lo carrer del riu

lo carrer del riu

07 de març, 2009

Barça 2 - Athlètic 0. il Madrit ha ampatat!!*!!

Puyal 070309

Jornada rodona. El Barça ha recuperat la frescor i el bon joc de fa unes jornades i ha guanyat 2 a 0 un Athlètic Club de Bilbao que ha notat l'esforç de dimecres passat a la Copa. A la primera meitat, Yeste ha pogut posar els visitants per davant en el marcador, però ha xutat fora quan era tot sol davant de Valdés. En la jugada posterior, Busquets ha anotat el primer gol del Barça després de rematar una falta servida per Xavi al minut 18. A la mitja hora de joc, Iniesta, un dels més destacats, ha caigut dins l'àrea i Undiano Mallenco ha xiulat penal. Messi ha estat l'encarregat de transformar-lo i ampliar la diferència abans del descans. Després del descans, el Barça ho ha provat de totes les maneres possibles, però Gorka i els pals han impedit la golejada. Mentrestant, al Santiago Bernabéu, el Madrid empatava a 1. S'ha avançat l'Atlètic de Madrid amb un gol de Forlán, però Huntelaar, en fora de joc, ha igualat en la segona meitat. Després del gol del Madrid, els matalassers han gaudit d'ocasions per guanyar, però no han estat encertats. FOTOGALERIA SPORT: les millors imatges del partit

Milers de catalans marxen a Brussel·les per l'autodeterminació

WE WANT A CATALAN STATE A partir de les onze d'aquest dissabte al matí, la concentració per l'autodeterminació ha concentrat milers de catalans a la cruïlla de Koning Albert II Laan i Simón Bolivarlaan, a tocar de la Gare du Nord. La marxa ha començat al voltant de dos quarts d'onze i una gran pancarta amb el lema "Catalonia, the next estate in Europe" l'ha encapçalat. Els voltants de la Gare du Nord estaven plens d'estelades, banderes europees, de Flandes i d'altres nacions sense estat de la Unió Europea. El catedràtic de la UB i impulsor de la manifestació a través del blog, Enric Canela, i representants dels partits polítics han proclamat l'èxit de la manifestació dels 10Mil a Brussel·les. "Som aquí per exercir el dret a l'autodeterminació, que ens escolti tothom", ha expressat Canela. Aquest divendres a la tarda havien sortit de Barcelona diversos autocars amb els ciutadans que tenien previst assistir a la manifestació a la capital belga. La marxa per l'autodeterminació ha congregat persones de diferents punts de Catalunya que han volgut desplaçar-se fins la capital belga per reclamar el dret a decidir de Catalunya. Pel que fa als partits polítics, només ERC hi ha enviat una delegació de primera fila amb la portaveu parlamentària, Anna Simó, el diputat a Madrid, Francesc Canet, i el candidat a Europa, Oriol Junqueras. També l'Scottish National Party, el Sinn Féin i el Plaid Cymru gal·lès s'han sumat a la convocatòria, així com EA i el BNG. Junqueras ha dit: "L'únic que volem fer algun dia és fer el què hem fet milions d'europeus, és inconcebible que Europa avali els processos d'autodeterminació de tants i tants pobles i no el de Catalunya". Val a dir, però, que cap eurodiputat català participa en la protesta: l'ecosocialista Raül Romeva hi dóna suport, tot i el rebuig d'ICV, però no és a la manifestació, ni tampoc el convergent Ignasi Guardans, tot i que CDC sí que hi ha enviat representants. web 10MIL.cat

VilaWeb: La manifestació de Brussel·les internacionalitza la demanda d'autodeterminació

Cada català va rebre 295 euros menys que un ciutadà de Castella i Lleó el 2006

Fa pocs dies el govern de Castella i Lleó va anunciar un pla anticrisi adreçat al sector de l’automoció dotat amb 350 milions d’euros. ¿Pot Catalunya posar en marxa una actuació d’aquestes característiques? A priori no, entre altres coses perquè les deficiències de l’actual sistema de finançament –el nou model s’hauria d’haver pactat el 9 d’agost passat– limiten cruament la capacitat de maniobra de l’executiu català. Segons un estudi fet per la sectorial d’Economia d’ERC, l’any 2006, un cop descomptats els efectes dels diferencials de costos entre comunitats que estableix el sistema de finançament, un català va rebre d’aquest sistema 295 euros menys que un ciutadà de Castella i Lleó per cobrir els mateixos serveis públics. Proporcionalment, això vol dir que el govern de Castella i Lleó va rebre 734 milions d’euros més que el de Catalunya per finançar les mateixes competències. Per tant, no tots els territoris de règim comú estan en igualtat de condicions per prendre decisions polítiques davant la crisi i per prioritzar actuacions sobre sectors estratègics.

