lo carrer del riu

lo carrer del riu

30 de novembre, 2007

"Fins quan hem de ser tractats com esclaus?"

López Tena recorda Prim.

El vocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena, ha escrit un article d'opinió al diari Público adreçat directament a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. López Tena pregunta si "s'han pogut creure que els catalans tenen la condició del gos que llepa la mà que el castiga. Si això han cregut, s'equivoquen; la condició dels catalans és la del tigre que esbossina al que el maltracta. Fins quan hem de mossegar els frens? Fins quan hem de ser tractats com esclaus? Som o no som espanyols?, deien tots. Ministres d'Espanya: els catalans són o no són espanyols? Són els nostres colons o són els nostres esclaus? Si no els voleu com espanyols, aneu-vos-en d'allí, deixeu-los, que per res no us necessiten; però si essent espanyols els voleu esclaus, si voleu continuar la política de Felip V, d'ominosa memòria, sigui en bona hora, i sigui per complet; amarreu-los-hi el ganivet a la taula com va fer aquell rei; tanqueu-los en un cercle de bronze; i si no n'hi ha prou, sigui Catalunya talada i destruïda i sembrada de sal com la ciutat maleïda, perquè així i només així doblegareu la nostra espinada; perquè així, només així, vencereu la nostra altivesa; així i només així domareu la nostra feresa.»

"Així parlava el General Prim al 1851 al Congrés. Des de llavors, ni Espanya ha tingut força suficient per a destruir Catalunya, ni aquesta per a transformar Espanya. Un empat perpetu i granític, sentenciava Gaziel, però des de l'any 2000 Espanya perd: ja no pot ser la Birmània d'Europa, així que no conta amb la violència armada; ja no té moneda, així que Catalunya no depèn del mercat espanyol; ja només li queden les Magdalenes Álvarez i els Aznares, de provada incompetència. Si amb nosaltres no va poder Franco, van a poder aquests?. Manifestació demà", conclou Tena.

EL FET NACIONAL CATALÀ A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA

Ridao fa una crida als militants del PSC, UGT i CCOO a participar en la manifestació de dissabte

Anima a acudir-hi a autonomistes, independentistes, federalistes, d'esquerres o de dretes

El portaveu parlamentari d'ERC, Joan Ridao, ha fet aquest divendres una crida als militants i simpatitzants del PSC, i als afiliats d'UGT i de CCOO a participar el dissabte a Barcelona a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir. Ridao ha mostrat la seva confiança en què hi participin 'al marge de l'actitud de les seves cúpules, que sembla que depenen més del dictat de Madrid'. En contra de les crítiques que han titllat de polititzada la protesta, el dirigent republicà ha assegurat que 'el que està en joc és el model de benestar, no és un model polític'.

El dirigent ha animat els ciutadans a acudir a la protesta, ja siguin autonomistes, independentistes, federalistes, d'esquerres o de dretes a sortir al carrer amb 'l'objectiu', ha explicat, 'd'expressar la indignació de Catalunya davant el maltractament del que ha estat objecte durant molts anys per part dels diferents governs espanyols en matèria d'infraestructures'. Ridao també ha apuntat que la manifestació busca 'criticar alguns serveis públics ferroviaris i reclamar el dret a decidir sobre qüestions que afecten el dia a dia com el model de mobilitat o d'infraestructures'. 'Tothom ha d'anar al carrer', ha sentenciat, abans de fer aquesta crida als militants del PSC, UGT i CCOO.

Catalunya i Flandes cooperaran en política exterior i celebraran unes jornades de cultura catalana a Brussel·les

El vicepresident català tornarà a Brussel·les al juny, quan l'acord entrarà en una "segona fase" Catalunya i Flandes signaran el febrer de 2008 un acord bilateral de cooperació en política exterior. Així ho han anunciat el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el president de Flandes, Kris Peeters, que aquest dijous s'han reunit a Brussel·les. El govern català i el flamenc coordinaran la seva acció exterior en organismes internacionals com la Unesco i la seva participació en projectes d'ajuda al desenvolupament i col·laboraran en altres àmbits d'interès comú, com les polítiques d'immigració. Carod i Peeters també han avançat que Brussel·les acollirà al juny unes jornades culturals catalanes.

València torna a reclamar l'aigua de l'Ebre de cara a les generals de març

La Plataforma en Defensa de l'Ebre denuncia que l'amenaça no s'ha allunyat mai del territori i fa una crida a la mobilització La precampanya de les eleccions generals ha tornat a posar en primer pla el transvasament de l'Ebre. El PP valencià n'ha fet una arma electoral contra la candidata socialista a la comunitat, Maria Teresa Fernández de la Vega, que com a vicepresidenta del Govern central va signar el decret de derogació del transvasament, l'any 2004.

Les Corts Valencianes han aprovat aquesta setmana , amb els únics vots favorables dels populars, una proposició no de llei en què demanen l'anul·lació d'aquell decret i, per tant, la recuperació d'un projecte que consideren essencial per a les necessitats hídriques del Llevant.

