Aragó és trilingüe. A més del català parlat a la franja oriental –de Ponent, vist des de Catalunya– i el castellà, utilitzat a tot el territori, en bona part de la província d'Osca i en un reduït nombre de municipis de Saragossa s'hi parla l'aragonès. Aquesta llengua, parlada com a màxim per unes 24.000 persones, sobreviu en diverses valls pirinenques sense cap reconeixement oficial. La situació però, podria canviar amb la futura Llei de llengües que les Corts d'Aragó han d'elaborar en virtut del que mandata el vigent
Estatut d'Autonomia d'Aragó –en l'article 7.2 del Títol Preliminar– que demana un text que "estableixi les zones d'ús predominant de les llengües i modalitats pròpies d'Aragó", i que en reguli "el règim jurídic, els drets d'utilització dels habitants d'aquests territoris" i en promogui "la protecció, recuperació, ensenyament, promoció i difusió del patrimoni lingüístic d'Aragó".
Els partits polítics amb representació a les Corts d'Aragó mantenen posicions ben diverses sobre l'estatus legal que han de tenir en el futur immediat l'aragonès i el català. D'una banda, el PSOE, CHA i IU són, a grans trets, favorables a dotar l'aragonès i el català d'un cert reconeixement que passaria des de la consideració d'aquestes llengües com a "pròpies i històriques" d'Aragó fins a acceptar la cooficialitat a les zones on s'utilitzen. De l'altra, PAR i PP són contraris a admetre cap tipus de cooficialitat i només es mostren favorables a un tímid reconeixement sempre i quan aquest eviti admetre la catalanitat de la llengua de la Franja. A aquesta situació cal afegir que el govern d'Aragó està format actualment per PSOE i PAR, que mantenen en aquest debat lingüístic el seu principal punt d'enfrontament.
Però mentre els polítics defensen les seves posicions a Saragossa, els parlants de l'aragonès defensen sense fissures la necessitat de reconèixer la seva llengua. El filòleg Francho Nagore, un dels principals normativitzadors de l'aragonès i membre del Consello d'a Fabla Aragonesa, considera que la futura llei "ha de donar un tractament de cooficialitat a l'aragonès i al català" que permeti "incloure l'ensenyament obligatori de i en aragonès". De la mateixa opinió és Manuel Castán, president de l'Academia de l'Aragonés: "És desitjable que el català i l'aragonès siguin cooficials als territoris corresponents, tot i que en el cas de l'aragonès ens conformaríem amb que es reconegués la llengua i que es legislés sobre el seu ensenyament".
Internet, pel seu baix cost i la seva capacitat d'arribar allà on no arriben els mitjans de comunicació tradicionals és una eina que juga a favor de la supervivència de l'aragonès. A tall d'exemple, Biquipèdia, la Viquipèdia en aragonès, inclou vora 11.000 articles escrits en aquest idioma i són nombrosos els recursos de tot tipus disponibles a la web que utilitzen aquesta llengua.
Esquerra Republicana vol que el ple del Congrés condemni la confiscació de diners legals republicans "pels feixistes revoltats" després de l'alçament de 1936, que aquestes quantitats siguin restituïdes als seus amos o els seus familiars i que s'habilitin vies perquè qui encara avui té en el seu poder diners de la República puguin canviar-lo per euros per un valor actualitzat. Amb aquest objectiu, el diputat d'ERC, Joan Tardà, ha registrat una proposició no de llei, que és similar a la que el grup parlamentari de CiU va registrar el passat 18 de juliol i que la comissió constitucional té encara pendent de debat.
ERC també demana que el Congrés insti el Govern espanyol a obrir una investigació per saber quants diners van recaptar per aquest mètode els afins a Francisco Franco i quantes persones es van veure perjudicades per aquesta mesura. Tardà planteja que aquestes mesures s'incloguin en una reforma de la llei de memòria històrica.
La Vanguardia: ERC quiere que se restituya el dinero republicano incautado en el franquismo