Unes 150 persones, contra del toro d'Osborne al Bruc

Uns 150 membres de diferents col·lectius de l'esquerra independentista s'han concentrat al Bruc, a l'Anoia, per demanar que no es torni a alçar el toro d'Osborne.

Aquesta és l'única tanca publicitària de la firma que queda a Catalunya i sovint s'identifica amb un símbol espanyolista. Un grup de desconeguts el va tirar a terra fa uns dies i l'empresa Osborne, propietària de la tanca ja va anunciar que el restituiria novament.

Diversos col·lectius han expressat el seu rebuig a la presència del rètol en considerar-lo "simbologia espanyolista". "Erem pocs, però hem fet molt soroll"

Detecten a Ascó II que un sistema antiincendis estava inoperatiu

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va informar ahir que «durant els treballs d'inspecció que s'estan duent a terme s'ha detectat la indisposició d'un sistema automàtic d'extinció d'incendis» en un dels punts on s'estan duent a terme millores. Per aquest motiu, i en aplicació de l'apartat d'accions de les especificacions tècniques de funcionament de la central nuclear, s'han establert mètodes de suport i un sistema de vigilància contínua. Segons el CSN «aquest succés no ha suposat, com sempre, cap risc per a les persones ni el medi ambient», per la qual cosa ha estat qualificat de nivell zero.

Avui fa deu anys que va morir Stanley Kubrick

Tot just avui fa deu anys que va morir Stanley Kubrick (Nova York, EUA; 1928 - Harpenden, Regne Unit; 1999), un dels directors de cinema més reconeguts. Kubrick va arribar a marxar dels EUA per no tornar-hi quan el van acusar d'antiamericà arran de 'Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb' ('Telèfon roig: volem cap a Moscou'), una pel·lícula plena d'humor negre que criticava la cursa armamentística de la guerra freda. El seu antibel·licisme quedà clar amb films com 'Paths of glory' ('Senders de glòria'), que va estar prohibit a França fins el 1975, i 'Full Metal Jacket' ('La jaqueta metàl·lica'), la penúltima obra que va fer. Però tenia un registre molt ampli i també va explorar gèneres com la ciència ficció amb '2001: A Space Odissey' ('2001: Una odissea a l'espai'), el futurisme amb 'A Clockwork Orange' ('La taronja mecànica'), el terror amb 'The Shining' ('La resplendor') o la història, amb 'Barry Lyndon'. 'Eyes Wide Shut' va ser el darrer dels films de Kubrick, una història sobre obsessions sexuals que va tenir problemes d'exhibició als Estats Units i un rodatge accidentat a Londres, amb canvis d'actors i escenes que no es van acabar de filmar o editar. Viquipèdia: Stanley Kubrick

Isabel-Clara Simó: Comença el compte enrere

Avui és el gran dia: una multitud de catalans, als quals m'uneixo mentalment i cordial, va a Brussel·les per manifestar el seu dret a decidir, ço és, a la independència. Aureli Argemí, en nom del CIEMEN, ha estat l'encarregat d'escriure una carta al Parlament Europeu i ho fa magistralment bé: recorda que l'11 d'octubre del 1982 el poble català ja es va manifestar a Estrasburg, seu del Parlament Europeu, sol·licitant l'ingrés de ple dret en la Unió, quan encara l'Estat espanyol no en formava part. Tot i la bona rebuda, el president, Pierre Pfimlin, va dir que no estaven preparats per a noves incorporacions. Tres dècades després, hi ha vint-i-set Estats membres, dels quals vuit no existien com a Estats quan es va fundar la Unió Europea. Argemí critica "les polítiques separadores i discriminatòries dels Estats, consentides per les mateixes institucions europees", recordant que el Parlament Europeu està obert a resoldre problemes europeus més enllà dels interessos dels Estats constituïts; va contribuir per exemple a l'accés a la categoria d'Estats de Montenegro i de Kosovo. Hi ha gent, però, que creu que hi anem a perdre el temps. Que ningú no ens farà cas, que les nostres reiterades mostres de voler tenir un Estat propi són aigua davant la màquina negacionista de l'Estat espanyol. S'erren: les nostres reiterades manifestacions han creat alguns partits lerrouxistes grupusculars i han portat les institucions espanyoles a esmicolar no sols el nou Estatut de Catalunya, aprovat per les seves Corts, sinó a voler canviar les lleis antigues, amb mesures coercitives per a la nostra llengua. Tinguem la convicció que serem independents. I avui comença el compte enrere.