Totes les fotos de Vicent, la Pepa i la Geno, clicant aquí
28 de febrer, 2010
Primers resultats: El sí a la independència torna a arrasar en les consultes del 28F
Un cop coneguda la dada de participació i a l'espera de saber-se els resultats de l'escrutini de les consultes d'aquest 28F, les comissions organitzadores comencen a fer públics els resultats després de fer el recompte. Tal i com ja va passar a Arenys de Munt i en les consultes del 13D les persones que han exercit avui el seu dret de vot han tornat a votar massivament per la independència de Catalunya.
Els vots negatius, per ara, no depassen en cap cas el 8% i, en canvi, el sí supera en la majoria dels casos el 90%. Tot i que encara no es disposa dels resultats a les ciutats més poblades, sí que hi ha dades de poblacions com Alella, Campdevànol, Carme, Moià o Sant Quirze del Vallès. Ara mateix, segons dades de la Coordinadora els resultats generals se situen en 38.695 vots pel sí (92.2%), 1.990 pel no (4.7%), 1.142 blancs (2.7%) i 141 nuls (0.3%).
Més de 60.000 persones voten en les consultes sobiranistes
Les consultes sobiranistes d'avui han obtingut un 21% de participació i més de 60.000 persones han votat en els vuitanta municipis que hi participaven. El portaveu de la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència, Uriel Bertran, no ha volgut comparar aquests resultats amb les consultes del 13-D, en què gairebé va haver-hi un 30% de participació. «No podem parlar d'increments ni de descensos, perquè les votacions s'han fet en poblacions diferents», ha dit Bertran, que ha afegit: «Entre les consultes d'Arenys, les del 13 de desembre i les d'avui més d'un 25% del cens hi ha donat suport.
Cap partit polític obté aquests números al Parlament de Catalunya. Això vol dir que l'autodeterminació seria el primer partit del país. CiU obté un 17,58% dels vots sobre el cens i el PSC, un 14,59%». Bertran també ha destacat que les consultes d'avui han de ser un «pont» per arribar al 25 d'abril, quan un milió de persones estaran convocades a les urnes. També ha recordat que hi ha hagut molts intents per acabar amb aquesta onada de consultes, que han acabat fracassant.
Pel que fa als resultats, el municipi amb més participació ha estat La Nou de Berguedà amb un 56,48%. També s'ha de remarcar el 55,47% de la Torre de Fontaubella (Priorat) o el 51,59% de Parlavà. (Baix Empordà). Pel que fa als municipis més grans, La Bisbal d'Empordà ha estat el que ha obtingut els millors resultats amb un 26,45%, mentre que Palafrugell s'ha quedat només amb un 11,49%. A la Garrotxa, s'ha obtingut un 33,78% i al Solsonès, un 30,54%.
Joan Puigcercós: "Les consultes són l'expressió positiva de la ciutadania. No són una reacció contra res"
El president d’ERC, Joan Puigcercós, ha acompanyat aquest matí a l’alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Solé, a dipositar el seu vot al col·legi situat al Casino del municipi vallesà, en la que és la segona volta de les consultes sobre la independència de Catalunya.
Per a Puigcercós, però, aquest cop l'Estat ha après que posar pals a les rodes a aquests moviments ciutadans no només no serveix de res sinó que mobilitza el vot més radical.
"Avui, les consultes són l'expressió positiva de la ciutadania. No són una reacció contra res", ha remarcat el president d'ERC, tot i que no cal relaxar-se.
A més, segons Puigcercós, aquestes consultes posen les bases per a la consulta definitiva i ha valorat molt positivament que la hagi estat la ciutadania la que s'hagi organitzat per fer-ho.
“El país està fent passes de gegant per aconseguir que algun dia els seus ciutadans puguin dir que volen un estat propi”, ha afirmat el líder republicà.
En aquest sentit, Puigcercós ha animat a "seguir remant" per aconseguir que Catalunya tingui un Estat propi, independentment de l'actitud de l'Estat espanyol.
