lo carrer del riu

lo carrer del riu

04 d’octubre, 2009

Miravet: V Festa Intercultural de la Ribera d’Ebre

El president del Consell Comarcal, Bernat Pellisa, ha obert la jornada recordant els canvis socials i econòmics que s'han produït des de la primera jornada. "Les primeres jornades tenien l'objectiu de reunir la gent del territori i els nouvinguts. Avui, però, la jornada és un homenatge a un poble que ha fet de la immigració una oportunitat, integrant-la a la brigada de l'ajuntament, i altres llocs de treball".

Per la seva banda l'alcalde de Miravet, Antoni Borrell, ha destacat l'orgull que significa organitzar una festa com aquesta, " en un municipi on s'hi poden trobar una vintena de nacionalitats diferents". Borrell ha agraït els organitzadors de la festa, sobretot, pel fet de recuperar la jota del municipi. La festa ha comptat amb més de cinc-cents visitants que han degustat els plats que han preparat persones d'una vintena de nacionalitats de països tan allunyats com Argentina i la Índia. Els participants també han gaudit de música de diferents llocs del món i fins i tot hi ha hagut una mostra de la dansa del ventre a càrrec de la xica de Carlets. Els més petits també han pogut participar en diferents jocs tradicionals.

Decidim.cat preveu més de 100 consultes sobiranistes fins a l'abril del 2010

La plataforma de càrrecs electes locals Decidim.cat preveu que des d'ara i fins a finals d'abril del 2010 es facin més d'un centenar de consultes sobre la independència de Catalunya com la que ha tingut lloc fa poc a Arenys de Munt. La plataforma va reunir ahir a Caldes de Montbui alcaldes i regidors d'una setantena de municipis per coordinar l'estratègia dels que volen impulsar o donar suport a aquest tipus de referèndums. La plataforma recomana tres dates per a les consultes independentistes: els dies 12 i 13 de desembre, el 28 de febrer i el 25 d'abril. I ha consensuat la pregunta que s'hauria de fer perquè sigui la mateixa a tot arreu: «Està d'acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?»

Colom: 500 anys enganyats

Ja fa anys que diversos historiadors, encapçalats per Jordi Bilbeny, defensen la catalanitat de Cristòfor Colom. Ara arriba una nova aportació, que reforça aquesta tesi, del professor nord-americà Charles Merrill, que publica Cossetània amb el títol 'Colom. 500 anys enganyats. Perquè s'amaga l'origen català del descobridor d'Amèrica'. Segons l'editor, Jordi Ferré, 'és un treball molt rigorós'. Continua Ferré: Primer de tot, desmunta totes les altres teories de l'origen de Colom i s'esplaia, òbviament, amb la més oficial, la genovesa. Després aplega les dades que el fan arribar a la conclusió clara que Colom era català. I explica el perquè es va amagar la catalanitat de Colom: es pot veure que va ser ell mateix el primer interessat i que Ferran II el va seguir en aquest engany.' El 2008 l'estudi es va publicar als Estats Units.

Es mor Mercedes Sosa, la gran veu de la música popular americana

La música ha perdut avui Mercedes Sosa, probablement la cantant que ha popularitzat més arreu del món la música popular latino-americana. L'anunci de la seva mort s'ha publicat a la seva pàgina web oficial i ha provocat un allau de reaccions de condol arreu del món. La seva família ha penjat també una carta a la web. La capella ardent s'instal·larà amb els màxims honors al palau del congrés argentí. Sosa havia estat una artista compromesa sempre amb la llibertat i els drets socials. Amb Atahualpa Yupanqui i Violeta Parra, Sosa havia estat el nom fonamental en la recuperació de la música folclòrica de l'Amèrica Llatina, paper reconegut des de fa anys no només pels seguidors de la música popular sinó també pels músics de gèneres tan diferents com el rock que, especialment a Argentina, havien fet un mite de "La Negra", com era coneguda de forma popular. L'any 1964 Sosa va ser una de les impulsores del Manifiesto del Nuevo Cancionero, que donaria inici a la moderna recuperació de les músiques populars i a l'inici de moviments populars de cançó a l'estil del que anys després seria la Nova Cançó al nostre país. Sosa va ser una gran defensora dels drets civils i dels drets dels pobles indígenes. Va ser detinguda durant la dictadura i es va haver d'exiliar a Europa durant uns anys.

elPeriódico: La veu combativa de Mercedes Sosa s'apaga als 74 anys

LaVanguardia: Muere la cantante argentina Mercedes Sosa

Wikipedia: Mercedes Sosa