lo carrer del riu

lo carrer del riu

06 de desembre, 2008

Barça 4 - València 0

Puyal 061208 Vist el trago que ha passat el València, similar al que van patir altres poca cosa que havien desfilat per l'estadi, com deien els crítics, no estaria de més que a Madrid es preguntessin si val la pena venir al Camp Nou d'aquí a una setmana. Per incompareixença, perdrien el clàssic per 3-0. S'evitarien viure en directe el malson d'enfrontar-se al Barça. Perquè fa la sensació que baixar a la gespa i jugar un partit de futbol davant els blaugranes és un terrible malson, un turment insofrible i devastador. Arribar al Camp Nou ve a ser com entrar en una altra dimensió. Com participar, per un dia, en una altra Lliga. Com jugar a un altre esport que, encara, es diu futbol. En realitat, més que jugar, només poden mirar. I això ha fet el València. Mirar i contemplar, atònit, impotent, un Barça sideral que mou la pilota a una velocitat que mai es pot atrapar. Aquesta nit han observat la resurrecció de Thierry Henry, que va marcar el seu últim doble en el 6-0 de la campanya passada, i n'ha sumat tres en 78 minuts. Aquesta nit se n'han emportat quatre i poden sentir-se satisfets, feliços fins i tot per no repetir aquella experiència. Renan, el seu porter, ha estat el millor i Xavi ha estavellat el 12è remat blaugrana al pal a la Lliga. Han tingut la sort, a més, que Messi no volgués fer sang, com si es reservés per a la setmana que ve. Sense esforçar-se del tot, s'ha emportat una ovació de campionat. S'ha emportat una ovació i també puntades. Com Hleb, com Xavi, com qualsevol blaugrana que hagués estat substituït per Guardiola, tan gran ha estat el festival de l'equip, com la ràbia d'un València que ha xutat més tíbies i turmells que pilotes. Confirmant que aquest equip, que ja se'n va emportar sis la Lliga passada, necessita culminar la neteja que no li van deixar acabar a Koeman. Els blancs han jugat com un equip de veterans que té a l'únic juvenil en punta. Pilotes i xuts llargs a Villa perquè es busqués la vida i la solucionés als altres semblava ser la consigna, mentre la resta, arrossegant les cames, a penes no podien ni caminar. Sense forces, en alguns casos per l'edat, i en altres per incapacitat física, esgotats de perseguir els blaugranes, més frescos i amb més ganes. El Barça no ha corregut més. El que ha corregut ha estat la pilota, a una velocitat vertiginosa per a aquest València ple de pegats a la defensa --Maduro, un centrecampista, ha estat reconvertit en central-- i sense davanters que acompanyessin Villa, un nàufrag que no ha pogut amb Márquez i Puyol, sempre pendents de la seva pròpia esquena. Guardiola ha accelerat el retorn d'Abidal després de gairebé un mes i mig inactiu. Encara que li pogués faltar ritme, el francès es podia menjar sense problemes un Joaquín que al Camp Nou sempre s'amaga perquè el capità s'aparellés amb el golejador asturià. S'ha escapat una vegada sol Villa i al trepitjar el límit de l'àrea li han caigut a sobre els quatre defenses del Barça. La jugada ha revelat l'agressiva actitud local i la passivitat visitant. Alves ha arribat corrent des de l'altra àrea per a tirar-se a sobre de Villa perquè, en realitat, feia més feina d'extrem i de centrecampista que de lateral. Per aquesta ambició i aquesta agressivitat que personifica, i que ha insuflat també als seus companys, ha marcat el tercer gol, amb el València mirant, i centenars d'espectadors sense veure'l, sense haver-se assegut encara a la butaca després del descans. Alves val per dos o tres jugadors de tant que treballa, i ha deixat en evidència els rivals. A la zona ampla hi havia cinc valencianistes, però els tres del Barça --més el brasiler-- els han desarmat una vegada i una altra. Movent el cuir com els àngels, intercanviant les seves posicions, desplegant un futbol excepcional fins a esgotar-los, també, la paciència. El València ha recopilat sis targetes. Totes, per puntades. Fins i tot Bojan ha rebut una trompada de Del Horno al minut d'aparèixer. Bojan ha estat suplent perquè Guardiola ha elegit Hleb, que ha recorregut els tres llocs de l'atac. Igual que Messi. Igual que Henry, que sense jugar de davanter centre ha comprovat que pot marcar gols. No un, sinó tres. En té prou de lluitar, i xutar amb fe, tingui o no tingui forces. Ell sol li ha fet tants gols al València com els que havia encaixat l'onze d'Emery en tota la Lliga fora de casa. No havia perdut de visitant i se n'ha emportat quatre. Podien haver estat vuit. S'ha emportat una valuosa lliçó que li pot ser útil quan torni a enfrontar-se a un Barça que acumula 20 partits sense perdre. Guardiola no vol tants elogis per al seu equip. Ho té malament per impedir-ho. FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos d'un partit de somni

