catalunya "l'ajut necessari per evitar, una vegada més, que per afavorir grans interessos financers i politics es sacrifiqui una part del territori, que encara que estigui menys desenvolupada, també forma part d'aquest gran país que s'anomena Catalunya". Al mateix temps, ha alertat a la gent de l'Ebre "que ara és l'hora d'aturar la segona onada transvasista".

VilaWeb: El transvasament del Segre revolta l'Ebre