lo carrer del riu

lo carrer del riu

07 de juny, 2008

Els militants d'Esquerra avalen la continuïtat del pacte de govern tripartit però no donen un mandat clar a Puigcercós

esquerra 070608 CATinfo Els militants d'Esquerra han donat la confiança a Joan Puigcercós i Joan Ridao (Gent d'Esquerra) en les eleccions que s'han fet aquest dissabte. Puigcercós, però, només ha aconseguit el 37 per cent dels vots i s'hi veu abocat a un pacte amb Ernest Benach (ERC Futur) que ha quedat tercer amb el 26 per cent dels vots. Joan Carretero (Reagrupament.cat) ha aconseguit capitalitzar el vot d'oposició quedant segon amb el 27 per cent dels vots mentre Jaume Renyer aconseguia el vuit per cent. Pel que fa a la secretaria general Joan Ridao ha guanyat les votacions.

Ridao s'ha imposat amb el 37 per cent dels vots, seguit de Rafel Niubò, que ha aconseguit el 23. Ruth Carandell és tercera amb el 19 per cent dels vots i el quart lloc correspon al líder d'Esquerra Independentista, Uriel Bertran, que ha aconseguit el 18 per cent dels vots.

Ara comença una setmana en la qual Puigcercós haurà de negociar la pròxima executiva del partit. Segons han confirmat a VilaWeb Ruth Carandell i Jaume Renyer, cap dels dos sectors opositors volen integrar-se a aquest òrgan de direcció fet que aboca Puigcercós a haver de pactar amb Ernest Benach. Un pacte que no serà senzill vista la tensió existent entre Puigcercós i Josep Lluís Carod-Rovira.

L'anàlisi territorial de les dades aporta elements interessants. Destaca sobremanera la victòria de Benach a Barcelona, on Niubò té una forta presència i on la candidatura de Carretero també ha aconseguit superar la de Puigcercós, guanyant a més al casal de l'Eixample, el més gran que té Esquerra Republicana. A les Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona la victòria de Benach és també inapelable i a la corona metropolitana de Barcelona tant Carretero com Benach aconsegueixen victòries importants.

Superdissabte a ERC

Esquerra, avui, tria president i secretari general entre les quatre candidatures que es presenten, però el procès no culminarà fins al dia 14, quan s’ha de votar una nova executiva de 18 membres i la nova ponència estratègica, per a la qual encara queden un centenar d’esmenes vives.

Avui seran els prop de 10.000 militants –dels 10.459 del darrer cens tenen dret a vot els 9.792 al corrent de pagament, a més dels 131 que ja ho han fet per correu– els qui en un procés inèdit votaran per separat el president i el secretari general en 118 urnes distribuïdes pels Països Catalans –dues per cadascun dels 59 col·legis electorals– i dibuixaran un terreny de joc per a la diplomàcia i el pacte que ha d’establir si la nova executiva tanca les ferides obertes els últims mesos o si aquestes ferides es mantenen obertes.

La militància d'Esquerra elegeix la direcció del partit

El 35'4% dels 10.459 militants d'Esquerra Republicana havien anat ja a votar a la una del migdia. Ells són els que elegiran avui el seu president i secretari general durant els propers quatre anys. Ernest Benach, Joan Puigcercós, Joan Carretero i Jaume Renyer opten a la presidència, i Rafel Niubò, Joan Ridao, Rut Carandell i Uriel Bertran, a la secretaria general. Tots ells ja han votat aquest matí i han fet una crida a la participació.

Joan Puigcercós, que ha votat al barri de Sants de Barcelona, ha assegurat que Gent d'Esquerra té voluntat d'entesa i que, si guanya, el partit farà un salt endavant. Per la seva banda, Joan Ridao, des de Terrassa, ha lloat el procés democràtic d'avui i diu que aposta per enterrar les diferències internes: 'els militants ens reclamen que siguem capaços de posar-nos d'acord'.

Joan Carretero ha votat a Puigcerdà, on ha dit que no trencarà el pacte de govern: 'exigim el compliment dels pactes i fermesa davant possibles retallades de l'estatut'. Si això no es complís, però, sí que marxarien del govern. Des de l'Eixample barceloní, Rut Carandell ha dit que Reagrupament.cat encara el sentiment de renovació dels militants d'Esquerra.

Els candidats d'Esquerra Independentista, Jaume Renyer i Uriel Bertran, han votat a Badalona i Tarragona respectivament, on han fet una crida a la participació per poder tirar endavant el projecte d'Esquerra.

Ernest Benach, des de Reus, ha tret importància a l'afectació del resultat d'avui al govern català i ha dit que no hi ha cap motiu per témer una crisi: 'demano un vot sensat i responsable, que vulgui continuar en la direcció que portem'. A Les Corts de Barcelona ha votat Rafel Niubò, candidat a secretari general d'ERC Futur que ha insistit en la importància del referèndum del 2014.

