Saura: «L'independentisme és minoritari»

Que no vau entendre res dissabte? "El govern no dóna per tancat de desenvolupament estatutari, però tampoc és cert que estiguem pitjor que el 79, per això l'independentisme és minoritari". Així ha valorat el Govern, en boca del conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, la situació política catalana després de la sentència de l'Estatut. Saura, que ha exercit de portaveu de Govern, ha insistit en que el missatge enviat per la manifestació de dissabte "d'unitat,fermesa, exigència" estava dirigit als polítics catalans però "també a Madrid".

Joan Saura: “Si l'Estatut no hi cap a la Constitució, s'ha de refer la Constitució”

Saura: "He vist la llum al final del túnel" “Si l'Estatut de Catalunya no hi cap a la Constitució, cal refer la Constitució”. Per al conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, no hi cap dubte: cal reformar la Constitució per donar cabuda a l'Estatut.

És en aquest sentit que, en declaracions a Els Matins de TV3, ha assegurat que la via catalana per reformar els estatuts “està acabada”. De fet, al seu entendre, “Espanya té un problema i molts sectors no en volen ser conscients”.

El govern espanyol no vol que la Generalitat pugui convocar referèndums

Tot i que la Llei de Consultes Populars per via de referèndum està aprovada des de primers de març, no ha estat fins després de l'admissió a tràmit de la Iniciativa Popular (IP) per fer un referèndum sobre la independència de Catalunya que el govern espanyol ha alçat la veu per reivindicar com a exclusiva la competència per a convocar referèndums. Així ho ha explicat el conseller Joaquim Nadal, després del consell de Govern d'aquest dimarts, en què s'ha acordat iniciar les negociacions amb el govern espanyol per tal d'arribar a un acord sobre els articles 1-30 i 43-45 de la Llei. El procés negociador té un període de sis mesos després dels quals l'executiu espanyol podria plantejar davant del Tribunal Constitucional un conflicte competencial.

Avui: Madrid amenaça de portar la llei de consultes al TC i la Generalitat envia Saura a negociar-hi

Risc d'incendis simultanis per les destrosses de l'hivern

El conseller d'Interior, Joan Saura, i el de Medi Ambient, Francesc Baltasar, van advertir ahir que es presenta un estiu "difícil", ja que els boscos han quedat molt malmesos després de la nevada del març i les ventades posteriors. A més, no es descarten onades de calor, pròpies de l'estació, i episodis de vent com el que va revifar l'incendi d'Horta de Sant Joan quan ja semblava controlat. Tot això fa que hi hagi una especial preocupació pel risc de "simultaneïtat" de focs, en paraules de Saura.

Davant d'aquest possible escenari, el titular d'Interior va demanar la implicació de la ciutadania, malgrat disposar "d'un bon sistema d'extinció d'incendis, més recursos que mai i excel·lents professionals". Tot i això va remarcar la perillositat de la confluència de factors com la calor i el fort vent. "Tenim exemples recents i dolorosos del que signifiquen", va observar el conseller.

Supervivents catalans dels camps de concentració nazis presencien a Àustria un sentit homenatge als deportats

"Ens feien portar carretons plens de morts". És el testimoni de José Alcubierre, un supervivent català del camp de concentració de Mauthausen, a Àustria. En motiu del 65è aniversari de l'alliberament de Mauthausen, centenars de persones d'arreu d'Europa s'hi han desplaçat aquests dies. Entre elles, una setantena d'estudiants d'instituts d'arreu de l'estat espanyol que aquest dissabte han fet un sentit homenatge al camp satèl·lit d'Ebensee, amb la promesa de no oblidar les atrocitats per evitar que tornin a succeir en un futur.