Reivindicació d'una nova Constitució catalana, 80 anys després de l'Havana

Prop de mig miler de persones reunides per més d'una trentena d'entitats han celebrat aquest divendres al vespre el 80è aniversari de la Constitució Provisional de la República Catalana, promulgada a l'Havana el 2 d'octubre de 1928. L'acte ha estat convocat per moltes de les organitzacions que l'11 de setembre van impulsar la manifestació per reclamar un Estat propi per a Catalunya. Aquesta vegada, l'objectiu era reivindicar una nova Constitució catalana.

Roser Gaitano, en representació de Sobirania i Progrés, ha assegurat que "no és la primera vegada que la societat civil es planta per dir prou davant l'evident esgotament de la via estatutària i autonomista". "Com a part necessària de l'Estat, avui reivindiquem una nova Constitució catalana, tot commemorant el 80è aniversari de la Constitució de l'Havana i fent volar la senyera amb l'estel blanc sobre el fons blau que aquella Constitució prenia com a oficial de la República Catalana".

El president executiu de Catalunya Acció, Santiago Espot, ha llegit la declaració Per una nova Constitució catalana. "Vam ser pioners a Europa i al món a establir un contracte entre el rei i el poble" ha destacat.

La declaració fa constar que la Constitució de l'Havana estava inspirada i redactada pels anomenats "separatistes catalans de Cuba", i s'ha reivindicat aquest esperit. "Esperonem tots els catalans a fer seva la mateixa moral de victòria i gran visió política que van demostrar els reunits a l'Havana" ha dit Espot.

Jardí ressuscita !!!

Jordi Jardí va ser elegit vicepresident de l'associació estatal dels municipis amb energies renovables en l'assemblea constituent celebrada a Madrid En l'assemblea general constituent es va oficialitzar definitivament l'ANMER, que tindrà la seva seu a Madrid. L'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, que n'és un dels impulsors, va resultar escollit vicepresident primer de l'organisme. Tot i adquirir forma jurídica el mes de novembre, l'associació ja fa temps que treballa per tal que la direcció general del cadastre del Ministeri d'Economia i d'Hisenda reconegui les instal·lacions d'energies renovables com a béns immobles de caràcter especial (BICE). Així, els municipis afectats per aquest tipus d'instal·lacions rebrien una compensació econòmica en concepte d'IBI que els equipararia amb altres tipus de centres on es produeix energia no renovable, com les centrals nuclears i tèrmiques, entre d'altres. Els municipis associats a l'ANMER podran veure els primers resultats de les modificacions en el barem de l'IBI de l'1 de gener vinent, quan s'aplicaran els canvis establerts. A més d'aquest objectiu principal, l'organisme té la voluntat d'assolir una sèrie de propostes a partir dels 115.000 euros pressupostats per les despeses previstes pel 2009. Entre tot, es pretén aconseguir vincular un total de 500 municipis per tal d'augmentar els 85 associats actualment. Paral·lelament, es vol reclamar a l'administració una harmonització i homologació en els criteris per a la tramitació d'autoritzacions dels centres d'energies renovables. Alhora, es vol garantir la protecció dels drets dels municipis davant dels promotors que, tot i disposar d'aquest tipus d'instal·lacions, no reben cap tipus de contraprestació o és molt poc significativa.

L'obstacle és a Madrid, no a Brussel·les

L'oficialitat de la llengua catalana a la UE només depèn del govern espanyol, però ni PP ni PSOE no ho han demanat (ni ho demanaran) mai Mentre Andorra no s'adhereixi a la UE, que el català sigui o no llengua oficial seguirà depenent de la voluntat del govern espanyol, fins ara nul·la. Ni el PP ni el PSOE no han demanat mai a Brussel·les la reforma del reglament 1/58 del règim lingüístic de les institucions europees per afegir el català, el basc o el gallec a les 23 llengües oficials. D'oportunitats per fer-ho no n'han faltat: en cada ampliació cal reobrir-lo per encabir-hi la llengua del nou soci, com es va fer l'any passat, per al búlgar i el romanès.

Si el gaèlic, amb només 60.000 parlants, és oficial i el català no, tot i tenir-ne deu milions, és perquè el govern de Dublín ho vol i l'espanyol no. Irlanda ho va demanar el juny del 2005, 32 anys després d'haver-se adherit a la UE, i la resta de socis ho van haver d'acceptar, mentre que l'únic que ha aconseguit Miguel Ángel Moratinos és confondre els veïns de dalt parlant-los de "la llengua que es denomina català a Catalunya i les Illes Balears i valencià a la Comunitat Valenciana".

