El Dalai Lama compara Catalunya amb el Tibet en alguns aspectes polítics, socials i religiosos

Dalai Lama 100907 CATr

Click To Play

El XIV Dalai Lama, Tenzin Gyatso, ha comparat avui la situació política, religiosa i social catalana amb la del Tibet "en algunes coses", segons ha destacat el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, que s'hi ha entrevistat aquest matí al Palau de Pedralbes Després de la seva entrevista, el líder religiós tibetà s'ha reunit amb el president del Parlament, Ernest Benach, en una visita a aquesta cambra.

El 'Cercle d'Estudis Sobiranistes' es presenta aquest vespre a Barcelona

Els sobiranistes posen Suïssa com a model Alfons López Tena 300807 CATr

Click To Play

El vocal del Consell General del Poder Judicial Alfons López Tena i el professor de Dret de la UPF Héctor López Bofill, han afirmat al programa “Els matins” que “no hi ha voluntat, ara per ara, per part dels partits polítics catalans de ser independentistes”. Bofill ha afegit que “la independència s’ha de declarar al Parlament de Catalunya i, per tant, els partits polítics són imprescindibles”. Hèctor López Bofill 120907 CATr

Click To Play

“El Cercle d’Estudis Sobiranistes”, que es presenta aquest vespre a Barcelona, “no vol incidir en la vida política qüotidiana, sinó que el seu paper serà el de treballar, estudiar i proposar com es pot fer la independència de Catalunya, i com es pot crear un estat dins la Unió Europea”, segons López Bofill.

Per als impulsors del Centre, “el règim autonòmic està esgotat i la sortida és la independència. Si s’arribés a un ampli acord al Parlament, i la independència la votessin més del 55% dels catalans no ho aturaria ningú”. Finalment, després d’afirmar que “som un cercle d’estudis i no un partit polític”, la “nostra aspiració és ser com Suïssa, com a model de país i de democràcia”.

Hèctor López Bofill: Independència i UE

Joan Barril: El dia de la ràbia

El dia de demà va ser durant uns anys el dia de la reivindicació. Alguns heroics ciutadans llançaven unes quantes octavilles i es perdien enmig de la nit abans que la rància policia política del franquisme els detingués. Després va venir l'eufòria democràtica i, davant d'una estàtua commemorativa, se sentien aplaudiments per a tothom.

Però des de fa uns anys, l'Onze de Setembre és el dia de la ràbia. Legítima si vostès volen, però ràbia al capdavall. L'Onze de Setembre és una jornada d'afirmació sobre la negació. Hi contribueixen les badades governamentals, la catalanofòbia ambiental i fins i tot la Federació Espanyola de Futbol. Qualsevol cosa serveix per deixar que s'instal.li la idea que millor sols que mal acompanyats. El que no està tan clar és que pel fet d'estar sols les coses anirien millor. A mi no em preocupa l'independentisme. Em sentiria també a gust en una Catalunya independent que no fos totalitària. L'independentisme, avui, ni tan sols és una ideologia. L'independentisme és la pulsió lògica d'aquells que se senten nacionalment maltractats. I jo, la veritat, no és que consideri que Espanya m'hagi tractat gaire bé, ni com a contribuent ni com a parlant ni com a ciutadà. Però tampoc m'agrada aquesta convicció tan estesa que Catalunya és collonuda i els governs espanyols són uns catalanicides. De gent bona n'hi ha a tot arreu. I em sap greu aquesta tendència dels independentistes a crear malvolença contra el conjunt de la societat espanyola sense destacar els còmplices catalans de l'actual situació. L'independentisme és la malaltia infantil d'una incapacitat: la de crear poders econòmics, culturals i associatius potents que irradiïn la seva influència sobre Espanya i sobre el món. Demà serà el dia de la ràbia i se'ns dirà als ciutadans sense recursos que odiem tot allò que representa Espanya. Però no se'ns dirà que una bona part de la humiliació permanent ve de poders econòmics catalans que fa temps que han renunciat al seu paper de lideratge nacional. Mentre els independentistes exigeixin més a un ciutadà que als directius de La Caixa, és senyal que hi ha més tàctica que estratègia.