Uns cinc mil militants van avalar un dels quatre tàndems que concorren a les eleccions (Gent d'Esquerra, 2.232 avals; Esquerra Independentista, 934 per a Uriel Bertran i 758 per a Jaume Renyer; Reagrupament.cat, 896, i ERC Futur, 764). La incògnita, doncs, rau en què pensen els cinc mil restants que no es van pronunciar, que seran els que decantaran la balança.

Com que voten en urnes independents, es pot donar el cas que els dos càrrecs no els ocupi un mateix tàndem, sinó que la presidència recaigui en un sector i la secretaria general, en un altre.

Junqueras apunta la Guerra del Francès com un dels episodis 'oblidats' de la història de Catalunya

Amb l'objectiu de promoure el debat, el diàleg i la reflexió de qüestions que preocupen a les comarques catalanes ha arrancat, aquest divendres a Igualada, la segona edició de Premsa Comarcal Fòrum, amb la ponència del mediàtic historiador Oriol Junqueras. En el marc de commemoració del bicentenari de la Batalla del Bruc, Junqueras ha apuntat la Guerra del Francès com un dels episodis 'oblidats' de la història i ha recordat que l'esdeveniment va transformar la realitat econòmica i social d'una època. Junqueras també ha fet referència a les eleccions d'ERC aquest dissabte i ha especificat que tots els partits polítics haurien de 'seguir l'exemple de democràcia interna que ERC demostra'. Viquipèdia: Batalla del Bruc

2.500 parelles de flamencs es reprodueixen al delta de l'Ebre

Els flamencs del delta de l'Ebre van començar a criar un mes i mig més tard del que és habitual, quan ja gairebé ningú s'ho esperava, però després els resultats de l'aparellament han estat espectaculars. Segons el recompte facilitat ahir pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, un rècord de 2.454 parelles, aproximadament 600 més que en anys anteriors, s'han aparellat aquesta primavera al parc natural. A més, no ho han fet al lloc tradicional, sinó justament al costat. Serà per tant una temporada tardana i atípica, però a l'engròs.

Els resultats del cens procedeixen d'un vol fotogràfic realitzat el 28 de maig passat per tècnics del parc natural, amb el suport d'agents rurals de la Generalitat. Amb posterioritat, possiblement a principis d'agost, es realitzarà la tradicional campanya d'anellament dels polls acabats de néixer.

Els flamencs no han canviat la seva tendència a amuntegar-se en un espai reduït, però l'aparellament d'aquest any sorprèn per dos motius. En primer lloc, perquè s'ha produït a partir del mes de maig i de manera poc sincronitzada, cosa que significa que les cries naixeran en èpoques diferents; en segon lloc, perquè han post els ous en un dic de les salines de la Trinitat, a la Punta de la Banya, i no en una illa de la mateixa zona.

El perquè d'aquest comportament no és clar, assumeixen els tècnics. Una possibilitat, ja coneguda, és el vol a baixa altura que va realitzar una avioneta quan les aus iniciaven l'aparellament, encara que també hi podria haver influït la gran superpoblació d'aquest any. Al seu torn, l'augment del nombre de parelles es podria deure al fet que els flamencs no han criat aquest any a la llacuna de Fuente de Piedra (Màlaga), que és la reserva més gran de tot Europa. Alguns s'haurien desplaçat justament cap al delta de l'Ebre. Els temporals d'aquest any no semblen haver disminuït la seva capacitat reproductora.

El flamenc comú mediterrani o Phoenicopterus roseus és una espècie emblemàtica del delta de l'Ebre, l'únic lloc de Catalunya on es reprodueix. Al parc hi és present tot l'any, encara que amb grans fluctuacions depenent de l'estació (n'hi ha menys a l'hivern). Algunes cròniques indiquen que era una au reproductora abundant al segle XVI, però no hi ha constància fidedigna de la seva presència fins al 1970.

Isabel-Clara Simó: Els toros i Europa

Com si fos allò de l’etern retorn, un jòquer a què estem periòdicament assetjats, els taurins han provat d’engrescar Europa amb la fiesta fent servir arguments que ja eren vells quan jo vaig nàixer, ja fa un grapat de dècades. Sense cansar-se mai, desgranen idèntics arguments, i els els han desmuntat en un plis-plas. Però ells, tossuts, tornen a argumentar que si Picasso i García Lorca, que si l’espècie de toro bravo s’hauria extingit sense aquests señoritos que els crien amb una quantitat de subvencions que, si les sabéssim totes, hi hauria una revolució; i et tornen a dir que és l’essència d’una pàtria, i no sé quines coses sobre la mort digna (?) del toro, en plena lluita, com li escau. Marededeusenyor.

