Manolo Tomàs, és portaveu de la Plataforma en defensa de l'Ebre (PDE) creada el 15 de setembre de 2000 amb l'objectiu de crear una nova cultura de l'aigua i contrària a la política hidràulica del Partit Popular i del Pla Hidrològic Nacional. Durant la seva trajectòria, la Plataforma ha rebutjat i demanat la paralització dels transvasaments cap al nord i cap al sud del riu Ebre, projectes contemplats a la Ley 10/2001 del Pla Hidrològic Nacional. El 2005, La PDE va rebre la Creu de Sant Jordi.
-Com valora el suport que va tenir la manifestació a Amposta del passat 18 de maig? S'ho esperaven?
-Va ser una gran manifestació. la mes gran feta a les Terres de l'Ebre i amb les mateixes característiques de sempre: familiar, plurigeneracional, amb bon humor, imaginativa i amb molta fermesa i dignitat. La esperàvem gran i potser sí que ens va sobrepassar. De tota manera, és un símptoma clar de la sensibilitat que tenim al territori. És important remarcar la forta presència de gent d'arreu de Catalunya, del País Valencià i Aragó amb petits grups d'Andalusia i Madrid.
-Quin és l'ambient que es respira després de les últimes pluges a les Terres de l'Ebre?
-La pluja ha tret credibilitat al govern. S'ha vist la seva obsessió per construir la canonada encara que la situació "d'emergència" s'estava veien clarament superada. Plou i els embassaments s'omplen, però nosaltres sabem que el transvasament de l'Ebre, de la manera que siga, està en la voluntat dels poders que realment decideixen sobre la gestió de l'aigua, tot i que aquests no es veuen, hi son.
-L'únic paràmetre per valorar si s'ha de derogar el transvasament del riu Ebre és el percentatge d'aigua acumulada als embassaments? Quins altres paràmetres s'han de tenir en compte per declarar un territori zona d'excepcionalitat per sequera?
-La decisió de derogar el transvasament de l'Ebre no és tècnica sinó política. També ho son tots els projectes que s'han presentat. Els transvasaments, no tenen res que veure amb la gestió de l'aigua, sinó amb la del territori. Des de 1973 hi ha hagut set propostes de transvasament de l'Ebre i cap ha tingut relació amb la situació climàtica del moment. La base filosòfica dels transvasaments està en l'antiga teoria franquista dels "polos de desarrollo" i renovada amb "l'equilibri i la solidaritat hidràulica" de Josep Borrell. Per tant, encara que mediàticament és impactant, no és determinant la situació dels embassaments.
Per atra banda, els paràmetres que s'han de tenir en compte són les aigües superficials, les subterrànies, el seu estat, l'ús que se'n faci, els retorns i les expectatives urbanístiques. En una societat moderna i avançada, no es pot arribar, sense una situació catastròfica, a una excepcionalitat. En tot cas, s'evidenciaria una pèssima gestió.
-Tenint en compte que es poden produir noves situacions d'excepcionalitat per manca d'aigua a Catalunya en els propers anys i que cal garantir-ne el seu abastament a tot el territori català per als diferents usos, quin és el futur infraestructural de la xarxa de distribució d'aigua?
-Estem en un país de característiques mediterrànies i, en conseqüència, les situacions de sequera són cícliques i previsibles. Per tant, aquest fet ha de ser considerat i tingut en compte la planificació i, evidentment, en la gestió. La sequera afecta a tot el territori i, a Catalunya, no queden rius perquè o bé s'estan assecant o estan contaminats. Cal fer una bona gestió de la demanda, una preservació adequada dels recursos, invertir en millora i modernització de les xarxes d'abastament urbà, invertir i ajudar als pagesos a modernitzar els sistemes de regadius... Sota el meu punt de vista, la dessalació pot ser puntual i de suport. I, en tot cas, veig un perill molt gran si es privatitza la gestió perquè l'objectiu fonamental d'una empresa és generar beneficis per als seus accionistes i això pot entrar en contradicció amb una gestió sostenible del territori i els rius que en formen part. També vull deixar clar que els transvasaments no son cap solució i els dos millors exemples són els que s'han fet entre Tajo-Segura i el que s'està veient amb el Xúquer-Vinalopó on s'eixugen els rius i els problemes continuen.
-Com es pot garantir l'abastament d'aigua a zones on en manca però amb gran densitat de població, sense deixar de banda les necessitats dels pagesos, de l'agricultura i dels regants?
-Aquesta situació no es dóna a cap indret de Catalunya. A l'àrea metropolitana no falta aigua. En tot cas, s'hauria de revisar-ne la seva gestió. Què passa amb l'estat del riu Besós? El Llobregat? Els seus aqüífers? Tot i això, sí que és convenient revisar la política de regadius de la Conselleria d'Agricultura: 125 mil noves hectàrees de regadius és excessiu i injustificat. Els canals del Segarra/Garrigues i del Xerta/ Sènia no tenen viabilitat ni justificació agrícola, són per a altres coses. En definitiva, no s'està dient la veritat.
-Quines accions emprendrà la Plataforma en Defensa de l'Ebre si el govern espanyol no deroga el transvasament de l'Ebre cap a Barcelona en els propers dies?
-El govern català ha derogat el decret i, per tant, el transvasament que contempla. Estem, doncs, a l’espectativa de la lletra menuda que pugui tenir i del què dirà el govern de Madrid.
-Si el govern espanyol finalment no deroga el decret de l'aigua en els propers dies, creu que el govern català hauria de fer com el govern aragonès i impugnar el Decret de Sequera i el transvasament?
-Crec que el govern català no ha estat a l'alçada de les circumstàncies. De fet, ha provocat una confrontació territorial sense precedents a Catalunya, ha activitat la confrontació amb el País Valencià i Aragó i, per acabor-ho d'adobar, ha retornat la política hidràulica del PP i CiU. Dit això, només puc dir que la seva credibilitat, al menys a les Terres de l'Ebre, està sota mínims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada