lo carrer del riu

lo carrer del riu

16 de juliol, 2008

Antoni Castells: "El dèficit és massa alt i s'ha de retallar amb l'Estatut"

Castells 160708 CATr El conseller d'Economia de la Generalitat, Antoni Castells, ha afirmat que el dèficit fiscal de Catalunya és "massa alt" i que s'ha de retallar amb l'Estatut, i fer que l'Estat inverteixi més a Catalunya. Castells ha afirmat que "és important que el Govern espanyol reconegui que el dèficit fiscal de Catalunya és elevat".

El conseller també ha mostrat el seu desig que "s'acabin les desqualificacions dirigides a Catalunya dient que som insolidaris" i espera que els que ho han afirmat "diguin que s'han equivocat".

Castells també ha assegurat que "és un error" afirmar que no s'ha de retocar el model de finançament i ha afegit: "No m'agradaria que Carlos Ocaña (secretari d'Estat d'Hisenda) digués que no fa falta retocar-lo".

Brasil tampoc no és rival per a Catalunya

La selecció catalana continua resolent amb comoditat els seus compromisos de la Copa Amèrica 2008 i tampoc no ha tingut rival amb el Brasil, a qui ha derrotat per 8-0. Era la segona golejada dels de Jordi Camps a la competició, on van debutar amb un 8-1 davant Xile, i es confirmaven així com a grans favorits al títol juntament amb l’Argentina. De fet, els amfitrions lideren la classificació provisional, amb tres victòries –per dues dels catalans–, si bé també han jugat un partit més.

El partit, tal com deixa clar el marcador final, no ha tingut gaire història i ben aviat els catalans han encarrilat el duel. Ha estat un gol de Romà Bancells el que ha obert la porteria rival al minut 2; posteriorment, abans del descans, el seguirien tres més, obra de Jepi Selva, Joan Grasas i Jordi Molet. El 4-0 era gairebé una sentència definitiva, però tot i així l’equip de Camps no s'ha adormit ni ha abaixat el ritme durant la segona part i ha fet quatre gols més, dos de Molet i Selva, que repetien, i dos de Cáceres i Rocasalba, que s’afegien a la festa.

Montilla: "Estic disposat a crear problemes a Zapatero"

Montilla 160708 CATr "De les balances fiscals no es pot deduir el sistema de finançament, però aporten informació que s'ha de tenir en compte. Almenys queda clar que ja no ens poden titllar d'insolidaris." Aquesta és el plantejament amb que el president de la Generalitat, José Montilla, encara la negociació del nou sistema de finançament per a Catalunya, després de la presentació de les balances fiscals elaborades pels experts del govern espanyol, que situen el dèficit català entre el 6,38% i el 8,7% del PIB.

Montilla ha fet aquest advertiment aquest dimecres al Parlament, durant la sessió de control i com a resposta a una pregunta d'Oriol Pujol, de CiU. "Amb quins mecanismes de pressió compta vostèr per negociar? Està disposat a fer valdre les balances?", li havia plantejat el portaveu convergent. Pujol també ha retret a Montilla el suposat especial interès dels solicalistes catalans de no complicar la vida al PSOE. "Vostè va dir fa poc que no està per fer caure el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, no volen causar problemes al president espanyol", ha criticat Pujol.

El president li ha rebatut aquesta observació. "És cert que no estic aquí per fer caure el govern de Zapatero, però això no vol dir que no estigui disposat a crear-li problemes. N'hi he creat uns quants i n'hi crearé més si cal per aconseguir un bon finançament".

El Consell de Seguretat Nuclear exigeix a Cofrents una anàlisi sobre els últims incidents

L'organisme reclama a totes les centrals un pla especial de vigilància El Consell de Seguretat Nuclear, responsable de la seguretat de les centrals nuclears de l'estat, ha demanat als responsables de la central de Cofrents una anàlisi exhaustiva sobre les quatre situacions d'emergència que la instal·lació ha patit en dotze dies. L'objectiu és d'identificar les causes o les deficiències que han desencadenat els problemes. L'informe l'ha de presentar el mes de setembre.

El Consell ha reclamat a totes les centrals de l'estat que engeguin un programa especial de vigilància radiològica a causa dels incidents patits per les centrals d'Ascó, Vandellòs i Cofrents.

Intranquil·litat a Vandellòs

Ahir el regidor de Medi Ambient de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Xavier Samarra, va demanar que es convoqués de manera 'urgent' la Comissió de seguiment de l'explotació de Vandellòs II. L'ajuntament vol que l'informi 'al detall' dels últims successos notificables que han tingut lloc a la planta. Ahir, novament, la central nuclear d'Ascó no es va poder posar en funcionament per problemes diversos. I el cap de setmana passat, divendres i diumenge, es van trobar partícules radioactives a Vandellòs.

Salvador Cot: Flamencs i valons perden la paciència

Cada cop és més clar que Bèlgica és un Estat inviable. Per primera vegada, fins i tot l’opinió pública valona considera obertament els avantatges d’una separació, negociada i pacífica, que els permeti liquidar definitivament el conflicte nacional. El primer ministre, Yves Leterme, acaba de presentar la dimissió i el debat institucional continua bloquejat des de fa tretze mesos.

Els neerlandòfons estan cansats del no permanent dels valons a qualsevol reforma que limiti el drenatge permanent de fons públics de Flandes a Valònia. Com també hi ha una fatiga profunda pel fet que només els flamencs siguin realment bilingües. “Un altre primer ministre hauria pogut evitar aquesta crisi?”, es preguntava el diari flamenc Nieuwsblad. “No”, s’autoresponia, “l’impàs polític és el resultat del sistema belga, que ja no funciona”.

