Les Corts d'Aragó va aprovar al desembre la Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües o modalitats lingüístiques pròpies. Una llei molt esperada però que és vista des de Catalunya com una "oportunitat perduda", tot i admetre alguns avenços positius.
La Llei de llengües reconeix l'existència del català a la Franja de Ponent, estableix alguns àmbits de protecció, però no fa el pas de l'oficialitat. Acadèmics, el govern i entitats culturals posen en dubte que la normativa sigui útil per a l'objectiu de protegir la llengua catalana perquè no estableix obligacions. Tots ells constaten que a la Franja el català és viu a l'esfera privada, però no té presència a la pública.
"Aragó és una comunitat autònoma en la qual, juntament amb el castellà, llengua majoritària i oficial en tot el seu territori, es parlen en determinades zones altres llengües, l'aragonès i el català, les tres amb les seves modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó". Així comença el preàmbul de la llei aprovada, que veu el català i l'aragonès com un "ric llegat" i per això es considera que les dues llengües requereixen "d'accions decidides" per a "protegir-les, dignificar-les i normalitzar-les socialment, facilitant així la seva protecció i promoció".
Així, la llei reconeix la "pluralitat lingüística" i en propicia la "conservació, recuperació, promoció, ensenyament i difusió", però tanca la porta a l'oficialitat de català i aragonès, que qualifica com a "llengües pròpies originals i històriques". La llei deixa clar que l'única llengua oficial és el castellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada