I el Betis ho ha fet sense estar-se de res, per a bogeria de la seva afició, que es fregava els ulls i no es creia el que estava veient. Els verd-i-blancs han plomat el Barça sense compassió. I han començat de l'única forma que ho podien fer, com ja va advertir Rijkaard el dia abans. Centre a l'àrea i Edu, de cap, escurçava distàncies. El Barça seguia guanyant, cert, però aquest gol ha semblat que valia per dos o per tres. Els que acabarien caient. Tot el control que ha exhibit l'equip blaugrana a la primera meitat s'ha evaporat. Tot allò de bo i exquisit que ha demostrat, s'ha esfumat tristament. S'ha convertit en una caricatura de si mateix i el Betis se n'ha rigut de valent. No ha servit ni que Valdés aturés un penal després d'una altra ingenuïtat d'Abidal. El Barça no només ha sabut treure la ràbia, si és que n'ha tingut mai o sap què és això, després de l'acció del porter, sinó que en la jugada següent, arran d'un córner, Juanito ha afusellat la porteria i empatava el partit. L'equip blaugrana deambulava pel camp. El Betis era un vendaval i el Barça tot un panorama. Rijkaard, dret a la banda, amb prou feines es movia. Era com si seguís donant voltes a una situació que ha viscut moltes vegades i que es repeteix una vegada i una altra. Ni l'entrada de Gudjohnsen i Giovani ha canviat la cara a l'equip. Tot al contrari. Després, una altra vegada Edu (m. 78), n'ha deixat anar una de traca i ha caigut el tercer. Una altra vegada després d'un altre eslàlom, de nou burlant-se de tota la defensa, de tot l'equip, convertit en una pelleringa que deambulava entre els olés de l'afició bètica. Així ha acabat el Barça. Perdut, com ho està la seva estrella, Ronaldinho. Ell no hi era, però és tan culpable com la resta. Ara diran que estan a la Champions, però ja ningú creu en aquest grup. FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit més desastrós
29 de març, 2008
Betis 3 - Barça 2 i ara, què ?
L'Assemblea de Joves de Tarragona treu dels carrers una seixantena de plaques franquistes
En el lot, també hi han inclòs una placa que fa esment als districtes en què el règim franquista va dividir els barris i una altra amb el nom de la plaça del Rei. Algun veí els ha recriminat la presència d'aquesta darrera placa perquè el monarca fa referència a l'antiga Corona d'Aragó.
En referència a la demarcació de Tarragona, han recordat que encara hi ha casos paradigmàtics de manteniment de símbols feixistes com el monument construït el 1953 per la Diputació de Tarragona al Coll del Moro (Terra Alta) en homenatge a Franco o el monument a la Batalla de l'Ebre de Tortosa, inaugurat pel mateix dictador.
Carod recupera l'èpica amb el 2014
Carod ha detallat el full de ruta en un acte en el que ha qualificat la data del 2014 com un "somni" que serà realitat "si el vol una majoria", i ha insistit que el següent pas és el de generar debat amb l'objectiu d'aconseguir, per a la data fixada, "que hi hagi una majoria al Parlament que encarregui al govern la celebració del referèndum".
La PDE rebutja la negociació
D'altra banda, els postulats de la PDE van rebre ahir el suport de l'associació Els Verds Esquerra Ecologista, que també va afirmar que cal «aturar la segona onada transvasista». De la mateixa manera, la Federació d'Ecologistes de Catalunya també va emetre un comunicat en què rebutja «frontalment» els transvasaments previstos.
Manolo Tomàs: "És el mateix transvasar aigua de l'Ebre que del riu Segre" (Avui)
La cimera de l'aigua es farà però no hi aniran ni Montilla ni Mas
CiU ha estat en tot moment oberta a aquesta reunió, que se celebrarà finalment dilluns a les tres de la tarda i assistiran els dirigents Oriol Pujol i Ramon Espadaler, que han estat molt crítics amb l'estratègia del departament de Medi Ambient pels seus plans per transvasar aigua del Segre fins el punt d'acusar al conseller Baltasar de "covardia", "engany" i "ocultació d'informació". Fonts del govern català, que recorden que la captació temporal d'aigua del Segre no s'haurà de realitzar si s'intensifiquen les pluges, han subratllat que perquè la cimera Montilla-Mas es pugui dur a terme CiU ha de demostrar que té la voluntat d'arribar a acords.
Si CiU està d'acord a pactar mesures, el president català estaria obert a segellar un acord amb Mas i per això ha encarregat a Baltasar una primera reunió preparatòria amb els dirigents nacionalistes.
La parla occidental avança i comença a tindre un lloc a l'escola i als mitjans
Sota el lema Llengua i ensenyament: llengua estàndard i variació lingüística, les jornades se centren en la situació del català occidental a l'ensenyament i als mitjans de comunicació des de la doble vessant de la dialectologia i l'estandardització de la llengua. Es partix de la base que l'ús de l'occidental als mitjans de comunicació o a les escoles no s'ha arribat a implantar d'una manera global perquè els mateixos professionals opten per l'oriental perquè a nivell formal està molt més implantat. «El tema del model formal de la llengua occidental a l'aula i als mitjans de comunicació no està resolt i aquestes jornades no el resoldran però ens ajudaran a avançar», diu Pradilla.
Pasqual Maragall, guardonat amb el premi Català de l'Any 2007
El públic ha valorat de Maragall la seva tasca política, ja que, entre altres, sota el seu mandat, es va aprovar en referèndum del nou Estatut. Nét del poeta Joan Maragall, Pasqual Maragall ha destacat en els darrers temps, però, per la seva vessant humana, des que el 20 d'octubre passat va anunciar que patia Alzheimer. Des de llavors, donar suport a altres afectats va ser el puntal de la lluita contra la malaltia "vam fer els Jocs Olímpics, vam aprovar i referendar l'Estatut, i ara anirem per l'Alhzeimer", va afirmar.