lo carrer del riu

lo carrer del riu

26 de juliol, 2009

Joan Puigcercós veuria "lògica" una remodelació del Govern després de l'acord de finançament

Joan Puigcercós 260709 CATinfo

El president d'ERC veuria "lògica" una remodelació del Govern després d'haver assolit l'acord per al nou sistema de finançament autonòmic. No obstant, ha admès que és una decisió que ha de prendre el president de la Generalitat, José Montilla, i entendria que no canviés a cap conseller a 15 mesos de les eleccions al Parlament.

En una entrevista a Catalunya Informació, ha explicat que "el Govern ha d'agafar força suficient en aquest proper any perquè els recursos que arribaran fruit de l'acord de finançament han d'impulsar l'economia catalana". En aquest sentit, ha opinat que "un nou Govern enfortit, amb nova energia, seria important", encara que ha reconegut que s'haurien de tenir en compte els "equilibris" de les tres forces de govern i s'ha mostrat satisfet amb la feina dels consellers d'ERC. No li consta que s'hagi començat a parlar d'aquesta qüestió, ja que el finançament ha ocupat gairebé tot el temps fins ara.

Igualment, ha assegurat que la tasca de govern es veurà més a partir d'ara, una vegada tancat el debat sobre el finançament. De fet, segons ell, fins a les pròximes eleccions "tornarà la política", amb lleis promogudes per ERC com la d'organització territorial, la del cinema o la d'acollida d'immigrants. En conseqüència, ERC recuperarà "credibilitat" davant els seus electors i condicionarà els pactes de la seva formació a que els altres partits assumeixin el dret a decidir i es corresponsabilitzen amb els seus vots a Madrid.

Avui: Puigcercós aposta per remodelar el govern i ICV li para els peus

Artur Mas diu que Catalunya necessita canviar el Govern sencer, però a través de les eleccions

Li ho han servit en safata per al seu "chiste fàcil" El president de CiU, Artur Mas, ha dit que Catalunya necessita canviar el seu Govern, però sencer, je, je, i a través de les properes eleccions al Parlament, responent així al president d'ERC, Joan Puigcercós, que avui ha vist "lògic" que després del finançament es canviï a alguns consellers.

Després de l'anunci d'ahir per part del president d'ICV i conseller d'Interior, Joan Saura, de no repetir com a candidat a la Presidència de la Generalitat, Mas ha recordat que cap dels tres signants del Pacte del Tinell el 2003 (el propi Saura, Pasqual Maragall i Josep Lluís Carod-Rovira) serà candidat el 2010, encara que sí que "el pare de la criatura", José Montilla. "El tripartit és com el déu Saturn, que devora els seus fills, als seus integrants", ha ironitzat.

Per cert, durant la cloenda de l'escola d'estiu de les joventuts de CDC (JNC), a Riner (el Solsonès)...

La JNC es fa independentista El president de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), Gerard Figueras, defensa que el compromís de construcció nacional "passa ara més que mai per no seguir buscant l’encaix amb Espanya". “La JNC farà una defensa ferma del futur, fidels a un compromís mil•lenari. Espanya no ens vol i si ens vol és per pagar. Per tant, cal treballar per la llibertat plena.”, ha manifestat Figueras en el marc de la clausura de la 27a Escola d’Estiu Ramon Trias Fargas, celebrada aquest migdia a Riner (el Solsonès).

I d'aquesta què en diu en Mas? Els seus plançons pugen valents i eixerits. Li cal a CiU, també, un canvi de lideratge?

Julen Madariaga augura la desaparició d'ETA "a curt o mitjà termini"

Julen Madariaga, fundador i membre de la primera direcció d'ETA, assenyala que "ETA va néixer per raons polítiques i que el seu final ha de començar per plegar-se a la voluntat popular".

Madariaga, que es va desmarcar d'ETA fa anys i avui milita a Aralar, afirma que la desaparició de l'organització "hauria de ser de la manera més digna possible", sense "victòries glorioses per part de l'enemic". Després de recordar que ETA "no compta" amb el suport del poble, opina que "seria important per a un final digne que la decisió la prengués la pròpia organització".

Madariaga també diu que "la immensa majoria del poble basc i fins i tot la pròpia esquerra abertzale considera que el cessament de la violència és condició sine qua non perquè qualsevol procés a Euskal Herria arribi políticament a bon port".

L'exmembre d'ETA revela que "encara que es negui, entre el govern espanyol i ETA hi continuaran existint relacions, directa o indirectament".

El silenci dels expresidents

La legislació i regulació del càrrec d'expresident de la Generalitat preveu el tractament de Molt Honorable Senyor, d'acord amb un rang alt que preveu un lloc al protocol, dotacions d'infraestructura, personal i pressupost. Però no governa, no s'immisceix en el dia a dia polític i, per tant, calla. El silenci institucional dels expresidents.

Jordi Pujol no va tenir gens de sort en aquest sentit amb el seu antecessor. Josep Tarradellas el va fustigar fregant la incontinència verbal. Tarradellas va ficar cullerada en tot allò que, més que no agradar-li, no es feia com ell ho hauria fet, heus ací el taló d' Aquil·les més comú dels ex.

Per l'experiència, i probablement per convicció, Jordi Pujol té clar el silenci institucional dels expresidents, si més no així es desprèn de les disculpes que demana quan el transgredeix. La reiteració de la disculpa mena necessàriament a la sentència en llatí excusatio non petita, accusatio manifesta, que podríem traduir lliurement per qui s'excusa sense que li ho demanin, s'acusa. El proppassat 20 de juliol, Jordi Pujol va reiterar la fórmula: "Ha estat norma meva d'ençà del final de la meva presidència de la Generalitat, el desembre del 2003, intervenir poc, com menys millor o gens, en els debats pròpiament polítics"... Però.

Però va fer el que ni Tarradellas no havia fet abans, va fer una declaració institucional com a expresident, justament els antípodes del silenci institucional proclamat, sobre un tema tan sensible com el del finançament, prou consensuat políticament i social, a Catalunya i a Espanya. Cal afegir que en l'esmentada conferència al CCCB, sobre el tema de l'Estatut, feia constar que es pronunciava "excepcionalment".

Pujol és un polític d'enorme gruix ideològic, alta costura, res a veure amb el gestor prêt-à-porter, i el seu relat és viu, actual, interessant i... enginyós: idees, valors, actituds, un IVA molt més gratificant. L'espai del pensament polític és un camp molt ampli en el qual Jordi Pujol juga amb comoditat i do de llengües. El silenci institucional dels expresidents pot ser el millor contrapès a la seva filosofia política. Sense silenci, no hi hauria música.

Greenpeace denuncia la 'precarietat' de la gestió d'Ascó I arran de la segona aturada forçosa de la planta

Greenpeace ha denunciat la 'precarietat' de la gestió de la central nuclear Ascó I, que ha patit dues parades una setmana després de connectar-se a la xarxa després d'una recàrrega. L'organització ecologista diu que l'Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV) segueix 'ostentant el rècord absolut de notificació d'incidents de seguretat al Consell de Seguretat nuclear (CSN). Aquest dissabte la planta ha notificat una parada automàtica d'un reactor, provocada per la parada d'una turbina. S'ha aturat a causa d'un sistema de protecció de l'alternador principal de la planta. El CSN, com de costum, s'ha afanyat a dir que l'incident no ha tingut cap repercussió per als treballadors, la població ni el medi ambient.

Els ecologistes han afirmat que ni les sancions econòmiques ni les instruccions del Consell Nacional de Seguretat (CNS) han modificat la "pobra cultura de seguretat" de l'empresa i que el cas d'Ascó I il·lustra l'envelliment del parc nuclear espanyol.

Avui: Greenpeace critica la gestió d'Ascó I després de la segona aturada forçosa

Centenari de la Setmana Tràgica

La Setmana Tràgica 270709 CATr

Avui fa cent anys, Barcelona va començar a viure una revolta popular sense precedents atiada per l'antimilitarisme i l'anticlericalisme. Uns quants motius socioeconòmics són a l'origen de la Setmana Tràgica, que durà del 26 de juliol a l'1 d'agost de 1909, però el detonant fou la política colonialista espanyola a la regió amaziga del Rif, a l'Àfrica. La intenció d'enviar-hi quaranta mil reservistes, molts del país, per mantenir-ne l'ocupació va indignar les classes baixes catalanes.

El 26 de juliol de 1909, les forces obreres van convocar una vaga general que, ràpidament, va derivar en la crema d'esglésies i convents. Vuitanta edificis religiosos de Barcelona (la meitat dels que hi havia) van quedar reduïts a cendra. De resultes de la setmana de violència van perdre la vida vuitanta-dos civils, tres militars i dos guàrdies civils.

Però la dura i arbitrària repressió posterior va agreujar el balanç: es van desterrar dos-cents anarquistes i republicans, es van processar dues mil persones i es van dictar moltes sentències de mort. Una de les cinc que finalment es van executar va ser la del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat el 13 d'octubre de 1909 al Castell de Montjuïc.

enciclopedia.cat: la Setmana Tràgica

Joan Maragall: La ciutat del perdó

Joan Maragall: L'església cremada

Un grup saboteja esglésies de Barcelona amb motiu del centenari de la Setmana Tràgica

"1909-2009: cremi o no, l'església fa pudor" Un grup autoanomenat 'La Gallinaire' assegura que durant la matinada d'aquest diumenge ha sabotejat 20 esglésies de la capital catalana per commemorar el centenari de la Setmana Tràgica a Barcelona. En un comunicat expliquen que hi ha fet pintades, n'han segellat l'entrada i les han deixat 'perfumades'. L'objectiu ha estat impedir que s'hi pugui fer missa en una jornada en què es celebra el centenari 'd'allò que fou una Setmana Tràgica per a l'Església i l'Estat, però que per milers de persones significà moments de rebel·lió, comunitat, dignitat i aprenentatge'. El grup anticlerical diu que 'tot i que als temples hi ha més turistes que creients la jerarquia catòlica segueix imposant la seva hipòcrita moral'.