Puigcercós ha insistit que les consultes sobiranistes comporten un acte cívic, lliure i democràtic que demostra que "no hi ha cap trauma" en la reclamació de la independència.
Finalment, ha convidat a votar a aquells que no hi estiguin d’acord: “Aquells que no vulguin un estat propi també poden votar" ha reblat Puigcercós.
Tres mil manifestants protesten a Aiora contra el cementiri nuclear
La plataforma contra el cementiri nuclear de Zarra ha aplegat avui a migdia uns tres mil manifestants a Aiora (Vall de Cofrents) per tal de mostrar 'l'oposició comarcal a la instal·lació [del cementiri nuclear] que ha sol·licitat el batlle de Zarra'. Cal recordar que Zarra és una de les dues poblacions del país (juntament amb Ascó) que aspiren a acollir el magatzem de residus nuclears. Tot i que l'ajuntament va aprovar la candidatura, molts veïns no hi estan d'acord, i per això surten avui en una marxa que té el suport de la plataforma Tanquem Cofrents.
A la marxa, que ha sortit de l'ajuntament i s'ha acabat a la plaça Major, els participants han esgrimit pancartes on es podia llegir 'la Vall no es ven' i han arribat a tallar la N-330.
La plataforma considera que el cementiri nuclear 'és una instal·lació extremadament perillosa' perquè diu que concentrarà grans quantitats de residus radioactius. 'es tracta de les substàncies més perilloses conegudes, actives durant milers d'anys', alerta en un comunicat, en què també adverteix que 'ningú no pot garantir que no passara absolutament res'.
Tanquem Cofrents, que és formada per Greenpeace, Intersindical Valenciana, Ecologistes en Acció, Compromís pel territori i Xúquer Viu, entre més, diu que no hi ha cap solució definitiva ni tampoc prou segura per als residus nuclear i es queixa que 'la instal·lació del cementiri a la comarca complica les possibilitats de desenvolupament sostenible de la zona'. A més, es queixen que 'la decisió de l'Ajuntament de Zarra s'ha fet sense consultar el municipi, sense debat ni informació i amb desconeixement de gran part de la població'.
Per tot plegat, també demanen que hi hagi més informació, que s'obri un debat 'objectiu i plural' i que 'no s'hipotequi el futur d'aquesta comarca d'interior per un benefici econòmic limitat a curt termini que perjudicarà tothom'.
LaVanguardia: Miles de personas recorren Guadalajara en protesta por la instalación del almacén en la comunidad
Catalunya recela de la Llei de llengües d'Aragó
Les Corts d'Aragó va aprovar al desembre la Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües o modalitats lingüístiques pròpies. Una llei molt esperada però que és vista des de Catalunya com una "oportunitat perduda", tot i admetre alguns avenços positius.
La Llei de llengües reconeix l'existència del català a la Franja de Ponent, estableix alguns àmbits de protecció, però no fa el pas de l'oficialitat. Acadèmics, el govern i entitats culturals posen en dubte que la normativa sigui útil per a l'objectiu de protegir la llengua catalana perquè no estableix obligacions. Tots ells constaten que a la Franja el català és viu a l'esfera privada, però no té presència a la pública.
"Aragó és una comunitat autònoma en la qual, juntament amb el castellà, llengua majoritària i oficial en tot el seu territori, es parlen en determinades zones altres llengües, l'aragonès i el català, les tres amb les seves modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó". Així comença el preàmbul de la llei aprovada, que veu el català i l'aragonès com un "ric llegat" i per això es considera que les dues llengües requereixen "d'accions decidides" per a "protegir-les, dignificar-les i normalitzar-les socialment, facilitant així la seva protecció i promoció".
Així, la llei reconeix la "pluralitat lingüística" i en propicia la "conservació, recuperació, promoció, ensenyament i difusió", però tanca la porta a l'oficialitat de català i aragonès, que qualifica com a "llengües pròpies originals i històriques". La llei deixa clar que l'única llengua oficial és el castellà.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
