lo carrer del riu

lo carrer del riu

14 de maig, 2010

La PDE omplirà uns 50 autobusos i ja suma 70 adhesions per a la manifestació de Barcelona

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) calcula que podrà omplir entre 40 i 50 autobusos per a la manifestació que es farà a Barcelona el 30 de maig amb l'objectiu de reclamar el cabal mediambiental. A més, ja ha aconseguit el suport d'unes 70 entitats ecologistes i moviments socials d'arreu de Catalunya. La PDE va vendre força tiquets durant la fira Expoebre de Tortosa, en què el col·lectiu tenia un estand propi. Tot seguit, ha continuat la venda de bitllets al mercat de Tortosa, a un preu de 15 euros. «Durant els propers tres dissabtes farem tres festes reivindicatives al mercat, amb música i animació, per acabar d'engrescar la gent», va anunciar ahir un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello. Els autobusos deixaran els manifestants just a la plaça Urquinaona, que serà el punt de sortida de la manifestació a la capital catalana. La protesta coincidirà amb la cursa popular d'El Corte Inglés, però podrà recórrer Via Laietana i acabar a la plaça de la Catedral. De fet, aquesta setmana s'han acabat de solucionar alguns dels punts que la PDE tenia pendents. Així, l'Espai Obert de Barcelona va ser aquest dimarts l'escenari d'una reunió en què la PDE va consensuar la capçalera, el recorregut, els lemes, el manifest unitari i els parlaments de la manifestació amb els altres col·lectius ecologistes i moviments socials que donaran suport a la convocatòria. «La manifestació serà exclusivament en defensa del cabal mediambiental de l'Ebre», va precisar. Panisello també va explicar que la PDE ja ha reclamat el suport de la Federació d'Associacions de Veïns de Tortosa, la Cambra de Comerç, l'associació d'empresaris (Aece) i del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre. La setmana que ve es reunirà amb els sindicats majoritaris.

Garzón abandona l'Audiència Nacional amb llàgrimes als ulls i entre aplaudiments

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, suspès avui en les seves funcions pel Consell General de Poder Judicial (CGPJ), ha abandonat la seu de tribunal amb llàgrimes als ulls i entre els aplaudiments dels funcionaris del seu jutjat, que l'han acomiadat visiblement emocionats i alguns, fins i tot, plorant. Garzón, que s'ha estimat més no fer cap manifestació, ha sortit de l'Audiència Nacional passades les 14h hores i s'ha aturat un instant abans d'agafar el seu vehicle oficial per acomiadar-se de la trentena de treballadors del Jutjat Central d'Instrucció número 5 que l'escortaven a les escales del tribunal amb un cartell en què es podia llegir "Torquemada viu". Després, el jutge ha abraçat els funcionaris que se li han acostat, el jutge degà de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, el magistrat instructor Fernando Andreu i la fiscal Dolors Delgado, que també es trobaven visiblement emocionats. Tot seguit, ha pujat al seu cotxe i ha començat a plorar. Davant de les portes del tribunal també s'hi ha concentrat una trentena de persones que portaven banderes republicanes i caretes amb la imatge del jutge i que han acomiadat el magistrat amb crits de "Garzón amic, el poble és amb tu". Uns minuts abans havien corejat proclames com "Volem Justícia", "Envejosos, envejosos" i "Vosaltres feixistes sou els terroristes". El País: El Poder Judicial suspende a Baltasar Garzón por investigar los crímenes del franquismo

L'Acte d'Estat de Mollerussa omple de gom a gom el teatre L'Amistat

L'Ateneu Popular Plana d'Urgell va organitzar ahir el segon Acte d'Estat que es va definir com a ‘unitari, transversal i solemne’. Van tenir lloc els parlaments de la represaliada i exdirigent de Maulets, Núria Cadenes; el sociòleg i escriptor Salvador Cardús; el jurista i membre del Consell Nacional de CDC Alfons López Tena; el President del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, mitjançant una videoconferència; l'eurodiputat d'Esquerra, Oriol Junqueras; i l'històric militant republicà lleidatà Víctor Torres. A més, es va retre homenatge a Màrius Torres en l’any del centenari del seu naixement amb l'actuació de la cantautora Meritxell Gené que va interpretar alguns poemes musicats del poeta lleidatà. L’acte va servir també per reconèixer la tasca de les més de 50 comissions ciutadanes de les comarques de Ponent que fins a dia d’avui han organitzat consultes populars.

Desenes de personalitats clau del país demanen una candidatura unitària independentista

Una seixantena de personalitats molt rellevants del país, entre ells diverses medalles d'Or de la Generalitat, com Moisès Broggi o Montserrat Carulla, Creus de Sant Jordi com Heribert Barrera o l'expresident del FC Barcelona Agustí Montal, així com els premi d'Honor de les Lletres Catalanes Joan Solà i Antoni Badia i Margarit, Raimon Panikkar o l'exsocialista Xavier Rubert de Ventós han promogut un manifest que demana la unitat de l'independentisme per 'treballar units' al Parlament 'amb l'objectiu prioritari de constituir un Estat català'. Els prohoms signants del manifest creuen que la celebració d'una 'conferència unitària per a la independència' podria ser el camí per la candidatura de consens.

De la mateixa manera, defensen que 'la independència és l’única solució que permet resoldre de manera definitiva el problema històric entre Catalunya i Espanya'. Avui: Crides a la unitat que no sumen ni reagrupen

Servei militar? No, gràcies

Ara fa deu anys d'una decisió que va marcar un abans i un després per a molta gent del nostre país. El 2000 el govern espanyol va suprimir el servei militar obligatori, sota la pressió d'insubmisos i d'objectors de consciència. El parlament català ha commemorat l'aniversari avui al vespre, just un dia abans del Congrés Internacional 10 Anys sense Mili, preparat pel Moviment per la Pau i per l’Oficina Europea de l’Objecció de Consciència. El propòsit del congrés és de recordar el gran moviment social i polític que va fer possible la fi del servei militar al nostre país, tret de Catalunya Nord i d'Andorra. A Catalunya Nord el servei militar francès, que es remunta a la Revolució, sols 'es va suspendre' el 2001; però la llei preveu que es pugui implantar en temps de guerra o d'emergència. A part, el jovent de setze-divuit anys ha de seguir obligatòriament una jornada anual de preparació per a la defensa i de ciutadania. Quant a Andorra, és un dels pocs estats del món sense exèrcit.

A Europa, d'exèrcit professional, n'hi ha a poc menys de la meitat dels països. A tots els altres, el servei militar hi és obligatori. Deu països del centre del continent i d'Escàndinavia (Alemanya, Àustria, Dinamarca, Noruega, Suècia, Suïssa, etc.), reconeixen l'objecció de consciència; en una dotzena més (Estònia, Finlàndia, Grècia, Polònia, Rússia, Ucraïna...) hi ha una opció substitutòria que l'Oficina Europea de l'Objecció de Consciència considera discriminatòria. A l'Azerbaitjan, a Bielorússia, Turquia i a la República Turca del Nord de Xipre, l'objecció no és ni reconeguda per la llei.

A escala planetària, la supressió del servei militar obligatori és una realitat a dues terceres parts dels països que tenen exèrcit. Als estats que el mantenen, el període de servei sol ser llarg, de dotze mesos a divuit o més.

La web de la xarxa Internacional de Resistents a la Guerra segueix l'actualitat i l'evolució del servei militar al món, i manté un banc de dades amb informació de la situació de cada país.

El bloc d'Ernest Benach: La lliçó que ens va deixar la supressió de la ‘mili’