Només els diputats d'ERC es comprometen a treballar per la independència

Són els únics que han signat l'Acte de Sobirania Finalment van ser prop de 5.000 persones els participants a la marxa del grup Acte de Sobirania a favor de la independència de Catalunya. Sota el lema 'Cal un acte de sobirania', els manifestants es van dirigir al Parlament, on els van rebre vuit diputats d'ERC i dos de CiU. Malgrat alguns crits de 'botiflers' als diputats nacionalistes, l'organització va lliurar unes cartes als diputats instant-los a fer un acte de sobirania i proclamar des del Parlament la necessitat i voluntat d'arribar a la independència de Catalunya. Només els 8 diputats d'ERC presents al Parlament, entre els quals hi havia Anna Simó, Francesc Vendrell, Uriel Bertran i Marina Llansana, van signar el document on es reafirmen en la voluntat d'arribar a la independència de Catalunya a través d'una proclamació unilateral des de la cambra catalana.

Aquesta és la segona mobilització convocada pel col·lectiu Acte de Sobirania, després de l'escenificació de l'enterrament de l'Estatut a la Plaça Sant Jaume, un acte simbòlic que va aplegar 1.500 persones el passat 11 de juny. El col·lectiu assegura que la via autonòmica és 'una via morta que no duu enlloc' que aboca Catalunya 'a desaparèixer com a país i com a poble'. L'objectiu de les seves accions és emplaçar els representants polítics a 'acabar amb aquesta situació d'asfíxia i mort lenta'.

Deu anys encallats al Tribunal Constitucional

Les travesses sobre quan es farà pública la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs contra l’Estatut presentat pel PP fan ballar els partits catalans. Però la jurisprudència d’aquest tribunal pel que fa a calendaris no hi entén de presses: el temps d’espera es compta per anys.

Al TC s'hi amuntega la documentació de fins a 62 qüestions relacionades amb Catalunya, entre les quals, 6 recursos d’inconstitucionalitat presentats per l’Estat contra normativa catalana, 19 recursos d’inconstitucionalitat de la Generalitat contra l’Estat, 36 conflictes de competències plantejats per Catalunya contra l’executiu espanyol i un conflicte de competències requerit per l’Estat contra la Generalitat. Els registres d’entrada de 5 d’aquests litigis pertanyen al segle passat, als anys 1998 i 1999. A parer de la consellera de Justícia, Montserrat Tura, el fet que Catalunya hagi presentat diverses qüestions al TC contra normativa espanyola “demostra un criteri clar d’independència política del nostre país i el compliment de la seva obligació com a govern de denunciar qualsevol sospita que s’estiguin ignorant o vulnerant competències”.

En aquest sentit, Tura demana a l’executiu espanyol que “entengui aquesta actitud del govern català no com una tendència al conflicte permanent, sinó com un estat de vigilància ferma d’aquelles competències que ens han estat conferides”.

Artur Mas: "Si no hi ha un bon acord de finançament, s'haurà esgotat la via constitucional i estatutària"

Artur Mas 280609 CATinfo

El president de CiU, Artur Mas, ha advertit el govern espanyol que un nou incompliment en l'acord pel finançament autonòmic suposaria el final de la via constitucional i estatuària. Així, segons ha avançat Mas a l'espai L'entrevista de Catalunya Informació, de produir-se un nou incompliment amb Catalunya caldria buscar una estratègia comuna a través d'una cimera de tots els partits catalans i d'una consulta a la ciutadania.

I és que de produir-se un mal acord de finançament i una sentència sobre l'Estatut desfavorable als interessos del país, "Catalunya haurà arribat a la conclusió i a més a més, a la conclusió pràctica, per la via dels fets, que per seguir lluitant per l'autogovern i per la seva pròpia llibertat, la seva capacitat de decisió i pels seus diners, doncs, la via constitucional i dels Estatuts d'Autonomia ha deixat de ser útil", ha argumentat Mas. Segons ell, davant d'aquesta situació "s'haurà de veure com Catalunya passa pàgina i enceta un nou camí", i ha volgut deixar clar que davant d'una "situació important de país", els ciutadans han de ser consultats "d'una forma o d'una altra", ja sigui a partir d'un referèndum o una consulta popular.