Nascut a Tardienta (Osca) el 1926, José Alcubierre va criar-se al barri de Sants de Barcelona i el 1939 va haver-se d'exiliar a França amb la seva família. El 24 d'agost de 1940 ell i el seu pare van ser deportats al camp de Mauthausen. Vuit mesos després, el seu pare moria al camp de Gusen, un altre dels satèl·lits de Mauthausen. Edmon Gimeno (Caseres, 1923) no va estar concretament a Mauthausen, però va viure les mateixes atrocitats en altres camps de concentració nazis, com el de Saint-Cyprien, Compiègne, Dora i Bergen-Belsen. Un cop acabat l'acte del cementiri d'aquest dissabte, l'homenatge ha seguit a les coves on els presos eren obligats a fabricar armes, al mateix camp de concentració d'Ebensee. Es tracta d'unes galeries que van construir els mateixos reclusos.

La Generalitat, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Amical Mauthausen estan elaborant un cens per identificar i documentar els deportats de l'estat espanyol que van ser als camps nazis. De moment, ja han registrat 9.019 espanyols deportats, dels quals 1.949 són catalans. Els cens, basat en documentació i que ressegueix els passos de cada una de les víctimes, serà accessible als investigadors i a la ciutadania i es presentarà a Memorials de tot el món al setembre en una jornada sobre la deportació espanyola a la Topografia del terror de Berlín. La investigació, la més completa que s'ha elaborat fins al moment, conclou que prop del 22% dels deportats procedien de Catalunya i el 59% va morir als camps. Es tracta d'una eina molt important per recordar que "el nazisme també va afectar Catalunya", ha recordat el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, que també ha participat en la commemoració del 65è aniversari de l'alliberament de Mauthausen i els seus camps satèl·lit.

BLOC DE PERE MUÑOZ: RECORD DE MAUTHAUSEN: 5 DE MAIG DE 1945

Roc Llop i Convalia: Poeta i supervivent dels nazis

Exposició de la Pepa Vives: Per NO oblidar

Saura titlla d'"escàndol internacional" la persecució a Garzón

El conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, ha titllat d'"escàndol internacional" i d'"insult" a les víctimes del franquisme la persecució judicial que pateix el jutge Baltasar Garzón.

Saura, que ha participat avui en un homenatge en memòria de les víctimes republicanes afusellades al Camp de la Bota, amb la inauguració d'un plafó explicatiu dels crims del franquisme, ha fet una crida a participar en l'acte convocat dimarts a la UB en suport de Garzón. Per a Saura, "és indigne d'un país democràtic que els defensors de les víctimes de la dictadura s'hagin de veure perseguits per la justícia", cosa que demostra que queden "rèmores de la dictadura".

TC: Tornem a començar !!*!!

Després de tres dies d'expectativa, finalment no hi haurà sentència. El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha tornat a ser incapaç d'emetre una sentència sobre l'Estatut català. Els magistrats han votat 'no', amb quatre vots favorables i sis en contra, al dictamen de la ponent Elisa Pérez Vera. Algunes informacions apunten a que els esculls de la negociació són la definició de Catalunya com a nació al preàmbul i els símbols nacionals. Així, l'alt tribunal espanyol torna a posposar la decisió sobre la constitucionalitat de la màxima norma catalana. Ara per ara, no s'espera que la sentència es faci pública fins després de la tardor, quan està previst que hi hagi eleccions al Parlament de Catalunya. Elisa Pérez Vera ha renunciat a seguir fent-se càrrec de la ponència de la sentència de l'Estatut després que el seu cinquè esborrany no hagi tirat endavant. El nou ponent de la sentència serà el vicepresident de l'alt tribunal, Guillermo Jiménez, del sector conservador. Toquem fusta !!!

Avui: Montilla reclama al TC que no incrementi el descrèdit de la institució i validi l'Estatut

Avui: Benach denuncia la "incapacitat" del TC per resoldre el recurs de l'Estatut

Avui: Saura no vol la sentència de l'Estatut abans de les eleccions

Avui: Artur Mas vol que el Parlament recusi els magistrats del TC amb el mandat caducat

Avui: Puigcercós aprofita el fracàs del TC per reptar Montilla i Mas a "fer un pas endavant"

Avui: Herrera demana que els jutges del TC dimiteixin en bloc

Els partits, entre l'escepticisme i les crides a la unitat sobre la sentència del TC

Els partits catalans han reaccionat fent crides a la unitat per una possible sentència del Constitucional espanyol la setmana vinent sobre l'estatut, o bé, alguns altres, han qüestionat que finalment n'hi hagi. El president de CiU, Artur Mas, demana al TC que acabi 'un espectacle lamentable'; el president d'ERC, Joan Puigcercós, ha dit que, quan més aviat hi hagi la sentència, millor, i el d'ICV, Joan Saura, dubta que finalment es desencalli la sentència. En tot cas, Saura ha fet una crida a la unitat, tal com ja va fer ahir José Montilla.

