04 de juny, 2008
La PDE es resisteix a desactivar la mobilització i ara desconfia de l'Estat
Manolo Tomàs: "La decisió de derogar el transvasament de l'Ebre no és tècnica sinó política"
Manolo Tomàs, és portaveu de la Plataforma en defensa de l'Ebre (PDE) creada el 15 de setembre de 2000 amb l'objectiu de crear una nova cultura de l'aigua i contrària a la política hidràulica del Partit Popular i del Pla Hidrològic Nacional. Durant la seva trajectòria, la Plataforma ha rebutjat i demanat la paralització dels transvasaments cap al nord i cap al sud del riu Ebre, projectes contemplats a la Ley 10/2001 del Pla Hidrològic Nacional. El 2005, La PDE va rebre la Creu de Sant Jordi.
-Com valora el suport que va tenir la manifestació a Amposta del passat 18 de maig? S'ho esperaven?
-Va ser una gran manifestació. la mes gran feta a les Terres de l'Ebre i amb les mateixes característiques de sempre: familiar, plurigeneracional, amb bon humor, imaginativa i amb molta fermesa i dignitat. La esperàvem gran i potser sí que ens va sobrepassar. De tota manera, és un símptoma clar de la sensibilitat que tenim al territori. És important remarcar la forta presència de gent d'arreu de Catalunya, del País Valencià i Aragó amb petits grups d'Andalusia i Madrid.
-Quin és l'ambient que es respira després de les últimes pluges a les Terres de l'Ebre?
-La pluja ha tret credibilitat al govern. S'ha vist la seva obsessió per construir la canonada encara que la situació "d'emergència" s'estava veien clarament superada. Plou i els embassaments s'omplen, però nosaltres sabem que el transvasament de l'Ebre, de la manera que siga, està en la voluntat dels poders que realment decideixen sobre la gestió de l'aigua, tot i que aquests no es veuen, hi son.
-L'únic paràmetre per valorar si s'ha de derogar el transvasament del riu Ebre és el percentatge d'aigua acumulada als embassaments? Quins altres paràmetres s'han de tenir en compte per declarar un territori zona d'excepcionalitat per sequera?
-La decisió de derogar el transvasament de l'Ebre no és tècnica sinó política. També ho son tots els projectes que s'han presentat. Els transvasaments, no tenen res que veure amb la gestió de l'aigua, sinó amb la del territori. Des de 1973 hi ha hagut set propostes de transvasament de l'Ebre i cap ha tingut relació amb la situació climàtica del moment. La base filosòfica dels transvasaments està en l'antiga teoria franquista dels "polos de desarrollo" i renovada amb "l'equilibri i la solidaritat hidràulica" de Josep Borrell. Per tant, encara que mediàticament és impactant, no és determinant la situació dels embassaments.
Per atra banda, els paràmetres que s'han de tenir en compte són les aigües superficials, les subterrànies, el seu estat, l'ús que se'n faci, els retorns i les expectatives urbanístiques. En una societat moderna i avançada, no es pot arribar, sense una situació catastròfica, a una excepcionalitat. En tot cas, s'evidenciaria una pèssima gestió.
-Tenint en compte que es poden produir noves situacions d'excepcionalitat per manca d'aigua a Catalunya en els propers anys i que cal garantir-ne el seu abastament a tot el territori català per als diferents usos, quin és el futur infraestructural de la xarxa de distribució d'aigua?
-Estem en un país de característiques mediterrànies i, en conseqüència, les situacions de sequera són cícliques i previsibles. Per tant, aquest fet ha de ser considerat i tingut en compte la planificació i, evidentment, en la gestió. La sequera afecta a tot el territori i, a Catalunya, no queden rius perquè o bé s'estan assecant o estan contaminats. Cal fer una bona gestió de la demanda, una preservació adequada dels recursos, invertir en millora i modernització de les xarxes d'abastament urbà, invertir i ajudar als pagesos a modernitzar els sistemes de regadius... Sota el meu punt de vista, la dessalació pot ser puntual i de suport. I, en tot cas, veig un perill molt gran si es privatitza la gestió perquè l'objectiu fonamental d'una empresa és generar beneficis per als seus accionistes i això pot entrar en contradicció amb una gestió sostenible del territori i els rius que en formen part. També vull deixar clar que els transvasaments no son cap solució i els dos millors exemples són els que s'han fet entre Tajo-Segura i el que s'està veient amb el Xúquer-Vinalopó on s'eixugen els rius i els problemes continuen.
-Com es pot garantir l'abastament d'aigua a zones on en manca però amb gran densitat de població, sense deixar de banda les necessitats dels pagesos, de l'agricultura i dels regants?
-Aquesta situació no es dóna a cap indret de Catalunya. A l'àrea metropolitana no falta aigua. En tot cas, s'hauria de revisar-ne la seva gestió. Què passa amb l'estat del riu Besós? El Llobregat? Els seus aqüífers? Tot i això, sí que és convenient revisar la política de regadius de la Conselleria d'Agricultura: 125 mil noves hectàrees de regadius és excessiu i injustificat. Els canals del Segarra/Garrigues i del Xerta/ Sènia no tenen viabilitat ni justificació agrícola, són per a altres coses. En definitiva, no s'està dient la veritat.
