Representants de les entitats Tradicions i Costums i Òmnium Cultural van portar per vint-i-vuitena vegada la Flama del Canigó al Palau del Parlament procedent de la muntanya del Canigó.
Benach, que va rebre la flama en un acte al qual van assistir un centenar de persones, va demanar "coratge i determinació" perquè en el futur "quan es parli dels Països Catalans no es faci com un acte de resistència, sinó de normalitat".
Segons Benach, "sempre ens hem d'estar justificant, perquè TV3 es vegi al País Valencià, per esvair dubtes sobre la unitat de la llengua... hi ha massa elements que haurien de ser normals", i "com passa amb l'economia, el turisme o la protecció del medi ambient, tot això és el que acaba configurant la nació, i per això és bo que intentem aconseguir la normalitat".
El president del Parlament es va mostrar convençut que "la tradició de la Flama del Canigó tindrà la continuïtat garantida" i, dirigint-se a un nombrós grup de nens presents a l'acte, els va dir que espera que "algun dia el que ara són desitjos, per a ells sigui un acte de normalitat".
Per part d'Òmnium Cultural, el seu president, Jordi Porta, va recordar que "la Flama és el símbol de la llengua", per la qual cosa "el fet que circuli és un símbol de la unitat dels Països Catalans".
Després de la lectura d'un manifest, els assistents es van traslladar a la porta principal del Parlament, on Benach va encendre les torxes que servirien per encendre moltes fogueres de Sant Joan als territoris de parla catalana.
La tradició de la Flama del Canigó es remunta a 1955, quan l'excursionista Francesc Pujadé es va inspirar en la poesia de Mossèn Cinto Verdaguer que porta per títol el nom d'aquesta muntanya i va tenir la iniciativa d'encendre una foguera en la cimera durant la nit de Sant Joan.Des d'aquest punt, la flama es va repartir per les diverses terres de parla catalana "com a símbol de la identitat comuna" i, des d'aleshores, cada any es renova amb una foguera feta amb llenya procedent de diversos llocs d'aquestes mateixes terres.