lo carrer del riu

lo carrer del riu

08 de desembre, 2008

Més moral que l'Alcoià!!!

Montilla assegura que l'acord sobre finançament encara no està en la recta final El president de la Generalitat, José Montilla, considera, quan falten només tres setmanes perquè acabi el termini marcat, que l'acord sobre finançament no està encara en la recta final. Aquestes afirmacions contradiuen les veus dels qui apunten a un acord imminent en aquesta matèria.

En una conversa informal amb els periodistes a Tòquio i utilitzant una metàfora musical, Montilla ha explicat que la música de l'acord comença a afinar però no prou encara. El president català ha assegurat que no hi ha cap proposta escrita.

La manca d'acord entre el govern i l'Estat en matèria de finançament respon, segons ha explicat Montilla, a una qüestió bàsica: l'anivellament o solidaritat de Catalunya vers la resta de l'Estat. La proposta catalana plasmada a l'Estatut aposta per un anivellament de tipus parcial, que inclogui únicament sanitat, educació i serveis socials.

Segons ha apuntat Montilla, aquest punt continua essent un dels més conflictius en la negociació entre els dos governs i és un dels factors que en dificulta l'acord. La data límit per arribar a un acord és el 31 de desembre, després que el passat 9 d'agost s'incomplís el primer dels terminis, establert en l'Estatut.

La Constitució nacionalista espanyola

És habitual sentir de boca dels polítics, periodistes i intel·lectuals espanyols la frase "yo no soy nacionalista". Sol precedir o succeir, a mode d'excusatio non petita, a fervoroses declaracions d'amor a la pàtria (espanyola) o de suport a la selecció nacional (espanyola) de futbol, de bàsquet o de qualsevol altre esport. Tan assumit ho tenen que realment arriben a creure-s'ho; a pensar que els nacionalistes són únicament "aquells altres", els que reclamen pels Països Catalans la mateixa independència respecte d'Espanya que aquesta té respecte de França o la Gran Bretanya. Però, sortosament, el 6 de desembre de cada any els propis espanyols celebren una Constitució que deixa a les clares el nacionalisme intrínsec de l'Estat espanyol: basada en la "indisoluble unitat de la Nació Espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols", posa ni més ni menys que en l'exèrcit la defensa de la "integritat territorial" de la mateixa. Amb "cosmopolites" així, ningú no necessita ultranacionalistes.

La Plataforma pel Dret a Decidir, a punt per a la reunificació

Representants dels dos sectors es reuneixen aquest dimarts en el tram final d'un llarg procés de mediació que ha d'evitar l'escissió del col·lectiu amb més capacitat de convocatòria en el catalanisme dels últims anys. Els dos bàndols confien en la reconciliació per preparar conjuntament la resposta a la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut.

"L'espurna la van donar la Mònica Sabata i d'altres, però per propagar el foc els partits van jugar un partit important." Jordi Pujol recorda així la manifestació de l'1 de desembre de 2007 organitzada per la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), que va treure al carrer centenars de milers de catalans en plena crisi de Rodalies. L'expresident va pronunciar aquesta frase tres dies després de la protesta, en un cara a cara amb l'expresident del Parlament Heribert Barrera. Per Pujol, aquella marxa, amb la societat civil al davant i alguns partits –ERC, CiU, ICV, la CUP– afegits a la convocatòria era un motiu per a l'optimisme. Però per a la PDD, precisament pel paper dels partits en la preparació de la protesta, va ser l'entrada en un túnel del qual tot just ara se'n veu el final.

Després d'haver estat a punt de l'escissió i havent passat un llarg procés de mediació, aquest dimarts dos representants de cada sector de la plataforma es trobaran en una reunió clau per a la reunificació. Ningú vol parlar de dates, però uns i altres mostren optimisme, lluny del clima de ruptura d'aquest estiu que va arribar al boicot mutu i a la celebració d'actes per separat. Si s'arriba a aquest acord definitivament, el camí haurà estat llarg i amb molts revolts però haurà portat a una resurrecció de la PDD que semblava impossible fa uns mesos.

La cultura catalana serà la convidada l'any vinent a la fira del llibre i el disc de Durango

L'organització de la fira del llibre i el disc basc de Durango, la més gran i prestigiosa del seu sector al País Basc, ha anunciat que l'any vinent la cultura catalana serà la cultura convidada. L'anunci s'ha fet aquest dilluns en el marc d'un debat en el qual ha participat l'escriptor català Quim Monzó i on també ha estat convidat el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló. Precisament, Bargalló ha valorat positivament la possibilitat de tenir presència a la fira basca perquè pot suposar un increment de les traduccions del català al basc, que fins ara es limiten pràcticament a la literatura infantil.

Les característiques de la fira, molt popular i seguida al País Basc, segons Bargalló, la converteixen en un "altaveu sòlid" per dur a terme l'objectiu de l'institut. En aquest sentit, ha dit que la fira "és una fira de vendes, de manera que és un model de fira molt interessant perquè reuneix tota la difusió de la cultura des de diversos mitjans", alhora que pot ser un esperó a més traduccions. Viquipèdia: Durango