lo carrer del riu

lo carrer del riu

27 de setembre, 2010

MALA OLOR.

Ja ha plogut des del dia que uns regidors de l’ajuntament d’Ascó van decidir presentar aquest municipi com a candidat a albergar els residus nuclears de l’estat espanyol, sota l’auspici i apadrinament de l’AMAC, involucrat d’aquesta manera la comarca i tot el territori, on el sentiment majoritari era i és contrari a aquesta iniciativa. Des d’aquell dia els partidaris i els detractors han tingut temps per poder argumentar les seves posicions i presentar els seus arguments tècnics, polítics i socials emparant-se amb uns recursos clarament desiguals. Mentrestant, tots ens hem anat posicionant i també ho han fet les entitats i els partits polítics; uns de forma clara i altres no tant. Tothom ha tingut temps de fer la seva feina.

Finalment, després d’un massa llarg temps d’espera, s’han fet públics els resultats de la comissió que el ministeri d’indústria i ENRESA van habilitar per aquesta funció. A la vista de les conclusions queda clar que res està clar i que ningú les té totes pel que pot arribar a passar i moltes són les preguntes que encara ningú s’atreveix a donar resposta.

Serà capaç el govern de l’estat de renegar d’un informe fet per un dels seus ministeris contradit per un altre encarregat per l’ajuntament d’Ascó, sucursal de l’AMAC, després d’haver tingut el temps necessari per al·legar el que volia al·legar quan tocava fer-ho?

Després de quedar desemmascarat el presumpte altruisme de l’AMAC i les seves sucursals en pro de solucionar el problema nuclear i veien el seu evident egoisme en pro del pastis nuclear, sucumbiran els interessos econòmics sobre els socials?

Seran capaços els partits polítics i els polítics que els representen d’acontentar-se en donar-se la culpa els uns als altres i no fer res més que rendibilitzar-ho electoralment?

Permetrem la consolidació al la Ribera d’Ebre d’un neofeudalisme atòmic on els vassalls de l’àtom ens expliquin que si som és gràcies a ells i les nuclears i que sense ells ni les nuclears ens mocaríem amb mitja màniga, no tindríem equips de tercera divisió ni podríem presumir de megalomanies ni festes espatarrants? Aquest és el model de desenvolupament referent i adequat i per sortir de la crisi?

Vist lo vist que tothom sàpiga que a la Ribera d’Ebre, a Catalunya fa mala olor, fa pudor a escòria nuclear! (J.S.V.)