Una separació ordenada resoldria els conflictes i centraria el debat en allò que és veritablement urgent. Tota aquesta pugna territorial i lingüística “no serveix per canviar el preu del barril de petroli”, deia Isabelle Durant, líder dels ecologistes francòfons. I té raó: l’Estat no ha de ser dogma de fe.

El reconeixement del català a la constitució francesa torna al senat

El senat francès torna a debatre avui el reconeixement de les llengües minoritzades, entre elles el català, a la constitució. L'assemblea ja va donar el vist-i-plau a la reforma del text, que les inclou a l'article 75, i ara ho ha de fer el senat, car fou aquesta cambra qui tombà una primera esmena que reconeixia les llengües minoritzades a l'article 1 de la constitució davant la llengua francesa, que era recollida a l'article 2.

Es preveu que aquesta vegada no es tombi la proposta, presentada pel diputat de la UMP, Marc Le Fur. És imprecindible que l'assemblea i el senat votin conjuntament la reforma de la constitució francesa perquè sigui aprovada. La votació s'ha previst pel 21 de juliol.

Josep-Maria Terricabras: Els diners dels catalans

L’interès dels catalans per l’economia ha estat objecte de moltes bromes i acudits. Tothom sabia, però, que el tema era seriós. I ho continua essent. Per això molts ara diuen que el punt central del nou Estatut de Catalunya és el finançament. Vist com ha quedat de malament l’Estatut, segurament tenen raó. La crisi econòmica a Catalunya és greu no solament perquè ho és arreu, sinó també perquè el nostre govern no té ni recursos ni poder suficients per incentivar l’economia de les empreses, per millorar substancialment les infraestructures, per compensar amb més obra pública la reculada de la construcció privada, per apostar per grans projectes d’innovació tecnològica o per invertir decisivament en recerca universitària.

Això és el que fan tots els països, sobretot en moments de crisi. A Catalunya ja sabem que no ho podem fer. D’aquí a no gaire també sabrem -encara hi ha ànimes càndides- que no ho podrem fer en el futur. I és que les previsions de finançament de l’Estatut no es compliran, per moltes raons.

En primer lloc -i això ja és greu- perquè no se sap quines són aquestes previsions; la barreja d’un suposat acord bilateral amb l’Estat amb l’obligada participació a l’hora del cafè autonòmic, fa que ningú pugui saber què en sortirà i que cada expert proposi desigs i xifres diferents. En segon lloc, és clar que no en sortirà res en la data prevista, tot i que aquesta sí que està clarament fixada a l’Estatut: el proper 9 d’agost. Amb un president espanyol que no ha complert ni una data de les que ell mateix ha posat lliurement (arribada del TGV, traspàs de rodalies, publicació de balances fiscals), no es pot pas esperar el miracle d’un compliment sobtat en plenes vacances. En tercer lloc, el mateix president Montilla, tot i ser president de la Catalunya optimista, ja ha anunciat que no hi haurà encara nou model sinó només “el principi d’un model de finançament”. Jo penso que aquest serà el principi de la fi.

La Catalunya espoliada i marginada s’ho haurà de replantejar tot, si no vol passar de ser una nació a ser només una noció.

Ibarretxe: "La consulta s’ha de fer"

"Quan estan parlant de referèndum il·legal, estan mentint" Ibarretxe 160708 CATr El president del Govern basc, Juan José Ibarretxe, ha afirmat que el recurs del govern espanyol contra la consulta convocada pel lehendakari i aprovada pel Parlament basc pel 25 d’octubre es basa en una "debilitat d’arguments total i absoluta". Segons Ibarretxe, aquests arguments fan que "avui tinguem més raó que ahir per pensar que la consulta s’ha de fer".

El president basc ha dit que "no s’ha de generar cap tipus de modificació constitucional perquè no és cert. Per tant, saben perfectament que quan estan parlant de referèndum il·legal, estan mentint, falten a la veritat. És una consulta que no representa cap canvi jurídic, no és un referèndum. La debilitat argumental dels que han presentat el recurs ens confirma que el camí que hem començat és legítim, legal i democràtic".

Abans d’emprendre qualsevol iniciativa, Ibarretxe espera que el Tribunal Constitucional prengui una decisió. "El Govern basc vol que el tribunal es pronunciï abans del 15 de setembre per no fer un dany irreparable a la democràcia basca i espanyola, i si no ho fa sobre les qüestions de fons, que aixequi la suspensió per no crear aquest dany".

Sobre la seva gestió, el president basc ha explicat que tot el que faci a partir d’ara ho farà "de la mà del seu partit, el PNB, i del tripartit". Ibarretxe ha destacat que "la llei de consulta és un patrimoni bàsicament del Parlament basc i del conjunt de la societat basca. És curiós que en el recurs es diu que consultar és dividir i que qui prohibeix consultar, que és el que defensa Rodríguez Zapatero, es traslladi a l’opinió pública, com si fóssim ximples, en termes de conviure. El món al revés".

Amics de Xavier Vendrell comparen el congrés d'Esquerra amb una "Assemblea de Majaras"

Amics de Xavier Vendrell han convocat un dinar d'homenatge al diputat d'ERC després que quedés fora de la direcció en el darrer congrés del partit. En un correu electrònic signat per David Ricart -del que va ser soci en l'empresa de transports Amunt i Avall- i Marta Molina, la seva exsecretària, es convoca l'acte "després dels injustos fets ocorreguts a la darrera Assemblea de Majaras el passat 14 de juny al Fòrum, on un grapat de freakis van decidir donar una patada al cul al nostre líder insubstituïble Xavier Vendrell, els seus fidels seguidors hem decidit fer-li una festa sorpresa d'homenatge i de reconeixement". L'homenatge tindrà lloc el proper diumenge a un restaurant de la localitat de Vallromanes al preu de 20 euros.