lo carrer del riu

lo carrer del riu

12 d’agost, 2008

Castells i De la Vega accentuen l’esquerda entre PSC i PSOE

La trucada de María Teresa Fernández de la Vega a José Montilla per recriminar-li el to de les seves crítiques a l’executiu de Zapatero després de l’incompliment de l’Estatut per part del govern espanyol no ha servit per posar una mica de pau entre els dirigents del PSC i el cada vegada menys govern amic del PSOE, més aviat tot el contrari. Conscient que més enllà del debat en si tothom segueix de prop fins a on està disposat a arribar el PSC en el seu pols al govern espanyol, va ser el conseller del ram, el socialista Antoni Castells, qui ahir va omplir el silenci que manté Montilla –ja de vacances– en les últimes hores. La vicepresidenta del govern espanyol va reiterar ahir que el president de la Generalitat va incórrer en un “excés verbal” criticant la insuficiència de la proposta del ministre Solbes i, per Castells, l’advertiment té l’objectiu d’“acoquinar” l’executiu de Montilla. Castells 110808 CATr Castells 110808 RAC1 En dues entrevistes a Catalunya Ràdio i RAC 1, el titular d’Economia va manifestar que les pressions sobre el PSC són “l’especialitat de la casa” dels socialistes espanyols.

La duresa de les paraules de Castells, que volen deixar clar a Zapatero que aquesta vegada no ho tindrà gens fàcil per tenir l’última paraula sobre el model de finançament, agraden –i molt– als socis del PSC al govern. El conseller d’Innovació, el republicà Josep Huguet, va celebrar en un apunt al seu blog les “actituds desacomplexades” dels socialistes catalans davant del PSOE i va remarcar la tensió al si de la família socialista. Que els interessos del PSC entrin en contradicció amb els del PSOE és precisament una de les raons que Esquerra esgrimeix a l’hora de justificar el seu pacte amb el PSC al govern de la Generalitat. Castells, que es va reunir ahir amb la presidenta del PP català per ampliar el front comú de cara a la negociació del finançament, va retreure al govern central que faci servir tota l’artilleria en aquest debat i va contraposar l’avís de De la Vega amb la “contenció” que marca l’actitud del president de la Generalitat.

L’horitzó dels PGE

L’esquerda que ha obert el finançament entre els interessos del PSC i els del PSOE permet als socialistes catalans no explicitar la seva postura respecte als pressupostos generals de l’Estat. Si bé són ben pocs els que creuen que si van mal dades el PSC es pot arribar a plantar davant del PSOE, els socialistes catalans es guarden aquesta carta i es mantenen en una imprecisió fredament calculada. Un discurs de mitges tintes que no agrada al PSOE, entestat a desvincular els comptes de la negociació del finançament. De la Vega va tornar a apel·lar ahir a la “responsabilitat” del PSC, en un missatge enverinat que se suma a la trucada a Montilla i a les acusacions d’“excés verbal”. La número dos de l’executiu espanyol va tornar a demanar un esforç per pactar el finançament a les forces catalanes, que ara com ara fan pinya i donen marge de maniobra a Castells. Per De la Vega, no és hora d’“exacerbar les passions”. També Ciutadans pel Canvi va aplaudir en un comunicat les “declaracions valentes i mesurades” de Montilla” i va demanar fermesa.

Salgado s’enorgulleix de fer onze traspassos en dos anys

La ministra d’Administracions Públiques, Elena Salgado, també esperava la data límit del 9 d’agost per reivindicar l’Estatut. I, de pas, que el govern central el compleix. Si a l’Estat li plouen les crítiques per no moure fitxa en el finançament dos anys després de l’entrada en vigor del text, Salgado combat ara les acusacions d’incompliment penjant a la web del seu ministeri un llistat d’onze traspassos menors en què el ministeri presumeix de la seva “ferma voluntat” de seguir cooperant amb la Generalitat per desplegar l’Estatut.

Curiosament, en la nota per donar fe del compliment de l’Estatut el primer que fa el ministeri d’Administracions Públiques és avisar que no tots els traspassos citats deriven del nou Estatut, sinó que “són materialitzats després de la seva aprovació”. El cost dels serveis transferits és de 78,9 milions.

Salgado, a més, fa alguna petita trampa com la de separar la primera fase i la segona de la cessió de la gestió del litoral com si fossin dos traspassos de matèries diferents.

Desacord en el recompte Si en la primera fase, el 29 d’octubre del 2007, l’Estat va cedir la gestió i vigilància sobre autoritzacions com els usos de temporada, en la segona va completar la cessió del litoral per 1,7 milions i amb el traspàs inclòs de 34 llocs de treball. Mentre el tripartit desdobla autoritzacions i instal·lacions marítimes i concessions, CiU sosté que aquest traspàs encara no està complet. Són aquests matisos els que porten l’Estat a elevar a 11 un llistat de traspassos que el tripartit redueix a 9 i CiU a 4 de complets.

