lo carrer del riu

lo carrer del riu

16 d’abril, 2009

Carod renuncia a ser el candidat d'Esquerra a la presidència de la Generalitat

Josep Lluís Carod-Rovira 160409 RAC1

Ha acabat la disputa sobre qui serà el candidat d'Esquerra a la presidència de la Generalitat. Avui al vespre Josep-Lluís Carod Rovira ha presentat la conferència 'L'Esquerra que decideix' de Joan Puigcercós i en fer-ho ha anunciat que li donarà suport com a cap de llista del partit republicà (vídeo). Carod ha dit que "continua el tàndem" perquè ell i Puigcercós continuaran "pedalant la mateixa bicicleta i en la mateixa direcció".

Carod també ha dit que "no hi ha vencedors ni vençuts perquè qui guanya és Esquerra" i ha reivindicat el seu paper en el govern. Carod ha afegit que volia anunciar aquest acord abans de les eleccions europees per a fer-se'n corresponsable. El vice-president de la Generalitat ha dit també que les incerteses al partit només provoquen que inestabilitat al govern i que cal acabar amb això. Carod ha fet una encesa defensa del govern tripartit i de la ideologia d'esquerres com a base del projecte republicà.

Ha reivindicat ERC com un 'sòlid partit de govern', lluny d'una formació 'immadura, adolescent, poc seriosa, inestable, sense cultura de govern i amb permanents dissensions internes'. 'Qui vol una ERC amb futur, unida i renovada, no volem baralles, ni conflictes ni desacords, volem tot el contrari', ha dit. Carod ha assegurat que 'les eleccions a guanyar no són les de dintre, són les de fora' i per això considera que el partit 'no es pot permetre més baralles internes', ja que 'la batalla és a fora'. 'No podem gastar més energies combatent-nos entre nosaltres', ha dit, perquè 'provoca la fatiga de tothom'. Carod creu que el partit 'no es pot permetre una nova batalla interna, una nova divisió, una nova ruptura traumàtica ni per decidir qui és el candidat ni per sancionar cada pas que hagi de fer el Govern'.

D'aquesta manera, Carod ha anunciat un 'gran acord d'estabilitat, de reconciliació i de futur' amb Joan Puigcercós. 'Joan és la teva hora, aprofita-la', li ha dit. Ara bé, Carod ha volgut deixar clar que no es retira i ha anunciat que vol seguir 'a primera línia de compromís polític en aquesta etapa'. Un gest que ha dit que fa abans de les eleccions europees, per fer-se 'corresponsable' dels seus resultats, que ha augurat positius. Joan Puigcercós hi ha respost agraint el gest a Carod i reconeixent el seu paper clau al capdavant d'Esquerra durant els darrers anys. Puigcercós ha dit que Carod "ha portat Esquerra als millors resultats" i que "ha pagat un preu personal alt". Puigcercós ha dit que amb aquest gest s'obre una nova etapa en la qual Esquerra vol ser el principal partit de l'esquerra catalana.

Carod: "Avalo Joan Puigcercós com a pròxim candidat d'Esquerra a les eleccions al Parlament de Catalunya"(Avui)

directe.cat: Carod-Rovira anuncia que Puigcercós serà el candidat d'ERC a les properes eleccions

eldebat.cat: Carod claudica i deixa a Puigcercós via lliure

Els sindicats amenacen eMaragall amb noves vagues abans de final de curs

Els cinc sindicats que representen els treballadors de l'escola pública han llançat novament un ultimàtum al conseller d'Educació, eMaragall, ja que lamenten que que passats 44 dies des de la darrera manifestació, que segons aquests va tenir un “seguiment massiu”, el conseller encara no ha convocat “cap mesa de negociació”. Els sindicats ja han anunciat pel 29 d'abril concentracions a tots els municipis sota el lema, “A cada poble una concentració, a cada centre mobilització” i una setmana de lluita amb protestes als centres escolars. “Si res no canvia”, han matisat, convocaran “vagues” els pròxims mesos de maig i de juny en protesta “contra la política educativa del Departament”. Els representants dels sindicats USTEC•STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT han criticat que passats 44 dies des de la darrera vaga general de l'escola pública el conseller eMaragall encara no els convocat a cap mesa de negociació. El portaveu d'ASPEP-SPS, Xavier Massó, ha anunciat que seguiran les protestes contra la nova Llei d'Educació de Catalunya (LEC) i la política educativa del conseller eMaragall. La primera mobilització serà “a tots els municipis” el pròxim 29 d'abril a partir d'un quart de dues del migdia. El lema d'aquesta serà “A cada poble una concentració, a cada centre mobilització”. La setmana del 4 al 8 de maig ha estat declarada pels sindicats com a “setmana de lluita”, i coincidirà amb la prova de nivell proposada per eMaragall i que per primera vegada realitzaran tots els alumnes de primària. Els representants han assegurat que es tracta tan sols d'una “coincidència”. Els sindicats animen les escoles a dur a terme durant aquesta setmana “actes lúdics, debats al voltant de la LEC” i, fins i tot, “possibles tancaments". Sobre aquest darrer punt, la portaveu d'USTEC·STEs, Rosa Cañadell, s'ha afanyat a aclarir que “dependrà del personal i els pares de cada centre”. El dia 12 de maig també han convocat una concentració a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