Avui: Escepticisme entre els partits davant una imminent sentència del TC sobre l'Estatut

Camats es perfila per fer tàndem amb Herrera a les eleccions

L'actual portaveu parlamentària d'ICV-EUiA, Dolors Camats, es perfila com a número dos del secretari general d'ICV, Joan Herrera, a les llistes de la coalició d'ICV-EUiA a les eleccions al Parlament per la demarcació de Barcelona. Així ho han assegurat a l'ACN diverses fonts d'ICV. D'aquesta forma Camats repetiria lloc en la llista després de que ja fes tàndem amb el president d'ICV i actual conseller d'Interior, Joan Saura, als comicis al Parlament l'any 2006. De fet, una de les grans incògnites és si Saura voldrà formar part o no de la candidatura. El mateix Herrera ha repetit en diferents ocasions que si Saura vol, hi serà.

Saura qualifica "d'històric" el traspàs de Rodalies

Joan Saura ICV 301209 CATr

Un cop tancat el traspàs, el conseller d'Interior, Joan Saura, en declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio, ha dit que està "satisfet" perquè és una reivindicació històrica" de Catalunya i ha destacat també que "és l'acord més important des que s'ha aprovat el nou Estatut". Saura ha reconegut que ha estat una negociació difícil però que, malgrat tot, la transferència és important per als ciutadans, ja que afecta més de quatre milions de persones.

Joan Saura també ha parlat del compromís del govern espanyol de traspassar, en els propers anys, el total de la xarxa ferroviària a Catalunya.

Montilla torna a reivindicar Macià

El president de la Generalitat, José Montilla, ha reivindicat aquest divendres la figura de Francesc Macià, mort el dia de Nadal de fa 76 anys, i ha reiterat el compromís de "consolidar" l'autogovern català com a "deure moral i cívic" de tots aquells que són receptors del seu llegat.

Amb paraules molt semblants i repetint les idees que ja va exposar aquest dijous –en la cloenda de l'any Macià a Vilanova i la Geltrú– i l'any passat –en l'arrencada de la commemoració del 150è aniversari del naixament de l'Avi–, Montilla ha recordat que Macià va ser el primer president de la Generalitat que va exercir el càrrec de manera democràtica, i que també va ser el primer a morir en el càrrec. Alhora, ha assenyalat que va ser estimat per tot el poble de Catalunya perquè encapçalava un projecte ple d'il·lusió i, encara avui, "representa la consciència" de Catalunya.

"Per tot allò que va ser i per tot allò que va fer, s'ha convertit en un símbol de la Catalunya democràtica", ha indicat Montilla, que ha participat en l'homenatge al costat del vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira i al conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura. "Ens toca garantir la continuïtat institucional i assegurar el progrés del nostre país", ha afegit Montilla.

VilaWeb: Homenatge polític al president Francesc Macià

Carod, Saura i Bosch reivindiquen la vigència dels plantejaments de Nacionalistes d'Esquerra 30 anys després

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, el conseller d'Interior i president d'ICV, Joan Saura, i el president d'ICV-EUiA al parlament, Jaume Bosch, han reivindicat aquest divendres la vigència dels plantejaments ideològics de Nacionalistes d'Esquerres (NE) 30 anys després de la seva formació. Els tres ex militants i impulsors de Nacionalistes d'Esquerra han participat amb altres ex dirigents de la formació ja extingida en la presentació de l'arxiu històric de NE que la formació d'ICV Nous Horitzons ha elaborat amb l'Arxiu Nacional de Catalunya. L'acte s'ha fet al Casino l'Aliança del Poble Nou de Barcelona, on va néixer NE el desembre del 1979.