Artur Mas també ha dit que donaran suport al PSC si es queden fora de l'acord, però ha afegit que això haurà d'anar acompanyat d'una actitud coherent a Madrid. El líder de Convergència també ha dit que sense un acord de finançament satisfactori el seu partit no donarà suport a Zapatero en la votació dels pressupostos generals de l'Estat de l'any que ve.

directe.cat: Mas aposta per 'encetar un nou camí' com a país si no hi ha acord de finançament

Prop de 2.000 persones es manifesten contra les esmenes a la totalitat a la ILP dels transgènics

Membres d'ICV i ERC donen suport als antitransgènics Prop de 2.000 manifestants s'han passejat aquest diumenge pel centre de Barcelona, en una marxa promoguda per la Plataforma 'Som lo que sembrem' que demanava a la classe política que retiri les esmenes a la totalitat a la ILP contra els transgènics. De no retirar-se, les esmenes contràries a la iniciativa antitransgènica presentades pel PSC, CiU i PP aconseguiran aturar la ILP, que havia aconseguit recollir 105.000 signatures arreu del territori català i esperava aconseguir que el Parlament legislés per tal de protegir l'agricultura tradicional. A la marxa s'hi han acostat representants d'ICV i d'ERC, les dues úniques formacions catalanes que defensen que s'obri un debat sobre els transgènics a la cambra catalana. Avui: Enfrontaments entre els manifestants antitransgènics i els Mossos davant del Parlament

Milers de persones participen en la marxa per l'alliberament afectiu i sexual

La marxa per la llibertat afectiva i sexual va recòrrer el centre de la ciutat, organitzada per la Comissió Unitària 28 de juny, integrada pel Col·lectiu Gai de Barcelona.

En un ambient festiu i reivindicatiu, es va organitzar amb motiu del dia de l'alliberament de gais, lesbianes i transsexuals, que aquest any ha posat l'accent en la reivindicació d'una educació en nous valors.

Els manifestants es van congregar a la plaça Universitat i van recòrrer els carrers del centre de la ciutat fins a arribar a la plaça Sant Jaume, on dos activistes del moviment a favor de l'alliberament sexual van llegir un manifest en què van denunciar que l'educació sexual a les escoles, i especialment a les catòliques, és reaccionària i no ensenya totes les opcions, cosa que impedeix el desenvolupament sexual dels nens.

A més de demanar una educació sexual completa, oberta i honesta, en el manifest es va recordar que des de l'Estat no es posen els mitjans suficients per evitar agressions a homes i dones transsexuals, lesbianes i gais.

El Punt: El moviment gai manté la reivindicació

Avui: La Pride Barcelona recorre els carrers de la ciutat en un ambient de festa

La Sexta es fa enrere i no emetrà el vídeo de Manel Fuentes a la piscina de Pedro J.

Finalment la Sexta ha cedit a les pressions de sectors propers a Pedro J. Ramírez i no emetrà el polèmic reportatge on el periodista català Manel Fuentes visita la piscina il·legal del director de El Mundo, declarada d'ús públic ara fa unes setmanes per l'Audiència Nacional espanyola. Al vídeo, que s'havia d'emetre al programa 'Malas compañías', Fuentes sortia de l'aeroport del Prat amb banyador i barnús i agafava l'avió per tal de dirigir-se a Son Servera (Mallorca) i fer una capbussada a la piscina il·legal. Ara, dies després del rodatge, la productora assegura que el reportatge no s'emetrà ja que 'ha perdut interès informatiu' i 'ja no és d'actualitat'.

Barcelona i Flix acorden promocionar els seus refugis antiaeris

Els ajuntaments de Barcelona i Flix van signar ahir el conveni per promocionar mútuament els seus refugis antiaeris de la Guerra Civil espanyola museïtzats, que són uns dels més destacats de Catalunya: es tracta del Refugi 307, en el cas de Barcelona, i un refugi que hi ha a Flix. Després de firmar l'acord, representants d'un i altre ajuntament van visitar el Refugi 307, que està situat al número 169 del carrer Nou de la Rambla, a Barcelona.

