Ara fa deu anys d'una decisió que va marcar un abans i un després per a molta gent del nostre país. El 2000 el govern espanyol va suprimir el servei militar obligatori, sota la pressió d'insubmisos i d'objectors de consciència. El parlament català ha commemorat l'aniversari avui al vespre, just un dia abans del Congrés Internacional 10 Anys sense Mili, preparat pel Moviment per la Pau i per l’Oficina Europea de l’Objecció de Consciència. El propòsit del congrés és de recordar el gran moviment social i polític que va fer possible la fi del servei militar al nostre país, tret de Catalunya Nord i d'Andorra. A Catalunya Nord el servei militar francès, que es remunta a la Revolució, sols 'es va suspendre' el 2001; però la llei preveu que es pugui implantar en temps de guerra o d'emergència. A part, el jovent de setze-divuit anys ha de seguir obligatòriament una jornada anual de preparació per a la defensa i de ciutadania. Quant a Andorra, és un dels pocs estats del món sense exèrcit.
A Europa, d'exèrcit professional, n'hi ha a poc menys de la meitat dels països. A tots els altres, el servei militar hi és obligatori. Deu països del centre del continent i d'Escàndinavia (Alemanya, Àustria, Dinamarca, Noruega, Suècia, Suïssa, etc.), reconeixen l'objecció de consciència; en una dotzena més (Estònia, Finlàndia, Grècia, Polònia, Rússia, Ucraïna...) hi ha una opció substitutòria que l'Oficina Europea de l'Objecció de Consciència considera discriminatòria. A l'Azerbaitjan, a Bielorússia, Turquia i a la República Turca del Nord de Xipre, l'objecció no és ni reconeguda per la llei.
A escala planetària, la supressió del servei militar obligatori és una realitat a dues terceres parts dels països que tenen exèrcit. Als estats que el mantenen, el període de servei sol ser llarg, de dotze mesos a divuit o més.
La web de la xarxa Internacional de Resistents a la Guerra segueix l'actualitat i l'evolució del servei militar al món, i manté un banc de dades amb informació de la situació de cada país.
El bloc d'Ernest Benach: La lliçó que ens va deixar la supressió de la ‘mili’
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) calcula que podrà omplir entre 40 i 50 autobusos per a la manifestació que es farà a Barcelona el 30 de maig amb l'objectiu de reclamar el cabal mediambiental. A més, ja ha aconseguit el suport d'unes 70 entitats ecologistes i moviments socials d'arreu de Catalunya. La PDE va vendre força tiquets durant la fira Expoebre de Tortosa, en què el col·lectiu tenia un estand propi. Tot seguit, ha continuat la venda de bitllets al mercat de Tortosa, a un preu de 15 euros. «Durant els propers tres dissabtes farem tres festes reivindicatives al mercat, amb música i animació, per acabar d'engrescar la gent», va anunciar ahir un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello.
Els autobusos deixaran els manifestants just a la plaça Urquinaona, que serà el punt de sortida de la manifestació a la capital catalana. La protesta coincidirà amb la cursa popular d'El Corte Inglés, però podrà recórrer Via Laietana i acabar a la plaça de la Catedral. De fet, aquesta setmana s'han acabat de solucionar alguns dels punts que la PDE tenia pendents. Així, l'Espai Obert de Barcelona va ser aquest dimarts l'escenari d'una reunió en què la PDE va consensuar la capçalera, el recorregut, els lemes, el manifest unitari i els parlaments de la manifestació amb els altres col·lectius ecologistes i moviments socials que donaran suport a la convocatòria. «La manifestació serà exclusivament en defensa del cabal mediambiental de l'Ebre», va precisar. Panisello també va explicar que la PDE ja ha reclamat el suport de la Federació d'Associacions de Veïns de Tortosa, la Cambra de Comerç, l'associació d'empresaris (Aece) i del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre. La setmana que ve es reunirà amb els sindicats majoritaris.