ICV "estén la mà" als socis de govern per arribar a un acord sobre successions

Iniciativa Verds (ICV) ha mogut peça i ha ofert la "mà estesa" als seus socis de govern a la Generalitat per buscar un acord sobre la reforma de l'impost de successions. La formació ecosocialista reclama, però, la disposició del PSC i d'ERC a negociar "de veritat" i que deixin de banda el "menyspreu" per les posicions d'ICV.

El candidat a la Generalitat i secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha afirmat aquest divendres l'interès de la seva formació perquè hi hagi una rebaixa de l'impost pactada amb el PSC i ERC "i no amb CiU". Per això ha instat el departament del conseller Antoni Castells a tenir una actitud de "flexibilitat". Herrera ha advertit que es vol forçar ICV a acceptar que patrimonis d'1,3 milions d'euros siguin considerats "de classe mitjana" i quedin exemps de tributar.

Herrera també defensa la dimissió en bloc dels membres del TC

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha defensat aquest dissabte el seu president, Joan Saura, i ha considerat que el Tribunal Constitucional (TC) hauria de plegar perquè 'no té autoritat per dictar sentència' sobre l'Estatut. D'aquesta manera, Herrera s'ha posat al costat de Saura, que divendres va demanar la dimissió en bloc dels membres del Constitucional pel seu retard en la sentència del text català. Hores més tard, el president de la Generalitat, José Montilla, va desautoritzar Saura, en aclarir que el Govern no comparteix la reflexió del conseller Saura, afegint que aquestes declaracions cal considerar-les com el punt de vista del president d'ICV.

Avui: ERC s'alia amb ICV per criticar el TC malgrat Montilla

Uns dos-cents pagesos es concentren davant la comissaria dels Mossos de Reus

Unes 200 persones convocades per la Unió de Pagesos s'han concentrat aquest diumenge al matí a les portes de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Reus per protestar per la detenció de tres pagesos durant la manifestació de dissabte i també a la nit, fora del lloc dels incidents. Els manifestants han arribat davant la comissaria de policia des de les 10h. del matí amb l'objectiu de fer que els seus companys quedin en llibertat i han exigit la dimissió dels responsables d'Agricultura i d'Interior pels incidents.

Els Mossos d'Esquadra van detenir un dels manifestants durant els incidents. Els altres dos van ser detinguts a la nit pels mossos, acusats d'"atemptat a agents de l'autoritat i desordre públic". Segons els Mossos d'Esquadra, les detencions es van produïr a la nit i els pagesos arrestats van ser conduïts a dependències policials de Reus. VilaWeb: Els tres pagesos detinguts surten en llibertat amb càrrecs

La declaració de reparació no esmenta que Companys era president de la Generalitat

Només 16 línies. Aquest és el contingut de la "declaració de reparació i reconeixement personal" emesa pel ministeri de Justícia en favor de Lluís Companys i signada pel ministre. Es tracta d'un model de redactat utilitzat també per a uns 600 casos més –els d'altres represaliats pel franquisme que han sol·licitat el certificat previst per la llei de memòria històrica–, i que conté un primer paràgraf "personalitzat", segons fonts del ministeri. Aquest fragment, que varia segons les circumstàncies de cada represaliat, té set línies i concreta que "ha quedat acreditat que D. Lluís Companys i Jover va patir violència per raons polítiques i ideològiques", i que "va ser injustament condemnat a mort en compliment d'una sentència imposada per un il·legítim consell de guerra". En cap moment s'esmenta el càrrec amb que va ser afusellat Companys, president de la Generalitat.

La Moncloa assegura que buscarà altres vies per desplegar l'Estatut si el TC el retalla

Això és la cabosse!!*!! El govern espanyol garantirà el desenvolupament de l'Estatut malgrat que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) en dicti una sentència adversa. Fonts de la presidència del govern de l'Estat han assegurat que la Moncloa acatarà totalment la sentència però que hi ha vies per garantir que l'Estatut tiri endavant. El conseller d'Interior, Joan Saura, considera suficient aquesta opció i veuria bé buscar 'vies jurídiques' per aplicar-lo. En canvi, Joan Ridao s'hi oposa perquè seria 'tornar a l'autonomisme tronat dels anys 80'. 'Jo crec que estaríem davant d'un fracàs no del catalanisme sinó de l'estat autonòmic', ha assegurat.

