Zapatero assegura que no ha incomplert l'Estatut perquè ha presentat una proposta de finançament

ZP 140808 CATinfo

Click To Play

El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha assegurat que no ha incomplert l'Estatut perquè el text, que assegura coneix molt bé, no parla d'aprovar un nou model de finançament en el termini de dos anys sinó d'arribar a un acord en matèria de finançament. Segons ell, el govern espanyol ha complert perquè ha presentat una proposta abans del 9 d'agost i el "matís" està en què l'acord depèn "de dues parts". Boikot-Vamos a contar mentiras

Click To Play

"L'Estatut establia que en dos anys hi havia d'haver un acord sobre finançament i quan hi ha un acord intervenen dues voluntats. Per tant el govern ha complert perquè ha presentat una proposta de finançament", ha afirmat. Zapatero també assegura que el seu govern també "ha complert en el traspàs de competències", ja que algunes "s'han fet amb acords i altres que s'acabaran complint amb termes raonables". "Crec i defenso l'Estatut que diu que hi ha d'haver un acord en matèria de finançament, un matís que és molt important", ha sentenciat.

Molts polítics planten la Universitat Catalana d'Estiu per evitar tensions

Aquest divendres arrenca la XL Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent. Montilla, Tresserras, Castells i els expresidents Maragall i Pujol han refusat la invitació per motius diversos La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) 2008 pot ser una bassa d’oli en termes de política catalana. En l’edició anterior, Prada de Conflent es va convertir en un aparador fantàstic per a tots els corrents crítics i per a excàrrecs empipats amb els seus respectius partits. La llibertat que ofereix aquesta Universitat per expressar-se, i el fet que a l’estiu qualsevol declaració política acaba transcendint més del normal, va fer que un any més, de l’auditori del Liceu Renouvier en sortissin picabaralles i acusacions entre membres d’un mateix partit i també entre formacions.

Però enguany, amb el programa oficial en mà, regnarà la pau. Només la llei d’Educació i la tercera hora de castellà, qüestions que sortiran amb la visita del conseller Ernest Maragall, poden trencar la unitat i serenor que ara regna entre les forces polítiques de tradició catalanista fruit del fracàs de la negociació del finançament.

Vacances, agenda... La resposta és no Però la UCE prometia més si no fos per les plantades d’alguns polítics convidats. La UCE s’ha trobat amb el no del president de la Generalitat, José Montilla, que no ha concretat els motius de la seva absència, i el dels expresidents Pasqual Maragall, per motius d’agenda relacionats amb la fundació per a la recerca sobre l’Alzheimer que presideix. Tampoc hi serà Jordi Pujol, que treballa en la redacció de les seves memòries.

Pel que fa a consellers, repeteixen el republicà Josep Huguet i la socialista Marina Geli. El conseller d’Economia, Antoni Castells, havia estat convidat a un curs sobre economia, on s’esperava una reflexió a fons sobre la crisi del finançament. Tot i la insistència de l’organització, la resposta ha estat negativa, sense massa explicacions.

Tresserras no debatrà sobre els museus Un dels punts calents serà el debat Empúries: cent anys d’excavacions, en què participa el director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Pere Izquierdo, nomenat per ERC. Izquierdo es va manifestar en contra de la proposta de conselleria de Cultura per reordenar el sector dels museus, que inclou la desaparició de la seu central del Museu d'Arqueologia de Catalunya per integrar-lo en un museu que englobi totes les ciències socials que estudien el passat. També hi intervindrà el catedràtic de la UB Joan Sanmartí, una de les veus que va liderar l’oposició al pla. Finalment, la conselleria va asserenar temporalment els ànims obrint un procés de debat que ha de culminar al principis del 2009.

El conseller Joan Manuel Tresserras havia estat convidat al debat, però ha refusat la invitació perquè es troba de vacances. Curiosament, el secretari de Cultura, Eduard Voltas, de qui es diu que va ser el cervell del nou pla de museus, participarà dos dies després en l’acte Les oportunitats de la cultura catalana al món.

Les JERC tampoc no hi seran A banda dels actes oficials, la UCE sempre ha estat un entorn privilegiat per a molts polítics d’ERC, que hi troben un públic entusiasta. És per això que tradicionalment, les joventuts del partit hi ha muntat jornades d’actualitat i presentacions de llibres amb la presència de les primeres espases de l’aparell del partit. Però enguany, i després de molts anys d’èxit de públic en tots els seus actes, les JERC no s’han posat en contacte amb l’organització de la UCE. El 2007, les JERC van convidar Xavier Vendrell, Joan Tardà i Anna Simó, que van coincidir al Liceu Renouvier amb els corrents crítics d’Uriel Bertran i de Joan Carretero, aquests sí, convidats per la UCE.

No hi seran les JERC, però sí la JNC, que per primera vegada organitza unes xerrades sobre catalanisme al segle XXI i actualitat política de Catalunya, que aniran a càrrec del secretari general adjunt de CDC, Felip Puig.

Bono, convençut que el PSC no votarà contra Zapatero

José Bono 140808 RAC1

Click To Play

El president del Congrés, José Bono, es mostra convençut que tots els diputats socialistes, i per tant els del PSC, no votaran en contra del govern de José Luis Rodríguez Zapaterp, ja que considera que tots els parlamentaris saben que l'obtenció del seu escó "ha pesat més" el valor polític del president espanyol que el de "tots els dirigents regionals socialistes junts".

Bono s'ha mostrat convençut que, malgrat l'advertència del president català, José Montilla, d'un possible rebuig del PSC als Pressupostos Generals de l'Estat del 2009, "la sang no arribarà al riu". "Tinc la seguretat de que els diputats socialistes no votaran en contra del govern de Zapatero, sigui quina sigui la província per a qual hagin resultat escollits. Per als socialistes són més importants les persones que els territoris", ha vaticinat.