El text aprovat rebutja, al mateix temps, el «pla massiu» d'implantació de dessalinitzadores que du a terme el Ministeri de Medi Ambient per fer front a aquest dèficit hídric.

Per al portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs, aquesta ofensiva dels populars respon a una estratègia de precampanya per calibrar el rèdit electoral que en poden obtenir. «Amb tot, la gent de les Terres de l'Ebre ens hem de preocupar perquè l'aigua torna a ser motiu de confrontació i de debat a Aragó, València i Castella-la Manxa. Nosaltres no hem d'abaixar la guàrdia i hem de dir-hi també la nostra», afirma.

Però Tomàs també adverteix que l'amenaça del transvasament no s'ha allunyat mai de l'Ebre. «Potser ja no ens enfrontem a un gran transvasament, però sí a diversos de petits, com són els regadius inclosos a l'annex 2 del Pla Hidrològic Nacional».

Des de la PDE s'ha fet una crida a la mobilització. «Els territoris que demanen l'aigua del riu han de saber que no restarem impassibles», afirma Tomàs.

Un dirigent històric del PSC se suma a la manifestació

Sobrequès 301107 RAC1 El director del Museu d'Història de Catalunya, Jaume Sobrequés, ha confirmat la seva assistència a la manifestació de dissabte. En una entrevista a RAC1, Sobrequés ha declarat que "em sembla que és evident que les coses estan arribant massa lluny". L'exdiputat ha volgut deixar clar que "no em refereixo només al tema de Rodalies, o de la Renfe...tot això és important però no és el més important".

Sobrequés ha denunciat la dificultat de les relacions entre Espanya i Catalunya. "El regateig és permanent, el finançament és migrat, i en definitiva, no hi ha una estima per Catalunya per part dels governs dels últims anys a Madrid", ha afirmat Jaume Sobrequés. Respecte a la manifestació ha volgut puntualitzar que "la immensa majoria de la gent que anirà a la manifestació, hi anirà perquè volem una Catalunya independent.

La navegació fluvial i els castells de Miravet i Móra d'Ebre augmenten les visites turístiques durant el 2007

El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha elaborat una anàlisi de l'ocupació turística a la comarca dels mesos de juliol, agost i setembre d'aquest any 2007. L'estudi conclou que els principals atractius turístics de la comarca, com són els castells de Miravet i Móra d'Ebre i la navegació fluvial, s'han incrementat de forma considerable respecte el 2006. També ha augmentat el número de pernoctacions a la comarca en un 42,62%. Amb les dades recollides als punts d'informació turística comarcals, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha comprovat que la majoria de les consultes han estat fetes per turistes i visitants que pertanyen al segment familiar i procedents en primer lloc de Barcelona, de la demarcació de Tarragona, de França i del Regne Unit. La majoria de turistes han visitat la comarca de pas o per un dia.

L'Ajuntament de la Fatarella iniciarà el tràmit per convocar una nova consulta popular sobre la instal·lació de centrals eòliques

Els vots dels grups de CiU i UPTA al ple de l'Ajuntament de la Fatarella han aconseguit tirar endavant la convocatòria d'una nova consulta popular a la població sobre la necessitat d'instal·lar centrals eòliques al municipi. Tot i el vot contrari d'ERC, l'alcaldessa, la republicana Carme Pelejà, haurà ara d'iniciar els tràmits legals per organitzar la convocatòria. De fet, el consistori de la Fatarella ja va efectuar una consulta en aquest mateix sentit el passat 2001, amb un pronunciament favorable a la instal·lació. El ple d'aquest dijous a la nit va aprovar una moció de la UPTA de suport a una moratòria en la instal·lació de centrals eòliques a la Terra Alta, amb els mateixos suports. En canvi, la moció d'ERC per aturar la 'massificació eòlica' a la comarca i la petició d'un estudi al departament de Salut sobre els efectes dels camps electromagnètics generats per les grans línies elèctriques van ser aprovats per unanimitat de tots els grups.

El conseller Tresserras afirma que disposen de la documentació que demostra la 'legitimitat' de les obres del Museu de Lleida

Tresserras 291107 RAC1 El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, ha defensat 'la legitimitat' de les obres d'art del Museu de Lleida, que ha estat inaugurat oficialment aquest divendres. Tresserras ha afegit que l'adquisició de les peces d'art va ser un "exemple de bones pràctiques" i que disposen de la documentació que ho demostra.

El titular de Cultura ha assegurat que disposen del dietari del bisbe Josep Messeguer on s'especifica l'origen i la propietat de totes les peces d'art en litigi. A més, ha insistit que volen compartir l'art amb Aragó sense "incomodar ningú". El titular de Cultura ha fet aquestes declaracions en el discurs de l'acte inaugural del Museu de Lleida.

Web del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal