Amb discreció i sense fer soroll –el ressò mediàtic de l'afer ha estat tristament minso- s’ha consumat una de les últimes envestides contra el sistema de caixes d’estalvi català. El Banc d’Espanya, a traves del FROB, prendrà durant el mes d’octubre el control del 90% de Catalunya Caixa i de pràcticament el 100% d’Unnim. Les necessitats de recapitalització de la majoria de les nostres caixes d’estalvi han estat impossibles de satisfer a través d'inversors privats, i serà l’Estat espanyol, a través del Banc d’Espanya, qui les intervindrà per dotar-les del capital necessari per continuar amb l’activitat financera.
Ara bé, el preu que en pagarem com a país serà molt alt. D’entrada, aquestes caixes passaran a ser bancs, que ja no destinaran bona part dels beneficis a obra social, sinó a dividends pels seus accionistes. Però el que és realment greu, és que amb aquest procés s'acaba amb un sistema català de caixes que durant dècades ha proporcionat serveis financers de proximitat, arrelats al territori i amb coneixement de les necessitats i singularitats del teixit empresarial català. Òbviament, la situació actual és responsabilitat de directors i membres de consells d'administració que en molts pocs casos han assumit les seves responsabilitats, o que si ho han fet, han deixat el càrrec després de rebre enormes compensacions. Per altra banda, és ben raonableque si es produeix una injecció de diner públic a les caixes, també hi hagi un control governamental sobre aquestes. Però quins diners i quin govern? Doncs diners catalans i Govern Espanyol. Si fóssim un país normal - és a dir, si Catalunya recaptes i liquidés tots els seus impostos - hagués estat el govern de la Generalitat qui hagués pogut intervenir les nostres caixes per dotar-les de capital. Així, s’hagués assegurat que les nostres entitats financeres seguirien prenen decisions des de Catalunya. Lamentablement, el que ha succeït ha estat justament el contrari: l’estrangulació fiscal que pateix Catalunya ha fet inviable qualsevol intervenció del Govern de la Generalitat en les nostres caixes, i ha estat el Banc d’Espanya qui ha injectat 1.718 milions d'euros a Catalunya Caixa i 568 milions a Unnim deixant, així, el control d'aquestes dues entitats en mans del Govern espanyol. Perquè s'entengui: amb poc més del 10% de l’espoli fiscal que efectua cada any l’Estat espanyol, s’ha apropiat del control de les nostres caixes d’estalvi.