Dins els 11 traspassos Salgado inclou l’Hospital Clínic, l’assignació de l’ISBN (International Standard Book Number) i de l’ISSN (International Standard Serial Number) per registrar llibres i revistes, l’homologació i convalidació de títols estrangers no universitaris i les comunicacions electròniques. També la declaració d’utilitat pública d’associacions, que CiU diu que no està complet perquè es demana un informe vinculant del ministeri d’Economia.

787 milions addicionals A banda dels 79 milions dels traspassos, el ministeri d’Administracions Públiques esgrimeix la inversió addicional de 110 milions en l’Hospital Clínic i de 787 milions en compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut.

Carod vincula el dèficit fiscal als Països Catalans

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha parlat a Menorca sobre el finançament i ha destacat que tres de les comunitats que tenen un tracte fiscal més desfavorable són les de parla catalana. Carod-Rovira ha afirmat que "el dèficit fiscal que pateixen les Balears és del 14% del seu producte interior brut, cinc o sis punts més que el que patim a Catalunya, i a València. I es dóna la circunstància que els ciutadans d'aquells territoris que tenim com a llengua comuna la llengua catalana... És casualitat això? És coincidència?", acaba preguntat-se Carod-Rovira.

Rússia anuncia el "cessament de les hostilitats" contra Geòrgia

Encara no hi ha pau, però sí que s'han acabat les hostilitats. El president rus, Dmitri Medvédev, ha comparegut juntament amb el president de torn de la UE, el francès Nicolas Sarkozy, per anunciar els punts de l'alto el foc. Aquest "cessament de les hostilitats" passa per no utilitzar la força, garantir l'accés lliure a l'ajuda humanitària i un retorn a les posicions d'abans de l'inici del conflicte per part tant de les forces armades georgianes com les russes. Sarkozy ha dit que és una "molt bona notícia per tots els que estimen la pau" i s'ha mostrat partidari de trobar una solució definitiva sobre l'estatus d'Ossètia del Sud. El president francès també ha anunciat que els caps de govern alemany, italià, britànic, espanyol, polonès i ucraïnès estan al corrent de l'acord.

Guardiola confirma la continuïtat d'Eto'o al Barça

Guardiola 120808 CATr Josep Guardiola, entrenador del Barcelona, ha confirmat que el davanter Samuel Eto'o continuarà a l'equip blaugrana malgrat les seves reticències inicials i ha explicat que el "bon comportament" del jugador ha estat la clau en el seu canvi de decisió.

"Encantat" amb el rendiment i el comportament d'Eto'o al llarg de la pretemporada, Guardiola ha explicat que la seva obligació és "treure rendiment a tots els jugadors que tinc a la meva disposició" i que per aquesta raó ha optat per comptar amb el davanter camerunès.

Guardiola també ha explicat que "des del primer dia" ha tractat Eto'o "com un jugador més" i ha afegit que només té "paraules de satisfacció" sobre el futbolista.

La Cambra de Comerç alemanya, contrària al català

El director gerent de la Cambra de Comerç d'Alemanya, Peter Moser, ha dit al diari El Mundo que "les empreses es comuniquen amb els seus clients en els idiomes que entenen la majoria, com el castellà en el cas d'Espanya", en relació a la polèmica de l'ús del català d'Air Berlin i la negativa del Barça de viatjar en aquesta companyia. La línia aèria no ha acceptat la introducció d'aquest idioma en els vols que surten o arriben a les Balears, tal i com ha sol·licitat el govern autonòmic. Moser ha afegit a El Mundo que "els pocs casos de catalonoparlants no bilingües no justificarien l'ús del català en totes les comunicacions amb els clients".

ERC qualifica Andalusia de "el califat"

"Pobre de tu si des de Catalunya aixeques la veu" Josep Huguet 120808 RAC1 El conseller català d'Innovació, Universitats i Empresa i dirigent d'ERC, Josep Huguet, ha qualificat Andalusia de "el califat" per la seva oposició a la postura catalana sobre el nou sistema de finançament autonòmic. En declaracions a l'emissora Rac-1, Huguet ha dit que "Catalunya, amb una sola veu, està dient el que pensa sense complexos. Hi ha una espècie d'aliança històrica entre les dues Castillas i Madrid i el que podríem denominar el califat que es permeten el luxe de dictaminar qui ha de pagar i qui ha de rebre".

