El Govern aprova la Llei del cinema per equiparar català i castellà a les sales

El Govern ha aprovat aquest dimarts un dels projectes de Llei més polèmics dels darrers mesos, el de la Llei del cinema de Catalunya, que s’ha trobat amb l’oposició de part del sector (distribuïdores i sales d’exhibició, fonamentalment), així com de l’opinió pública més ferotgement espanyolista. Tot, per les mesures que preveu la llei per fer que el cinema d’estrena en català (ja sigui en VO, doblat o subtitulat) a les sales catalanes passi del testimonial 2% dels darrers anys al 50%. Malgrat aquesta oposició, el Govern ha tirat finalment endavant el projecte, no sense algun gest de bona voluntat per part del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras, que ha demanat al sector que consideri Catalunya “com a banc de proves” d' una política que, inevitablement, hauran d'acabar adoptant a tot el món.

elPeriódico: El Govern aprova el projecte de llei del cine de Catalunya

LaVanguardia: El Govern aprueba la ley del cine que obligará a distribuir el 50% de las películas dobladas en catalán

Una quarantena de municipis faran la consulta el 28-F

Les consultes sobre la independència de Catalunya arribaran a una quarantena de municipis nous el 28 de febrer. Aquesta segona tanda de consultes no tindrà la implantació territorial ni el desplegament de la del 13 de desembre passat. Aleshores van ser cent seixanta-set municipis els que van convocar el referèndum; però, fins avui, solament trenta-vuit han confirmat la convocatòria per al 28 de febrer d'enguany. Ara, el propòsit d'aquesta nova onada de consultes és de superar l'índex de participació de l'anterior.

Els municipis que han confirmat la intenció de fer el referèndum el 28 de febrer són els següents: Agramunt, Alella, Alforja, Alp, Begues, Bellpuig, Bescanó, la Bisbal d'Empordà, Breda, les Cabanyes, Cabrils, Caldes de Montbui, Cardona, Castellterçol, l'Escala, l'Espluga de Francolí, Gelida, Llinars del Vallès, Llorenç del Penedès, Maçanet de la Selva, Moià, Molins de Rei, Montblanc, Palamós i Sant Joan, Palau-Sator, la Pobla de Lillet, Riells i Viabrea, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Feliu de Codines, Sant Quintí de Mediona, Sant Quirze del Vallès, Teià, Torrelles de Llobregat, Vidreres, Vilassar de Mar, Vilobí d'Onyar, Salitja i Sant Dalmai, el Vendrell i Xerta.

Els experts catalans volen que les regions formin part del Govern de la UE

El grup d'experts català que està elaborant la contribució de Catalunya al futur de la Unió Europa (UE) aposta perquè les regions amb poder legislatiu puguin ser actors en la governança de la UE. Aquest és un dels punts que es contempla en l'esborrany que ha elaborat aquest grup i que aquest dilluns ha presentat a l'expresident del govern espanyol i líder del Grup d'Alt Nivell de Reflexió sobre el futur de la UE, Felipe González, que s'ha reunit amb ells al Palau de la Generalitat. Aquest grup creu que les regions amb poder legislatiu han de ser 'actors d'Europa', segons ha explicat la secretària per a la UE de la Generalitat, Anna Terrón.

Setmana clau per definir si el cap de llista d'Europe Ecologie a Catalunya Nord serà un catalanista

La candidatura d'Europe Ecologie (EE) a la Catalunya Nord a les eleccions regionals franceses del 14 de març té tots els números per comptar amb un cap de llista o bé un número 2 de marcat perfil catalanista. Així ho van acordar Les Verts i la federació de partits nacionalistes Régions et Peuples Solidaires (RPS), integrada tant per ERC-Catalunya Nord com per Convergence Démocratique de Catalogne (CDC). EE definirà dijous la composició de la seva llista al departament dels Pirineus Orientals, que molt possiblement encapçalarà la verda Agnès Langevine. Com a número dos, ERC i CDC pugnen per a situar-hi o bé l'històric activista Hervé Pi, o bé el batlle de La Clusa, Alexandre Puignau, fins ara membre del Partit Socialista (PS).

Jordi Pujol lamenta la 'indignant tranquil·litat' de Baltasar i recorda les crítiques 'miserables' per l'incendi de 1994

Jordi Pujol 120110 CATr

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha lamentat aquest dimarts la 'indignant tranquil·litat' que està demostrant el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, amb la polèmica sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan, i ha recordat les crítiques 'miserables' que el Govern de CiU va patir per l'incendi de Nonasp de 1994, on van morir quatre bombers. 'Era una campanya tremenda. En alguns aspectes van arribar a dir coses miserables', ha subratllat indignat Pujol en declaracions a Catalunya Ràdio, on ha recordat que la consellera de Governació llavors, Maria Eugènia Cuenca, va dimitir. L'expresident no ha volgut demanar la dimissió de Baltasar, però sí ha demanat una reflexió.