directe.cat: Els sindicats amenacen Maragall amb noves vagues

L'escriptor Javier Cercas diu que Joan Carles I va "facilitar" el cop d'Estat

L'escriptor Javier Cercas ha presentat aquest dijous el seu llibre Anatomía de un instante que retrata el cop d'Estat del 23-F. Cercas creu que el rei va ser qui va avortar l'aixecament dels colpistes perquè era l'únic que ho podia fer, però li retreu la seva actitud anys abans que, segons el seu parer, va "facilitar" el cop d'Estat. Tot i així destaca el seu paper durant la Transició, assegura que no posa en dubte la monarquia i que si hi hagués eleccions a la Corona, ell "votaria" Joan Carles I.

En el seu nou llibre, a cavall entre la crònica, l'assaig i la història, Javier Cercas intenta explicar la "veritat" del 23-F, una qüestió històrica amb grans pinzellades "novel·lesques" i un personatge, Joan Carles I, que segons Cercas, es va "penjar la medalla", encara que va tenir, juntament amb la resta de la classe política, una actitud "temerària" i "irresponsable" en els anys previs al cop d'Estat. "Això no significa que haguem de santificar el rei perquè, com gran part de la classe política, estava estrenant les regles del joc, i el rei també es va equivocar i va fer coses, com explico en el llibre, que no hauria d'haver fet i que van facilitar el cop d'Estat, però va rectificar a temps, i jo diria que ho va fer molt bé", ha reconegut Cercas, autor de Soldados de Salamina.

Anatomía de un instante intenta fugir de la ficció perquè ja el 23-F "s'està convertint en una ficció". És per això que l'autor se sent com si fos una "minyona" perquè intenta "netejar" totes les llegendes que passen com a certes històricament. Viquipèdia: Javier Cercas

Darwin i la religió

El professor de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB, Ramon Maria Nogués, parla en aquest nou capítol de la sèrie Darwin 365 del concepte que Charles Darwin tenia de la religió. 'El creacionisme, entès com una interpretació literal de la bíblia, és una qüestió d'incultura... I qui el defensa no ha estudiat ni ciència ni religió.' Segons que comenta Nogués, Darwin provenia d'una tradició religiosa i avui seria considerat un agnòstic.

'Els descobriments científics van fer que Darwin topés amb la interpretació literal de la bíblia', explica Ramon M. Nogués. Segons ell, la majoria de raons que tenia Darwin per a deixar la fe no són avui motiu de conflicte, i els dos últims papes han declarat que el darwinisme no contravenia pas la fe cristiana.

Isabel-Clara Simó: Test a Zapatero

Rodríguez Zapatero és socialista. Rodríguez Zapatero és el cap del govern espanyol. Fa cinc anys que ho és: una legislatura sencera i un any de la segona. L'he escoltat amb atenció, tot aquest temps, perquè és inútil intentar dialogar amb la dreta espanyola, la majoria de la qual és cavernícola. El seu discurs té sempre un eix vertebrador: la justícia social, carta de presentació i tret distintiu del PP. Hi ha insistit tant que, fora d'altres temes puntuals (en aquests moments, ocupar un lloc en els àmbits internacionals), és el seu únic discurs. Doncs rere cinc anys, és el moment de fer-li un simple test com a socialista. Senyor Zapatero, ¿hi ha ara menys pobres a l'Estat que abans? ¿Hi ha menys aturats? Les mesures sobre la dependència han estat efectives i reals? ¿Les pensions han pujat al ritme de l'IPC? ¿L'escola pública ha fet una embranzida en detriment de la privada? ¿A la sanitat pública han desaparegut les ominoses llistes d'espera? ¿Els jutjats són més operatius que abans? ¿S'han creat eines de treball i de producció en aquells indrets de l'Estat on, des de Suárez, viuen de la subvenció? ¿La vida dels pagesos i la dels pescadors és millor que quan governaven els vostres predecessors? ¿Heu aconseguit que el terrible deute que arrosseguen els ajuntaments i les comunitats més alegrement gastadores s'hagi equilibrat? ¿El fantasma de la corrupció, que va apareixent aquí i allà, sobretot a la costa, ha estat eradicat amb energia? Els gàngsters amb corbata són tots a la presó? I, sobretot, ¿heu aconseguit una descentralització que acosti l'Estat al federalisme de Pablo Iglesias?

¿Heu contestat afirmativament una sola de les dotze preguntes del test? Eureka. Avui: L'Elisi intenta neutralitzar les paraules de Sarkozy sobre la intel·ligència limitada de ZP