La Cambra de Representants dels Estats Units ha aprovat per primera vegada en la història del país un projecte de llei que pretén establir un sistema de salut gairebé universal, i el futur del qual ara depèn del Senat.
Tot i l'àmplia majoria de demòcrates que hi ha en aquesta cambra, el resultat ha estat molt ajustat, ja que el projecte ha rebut 220 vots a favor, només dos més dels necessaris.
Hi han votat en contra 176 republicans (només un li ha donat suport), així com 39 demòcrates d'orientació moderada, de la majoria de districtes conservadors del sud del país.
Per Obama, aquest resultat és una victòria molt important, perquè s'ha marcat com una de les prioritats de la seva presidència l'aprovació de la reforma del sistema de salut amb la qual van somiar els seus predecessors demòcrates al càrrec, tot i que mai ho van aconseguir.
La pilota és ara a la teulada del Senat, que haurà d'aprovar la seva pròpia versió de la reforma. Posteriorment, els dos textos hauran de ser harmonitzats i les dues càmeres hauran de pronunciar-se sobre aquest document final.
Així, si el projecte arriba a convertir-se en llei, el 96% dels nord-americans tindrà assistència mèdica assegurada.
Els alemanys celebraran demà amb tota la pompa el vintè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín –l’obertura dels passos fronterers entre les parts est i oest de la ciutat–, episodi àlgid d’un procés que va culminar amb la reunificació d’Alemanya i la liquidació dels règims comunistes de l’est d’Europa.
Des de llavors, els diners s’han abocat a palades i el Berlín reconstruït s’ha convertit avui en la capital més moderna, ambiciosa i dinàmica d’Europa. L’antic aparador capitalista de la part occidental i el sector caigut sota la tutela del partit únic comunista conviuen fusionats en una ciutat que, com en l’època d’entreguerres, genera una intensa vida artística i intel·lectual.
Avui les restes més importants que es conserven d’aquell mur que va dividir la ciutat durant 28 anys són a l’East Side Gallery, a la banda oriental del riu Spree, al barri de Friedrichshain. El que queda de mur, una franja d’un quilòmetre i mig que discorre paral·lela al riu, atrau legions de turistes que s’entretenen a fotografiar els murals que artistes d’arreu del món hi han pintat al damunt, com el que reprodueix el cèlebre petó entre els presidents de l’URSS, Leonid Bréjnev, i de la RDA, Eric Honecker.
Viquipèdia: Mur de Berlín