Ha afegit que "molts d'aquests barons (del PSOE i del PP), siguin del centre o d'alguna perifèria, poden fer discursos populistes a favor dels seus territoris i ningú no s'escandalitza. Però pobre de tu si des de Catalunya algun dia t'atreveixes a aixecar la veu simplement en defensa legítima dels interessos".

Huguet considera que per primera vegada Catalunya està exigint seriosament i ha lamentat que "hi hagi dues vares de mesurar: els barons territorials de Madrid i la resta d'Espanya. Els barons els partits estatals mai no els amonesten, però quan Catalunya opina, resulta que el Govern surt en tromba a dir que hem de callar".

Segons l'opinió de Josep Huguet, "hi ha alguna classe política a Catalunya que fa molt temps que es conté. Ja és hora que es comenci a excedir una mica", i ha assegurat que si no s'aconsegueix un finançament nou i millorat es posarà a la societat catalana en situació de risc.

Josep Huguet: Cal unitat catalana també davant els pressupostos de l'Estat i la reforma de la Lofca

El Govern endureix els controls per a la desinfecció del musclo zebrat a les embarcacions que naveguin per l'Ebre

L'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) duu a terme un any més el servei gratuït de desinfecció del musclo zebrat a les embarcacions que naveguen pel tram català de l'Ebre. Tot i així, el Govern ha mostrat la seva voluntat d'endurir aquests controls, destinats a minimitzar la presència de la plaga del mol·lusc al riu. D'aquesta manera, totes les embarcacions que entrin i surtin del riu han de ser desinfectades i així ho han d'acreditar amb un document que lliurarà l'empresa encarregada del servei. La desinfecció en les embarcacions es fa a través d'aigua a pressió amb una temperatura de seixanta graus, que mata el musclo i les seves larves.

Isabel-Clara Simó: Els bons fats

Aznar era intocable i Zapatero és intangible. Tots dos mots volen dir el mateix: que no es poden tocar, però el primer és per causes punitives i el segon perquè algú no respon al sentit del tacte. Zapatero ha fet una escalada de mentides tan espectaculars que només la justificarien dues hipòtesis: la primera, perquè s’adreça a uns idiotes, els catalans, que s’ho empassen tot i acaben dividits i pactant amb el poder, sigui el que sigui; segona, perquè això és una colònia i no som ciutadans de ple dret, i abusar-ne és una cosa així menor, com consentir que la teva dona et cusi el botó de la camisa però que tu, mai dels mais, estaries disposat a cosir el d’ella. La barbaritat que estan executant és tan enorme que s’han produït tres fenòmens insospitats: un és la unitat, acompanyada de la fermesa dels vint-i-cinc parlamentaris espanyols del PSC i del president Montilla, de qui tanta gent desconfia. El segon és que el PP s’ha sumat a la protesta justificadíssima catalana (ho ha fet per chinchar el PSOE, però mai no ho havia fet tan obertament en defensa d’una causa catalana). I el tercer fenomen és degut als bons fats (toquem ferro!): comptar amb un economista com Antoni Castells, que a més de savi és un home ferm. Tot un luxe, tenir-lo de conseller, i és encara un luxe més gran veure’l davant de Solbes. I sobretot de la fugida d’estudi de De la Vega que parla d’excessos verbals i altres excuses de mal pagador. Per un cop hem tingut xamba. Que duri. I que funcioni!

Andalusia té un 70,5% més de funcionaris que Catalunya

Andalusia té un 70,5% més de funcionaris que Catalunya, malgrat que té menys població ocupada, segons les dades fetes públiques ahir pel ministeri d’Administracions Públiques. En concret, gairebé mig milió de persones treballen per a les diferents administracions a Andalusia mentre a Catalunya no arriben a 300.000. A més, si es comparen aquestes dades amb les xifres de població ocupada, resulta que a Catalunya un treballador de cada dotze és funcionari mentre a Andalusia ho són dos de cada tretze.

Les dades confirmen que Catalunya és la comunitat autònoma amb menys funcionaris en termes relatius, i només un 8,1% de la població ocupada treballa per a l’administració. Les illes Balears (9,9%) i el País Valencià (10%) segueixen Catalunya pel que fa al rànquing de comunitats amb menys funcionaris segons la població ocupada.

Extremadura, líder El cas ben oposat al de Catalunya és el d’Extremadura, que té més de 92.000 funcionaris, el 22,2% de la població ocupada. O, cosa que és el mateix: dos de cada nou treballadors treballen per a les diferents administracions. La segona en el rànquing és Castella-Lleó (16,1%), seguida d’Andalusia (15,4%) i de Castella-la Manxa (15,2%.). Madrid té 415.158 funcionaris (13,6% de la població ocupada), un 45% més que Catalunya tot i tenir mig milió de treballadors menys. Part d’aquesta diferència s’explica pel nombre més alt de funcionaris de l’administració estatal, a causa de la presència de les seus del govern central, ministeris, Corts, etc.