De fet, la gresca ve per un mer afer comercial: la fiesta perd bufera. Si en els anys setanta va fer la viu-viu per això del turisme (amb la sangria i el macho español que encara hi ha qui creu que existeix), després van tornar les vaques flaques –mai tan ben dit–: la gent no va als toros, aquest és el fet. I mantenir aquesta fiesta ens surt caríssim a tots, els que hi van i els que no hi anem. Pel que fa a l’essència d’una pàtria, miri vostè, ja n’estem tips que et diguin essencialista i que després hagis d’aguantar les essències d’un altre que diu que està contra les essències. Total, que a Brussel·les han fet una campanya taurina i una multitud els ha dit bàrbars. I els ha recordat que l’estètica és del segle XVIII i la mentalitat que alimenta la fiesta, també. I ells, da-li amb Hemingway i amb Ava Gardner. Però ni una paraula dels 550 milions d’euros de subvencions que reben les corrides cada any. I a sobre, et diuen que la cultura catalana és la subvencionada. Senyor. Jordi Portabella 050608 RAC1

Jordi Portabella: ...el "toro bravo" no existeix. Els "toros" són rumiants. Pel sistema digestiu que tenen els rumiants, necessiten descansar moltes hores i no n'hi ha cap que sigui agressiu...

Ascó 1 es desconnectarà dimarts per a una inspecció exhaustiva

A la mitjanit del proper dilluns les barres de control del reactor nuclear d'Ascó 1 baixaran a dins del nucli fins a aturar l'activitat atòmica. Les parades programades són periòdiques en aquest tipus d'instal.lacions, però la de dimarts és especial. De comú acord aquesta vegada, la direcció de la planta i el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) han decidit avançar la data de l'operació per inspeccionar de forma exhaustiva el recinte després de la fuga radioactiva ocorreguda el novembre del 2007 i no comunicada fins al 6 d'abril passat. Estarà, com a mínim, tres setmanes fora de servei. Els grups ecologistes van celebrar ahir la mesura com una victòria.

La parada permetrà que els treballadors accedeixin a sectors en els quals és impossible entrar quan la central està en funcionament a causa del risc que comporten, entre ells els transformadors principal i d'arrencada, l'àrea de canonades de vapor, la zona d'aigua d'alimentació i els conductes de ventilació.

El CSN, màxim organisme de control de les nuclears a Espanya, ha donat llum verda a la proposta de l'Associació Nuclear Ascó i Vandellòs (ANAV), titular d'Ascó 1, de parar i ha recordat que aquestes tasques formen part "del programa d'actuacions aprovat a l'abril".

D'aquesta manera culminarà el procés d'inspecció i descontaminació de les instal.lacions amb l'objectiu de poder neutralitzar els efectes de la fuita radioactiva. Eugeni Vives, portaveu de l'ANAV, va explicar ahir que, a més a més, "s'aprofitarà per revisar equips i comprovar els protocols d'ajust i calibratge dels instruments de protecció radiològica". El CSN ha puntualitzat que "la central s'ha compromès a comunicar la identificació de qualsevol deficiència".

L'anunci de la parada d'Ascó 1 va ser acollit amb satisfacció per Greenpeace i per Joan Herrera, diputat d'ICV al Congrés. El parlamentari va exigir "transparència" al CSN sobre els resultats de l'operació. Carlos Bravo, de Greenpeace, va reiterar que a Ascó 1 hi ha "greus carències en matèria de seguretat" i va insistir en la clausura de la planta. Ecologistes en Acció de Catalunya també en demana el tancament.

Maragall es nega a eliminar amb una llei la tercera hora

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, no comparteix que s’hagi de desactivar la tercera hora de castellà a les escoles a través d’una llei tramitada per urgència al Parlament, que quedaria legalment per sobre del decret llei espanyol, com han plantejat en les últimes hores CiU i ERC.

Fonts del departament insisteixen que el seu objectiu se centra a aprovar la futura llei d’educació, tot i que tècnics d’Educació qüestionen que amb aquesta normativa general es pugui deixar sense vigor la tercera hora de castellà. A més, la nova norma no estarà aprovada en les pròximes setmanes. L’actitud de la conselleria coincideix amb la del PSC, que dóna per tancada la qüestió des de dimarts passat.

Els partits nacionalistes estan neguitosos perquè la tercera hora de castellà s’implantarà en algunes escoles el pròxim curs si no es pren una decisió aviat. ERC es va sumar ahir a CiU i va enviar també al govern català una proposta de projecte de llei dotant la Generalitat de les competències sobre la llengua a les escoles. Tot fa preveure que si els socialistes es mantenen tancats en la seva posició, la qüestió es debatrà al Parlament.