21 de novembre, 2007
Puigcercós no ha anat al discurs d'en Mas
Mor l'actor Fernando Fernán-Gómez
Al llarg de la seva trajectòria va rebre el premi Príncep d'Astúries de les Arts, els Premis Nacionals de Cine i Teatre, la Medalla d'Or de l'Acadèmia de Cine i la més gran quantitat de Premis Goya acumulada per cap altra figura del cine de l'estat espanyol.
Fernando Fernán-Gómez va néixer el 28 d'agost de 1921 a Lima, durant una gira que realitzava per llatinoamèrica la seva mare, l'actriu Carol Fernán-Gómez. Protagonista de gairebé 200 pel·lícules, director de més d'una vintena, escriptor i acadèmic de la Llengua, en la seva filmografia hi figuren títols com Botón de ancla, El inquilino, La vida por delante, La venganza de Don Mendo, Ninette y un señor de Murcia, El espíritu de la colmena, Mamá cumple cien años, La colmena, Esquilache, Belle Epoque, El abuelo, Todo sobre mi madre, La lengua de las mariposas i Tiovivo c. 1950.
La vida por delante (Fernando Fernán Gómez, 1958)
Duran i Mas, amigos para siempre
Duran ha remarcat que UDC "forma part d'aquesta Casa Gran en la mesura que s'entengui com a CiU. En aquest sentit, ha dit que Unió ha contribuït "durant molts anys a la Casa Gran del Catalanisme, al pal de paller de Jordi Pujol, i espero que durant molts anys ho puguem fer en aquest nou context".
Trama de corrupció a Hisenda ?
El fiscal demana en total penes que sumen 126 anys de presó per als catorze acusats, entre els que hi ha exalts càrrecs i inspectors d'Hisenda de la dècada dels 90 que van mantenir "corruptes contactes" amb empresaris, que els van aportar "significatives recompenses econòmiques" perquè van actuar de forma "irregular i per a enriquiment injust" en les inspeccions.
La casa gran del catalanisme "me pone"
Amb refundació del catalanisme o sense, el principal problema de Mas és avui la falta d'aliats potencials. El temps de les majories absolutes, com s'ha vist, ja ha passat. Així que avui el principal problema de CiU segurament no és cap altre que la incapacitat de travar aliances. Va plantejar la seva última campanya al crit d'o tot, o res. I va sortir res. Avui a CiU només se li presenta un camí per reconquistar la Generalitat: acostar posicions amb altres formacions i trobar un aliat potencial d'aquí al 2010. Però, qui se'l creu després dels pactes amb el tril·leru de la Moncloa ?