Avui: Pujol recorda que en l'incendi de Nonasp l'any 1994, on també van morir 4 bombers, va dimitir la consellera

Indignació a Horta de Sant Joan i Arnes per les explicacions de Baltasar

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va dir el mes de juliol de l'any passat que la causa de l'incendi a Horta de Sant Joan havia estat, 'rotundament', un llamp. Però ahir, després de saber-se que hi havia dos detinguts acusats d'haver calat foc, va dir que el llamp era una 'hipòtesi', va negar que hi hagués hagut precipitació del govern i va descartar cap dimissió o cessament. Aquestes explicacions, sumades al malestar que des del juliol viuen els veïns de la zona que, diuen, no van ser escoltats, ha acabat indignant els habitants d'Horta de Sant Joan i d'Arnes, els dos pobles més afectats per l'incendi.

El Punt: La jutgessa creu que els dos detinguts pel foc d'Horta el van provocar intencionadament

L'AMAC aplana el camí perquè el magatzem de residus nuclears es faci en algun dels seus municipis

L'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC), que integra els d'Ascó i Vandellòs, va fer ahir el pas per implicar-se en el procés de selecció d'una seu per al magatzem de residus nuclears. L'ens dóna per bons els gestos del govern en favor dels municipis nuclears i el 27 de gener formalitzarà en assemblea el seu canvi d'opinió i la candidatura d'algun dels seus representats.

Ascó i altres municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, sobretot els que no s'han pronunciat en contra de la instal·lació del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus d'alta radioactivitat en el seu terme, són ara més que mai possibles receptors, tot i que es mantingui el silenci i es vulguin evitar les especulacions fins a l'assemblea convocada el dia 27 a Madrid, només tres dies abans que s'esgoti el termini fixat pel Ministeri d'Indústria per presentar candidatures.

Revolució internauta contra la llei de les descàrregues

Guerra frontal. I constant. Lluny de remetre, la revolta digital es fa més forta. El Govern Zapatero no ha aconseguit aplacar els ànims de la Xarxa amb la revisió de la legislació anti descàrregues. Més aviat tot el contrari. La llei contra les descàrregues il·legals impulsada per la ministra de cultura, Ángeles González Sinde, ha donat peu al gran front de batalla de la història d'Internet a Espanya: la Red SOStenible.

La iniciativa, presentada a l'Ateneu de Madrid, inclou col·lectius tan diversos com la eXgae de Barcelona, l'Associació d'Internautes o Hacktivistes, però també a blocaires com Fernando Berlín (Radiocable), juristes especialitzats en Internet com Javier Maestre, emprenedors digitals com Javier Sanz o fins i tot músics afiliats a la SGAE com M. Navarro.

LaVanguardia: Revolución internauta contra la ley de las descargas

Mor Miep Gies, la dona que va ajudar Anna Frank a amagar-se i que va salvar el seu diari

L'última supervivent del grup que va ajudar a protegir Anna Frank i la seva família de la persecució nazi, Miep Gies, que va ser qui va guardar el diari de la nena, ha mort aquest dilluns als Països Baixos als cent anys, segons ha informat la cadena britànica BBC.

Tant Gies com altres treballadors del pare d'Anna Frank van proporcionar aliments a la família mentre els mantenien ocults en instal·lacions de l'empresa a Amsterdam. Els dos anys de refugi -entre 1942 i 1944- van quedar plasmats en un diari que s'ha convertit en bestseller i amb un gran valor històric, ja que reflecteix la fugida a la qual es van veure forçats milers de jueus a Alemanya. Gies va morir aquest dilluns a la clínica on estava ingressada després de patir una caiguda per Nadal. L'any passat, amb motiu del seu centenari, la dona va treure importància al seu paper durant l'ocultació de la família Frank i va al·legar que altres persones hi havien participat més.

Després que els nazis descobrissin l'amagatall de la família jueva, va ser Gies qui va recollir els papers escrits per l'Anna Frank confiant a retornar-los-hi, però la nena va morir de tifus al camp de concentració de Bergen-Belsen. Finalment, els va lliurar al seu pare, que va sobreviure a la guerra i els va recopilar en un llibre publicat per primera vegada el 1947. Des d'aleshores, Gies s'ha convertit en una espècie d'ambaixadora del diari, i ha viatjat pel món per relatar les seves experiències durant l'Holocaust i per criticar la persecució jueva per part del règim nazi. Aquests esforços li van valer al llarg de la seva vida nombrosos reconeixements públics.

elPeriódico: Mor Miep Gies, la dona que va ajudar a amagar-se la família d'Anna Frank

LaVanguardia: Fallece Miep Gies, la mujer que custodió el diario de Ana Frank