Avui: El govern espanyol garanteix el desplegament de l’Estatut en cas que el TC el retalli

La vicepresidenta primera del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, ha llançat aquest diumenge un missatge de 'tranquil·litat' davant les informacions que apunten que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut s'endarrerirà fins al Nadal o fins i tot l'estiu del 2010. Tot i que ha reiterat que al seu executiu li agradaria que les decisions dels jutges 'fossin més ràpides', ha recordat que el recurs sobre l'Estatut és 'complex' i ha demanat 'respecte' pels temps del TC espanyol. En tot cas ha destacat que, mentre no hi ha sentència, l'Estatut s'aplica 'amb absoluta normalitat'.

Avui: De la Vega assegura que no la "preocupa" que el TC retardi més la seva decisió sobre l'Estatut

La Generalitat reclamarà la nul·litat del judici a Lluís Companys aquest octubre

És l'únic president europeu escollit democràticament que va ser executat pel feixisme La Generalitat reclamarà la nul·litat del judici contra el president Lluís Companys a mitjan del mes vinent segons ha anunciat aquest matí el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura. Després de la declaració de reparació i reconeixement a la figura de Lluís Companys del ministeri espanyol de Justícia, el Govern aprovarà un acord que insti el Fiscal General de l'Estat espanyol a reclamar la revisió del judici davant el Tribunal Suprem espanyol i la subsegüent anul·lació de la sentència condemnatòria del president afusellat el 15 d'octubre de 1940. Saura ha destacat que es tracta 'd'una demanda històrica per aconseguir la nul·litat del judici del president, l'únic de l'Europa democràtica afusellat'.

L’alternativa del govern al TC desperta recel a Madrid

La possibilitat de refer el pacte polític de l’Estatut, com va acordar dimarts el govern i ho va fer públic el Saura, per la via de modificar lleis orgàniques o aplicar l’article 150.2 de la Constitució si el TC retalla el text, tampoc no va ser ben acollida ahir a Madrid. Dirigents de tots els partits estatals s’hi van mostrar en contra. I també ho van fer els jutges, a través de les dues associacions majoritàries, de la mateixa manera que van actuar quan es van oposar a la manifestació que prepara Òmnium Cultural contra la sentència. Només va sortir en defensa del pla B del govern català l’exministre socialista Jordi Sevilla, si bé de forma genèrica i sense citar l’article 150.2. Vicent Sanchis: 150.2, la purga del xato

El govern acatarà la sentència sobre l'estatut

A la primera reunió de després de les vacances, el govern de Catalunya s'ha mostrat unit pel que fa a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'estatut. En una conferència de premsa posterior el conseller d'Interior, Joan Saura, ha dit que l'estatut era una llei orgànica i que acatarien la sentència del tribunal. Però ha afegit que també era un pacte entre els governs català i espanyol i que depenent de la sentència, potser caldria replantejar el pacte polític.

Saura ha explicat que acatarien la sentència, però que també hi reaccionarien. Així, per exemple, si la sentència diu que un article no és constitucional si no es refà una determinada llei orgànica, intentaran que es refaci la llei que calgui. I si es retalla una competència de l'estatut, segons Saura, es pot aplicar l'article 150.2 de la constitució perquè el govern espanyol la traspassi a Catalunya.

'Estem absolutament convençuts que l'estatut és constitucional i que, per tant, la sentència ha de contemplar-ne la constitucionalitat', ha dit Saura. I per això continuaran desplegant-lo i aplicant-lo. Per la mateixa raó el govern no donarà suport a cap manifestació preventiva l'Onze de Setembre i esperarà la sentència. El govern reaccionarà després, en funció de què digui el tribunal, però Saura ha aclarit que els partits del govern tenen autonomia per decidir si participen o no en una manifestació preventiva. Sílvia Barroso: Sempre ens quedarà el 150.2