Bono també ha remarcat que els socialistes "mai" han de perdre de vista que estan en el partit perquè defensen la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, "no per haver nascut en un territori determinat".

El manifest unitari de l’Onze de Setembre denunciarà la il·legitimitat del TC

El manifest unitari de l’Onze de Setembre, al qual donen suport partits i entitats de la societat civil, endurirà sensiblement el seu contingut com a resposta a l’incompliment de l’Estatut per part del govern espanyol i davant d’un horitzó probable de retallada dels continguts de la principal llei catalana aquesta tardor per part del Tribunal Constitucional. És precisament l’alt tribunal qui rep la carregada més forta en el manifest, que ja ha rebut des de finals de juliol el suport d’un centenar d’entitats. Seguint l’estela de l’acte organitzat per Òmnium al Teatre Nacional el passat 25 de juny, les entitats han explicitat en el document que no reconeixen ni tan sols la legitimitat del Tribunal Constitucional per dictar una sentència sobre l’Estatut. Segons apunta el manifest, el TC ha quedat desacreditat “per la seva composició partidista i clarament bel·ligerant contra l’avenç de l’autogovern”. Les entitats acusen també l’Estat d’estar impedint “amb totes les seves forces” l’aplicació efectiva del nou Estatut mitjançant la invasió de competències previstes en el text –com ara el decret de la tercera hora de castellà– i l’incompliment dels compromisos de finançament previstos. “Fins quan haurem d’aguantar una Espanya que no està disposada a complir les seves pròpies lleis?”, apunta el text. Arribats a aquesta disjuntiva, el manifest unitari, en un to molt més reivindicatiu que en anteriors anys, fa una defensa oberta de la mobilització cívica contra l’Estat i adverteix que “no es quedaran de braços plegats davant de cap retallada més a l’Estatut de Catalunya”. La duresa d’aquestes asseveracions ha estat àmpliament debatuda enguany en el si d’algunes entitats que fins ara s’hi havien adherit i que tenen encara algun dubte a l’hora de signar el manifest d’aquesta edició. Tot i així, el ritme d’adhesions recollides, dues setmanes després d’haver-se començat a distribuir, manté un ritme molt similar al de l’any passat, quan a la Festa de la Llibertat s’hi van afegir 207 entitats. La festa, com cada any, es tancarà amb un concert al passeig Lluís Companys amb l’Elèctrica Dharma, la Troba Kung Fu i Cesk Freixas com a cartell.

El suïcidi d'un jove malalt d'una afecció degenerativa reobre el debat sobre l'eutanàsia

Remy Salvat 150808 CATr

Click To Play

El suïcidi de Rémy Salvat, un jove francès de 23 anys malalt d'una rara afecció degenerativa, ha rellançat el debat sobre l'eutanàsia a França. En un missatge gravat als seus pares, el jove els va comunicar que pretenia que "hi hagués un veritable debat sobre l'eutanàsia i el suïcidi".

Els grans diaris francesos recullen la notícia de la mort de Rémy, que havia escrit al president, Nicolas Sarkozy, per sol·licitar-li que el "deixessin morir". "Demano que em deixeu morir per alliberar-me del meu patiment", havia escrit el jove en la carta que va enviar el maig passat. Sarkozy va respondre amb una negativa al missatge del malalt amb un correu que Rémy i la seva família van rebre dimecres passat. El cap d'Estat s'hi negava. "Per raons filosòfiques, crec que no tenim dret d'interrompre voluntàriament la vida", havia escrit Sarkozy.

Segons el diari Le Parisien, l'advocada de la família Salvat, Caty Richard, que coneixia el jove des que tenia nou anys, ha afirmat que "Rémy ha volgut fer un gest militant".

Rémy Salvat es va suïcidar diumenge ingerint una sobredosi de medicaments. Aquesta dijous a la tarda se celebra el seu enterrament a la ciutat de Valmondois, al departament Val-d'Oise. Per part seva, el ministeri Públic va obrir ahir una investigació per aclarir les causes de la mort.

Le Parisien: Le suicide de Rémy relance le débat sur l’euthanasie

Blog Lunaro: RÉMY ES DUEÑO DE SU VIDA Y ASÍ HA EJERCIDO

Comença El Misteri d'Elx amb 'La Vespra'

Aracel·li-Misteri d'Elx

Click To Play

Com cada any, des de fa segles, la basílica de Santa Maria d'Elx (Baix Vinalopó) s'omple de gom a gom amb motiu de la representació d'El Misteri d'Elx. Un drama sacre, únic entre els de les seves característiques a tot Europa, sobre la mort, l'ascensió als cels i la coronació de la Verge Maria. Per tradició, l'escenificació sempre es fa els dies 14 i 15 d'agost. Avui hi té lloc 'La Vespra', on es representa la mort i l'ascensió al cel de l'ànima de la Verge. Demà serà el torn de 'La Festa', on s'escenifica l'assumpció i la coronació. Tot plegat, en una representació en què hi destaquen els textos, escrits en valencià antic, i la música, que abasta diferents èpoques històriques: medieval, renaixentista i barroca. Més d'un centenar d'intèrprets es preparen cada any per escenificar El Misteri d'Elx, que es representa sense interrupció des de mitjans del segle XIV, malgrat les prohibicions oficials derivades del Concili de Trent. Amb origen en una llegenda medieval, el drama va ser declarat obra mestra del patrimoni oral i immaterial de la humanitat per la UNESCO el 2001. Nit de l'Albà Cada 13 d'agost, per anunciar la proximitat de la representació, s'organitza la Nit de l'Albà, una festa de focs artificials en què es llancen milers de coets i s'encenen centenars de carretilles.