La web de l'oficina de l'Eurocambra a Barcelona no és el portal oficial, però sí que obre una petita escletxa més per a l'ús del català a les institucions europees, molt limitat. Els consellers de la Generalitat poden parlar-lo en els consells de ministres amb comptagotes: el cafè per a tothom els obliga a esperar que la resta de comunitats desfilin per Brussel·les per poder tornar-hi a anar. I podem escriure a la Comissió, el Consell i el Parlament i rebre resposta en la nostra llengua. Però al ple d'Estrasburg, que fins fa no gaire tenia un president i un vicepresident catalans, el socialista Borrell i el popular Vidal-Quadras, seguirà estant prohibit, al·legant uns problemes tècnics i de recursos que són inexistents: el 60% dels intèrprets de castellà són catalanoparlants i podrien traduir des de la mateixa cabina. eldebat.cat: Obiols veu “imbècil” que a Europa “només s'oficialitzin les llengües amb Estat”

directe.cat: Obiols veu 'imbècil' que a Europa 'només s'oficialitzin les llengües amb Estat'

Isabel-Clara Simó: No, senyor, no

No, senyor, no: un Estat de dret, democràtic, no canvia les regles del joc davant d'un atemptat. Eliminar ANB dels ajuntaments vol dir trencar amb la sobirania popular que els ha votat. Eusko Abertzale Ekintzea en basc, ANB, és un partit històric a Euskadi, nascut d'una escissió del PNB. I té màrtirs en el seu historial, com Hermenegildo Alvariño, mort a mans de pistolers el 1933. No, senyor, no. No es pot fer que un partit, votat pels ciutadans, desaparegui perquè no agrada al poder. Ningú no il·legalitza els partits feixistes ni els impedeix presentar-se a les urnes (amb el benentès que els fatxes, malgrat el soroll que fan, són una immensa minoria). No, senyor, no, il·legalitzar partits és propi de països totalitaris. No, senyor, no. No es pot dir pobrets mossos d'esquadra que es van posar nerviosos, o que es van equivocar. Perquè l'essència de l'Estat de dret és que la llei i els seus braços armats no es poden equivocar i, si hi ha transparència, si s'equivoquen la paguen. No sé si els mossos acusats de tortures són innocents o culpables, perquè són els jutges qui ho decideixen; només sé que determinar la seva innocència a priori és propi de països totalitaris. Que hi ha una llei i que els representants de la llei són els qui primer l'han de respectar. No s'admeten errors, no, senyor, veges si no a qui confiaríem les armes per garantir la nostra seguretat. Siguin catalans o espanyols. Que els errors són humans? Sí, i la responsabilitat també. Que un detingut és antipàtic, diu bajanades o clava puntades de peu? Doncs per això calen persones entrenades, que sàpiguen com aplicar la llei sense ultrapassar-la. Pobres de nosaltres: quanta democràcia que hem d'aprendre encara!

El Govern preveu aprovar l'avantprojecte de llei de les vegueries a finals de març

La llei que ha de permetre la nova ordenació territorial de Catalunya s'aprovarà durant l'any vinent. Així ho ha assegurat aquest divendres el conseller de Governació, Jordi Ausàs, que ha fixat el pròxim mes de març com a data perquè el Govern aprovi l'avantprojecte de llei de governs locals per Consell Executiu. Ausàs, que ha fet aquestes declaracions a la fira d'Amposta, ha reiterat que la primera vegueria que es crearà serà la de l'Ebre, tot i que la constitució total no serà fins després dels pròxims comicis municipals previstos pel 2011.

El conseller ha deixat clar que el Govern ja té un esborrany de l'avantprojecte de llei que ha de permetre la creació de vegueries, i que s'està consensuant “política i territorialment”. En aquest sentit, Ausàs ha assegurat que l'avantprojecte s'aprovarà a finals de març perquè en el transcurs del 2009 es debati en el Parlament. “El 2009 és l'any en què del Parlament ha de sortir la llei que ha de permetre la creació de les vegueries”, ha manifestat.

Ausàs ha concretat també que la vegueria estarà constituïda “amb tots els ets i uts” després de les pròximes eleccions municipals, tot i que l'aprovació del marc legal estarà llesta “molt abans”. El conseller també ha reiterat que els consells de vegueria substituiran les diputacions provincials, tal com diu l'Estatut; i que la primera vegueria que es constituirà serà la de l'Ebre. “Per moltes raons però, sobretot, perquè ens emparem en el consell intercomarcal de les Terres de l'Ebre, aprovat pel president Tarradelles”, ha explicat.