En total, a l’Estat espanyol hi ha gairebé 2,6 milions de funcionaris, un 12,7% de la població ocupada. Més de la meitat, 1,3 milions, corresponen als governs autonòmics, mentre que 562.000 són funcionaris de l’administració estatal. D’aquests, el 30% són a Madrid, mentre que a Andalusia n’hi ha prop de 90.000, gairebé el triple dels 30.974 funcionaris de l’Estat que hi ha a Catalunya. Es dóna el cas que al País Valencià i a Castella i Lleó, amb menys població total i ocupada que Catalunya, tenen més funcionaris de l’Estat.

Els de les comunitats Pel que fa als funcionaris dels governs autonòmics, Andalusia és la comunitat que més en té amb 254.000, cent mil més que Catalunya, malgrat que té menys competències traspassades de l’Estat, com és el cas de la policia. Seguint Andalusia hi ha Madrid, amb 159.000 funcionaris, i Catalunya, amb 155.700. La comunitat que presideix Esperanza Aguirre, doncs, té més treballadors que Catalunya, malgrat que té un milió menys d’habitants, una única província i menys competències.

Els ajuntaments i les administracions locals donen feina a més de 620.000 funcionaris, un 20,6% dels quals a Andalusia. A Catalunya són més de 90.000 els treballadors de les administracions locals.

L’alt nombre de funcionaris en moltes comunitats evidencia que, si bé en temps de bonança econòmica els treballadors de les administracions van augmentar, la crisi, de moment, no acaba d’arribar a les administracions. Toni Cruanyes: El perquè de tant funcionari

Llàgrimes de Sant Llorenç poc lluïdes

L'habitual pluja d'estels de les Perseides, coneguda popularment com Llàgrimes de Sant Llorenç, és enguany poc lluïda. La màxima intensitat de la pluja serà a migdia i, per tant, no visible. Les observacions que ja s'han fet anit arreu del país han permès de veure alguns meteors, però no amb tanta intensitat com en altres anys, i les observacions que es puguin fer avui seguiran la mateixa tònica. A més, la lluna creixent d'enguany en dificulta encara més l'observació.

Tot amb tot, l'Observatori Fabra de Barcelona i el Centre Astronòmic de l'Alt Túria d'Ares dels Oms han organitzat sengles activitats per a veure-ho. D'altres agrupacions astronòmiques, com la de Sabadell, la de la Universitat de València o el Planetari de Mallorca, també solen organitzar activitats d'observació durant aquesta nit. Qui vulgui fer-ho per lliure, ha de situar-se lluny de la contaminació lumínica de les ciutats, en un punt ben fosc, i poder gaudir d'un cel sense núvols.

Les Llàgrimes de Sant Llorenç són partícules de pols de la mida d'una micra que s'incendien quan entren a l'atmosfera terrestre a velocitats de més de 100.000 quilòmetres per hora i es desintegren al cap de pocs segons o dècimes de segon. Es poden observar entre el 17 de juliol i el 24 d'agost, perquè la Terra passa per una zona del Sistema Solar on hi ha moltes partícules d'aquestes.

La nit de màxima activitat és la del 12 d'agost i, encara que hi ha d'altres pluges més rellevants al llarg de l'any, és la més popular perquè ocorre a l'agost. Viquipèdia: Perseides (Llàgrimes de Sant Llorenç)

Raimon es queixa de la poca difusió de la música feta als Països Catalans

Raimon 110808 CATr El cantant Raimon creu que la producció musical a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears passa un bon moment, però es queixa que la difusió a través dels mitjans de comunicació és deficient. En una entrevista a ‘El matí de Catalunya Ràdio’, ha volgut subratllar la bona salut en els diversos estils, que creu que és homologable a la d'altres països. En canvi, reclama més difusió. ‘Jo crec que hi ha una gran producció, el que trobo és que no hi ha una suficient difusió a través dels mitjans del país’, ha explicat Raimon.

El cantant de Xàtiva ha considerat també ‘que el país és complicat i difícil, de vegades es balanceja entre una mena de provincianisme i una mena de cosmopolistisme’.

Raimon va oferir el divendres 8 d'agost al Festival Internacional de Música de Cadaqués un concert amb gran èxit: es van exhaurir totes les entrades. El cantautor de Xàtiva va oferir el seu 'Recital antològic' que inclou temes que recorren tota la seva trajectòria, des d''Al vent', un referent de totes les èpoques escrita l'any 1959, fins 'A l'estiu quan són les nou', escrita el 2008. Viquipèdia: Raimon