Josep Bayerri Raga: Quan l'Ebre va passar de riu a barranc

Fa quaranta anys que amb el tancament de la presa de Riba-roja es va acabar la navegació per l'Ebre que havia estat viva des de l'inici dels temps Fa quaranta anys, per encàrrec de l'aleshores sotsdirector de La Vanguardia, Hiracio Saenz Guerrero, vaig escriure una sèrie de 12 reportatges sota el títol de Las Riberas catalanas del Ebro. Tractaven del paisatge, els pobles, la història i la gent dels 24 pobles que voregen el riu entre Mequinensa i la Mediterrània. Es varen publicar al final de l'agost, un mes després que Neil Artmstrong xafés per primera vegada el sol de la Lluna. El bon amic Xavier Garcia m'ho ha recordat i el Google m'ha permès accedir a l'hemeroteca i refrescar la memòria del que vaig veure i comptar aleshores i que ara tenia ja perdut en la boira del passat. No fou debades la iniciativa del periòdic per tractar l'afer. Feia pocs mesos que s'havia segellat el mur de la presa de Riba-roja la qual cosa suposava l'extinció definitiva de la navegació per l'Ebre. El nivell de l'embassament va anar pujant fins a inundar la part baixa del poble vell de Mequinensa que, amb la precipitació autoritària pròpia de l'època, havia estat dinamitat totalment quan una bona part s'hauria pogut salvar perquè mai va arribar a quedar sota la cota màxima del pantà. Foren moments de fort dramatisme, com molt bé explicà lúcidament Jesús Moncada vint anys després (Camí de Sirga, 1988). Encara més dramàtica, però, és la imatge del campanar del poble vell de Faió enderrocat emergint de les aigües. És l'antítesi de la fotografia popular del campanar de Sant Miquel a l'embassament de Sau, que els periòdics han establert com a punt de referència per a tot Catalunya. El campanar de Sau emergeix net i visible al bell mig de les aigües; el de Faió apareix amagat al colze d'una barrancada, envoltat de muntanya, en un lloc ombriu i feréstec amb els ganyots dels aligots. A mi em va produir esgarrifança i una sensació de desastre universal, és clar que fou fa ja vint anys i el temps distorsiona les imatges. Distorsió com la que em queda de la navegació fluvial. A Tortosa, a la banda esquerra de l'Ebre, vora el pont del tren i davant l'Hostal de Favaró, després Fonda del Ebro, hi hagué el darrer embarcador de llaüts. Era una plataforma de fusta sobre puntals a l'extrem de la qual hi havia una corriola moguda a mà per elevar els sacs. Els llaguts trincaven al seu peu, un vora l'altre, en paral·lel, fins a tres o quatre i els llaguters feien la vida a popa escalfant el menjar amb olletes de terra. Eren els primers anys cinquanta i els xiquets miràvem amb expectació aquell rebombori; després, des del balcó de casa, amb la visió que donava la poca alçada de la infància, no arribava a veure la làmina de l'aigua però sí un pal inclinat que anava avançant riu amunt conduït per la sirga. A l'altra riba de riu, al cantó de Ferreries, va haver-hi durant molt anys un llagut avariat i mig esfondrat; per saber el nivell de les aigües només calia mirar l'embarcació; si estava coberta, el nivell era alt; si es veia tot, hi havia estiatge. En acabar la presa de Flix (1949) es va habilitar un sistema de rescloses per mantenir el tràfec fluvial amb un túnel espectacular sota terra a les entranyes del poble, que recomano vivament de visitar; després, quan es va acabar Mequinensa (1965), aigües amunt del poble i de l'aiguabarreig amb el Cimca-Segre, ja es va prescindir de l'elevador però encara per poc temps podien arribar les barques des de la Cava. Amb la paret de ciment de Riba-roja fou ja definitiu. L'Ebre va passar de ser riu a esdevenir barranc. Tot plegat fa ja molts anys. Ara es vol rehabilitar el riu perquè el naveguin els esportistes o els turistes. Uns per altres no ho acaben d'encertar. No es pot tornar enrere. Resulta paragògic que el mateix moment en què l'ésser humà guanyava la Lluna perdia l'Ebre.