-Quines accions emprendrà la Plataforma en Defensa de l'Ebre si el govern espanyol no deroga el transvasament de l'Ebre cap a Barcelona en els propers dies?
-El govern català ha derogat el decret i, per tant, el transvasament que contempla. Estem, doncs, a l’espectativa de la lletra menuda que pugui tenir i del què dirà el govern de Madrid.
-Si el govern espanyol finalment no deroga el decret de l'aigua en els propers dies, creu que el govern català hauria de fer com el govern aragonès i impugnar el Decret de Sequera i el transvasament?
-Crec que el govern català no ha estat a l'alçada de les circumstàncies. De fet, ha provocat una confrontació territorial sense precedents a Catalunya, ha activitat la confrontació amb el País Valencià i Aragó i, per acabor-ho d'adobar, ha retornat la política hidràulica del PP i CiU. Dit això, només puc dir que la seva credibilitat, al menys a les Terres de l'Ebre, està sota mínims.
Yes, we can !!!
Clinton s'aferra als 18 milions de persones que li han donat suport i per això durant el seu discurs d'aquesta matinada ha assegurat que de moment no vol decidir el seu futur. Primer, la senadora vol discutir les seves opcions amb els dirigents del partit demòcrata.
En les últimes primàries demòcrates celebrades aquesta dimarts, Obama ha guanyat a Montana i Clinton, a Dakota del Sud.
"Avui acaba una travessa històrica i en comença una altra, una travessa que portarà un nou i millor dia per als Estats Units. Avui puc ja dir-los que seré el candidat demòcrata per a la presidència dels Estats Units", ha dit Obama, el primer afroamericà amb possibilitats reals d'arribar a la Casa Blanca.
Des de Sant Paul, a Minnesota, on se celebrarà la convenció republicana el pròxim mes de setembre, Obama ha donat les gràcies a Hillary per "haver inspirat milions de votants". "La senadora Clinton ha fet història en aquesta campanya, no només perquè és una dona que ha fet una cosa que cap altra havia aconseguit, sinó perquè és una líder que inspira a milions de nord-americans amb la seva fortalesa, el seu coratge i el seu compromís amb les causes que ens han portat fins aquí", ha assenyalat.
Durant el seu discurs, Obama ha atacat el candidat republicà, John McCain, al qual ha acusat de voler seguir amb la mateixa política del president George W. Bush.
Mor l'actor i director nord-americà Mel Ferrer als 90 anys
L'actor i cineasta Mel Ferrer, marit de la icona de la pantalla Audrey Hepburn, amb qui va protagonitzar War and peace (Guerra i pau) i a la qual va dirigir a Green mansions (Mansions verdes), ha mort als 90 anys, segons ha informat el portaveu de la família, Mike Mena.
Ferrer va morir mentre dormia dilluns passat, envoltat de familiars i amics a casa seva, a l'Estat de Califòrnia, a prop de Santa Bàrbara.
L'actor, alt i prim, va debutar a Broadway com a ballarí de cor l'any 1938. Després de patir la malaltia de la pòlio, va treballar en ràdio, televisió i cinema abans de debutar a la gran pantalla en el drama racial de 1949 Lost boundaries (Fronteres perdudes).
Tot i això, el director és més recordat pel seu paper com el titellaire en el musical de 1953 Lili, amb Leslie Caron.
wikipedia: Mel FerrerLa tercera hora de castellà desferma de nou la polèmica entre PSC i ERC
La tercera hora de castellà no serà obligatòria el curs que ve. S'ajorna un any, fins al setembre del 2009. El Departament d'Educació, que havia demanat a les escoles que abans del 14 de juny informessin de com pensaven augmentar les 245 hores de castellà a l'educació primària que preveu un decret del govern espanyol, es va veure obligat ahir a retirar les instruccions per complir amb la tercera hora de castellà a causa de les pressions d'ERC i arran de l'amenaça d'una crisi de govern. Per evitar mals majors en el si del tripartit, Educació publicarà aquesta mateixa setmana una altra ordre al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) que deixa per a finals del curs 2008/2009 la presentació dels projectes lingüístics. En definitiva, ajorna un any el conflicte lingüístic i polític.
Uriel Bertran 040608 CATr
Reunió dels inspectors
Només 24 hores abans d'anunciar-se que s'aturava tot el procés per exigir la tercera hora de castellà, els inspectors d'Educació estaven reunits per saber el sistema informàtic que havien de fer servir per comptabilitzar les hores totals de castellà. El procés s'havia d'acabar el 30 de juny. Els inspectors estan molestos pels canvis continus i demanen que les normes siguin clares.
VilaWeb/ElPunt: Educació endarrereix un any l'aplicació de la tercera hora d'espanyol